Noguera NOG 018_Ponts
Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. Montmagastre. Pantà de Rialb
Ponts – Torreblanca – Montmagastre – Bellfort – Collet del Molí de la Guardia – Santa Eulàlia de Pomanyons – Gualter – Ponts
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:45 km
Desnivell:830 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Montmagastre i Santa Maria de Gualter. Joies amagades.
A recer de les vessants a migdia de les serres de Comiols i Roc de Benavente es desplega un altiplà molt erosionat i trencat, poc humanitzat però amb vestigis històrics importants que posen sobre el mapa la importància d?aquest territori format per petits nuclis englobats sota el paraigües del Segre Mitjà.
Sortim de Ponts per la carretera d?Artesa. Ens desviem seguint el curs del Llobregós pel marge esquerre ... Montmagastre i Santa Maria de Gualter. Joies amagades.
A recer de les vessants a migdia de les serres de Comiols i Roc de Benavente es desplega un altiplà molt erosionat i trencat, poc humanitzat però amb vestigis històrics importants que posen sobre el mapa la importància d’aquest territori format per petits nuclis englobats sota el paraigües del Segre Mitjà.
Sortim de Ponts per la carretera d’Artesa. Ens desviem seguint el curs del Llobregós pel marge esquerre en el seu darrer tram abans de trobar-se amb el Segre i l’inici del Canal d’Urgell. Des del segle XIX el riu està estretament lligat a l’històric Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg que abastí i abasteix d’aigua els camps de conreu situats a diferents termes de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues.
Passem per la resclosa de derivació del Canal d’Urgell, just on el Segre fa un gran meandre que volta la península del Serrat del Mas d’en Pinyes, que s’endinsa a través del túnel de la Llenguadera per sota la muntanya. Seguim aigües avall de la resclosa, pedalant per un espai interessant per les petites illes o bancs de sorra que la dinàmica del riu Segre ha anat formant en acumular-se els materials que transporta.
A l’altra banda del meandre que el Segre ha modelat ens trobem un serrat que sembla tallat a ganivet. En l’extrem ponentí del mateix, coronant el cim, s’insinua un tram de muralla de l’antiga fortalesa del Castellot de Sant Joan o Torreblanca i, dessota mateix, les restes encara visibles de l’ermita romànica de Sant Joan de Torreblanca.
Superada l’ermita ens desviem a la dreta. Travessem el Segre que baixa encalmat degut a les aigües segrestades pel canal. Ens enfilem cap al nucli de Torreblanca. Continuem guanyant alçada en direcció nord. De sobte apareixen imponents davant la nostra mirada les serres prepirinenques que tanquen la depressió. Entre elles destaca poderosament el Montsec de Rúbies amb les seves parets verticals que tant atreuen als amants de l’escalada, aixecant-se majestuoses sobre la vall de Meià i i que seran un fidel company al llarg de la ruta.
Una altra sorpresa uns metres enllà. En un tombant del camí se’ns apareix la singularitat morfològica del turó de Montmagastre, un esvelt i majestuós cim, arrodonit i punxegut, que s’eleva considerablement per sobre del territori que l’envolta, fet que el fa visible des de molts punts de la Noguera. Aquest lloc i la seva cònica figura, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera del Comptat d’Urgell, emociona i no deixa indiferent al viatger. Al voltant d’aquesta zona es troben també diverses mostres prehistòriques i construccions megalítiques com el Dolmen i el menhir de Montmagastre així com el jaciment neolític de cal Casaca que demostren que des de temps immemorials aquest majestuosa piràmide de 762 metres ha inspirat l’ésser humà.
Sobre aquest prominent turó es situen les restes d’un castell i d’una església romànica, Sant Miquel de Montmagastre malauradament en un estat lamentable. Al vessant meridional hi ha també les restes de l’antic poble, precursor de l’actual. Per arribar al poble naveguem entre camps de cereals que omplen l’altiplà flanquejat pels barrancs de Torreblanca i Sant Marc.
Des del poble anem cap al cementiri, des d’on continuem seguint la direcció que duu a cal Colls. Naveguem per la capçalera del Barranc de Torreblanca en direcció nord est entre boscos i planells ocupats per extensos camps de cultius amb els corresponents masos, ubicats en llocs estratègics però gairebé tots abandonats. Pedalem per un territori abrupte solcat per torrents que no podem evitar i que cal travessar, perdent i guanyant alçada diverses vegades per arribar a Bellfort, una caseria on destaca l’església dedicada a Sant Sadurní, amagada a l’esquerra del camí, just passat el mas Solsona, una masia de turisme rural i únic edifici visible en aquell espai isolat.
Immersos en un ambient de gran solitud sortim a la carretera que puja de Ponts. Un centenar de metres més amunt, a la Collada del Molí de la Guardia surt una pista que recorre la carena d’un petit serrat que ens connecta amb la vall del Rialb, concretament a la cua del pantà del mateix nom. Sota el pont que el travessa, just davant del nucli de la Torre de Rialb, trobem reubicats, fora del seu lloc original, dos centres d’interès de primer ordre: el Dolmen de Sòls de Riu, un típic megàlit fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca que tenia la funció de monument funerari i que fou erigit fa més de quatre mil anys i l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons,
Continuem la ruta per la carretera, escassament transitada, resseguint el perfil del pantà, envoltats de pau. A cada pedalada rere nostra el paisatge creix. Al fons de la vall les serralades prepirinenques treuen el cap; a cada pedalada la presència de les serres d’Aubenc, Turp, Port del Compte o del Verd es creixen al temps que s’allunyen. Sortim de nou a la carretera de Ponts. Una ràpida baixada ens porta a Gualter on trobem la darrera sorpresa del dia, el monestir de Santa Maria de Gualter que malgrat la seva aparent ruïna, una bomba de la guerra civil esclata provocant series destrosses, deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207.
Des del monestir tornem fàcilment al punt de sortida
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan de Torreblanca. Ermita de Camats. Castell i església de Sant Miquel de Montmagastre. Sant Sadurní de Bellfort. Santa Eulàlia de Pomanyons. Dolmen de Sòls de Riu. Sant Girvés de la Torre. Santa Maria de Gualter.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ponts.cat/serveis/turisme
A recer de les vessants a migdia de les serres de Comiols i Roc de Benavente es desplega un altiplà molt erosionat i trencat, poc humanitzat però amb vestigis històrics importants que posen sobre el mapa la importància d?aquest territori format per petits nuclis englobats sota el paraigües del Segre Mitjà.
Sortim de Ponts per la carretera d?Artesa. Ens desviem seguint el curs del Llobregós pel marge esquerre ... Montmagastre i Santa Maria de Gualter. Joies amagades.
A recer de les vessants a migdia de les serres de Comiols i Roc de Benavente es desplega un altiplà molt erosionat i trencat, poc humanitzat però amb vestigis històrics importants que posen sobre el mapa la importància d’aquest territori format per petits nuclis englobats sota el paraigües del Segre Mitjà.
Sortim de Ponts per la carretera d’Artesa. Ens desviem seguint el curs del Llobregós pel marge esquerre en el seu darrer tram abans de trobar-se amb el Segre i l’inici del Canal d’Urgell. Des del segle XIX el riu està estretament lligat a l’històric Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg que abastí i abasteix d’aigua els camps de conreu situats a diferents termes de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues.
Passem per la resclosa de derivació del Canal d’Urgell, just on el Segre fa un gran meandre que volta la península del Serrat del Mas d’en Pinyes, que s’endinsa a través del túnel de la Llenguadera per sota la muntanya. Seguim aigües avall de la resclosa, pedalant per un espai interessant per les petites illes o bancs de sorra que la dinàmica del riu Segre ha anat formant en acumular-se els materials que transporta.
A l’altra banda del meandre que el Segre ha modelat ens trobem un serrat que sembla tallat a ganivet. En l’extrem ponentí del mateix, coronant el cim, s’insinua un tram de muralla de l’antiga fortalesa del Castellot de Sant Joan o Torreblanca i, dessota mateix, les restes encara visibles de l’ermita romànica de Sant Joan de Torreblanca.
Superada l’ermita ens desviem a la dreta. Travessem el Segre que baixa encalmat degut a les aigües segrestades pel canal. Ens enfilem cap al nucli de Torreblanca. Continuem guanyant alçada en direcció nord. De sobte apareixen imponents davant la nostra mirada les serres prepirinenques que tanquen la depressió. Entre elles destaca poderosament el Montsec de Rúbies amb les seves parets verticals que tant atreuen als amants de l’escalada, aixecant-se majestuoses sobre la vall de Meià i i que seran un fidel company al llarg de la ruta.
Una altra sorpresa uns metres enllà. En un tombant del camí se’ns apareix la singularitat morfològica del turó de Montmagastre, un esvelt i majestuós cim, arrodonit i punxegut, que s’eleva considerablement per sobre del territori que l’envolta, fet que el fa visible des de molts punts de la Noguera. Aquest lloc i la seva cònica figura, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera del Comptat d’Urgell, emociona i no deixa indiferent al viatger. Al voltant d’aquesta zona es troben també diverses mostres prehistòriques i construccions megalítiques com el Dolmen i el menhir de Montmagastre així com el jaciment neolític de cal Casaca que demostren que des de temps immemorials aquest majestuosa piràmide de 762 metres ha inspirat l’ésser humà.
Sobre aquest prominent turó es situen les restes d’un castell i d’una església romànica, Sant Miquel de Montmagastre malauradament en un estat lamentable. Al vessant meridional hi ha també les restes de l’antic poble, precursor de l’actual. Per arribar al poble naveguem entre camps de cereals que omplen l’altiplà flanquejat pels barrancs de Torreblanca i Sant Marc.
Des del poble anem cap al cementiri, des d’on continuem seguint la direcció que duu a cal Colls. Naveguem per la capçalera del Barranc de Torreblanca en direcció nord est entre boscos i planells ocupats per extensos camps de cultius amb els corresponents masos, ubicats en llocs estratègics però gairebé tots abandonats. Pedalem per un territori abrupte solcat per torrents que no podem evitar i que cal travessar, perdent i guanyant alçada diverses vegades per arribar a Bellfort, una caseria on destaca l’església dedicada a Sant Sadurní, amagada a l’esquerra del camí, just passat el mas Solsona, una masia de turisme rural i únic edifici visible en aquell espai isolat.
Immersos en un ambient de gran solitud sortim a la carretera que puja de Ponts. Un centenar de metres més amunt, a la Collada del Molí de la Guardia surt una pista que recorre la carena d’un petit serrat que ens connecta amb la vall del Rialb, concretament a la cua del pantà del mateix nom. Sota el pont que el travessa, just davant del nucli de la Torre de Rialb, trobem reubicats, fora del seu lloc original, dos centres d’interès de primer ordre: el Dolmen de Sòls de Riu, un típic megàlit fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca que tenia la funció de monument funerari i que fou erigit fa més de quatre mil anys i l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons,
Continuem la ruta per la carretera, escassament transitada, resseguint el perfil del pantà, envoltats de pau. A cada pedalada rere nostra el paisatge creix. Al fons de la vall les serralades prepirinenques treuen el cap; a cada pedalada la presència de les serres d’Aubenc, Turp, Port del Compte o del Verd es creixen al temps que s’allunyen. Sortim de nou a la carretera de Ponts. Una ràpida baixada ens porta a Gualter on trobem la darrera sorpresa del dia, el monestir de Santa Maria de Gualter que malgrat la seva aparent ruïna, una bomba de la guerra civil esclata provocant series destrosses, deixa veure encara la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207.
Des del monestir tornem fàcilment al punt de sortida
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan de Torreblanca. Ermita de Camats. Castell i església de Sant Miquel de Montmagastre. Sant Sadurní de Bellfort. Santa Eulàlia de Pomanyons. Dolmen de Sòls de Riu. Sant Girvés de la Torre. Santa Maria de Gualter.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ponts.cat/serveis/turisme