Alta Ribagorça ARI 007_Ventolà
Serrat de Cussolo. Serrat del Canal de les Tallades. Tossal de Pollerini
Ventolà — Erillcastell — La Collada — Malpàs — Ventolà
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Sobirà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:23 km
Desnivell:850 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Despoblat d?Erillcastell, origen de la baronia dels Erill
L?objectiu de la ruta és Erillcastell, una autèntica descoberta, el poble originari que acollí la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. I d?altra banda, la magnifica ubicació del poble ens regala amb excel·lents vistes del Pirineu del Pallars Sobirà
Iniciem la ruta a l?ermita romànica de... Despoblat d’Erillcastell, origen de la baronia dels Erill
L’objectiu de la ruta és Erillcastell, una autèntica descoberta, el poble originari que acollí la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. I d’altra banda, la magnifica ubicació del poble ens regala amb excel·lents vistes del Pirineu del Pallars Sobirà
Iniciem la ruta a l’ermita romànica de Sant Esteve de Ventolà, edifici bonic i ben conservat que guarda el tipisme de les esglésies dels petits nuclis d’aquesta zona del Pallars Sobira. La pista que prenem a tocar de la font d’aigua fresca i abundosa enganxada a l’absis de l’església ens baixa cap a la sortida de la vall de Viu. Mentre perdem alçada gaudim d’una bona panoràmica de la cua del pantà d’Escales que recull les aigües pirinenques de la capçalera de la Noguera Ribagorçana.
Sortim a la carretera que baixa del Port de Viu. La seguim fins trobar el trencall de Malpàs. Deixem el camí asfaltat més enllà del poble, just quan aquest s’enfila cap a Castellàs. Ens endinsem per la pista del barranc de Peranera, nom que rep del nucli ancorat dalt d’un ressalt rocós que emergeix del marge esquerra del riu. Sobtadament la pista d’Erillcastell, també anomenada Camí de les Girostes, s’enfila per salvar el congost. Trobarem forts pujadors, alguns cimentats per facilitar la progressió.
Passem per una granja on ens comenten que tanquem sempre els tancats que trobem durant el trajecte per la finca ja que per a ells suposa un greu problema, sobretot econòmic, per les pèrdues que poden provocar la fauna salvatge de la zona. Sigueu amatents amb aquest tema, no només aquí, sinó sempre, és de lògica que si has d’obrir una tanca toca tornar-la a fermar. Una nova recomanació passant per la granja: passeu a peu ja que els gossos, en general, es posen nerviosos amb les rodes en moviment.
Desprès de les fortes pujades arribem a les envistes del despoblat d’Erillcastell. L’arribada és senzillament espectacular. Arribar a un despoblat i, especialment, a Erillcastell sacseja l’ànima del viatger. El camí acaba en una ample collada coronada per un turó rocós on s’ubica les restes de l’antic poble. Passejar per les ruïnes de les cases que conformaven el seu nucli o entrar a l’ermita en franc deteriorament evoquen sentiments de tristesa i nostàlgia.
Es tanta la intensitat del moment que recorrem els carrerons amb les seves cases d’interessants portalades buscant elements del passat que ens parlin de la vida del poble en altres temps, cercant el passat gloriós que acolli la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. Pugem fins el punt mes alt del poble, on hi ha una antiga era de la casa Montgai que va absorbir les restes de l’antic castell del qual no queda res. Les vistes des d’aquest punt son impressionants i demanen un recés per gaudir de les magnífiques panoràmiques que s’albiren. Intens, molt intens. Un regal per l’ànima molt gratificant i totalment gratuït.
Des de l’alçada veiem el camí pel qual continua la ruta. Un sender PR que travessa pel bell mig d’un prat, recordeu tancar les tanques, i marxa a un petit collet on comença el sender que puja de Malpàs. Un recorregut amb alguns trams tècnics que és pura delícia per fer damunt la bicicleta i que ens regala uns vistes aèries d’alt voltatge. Tot i que podríem seguir-lo fins a Malpàs, ens desviem abans per un camí menys transitat que ens porta a la pista de Malpàs a Gotarta. La seguim en direcció a Malpas per desviar-nos tot seguit pel Camí de Pont de Suert, un camí que a partit del coll on hi ha les restes del Paller d’en Peroi, es mou per l’obaga d’en Piquer, un entorn fresc i ombrívol on la molsa s’arrapa al rocam generosament al bell mig d’una pineda. En un moment donat l’antic camí que connectava els dos nuclis, deixa la pista i continua per un sender, de fet una antiga pista, un tram de alegria trialera per la comoditat del trajecte i per les envistes de la capital de la comarca, Pont de Suert. Sortim al camí cimentat que puja de Pont de Suert que seguim fins a Ventolà.
Juny de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve de Ventolà. Erillcastell. Santa Maria d'Erillcastell
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turisme.pallarssobira.cat/
L?objectiu de la ruta és Erillcastell, una autèntica descoberta, el poble originari que acollí la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. I d?altra banda, la magnifica ubicació del poble ens regala amb excel·lents vistes del Pirineu del Pallars Sobirà
Iniciem la ruta a l?ermita romànica de... Despoblat d’Erillcastell, origen de la baronia dels Erill
L’objectiu de la ruta és Erillcastell, una autèntica descoberta, el poble originari que acollí la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. I d’altra banda, la magnifica ubicació del poble ens regala amb excel·lents vistes del Pirineu del Pallars Sobirà
Iniciem la ruta a l’ermita romànica de Sant Esteve de Ventolà, edifici bonic i ben conservat que guarda el tipisme de les esglésies dels petits nuclis d’aquesta zona del Pallars Sobira. La pista que prenem a tocar de la font d’aigua fresca i abundosa enganxada a l’absis de l’església ens baixa cap a la sortida de la vall de Viu. Mentre perdem alçada gaudim d’una bona panoràmica de la cua del pantà d’Escales que recull les aigües pirinenques de la capçalera de la Noguera Ribagorçana.
Sortim a la carretera que baixa del Port de Viu. La seguim fins trobar el trencall de Malpàs. Deixem el camí asfaltat més enllà del poble, just quan aquest s’enfila cap a Castellàs. Ens endinsem per la pista del barranc de Peranera, nom que rep del nucli ancorat dalt d’un ressalt rocós que emergeix del marge esquerra del riu. Sobtadament la pista d’Erillcastell, també anomenada Camí de les Girostes, s’enfila per salvar el congost. Trobarem forts pujadors, alguns cimentats per facilitar la progressió.
Passem per una granja on ens comenten que tanquem sempre els tancats que trobem durant el trajecte per la finca ja que per a ells suposa un greu problema, sobretot econòmic, per les pèrdues que poden provocar la fauna salvatge de la zona. Sigueu amatents amb aquest tema, no només aquí, sinó sempre, és de lògica que si has d’obrir una tanca toca tornar-la a fermar. Una nova recomanació passant per la granja: passeu a peu ja que els gossos, en general, es posen nerviosos amb les rodes en moviment.
Desprès de les fortes pujades arribem a les envistes del despoblat d’Erillcastell. L’arribada és senzillament espectacular. Arribar a un despoblat i, especialment, a Erillcastell sacseja l’ànima del viatger. El camí acaba en una ample collada coronada per un turó rocós on s’ubica les restes de l’antic poble. Passejar per les ruïnes de les cases que conformaven el seu nucli o entrar a l’ermita en franc deteriorament evoquen sentiments de tristesa i nostàlgia.
Es tanta la intensitat del moment que recorrem els carrerons amb les seves cases d’interessants portalades buscant elements del passat que ens parlin de la vida del poble en altres temps, cercant el passat gloriós que acolli la baronia dels Erill, els impulsors de la construcció del magnífic esplet d'esglésies romàniques que omple la vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat. Pugem fins el punt mes alt del poble, on hi ha una antiga era de la casa Montgai que va absorbir les restes de l’antic castell del qual no queda res. Les vistes des d’aquest punt son impressionants i demanen un recés per gaudir de les magnífiques panoràmiques que s’albiren. Intens, molt intens. Un regal per l’ànima molt gratificant i totalment gratuït.
Des de l’alçada veiem el camí pel qual continua la ruta. Un sender PR que travessa pel bell mig d’un prat, recordeu tancar les tanques, i marxa a un petit collet on comença el sender que puja de Malpàs. Un recorregut amb alguns trams tècnics que és pura delícia per fer damunt la bicicleta i que ens regala uns vistes aèries d’alt voltatge. Tot i que podríem seguir-lo fins a Malpàs, ens desviem abans per un camí menys transitat que ens porta a la pista de Malpàs a Gotarta. La seguim en direcció a Malpas per desviar-nos tot seguit pel Camí de Pont de Suert, un camí que a partit del coll on hi ha les restes del Paller d’en Peroi, es mou per l’obaga d’en Piquer, un entorn fresc i ombrívol on la molsa s’arrapa al rocam generosament al bell mig d’una pineda. En un moment donat l’antic camí que connectava els dos nuclis, deixa la pista i continua per un sender, de fet una antiga pista, un tram de alegria trialera per la comoditat del trajecte i per les envistes de la capital de la comarca, Pont de Suert. Sortim al camí cimentat que puja de Pont de Suert que seguim fins a Ventolà.
Juny de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve de Ventolà. Erillcastell. Santa Maria d'Erillcastell
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turisme.pallarssobira.cat/