Baix Empordà BEM 002_La Bisbal d’Empordà
Les Gavarres. Puig d’Arques
La Bisbal d’Empordà – Cruïlles – Sant Miquel de Cruïlles – Sant Sadurni de l’Heura – Sant Cebrià de Lledó – Puig D’Arques – Sant Cebrià dels Alls – Coll de la Ganga – La Bisbal d’Empordà
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:41 km
Desnivell:720 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Quan el Bosc era vida...
Sant Cebrià dels Alls en ple massís de les Gavarres es va anar despoblant durant la primera meitat del segle XX amb l?abandonament progressiu del bosc, que proveïa de matèria primera a la industria surera de la zona i carbó vegetal.
La estocada definitiva va venir durant la dècada del 1940 i el 1950, quan es va popularitzar el gas per cuinar, va ser llavors quan els oficis dependents del bosc (pelador de suro, carboner, llenyataire...) ... Quan el Bosc era vida...
Sant Cebrià dels Alls en ple massís de les Gavarres es va anar despoblant durant la primera meitat del segle XX amb l’abandonament progressiu del bosc, que proveïa de matèria primera a la industria surera de la zona i carbó vegetal.
La estocada definitiva va venir durant la dècada del 1940 i el 1950, quan es va popularitzar el gas per cuinar, va ser llavors quan els oficis dependents del bosc (pelador de suro, carboner, llenyataire...) van experimentar un retrocés. Cosa que va obligar els veïns a buscar-se la vida en altres zones més rendibles, principalment a la costa.
Iniciem la ruta a la plaça del castell del nucli antic de la Bisbal anant a creuar el riu Daró pel Pont Vell, el pont que donava entrada a les muralles de la vila medieval pel camí de Girona. Per un camí paral·lel al riu ens dirigim fins a Cruïlles que distingim fàcilment pel campanar i l’esvelta torre que sobresurt de les teulades del petit nucli. Aquesta construcció era la torre d’homenatge del castell de Cruïlles i és al centre i punt més alt de la població. La torre és una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica.
A pocs quilòmetres del nucli trobem Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir romànic benedictí que data de la primera meitat del segle XI i està declarat com be cultural d’interès nacional. Ens arribem fins a Sant Sadurni de l’Heura per fer un cop d’ull a la Torre del Campanar de l’església, vestigi de l’antiga ermita romànica que hi ha via.
Des del poble ens endinsem cap el massís de les Gavarres. Només a l’entrar ens trobem amb un antic forn de calç, representatiu d’un tipus d’indústria que es va mantenir pràcticament sense variacions des d’època romana. Una mica més enllà tenim el Moli d’en Farigola i alguna de les rescloses que l’alimentaven.
Iniciem la pujada fins a Sant Cebrià de Lledó pedalant entre pins, algun roure i alzines sureres. L’església es coneguda també com els Metges per la veneració a Sant Cosme i sant Damià, els sants metges i és la parròquia d’un antic poble de masies disseminades. Des de l’esplanada on està ubicada es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
Continuem sempre carenant per una bona pista envoltada del verd perenne de les alzines, acompanyades d’alzines sureres i roure martinenc. El sotabosc és atapeït amb una gran quantitat d’arbustos: marfull, aladern, llentiscle o cirerer d’arboç. Arribem per un corriol a Puig d’Arques, una autèntica talaia de les Gavarres. El puig d’Arques ha estat sempre més visible que el seu turó bessó (el puig de la Gavarra o puig Gavarres) pel punt de vigilància contra incendis i pel radar del Servei Meteorològic de Catalunya, de construcció recent. Des del su balcó es divisen grans panoràmiques de tot l’Empordà i la costa mediterrània, Pirineu gironí, la serralada Transversal, Montseny o el Parc del Montnegre-Corredor.
Iniciem el descens fins al coll de la Ganga per una pista ben senyalitzada amb trams d’alzines sureres i pinasses en explotació passant per l’església parroquial (segle XII) i el seu casal adossat anomenat Castell de Camós del nucli de Sant Cebrià dels Alls. L’antic municipi està pràcticament en ruïnes: excepte dues masies, l’església i la rectoria, no queda res més dempeus.
Pel que fa a Camós és un castell que no va ser-ho mai. La migradesa dels recursos que oferien les terres altes de les Gavarres, en comparació de la plana, va fer que els senyors feudals es desinteressessin dels drets que hi havien aconseguit i els cedissin en feu a nissagues de modestos cavallers que, a manca d’una fortificació, establiren la seva residència en les cases més sòlides de la parròquia (la rectoria), com és el cas a Sant Cebrià dels Alls, on els descendents de la vídua de Guillem de Foixà, els quals s’anomenaren 'Camós', ocuparen la sagristia, coneguda segles més tard com a Castell de Camós.
Ràpida baixada fins al coll de la Ganga on continuem per una pista que va a buscar les valls de la Cavorca i la Marqueta per on iniciem el descens cap a la Bisbal. Durant el trajecte podem veure les restes del dolmen de la Taula dels Tres Pagesos, en procés de recuperació i l’exuberant exemplar de pi conegut com Pi gros de Can Gallaret.
A la sortida de la vall, passat el mas Gastó enllacem amb una pista que ve de Sant Pol i que ens retorna sense problemes a la Bisbal
Decembre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Torre d’homenatge de Cruïlles. Sant Miquel de Cruïlles. Sant Cebrià de Lledó. Sant Cebrià dels Alls. Dolmen de la Taula dels Tres Pagesos. Pi gros de Can Gallaret.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.visitlabisbal.cat/
Sant Cebrià dels Alls en ple massís de les Gavarres es va anar despoblant durant la primera meitat del segle XX amb l?abandonament progressiu del bosc, que proveïa de matèria primera a la industria surera de la zona i carbó vegetal.
La estocada definitiva va venir durant la dècada del 1940 i el 1950, quan es va popularitzar el gas per cuinar, va ser llavors quan els oficis dependents del bosc (pelador de suro, carboner, llenyataire...) ... Quan el Bosc era vida...
Sant Cebrià dels Alls en ple massís de les Gavarres es va anar despoblant durant la primera meitat del segle XX amb l’abandonament progressiu del bosc, que proveïa de matèria primera a la industria surera de la zona i carbó vegetal.
La estocada definitiva va venir durant la dècada del 1940 i el 1950, quan es va popularitzar el gas per cuinar, va ser llavors quan els oficis dependents del bosc (pelador de suro, carboner, llenyataire...) van experimentar un retrocés. Cosa que va obligar els veïns a buscar-se la vida en altres zones més rendibles, principalment a la costa.
Iniciem la ruta a la plaça del castell del nucli antic de la Bisbal anant a creuar el riu Daró pel Pont Vell, el pont que donava entrada a les muralles de la vila medieval pel camí de Girona. Per un camí paral·lel al riu ens dirigim fins a Cruïlles que distingim fàcilment pel campanar i l’esvelta torre que sobresurt de les teulades del petit nucli. Aquesta construcció era la torre d’homenatge del castell de Cruïlles i és al centre i punt més alt de la població. La torre és una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica.
A pocs quilòmetres del nucli trobem Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir romànic benedictí que data de la primera meitat del segle XI i està declarat com be cultural d’interès nacional. Ens arribem fins a Sant Sadurni de l’Heura per fer un cop d’ull a la Torre del Campanar de l’església, vestigi de l’antiga ermita romànica que hi ha via.
Des del poble ens endinsem cap el massís de les Gavarres. Només a l’entrar ens trobem amb un antic forn de calç, representatiu d’un tipus d’indústria que es va mantenir pràcticament sense variacions des d’època romana. Una mica més enllà tenim el Moli d’en Farigola i alguna de les rescloses que l’alimentaven.
Iniciem la pujada fins a Sant Cebrià de Lledó pedalant entre pins, algun roure i alzines sureres. L’església es coneguda també com els Metges per la veneració a Sant Cosme i sant Damià, els sants metges i és la parròquia d’un antic poble de masies disseminades. Des de l’esplanada on està ubicada es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
Continuem sempre carenant per una bona pista envoltada del verd perenne de les alzines, acompanyades d’alzines sureres i roure martinenc. El sotabosc és atapeït amb una gran quantitat d’arbustos: marfull, aladern, llentiscle o cirerer d’arboç. Arribem per un corriol a Puig d’Arques, una autèntica talaia de les Gavarres. El puig d’Arques ha estat sempre més visible que el seu turó bessó (el puig de la Gavarra o puig Gavarres) pel punt de vigilància contra incendis i pel radar del Servei Meteorològic de Catalunya, de construcció recent. Des del su balcó es divisen grans panoràmiques de tot l’Empordà i la costa mediterrània, Pirineu gironí, la serralada Transversal, Montseny o el Parc del Montnegre-Corredor.
Iniciem el descens fins al coll de la Ganga per una pista ben senyalitzada amb trams d’alzines sureres i pinasses en explotació passant per l’església parroquial (segle XII) i el seu casal adossat anomenat Castell de Camós del nucli de Sant Cebrià dels Alls. L’antic municipi està pràcticament en ruïnes: excepte dues masies, l’església i la rectoria, no queda res més dempeus.
Pel que fa a Camós és un castell que no va ser-ho mai. La migradesa dels recursos que oferien les terres altes de les Gavarres, en comparació de la plana, va fer que els senyors feudals es desinteressessin dels drets que hi havien aconseguit i els cedissin en feu a nissagues de modestos cavallers que, a manca d’una fortificació, establiren la seva residència en les cases més sòlides de la parròquia (la rectoria), com és el cas a Sant Cebrià dels Alls, on els descendents de la vídua de Guillem de Foixà, els quals s’anomenaren 'Camós', ocuparen la sagristia, coneguda segles més tard com a Castell de Camós.
Ràpida baixada fins al coll de la Ganga on continuem per una pista que va a buscar les valls de la Cavorca i la Marqueta per on iniciem el descens cap a la Bisbal. Durant el trajecte podem veure les restes del dolmen de la Taula dels Tres Pagesos, en procés de recuperació i l’exuberant exemplar de pi conegut com Pi gros de Can Gallaret.
A la sortida de la vall, passat el mas Gastó enllacem amb una pista que ve de Sant Pol i que ens retorna sense problemes a la Bisbal
Decembre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Torre d’homenatge de Cruïlles. Sant Miquel de Cruïlles. Sant Cebrià de Lledó. Sant Cebrià dels Alls. Dolmen de la Taula dels Tres Pagesos. Pi gros de Can Gallaret.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.visitlabisbal.cat/