Baix Empordà BEM 008_Verges
Riberes del Baix Ter
Verges – Jafre – Sidillà – Sant Llorenç de les Arenes – Foixà – La Sala – Ultramort – Verges
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:24 km
Desnivell:260 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
Sidillà, el poble sota la sorra.
Sidillà donaria per a una novel·la històrica amb volutes de realisme màgic. És un poble que va ser abandonat entre els segles XIII i XIV, molt probablement perquè la pesta va matar els seus habitants o, com sostenen altres experts, per l'avanç de les dunes de sorra o perquè el comte d'Empúries va desviar el curs del riu Ter. Sigui com sigui aquest poble va quedar enterrat sota l'arena fins que pels volts del 1970 un grup de Schliemanns casuals, ... Sidillà, el poble sota la sorra.
Sidillà donaria per a una novel·la històrica amb volutes de realisme màgic. És un poble que va ser abandonat entre els segles XIII i XIV, molt probablement perquè la pesta va matar els seus habitants o, com sostenen altres experts, per l'avanç de les dunes de sorra o perquè el comte d'Empúries va desviar el curs del riu Ter. Sigui com sigui aquest poble va quedar enterrat sota l'arena fins que pels volts del 1970 un grup de Schliemanns casuals, que extreien àrids a la zona, el va desenterrar en part, fent aflorar una església preromànica, cases adjacents, mostres de ceràmica romànica, visigòtica i medieval, i també permetent intuir que sota aquest poblat n’hi pot haver d’altres.
Pedalem des de Verges a Jafre pel Pla d’Amunt, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, un fertil terreny que s’alimenta del Rec del Molí, que pren les aigües del Ter a l’antiga resclosa de Colomers, ambdòs construïts a mitjans del segle XVII per alimentar els molins de la riba esquerra del Ter.
A Jafre, des del punt de vista monumental hi destaquen l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII sobre un edifici anterior del segle X, i el Santuari de la Fontsanta, del segle XV, on hi ha unes aigües que hom creu que tenen poders curatius miraculosos.
Continuem fins prop de Colomers, on ens desviem per anar a buscar la presa que reté l’aigua del Ter per donar forma al pantà de Colomers. Travessem la presa pel pont de ferro i enfilem cap a les restes de l’antic poble de Sidillà. Es tracta d’un conjunt arqueològic i monumental format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. El lloc s'esmenta per primera vegada en textos medievals de finals del segle X. Les excavacions arqueològiques de 2016 van permetre detectar una fase d’ocupació consistent en una necròpolis anterior a la construcció de l’església. Tant al peu de l’edifici de l’església com a sota les estructures del poblat apareixen sepultures. En un moment indeterminat es remodelà el gran espai al nord de l’església, en relació amb el tancament de la seva porta septentrional (al voltant dels segles X i XI), moment en què es construeix el poblat.
Els canvis del curs del Ter van provocar la formació d'importants sediments sorrencs (importants d'ençà el segle XII fins a principis del XIV), llavors l'arena començà a cobrir el poblat, convertint tot l’entorn en una duna que obligà als habitants a abandonar Sidillà i traslladar-se a Sant Llorenç de les Arenes. A finals del segle XIX es plantaren pins i matolls per fixar la duna.
Deixem el turó del Puig Margodell pedalant per la duna sorrenca amagada sota la pinassa passant a tocar de les restes de Sant Sebastià, que va tenir, en algun moment per determinar, funcions d’edifici funerari segons confirma la troballa de diverses tombes al seu voltant. Un camí sorrenc que travessa la duna ens porta a Sant Llorenç de les Arenes.
L’església del poble és d'origen romànic, del segle XII. Segons alguns autors l'església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada als Templers a finals del segle XII, però no n'hi ha notícies segures. Els cert és que al s. XII hi fou establerta una comanda d'Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Continuem per carretera fins el Molí de la Barca, un antic molí, del qual no queden mecanismes, un edifici en fase de rehabilitació amb trets arquitectònics que fan pensar que ja funcionava al segle XVII. Just abans d’arribar surt la pista que remunta emboscada pel vessant de ponent del Puig d’en Brugada i porta, en una ràpida baixada, a Foixà. Continuem per l’antic camí Ral, asfaltat, fins al turó on s’ubica el castell de Foixà, origen del municipi. L’edifici va ser construït segurament a la segona meitat del segle XIII, que és quan està documentat per primera vegada. Fou modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries.
Creuem el pla que ens separa del nucli d’Ultramort, ubicat també damunt un petit turó allargassat on destaca l’església romànica de Santa Eulàlia i el castell de Finestres, una gran masia dels segles XVI i XVII, construïda sobre l'antic castell de Gleu, que té englobada la base d'una torre quadrada. Continuem el nostre plaent viatge en direcció nord. Arribem a Verges, un poble de visita obligada, ja que encara conserva part de les torres i muralles que envoltaven l’antic nucli medieval, amb el castell i l’església al centre de la fortificació.
Abril de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Jafre. Santa Maria de Colomers. Sant Romà de Sidillà. Sant Sebastià de Sidillà. Sant Llorenç de les Arenes. Molí de la Barca. Santa Eulàlia d’Ultramort. Castell de Finestres. Castell de Verges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turismeverges.wordpress.com/
Sidillà donaria per a una novel·la històrica amb volutes de realisme màgic. És un poble que va ser abandonat entre els segles XIII i XIV, molt probablement perquè la pesta va matar els seus habitants o, com sostenen altres experts, per l'avanç de les dunes de sorra o perquè el comte d'Empúries va desviar el curs del riu Ter. Sigui com sigui aquest poble va quedar enterrat sota l'arena fins que pels volts del 1970 un grup de Schliemanns casuals, ... Sidillà, el poble sota la sorra.
Sidillà donaria per a una novel·la històrica amb volutes de realisme màgic. És un poble que va ser abandonat entre els segles XIII i XIV, molt probablement perquè la pesta va matar els seus habitants o, com sostenen altres experts, per l'avanç de les dunes de sorra o perquè el comte d'Empúries va desviar el curs del riu Ter. Sigui com sigui aquest poble va quedar enterrat sota l'arena fins que pels volts del 1970 un grup de Schliemanns casuals, que extreien àrids a la zona, el va desenterrar en part, fent aflorar una església preromànica, cases adjacents, mostres de ceràmica romànica, visigòtica i medieval, i també permetent intuir que sota aquest poblat n’hi pot haver d’altres.
Pedalem des de Verges a Jafre pel Pla d’Amunt, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, un fertil terreny que s’alimenta del Rec del Molí, que pren les aigües del Ter a l’antiga resclosa de Colomers, ambdòs construïts a mitjans del segle XVII per alimentar els molins de la riba esquerra del Ter.
A Jafre, des del punt de vista monumental hi destaquen l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII sobre un edifici anterior del segle X, i el Santuari de la Fontsanta, del segle XV, on hi ha unes aigües que hom creu que tenen poders curatius miraculosos.
Continuem fins prop de Colomers, on ens desviem per anar a buscar la presa que reté l’aigua del Ter per donar forma al pantà de Colomers. Travessem la presa pel pont de ferro i enfilem cap a les restes de l’antic poble de Sidillà. Es tracta d’un conjunt arqueològic i monumental format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. El lloc s'esmenta per primera vegada en textos medievals de finals del segle X. Les excavacions arqueològiques de 2016 van permetre detectar una fase d’ocupació consistent en una necròpolis anterior a la construcció de l’església. Tant al peu de l’edifici de l’església com a sota les estructures del poblat apareixen sepultures. En un moment indeterminat es remodelà el gran espai al nord de l’església, en relació amb el tancament de la seva porta septentrional (al voltant dels segles X i XI), moment en què es construeix el poblat.
Els canvis del curs del Ter van provocar la formació d'importants sediments sorrencs (importants d'ençà el segle XII fins a principis del XIV), llavors l'arena començà a cobrir el poblat, convertint tot l’entorn en una duna que obligà als habitants a abandonar Sidillà i traslladar-se a Sant Llorenç de les Arenes. A finals del segle XIX es plantaren pins i matolls per fixar la duna.
Deixem el turó del Puig Margodell pedalant per la duna sorrenca amagada sota la pinassa passant a tocar de les restes de Sant Sebastià, que va tenir, en algun moment per determinar, funcions d’edifici funerari segons confirma la troballa de diverses tombes al seu voltant. Un camí sorrenc que travessa la duna ens porta a Sant Llorenç de les Arenes.
L’església del poble és d'origen romànic, del segle XII. Segons alguns autors l'església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada als Templers a finals del segle XII, però no n'hi ha notícies segures. Els cert és que al s. XII hi fou establerta una comanda d'Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Continuem per carretera fins el Molí de la Barca, un antic molí, del qual no queden mecanismes, un edifici en fase de rehabilitació amb trets arquitectònics que fan pensar que ja funcionava al segle XVII. Just abans d’arribar surt la pista que remunta emboscada pel vessant de ponent del Puig d’en Brugada i porta, en una ràpida baixada, a Foixà. Continuem per l’antic camí Ral, asfaltat, fins al turó on s’ubica el castell de Foixà, origen del municipi. L’edifici va ser construït segurament a la segona meitat del segle XIII, que és quan està documentat per primera vegada. Fou modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries.
Creuem el pla que ens separa del nucli d’Ultramort, ubicat també damunt un petit turó allargassat on destaca l’església romànica de Santa Eulàlia i el castell de Finestres, una gran masia dels segles XVI i XVII, construïda sobre l'antic castell de Gleu, que té englobada la base d'una torre quadrada. Continuem el nostre plaent viatge en direcció nord. Arribem a Verges, un poble de visita obligada, ja que encara conserva part de les torres i muralles que envoltaven l’antic nucli medieval, amb el castell i l’església al centre de la fortificació.
Abril de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Jafre. Santa Maria de Colomers. Sant Romà de Sidillà. Sant Sebastià de Sidillà. Sant Llorenç de les Arenes. Molí de la Barca. Santa Eulàlia d’Ultramort. Castell de Finestres. Castell de Verges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turismeverges.wordpress.com/