Baix Empordà BEM 018_Calonge
Espai Natural Protegit de les Gavarres. Puig d’Arques.
Calonge — Sant Cebrià dels Alls — Creu d’en Sabater — Puig d’Arques — Creu d’en Sabater — Romanyà de la Selva — Calonge
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:31 km
Desnivell:900 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Puig d?Arques
Ascensió a Puig d?Arques des de Calonge passant per Sant Cebrià dels Alls, un dels nuclis del massís de les Gavarres, i tornada per Romanyà de la Selva. Magnífics paisatges des del mirador del cim i un recorregut que volta la Serra de l?Escorpí i la Muntanya de Can Mont entre boscos que conformen el paisatge arbori típic de les Gavarres.
Des de la plaça major prenem un pas cobert i estret de la vila medieval. A l?altra banda tenim el bonic castell d... Puig d’Arques
Ascensió a Puig d’Arques des de Calonge passant per Sant Cebrià dels Alls, un dels nuclis del massís de les Gavarres, i tornada per Romanyà de la Selva. Magnífics paisatges des del mirador del cim i un recorregut que volta la Serra de l’Escorpí i la Muntanya de Can Mont entre boscos que conformen el paisatge arbori típic de les Gavarres.
Des de la plaça major prenem un pas cobert i estret de la vila medieval. A l’altra banda tenim el bonic castell de Calonge que fou una de les fortaleses mes grans del Baix Empordà. El castell conserva algunes torres i parets del daten del segle XIII.
Connectem tres urbanitzacions seguides, Sant Nazari, Mas Sant Pere i Río de Oro, abans d’endinsar-nos pròpiament als boscos del massís de les Gavarres; urbanitzacions catalèptiques entre setmana amb habitatges que segueixen un patró comú on predomina una petita torre rodona de pedra per aparentar, falsament, certa reialesa.
Un cop al bosc el paisatge és deshumanitza i es fa més amable. Les pluges caigudes a la nit revigoritzen el terra gairebé esquarterat perla sequera. De l’assedegada vegetació es desprenem gran quantitat d’efluvis aromàtics que arriben a l’olfacte acompanyats del piular dels ocells que semblen cantar lloances a la fresca matinal que ens acompanya. Pedalem per una densa massa forestal on conviuen alzines, sureres y pinedes, entre d’altres, boscos típicament mediterranis que ens acompanyaran durant pràcticament tot el viatge.
Pedalem per una bona pista de sauló que seguint la carena de la Serra de Sant Cebrià porta directament, passant per Puig Dalmau, a la Collada de la Creu d’en Sabater, als peus del Puig d’Arques, clarament identificable per la singular cúpula esfèrica del radar meteorològic que el corona. Tot i així, obviem aquest trajecte perquè un dels objectius de la ruta és visitar Sant Cebrià dels Alls, motiu pel qual ens desviem a la dreta quan som al coll de la Creu de Carbó, nom que pren del mas que veiem a l’altra banda de la vall. La nova pista passa per l’obaga de la muntanya entre una frondosa vegetació que de vegades sembla engolir-la. Travessem la riera que porta un prim fil d’aigua i pugem, els primers trams son exageradament costeruts, fins trobar a la part alta la pista que ens porta directament a Sant Cebrià dels Alls.
Sant Cebrià dels Alls és un dels molts poblets del massís de les Gavarres que a partir de mitjans del segle XX ha sofert un total despoblament. La parròquia és de masies disperses per les Gavarres, a la rodalia del Puig d'Arques, el punt més elevat de la serra. Avui està pràcticament deshabitada. Vora l'església hi ha l'edifici dit "el castell" i la rectoria, datada el 1680 segons la llinda d'una finestra.
Enfilem cap el mirador de Puig d’Arques construït al costat del radar. Les vistes són espectaculars cap a totes bandes. El massís del Garraf, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del Massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim per un corriol que ens retorna a la pista que hem deixat abans d’assolir-lo, concretament a l’ample collada de la Creu d’en Sabater. Prenem el camí rural asfaltat que en un comodíssim trajecte ens porta a Romanyà de la Selva. Durant el recorregut destaca la bucòlica imatge de de Can Llac, masia ubicada en una ampla collada ocupada per cultius de cereals que llueixen un verd intens i la silueta del majestuós Montseny, les Agudes i Matagalls, com a teló de fons.
Romanyà de la Selva acull un nucli antic de gran interès històric; consta de diverses masies i cases pairals, tot destacant la masia El Refugi o Can Güitó, l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar-hi la creu de terme de Romanyà, d'estil modernista, i situada a l'era de can Güitó. Un altra dada d’interès és que a can Guitó visqué desde 1972 l’escriptora Mercè Rodoreda quan tornà de l’exili; de fet està enterrada al cementiri del poble i un bust seu presideix la façana de Can Cama, un edifici dels segles XVIII i XIX que destaca també per les seves dimensions i l'emplaçament al punt central i més elevat del poble.
Des del nucli antic ens espera un colofó final que és una autentica meravella, pura delícia per gaudir plenament de la BTT. Una antiga pista que transita pel bosc, de fet un ample sender, ens baixa a la vall dels Molins on enllacem amb pistes i senders que ens porten al punt de sortida sense tocar asfalt i amb la un gran somriure de satisfacció dibuixat al rostre.
Març de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià dels Alls. Dolmen de Puig d’Arques. Sant Martí de Romanyà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.calonge-santantoni.cat/
Ascensió a Puig d?Arques des de Calonge passant per Sant Cebrià dels Alls, un dels nuclis del massís de les Gavarres, i tornada per Romanyà de la Selva. Magnífics paisatges des del mirador del cim i un recorregut que volta la Serra de l?Escorpí i la Muntanya de Can Mont entre boscos que conformen el paisatge arbori típic de les Gavarres.
Des de la plaça major prenem un pas cobert i estret de la vila medieval. A l?altra banda tenim el bonic castell d... Puig d’Arques
Ascensió a Puig d’Arques des de Calonge passant per Sant Cebrià dels Alls, un dels nuclis del massís de les Gavarres, i tornada per Romanyà de la Selva. Magnífics paisatges des del mirador del cim i un recorregut que volta la Serra de l’Escorpí i la Muntanya de Can Mont entre boscos que conformen el paisatge arbori típic de les Gavarres.
Des de la plaça major prenem un pas cobert i estret de la vila medieval. A l’altra banda tenim el bonic castell de Calonge que fou una de les fortaleses mes grans del Baix Empordà. El castell conserva algunes torres i parets del daten del segle XIII.
Connectem tres urbanitzacions seguides, Sant Nazari, Mas Sant Pere i Río de Oro, abans d’endinsar-nos pròpiament als boscos del massís de les Gavarres; urbanitzacions catalèptiques entre setmana amb habitatges que segueixen un patró comú on predomina una petita torre rodona de pedra per aparentar, falsament, certa reialesa.
Un cop al bosc el paisatge és deshumanitza i es fa més amable. Les pluges caigudes a la nit revigoritzen el terra gairebé esquarterat perla sequera. De l’assedegada vegetació es desprenem gran quantitat d’efluvis aromàtics que arriben a l’olfacte acompanyats del piular dels ocells que semblen cantar lloances a la fresca matinal que ens acompanya. Pedalem per una densa massa forestal on conviuen alzines, sureres y pinedes, entre d’altres, boscos típicament mediterranis que ens acompanyaran durant pràcticament tot el viatge.
Pedalem per una bona pista de sauló que seguint la carena de la Serra de Sant Cebrià porta directament, passant per Puig Dalmau, a la Collada de la Creu d’en Sabater, als peus del Puig d’Arques, clarament identificable per la singular cúpula esfèrica del radar meteorològic que el corona. Tot i així, obviem aquest trajecte perquè un dels objectius de la ruta és visitar Sant Cebrià dels Alls, motiu pel qual ens desviem a la dreta quan som al coll de la Creu de Carbó, nom que pren del mas que veiem a l’altra banda de la vall. La nova pista passa per l’obaga de la muntanya entre una frondosa vegetació que de vegades sembla engolir-la. Travessem la riera que porta un prim fil d’aigua i pugem, els primers trams son exageradament costeruts, fins trobar a la part alta la pista que ens porta directament a Sant Cebrià dels Alls.
Sant Cebrià dels Alls és un dels molts poblets del massís de les Gavarres que a partir de mitjans del segle XX ha sofert un total despoblament. La parròquia és de masies disperses per les Gavarres, a la rodalia del Puig d'Arques, el punt més elevat de la serra. Avui està pràcticament deshabitada. Vora l'església hi ha l'edifici dit "el castell" i la rectoria, datada el 1680 segons la llinda d'una finestra.
Enfilem cap el mirador de Puig d’Arques construït al costat del radar. Les vistes són espectaculars cap a totes bandes. El massís del Garraf, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del Massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim per un corriol que ens retorna a la pista que hem deixat abans d’assolir-lo, concretament a l’ample collada de la Creu d’en Sabater. Prenem el camí rural asfaltat que en un comodíssim trajecte ens porta a Romanyà de la Selva. Durant el recorregut destaca la bucòlica imatge de de Can Llac, masia ubicada en una ampla collada ocupada per cultius de cereals que llueixen un verd intens i la silueta del majestuós Montseny, les Agudes i Matagalls, com a teló de fons.
Romanyà de la Selva acull un nucli antic de gran interès històric; consta de diverses masies i cases pairals, tot destacant la masia El Refugi o Can Güitó, l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar-hi la creu de terme de Romanyà, d'estil modernista, i situada a l'era de can Güitó. Un altra dada d’interès és que a can Guitó visqué desde 1972 l’escriptora Mercè Rodoreda quan tornà de l’exili; de fet està enterrada al cementiri del poble i un bust seu presideix la façana de Can Cama, un edifici dels segles XVIII i XIX que destaca també per les seves dimensions i l'emplaçament al punt central i més elevat del poble.
Des del nucli antic ens espera un colofó final que és una autentica meravella, pura delícia per gaudir plenament de la BTT. Una antiga pista que transita pel bosc, de fet un ample sender, ens baixa a la vall dels Molins on enllacem amb pistes i senders que ens porten al punt de sortida sense tocar asfalt i amb la un gran somriure de satisfacció dibuixat al rostre.
Març de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià dels Alls. Dolmen de Puig d’Arques. Sant Martí de Romanyà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.calonge-santantoni.cat/