Alta Ribagorça ARI 003_Malpàs
Serra de Peranera. La Serra des Fronts. Tossal de Prat d’Hort Tossal Gros. Barranc de Viu
Malpàs_Castellars_Erta_Sas_Coll de Sas_Prat d’Hort_Coll d’Art_Coll de la Creu de Perves_Viu de Llevata.
Mapa digital Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:36 km
Desnivell:1055 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Als peus del Port d?Erte i el bonic Prat d?Or.
Una volta a l?entorn de la vall que es genera des de Port d?Erte, una allargassada vall pirinenca solitària que acull els petits nuclis d?Erte i Sas, els pocs habitants dels quals viuen al ritme que marca la natura. Una pedalada que també ens descobreix un magnífic paratge: el Prat d?Or
Des de Malpàs ens deixem caure al fons de la vall. Per carretera arribem a Castellars, antigament Castellars de l'Abadiat, un pobl... Als peus del Port d’Erte i el bonic Prat d’Or.
Una volta a l’entorn de la vall que es genera des de Port d’Erte, una allargassada vall pirinenca solitària que acull els petits nuclis d’Erte i Sas, els pocs habitants dels quals viuen al ritme que marca la natura. Una pedalada que també ens descobreix un magnífic paratge: el Prat d’Or
Des de Malpàs ens deixem caure al fons de la vall. Per carretera arribem a Castellars, antigament Castellars de l'Abadiat, un poble ubicat a 1.217,4 m. d'altura, en un coster a l'esquerra del barranc de Malpàs. El nucli està format per una casa pairal, antiga abadia i l’església de Sant Martí que encara conserva una interessant pica baptismal d’època romànica encara que estructuralment poques coses ho recorden. Una curiositat: s'ha mantingut sempre al voltant dels 10 habitants des del 1787.
Prenem ara la pista que ens portarà fins als nuclis d’Erte i Sas, amagats en la solitària vall que neix al Port d’Erte, limítrof amb les pistes d’esquí de Boí-Taüll. A l’inici del trajecte la silueta del despoblat d’Erillcastell, a l’altra banda del Barranc de Malpàs, ens crida poderosament l’atenció. Les vistes des del Coll de Peranea de l’antic nucli dalt d’un tossal traspuen anys història; de fet, té una identitat històrica molt important, lligada amb l'antiguitat de la família d'Erill. El castell està datat del 1024, i va ser donat als Erill al 1040. El primer membre conegut va ser Ramon I d'Erill, documentat al 1077. Els Erill eren súbdits dels comtes de Pallars, però no s'acontentaren amb l'actuació a les seves terres, i passaren al servei directe dels reis d'Aragó (fi del segle XI). Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes (reberen Fraga, Almenar i altres llocs), i enllaçaren amb poderoses famílies. La baronia d'Erill, amb centre inicial a Erillcastell, comprenia la vall de Boí (on emprengueren la construcció de les esglésies romàniques de la vall de Boí), la vall de Viu, de Manyanet i la Vall Fosca, així com la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana entre el Pont de Suert i Espills.
Mentre recorrem l’allargassada vall veiem sempre propers a l’altra banda els nuclis d’Erta i Sas, cal però fer una llarga marrada fins la fèrtil i verda capçalera als peus de la Pica Cerví. A Erta destaca la petita ermita romànica de Sant Bartomeu. Fem parada a Sas, fou la capital de l’antic Batlliu de Sas, per visitar la seva església dedicada a Sant Miquel, d’ubicació privilegiada amb magnífiques vistes de la sortida de la vall, imbuir-nos de la pau que es respira a l’ambient i agafar aigua fresca de la bonica font de Cantoria del poble.
Des del poble guanyem el coll de Sas, als peus del tossal de Sant Quiri, des d’on tenim una bona perspectiva de la Vall de Manyanet i, en el trajecte fins a Prat d’Or, la millor panoràmica sobre la vall que hem acabat de travessar. Arribem a la Microreserva Prat d’Hort (en alguns mapes surt com a Prat d’Or) amb extensos prats d’alta muntanya, algunes surgències d’aigua i petites molleres, una ampla collada a 1.400 metres d’altitud que desprèn màgia i bellesa.
A coll de Sant Pere deixem la pista que baixa a Sentí prenent-ne una que voltant el Tossal de Prat d’Hort duu a Coll d’Arts i a Coll de de la Creu de Perves. Un trajecte de gran bellesa i esplèndides panoràmiques. Continuem per carretera fins al final de la ruta passant pel poble de Viu de Llevata, l’església romànica de Santa Maria de Viu de Llevata mereix una visita, des d’on fem una ràpida baixada per l’esquerra de l’abrupte barranc de Viu que ens regala belles imatges del mateix fins al fons de la vall, on trobem el trencant que duu de nou a Malpàs.
Agost de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Castellars. Sant Bartomeu d’Erta. Sant Miquel de Sas. Santa Maria de Viu de Llevata
CARTOGRAFIA
Mapa digital Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Una volta a l?entorn de la vall que es genera des de Port d?Erte, una allargassada vall pirinenca solitària que acull els petits nuclis d?Erte i Sas, els pocs habitants dels quals viuen al ritme que marca la natura. Una pedalada que també ens descobreix un magnífic paratge: el Prat d?Or
Des de Malpàs ens deixem caure al fons de la vall. Per carretera arribem a Castellars, antigament Castellars de l'Abadiat, un pobl... Als peus del Port d’Erte i el bonic Prat d’Or.
Una volta a l’entorn de la vall que es genera des de Port d’Erte, una allargassada vall pirinenca solitària que acull els petits nuclis d’Erte i Sas, els pocs habitants dels quals viuen al ritme que marca la natura. Una pedalada que també ens descobreix un magnífic paratge: el Prat d’Or
Des de Malpàs ens deixem caure al fons de la vall. Per carretera arribem a Castellars, antigament Castellars de l'Abadiat, un poble ubicat a 1.217,4 m. d'altura, en un coster a l'esquerra del barranc de Malpàs. El nucli està format per una casa pairal, antiga abadia i l’església de Sant Martí que encara conserva una interessant pica baptismal d’època romànica encara que estructuralment poques coses ho recorden. Una curiositat: s'ha mantingut sempre al voltant dels 10 habitants des del 1787.
Prenem ara la pista que ens portarà fins als nuclis d’Erte i Sas, amagats en la solitària vall que neix al Port d’Erte, limítrof amb les pistes d’esquí de Boí-Taüll. A l’inici del trajecte la silueta del despoblat d’Erillcastell, a l’altra banda del Barranc de Malpàs, ens crida poderosament l’atenció. Les vistes des del Coll de Peranea de l’antic nucli dalt d’un tossal traspuen anys història; de fet, té una identitat històrica molt important, lligada amb l'antiguitat de la família d'Erill. El castell està datat del 1024, i va ser donat als Erill al 1040. El primer membre conegut va ser Ramon I d'Erill, documentat al 1077. Els Erill eren súbdits dels comtes de Pallars, però no s'acontentaren amb l'actuació a les seves terres, i passaren al servei directe dels reis d'Aragó (fi del segle XI). Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes (reberen Fraga, Almenar i altres llocs), i enllaçaren amb poderoses famílies. La baronia d'Erill, amb centre inicial a Erillcastell, comprenia la vall de Boí (on emprengueren la construcció de les esglésies romàniques de la vall de Boí), la vall de Viu, de Manyanet i la Vall Fosca, així com la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana entre el Pont de Suert i Espills.
Mentre recorrem l’allargassada vall veiem sempre propers a l’altra banda els nuclis d’Erta i Sas, cal però fer una llarga marrada fins la fèrtil i verda capçalera als peus de la Pica Cerví. A Erta destaca la petita ermita romànica de Sant Bartomeu. Fem parada a Sas, fou la capital de l’antic Batlliu de Sas, per visitar la seva església dedicada a Sant Miquel, d’ubicació privilegiada amb magnífiques vistes de la sortida de la vall, imbuir-nos de la pau que es respira a l’ambient i agafar aigua fresca de la bonica font de Cantoria del poble.
Des del poble guanyem el coll de Sas, als peus del tossal de Sant Quiri, des d’on tenim una bona perspectiva de la Vall de Manyanet i, en el trajecte fins a Prat d’Or, la millor panoràmica sobre la vall que hem acabat de travessar. Arribem a la Microreserva Prat d’Hort (en alguns mapes surt com a Prat d’Or) amb extensos prats d’alta muntanya, algunes surgències d’aigua i petites molleres, una ampla collada a 1.400 metres d’altitud que desprèn màgia i bellesa.
A coll de Sant Pere deixem la pista que baixa a Sentí prenent-ne una que voltant el Tossal de Prat d’Hort duu a Coll d’Arts i a Coll de de la Creu de Perves. Un trajecte de gran bellesa i esplèndides panoràmiques. Continuem per carretera fins al final de la ruta passant pel poble de Viu de Llevata, l’església romànica de Santa Maria de Viu de Llevata mereix una visita, des d’on fem una ràpida baixada per l’esquerra de l’abrupte barranc de Viu que ens regala belles imatges del mateix fins al fons de la vall, on trobem el trencant que duu de nou a Malpàs.
Agost de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Castellars. Sant Bartomeu d’Erta. Sant Miquel de Sas. Santa Maria de Viu de Llevata
CARTOGRAFIA
Mapa digital Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).