Noguera NOG 024_Ribelles
Serrat de Santes Creu. Altiplà del Baix Solsonès. Serrat de Balaguer
Ribelles — Vilanova de l’Aguda — Santes Creus — Sallent — Ribelles
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:36 km
Desnivell:680 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Castells de Valldàries i Sallent
Pedalar per un territori que fou frontera durant l?època de la Marca Hispànica sempre depara descobertes importants de llocs estratègics de defensa del territori entre la plana de Lleida i els Pirineus. Les restes dels antics castells de Valldàries i Sallent en son un bon exemple. D?altra banda sempre és plaent recórrer en bicicleta llocs d?extrema solitud malgrat que en un passat no tant llunyà van ser terres de pas molt freqüentades.
<... Castells de Valldàries i Sallent
Pedalar per un territori que fou frontera durant l’època de la Marca Hispànica sempre depara descobertes importants de llocs estratègics de defensa del territori entre la plana de Lleida i els Pirineus. Les restes dels antics castells de Valldàries i Sallent en son un bon exemple. D’altra banda sempre és plaent recórrer en bicicleta llocs d’extrema solitud malgrat que en un passat no tant llunyà van ser terres de pas molt freqüentades.
Deixem Ribelles en direcció nord seguint les indicacions dels masos de la Falconera i el Bancal. Deixem a la dreta el mas la Falconera coronant un ressalt rocós. Per sota, aprofitant la balma de la mateixa roca podem admirar la cleda edificada amb murs de pedra seca.
Baixada fugissera en direcció al mas el Bancal. Quan assolim la carena ens deixem caure cap el Barranc de Botines. Pedalem còmodament per una vall enclotada i boscosa en la qual apareixen intermitentment blocs de roca de volum considerable que semblen grans monuments megalítics escampats pel paisatge.
Arribem a Vilanova de l’Aguda. Accedim per un gran portal d’entrada, d’arc rodó, adovellat, situat al caire del marge rocós on s’assenta el poble. Aquest i altres indicis de murs indiquen que la població havia estat primitivament emmurallada. Travessem el carrer Major creuat per carrerons secundaris amb un pas cobert d’arc apuntat de gran bellesa.
Ens endinsem a la vall de Vilanova de l’Aguda de morfologia singular ja que es tracta d’una vall allargassada encerclada de petits serrats que, a vista d’ocell, li donen forma de ferradura.
Naveguem pel bell mig de la vall fins trobar la pista que enfila cap a l’ermita de Sant Miquel de Valldaries, centre religiós de la part alta del municipi de Vilanova de l'Aguda coneguda com la Vall. Era l'església del castell de l'Aguda quan aquest era d'Arnau Mir de Tost. És un edifici d'una nau que ha estat profundament transformada. Fruit de les reformes profundes que ha patit l’edifici hi ha la singularitat d’un campanar d’espadanya construït damunt mateix del punt d’unió entre la nau i l’absis. Tant les característiques constructives com l'ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l'arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes.
Del castell de l’Aguda, a tocar de l’església, només resta un munt d'enderrocs, pedres i fragments de mur. Segons el que recorda la gent, havia de ser un edifici gran, semblant a altres construccions de la comarca com la torre d'Alòs o la de Sant Oïsme.
Seguim carena amunt cap el punt d’inflexió de les serres que tanquen la vall coincident amb la curvatura d’aquesta ferradura imaginaria i el cimal on hi s’ubica l’ermita romànica de Santes Creus de Bordell, enlairada a 728 m. Arribem al cim per un corriol sense gaires dificultats tècniques que passa per la Creu dels Lladres, un monument que commemora un fet que va passar fa anys, quan uns lladres van anar a robar en una casa de la zona i fugint del Sometent i van perdre la vida en aquest indret. A las quatres cares de la base de la creu hi ha esculpit el relat sobre aquest succés. Des de l’ermita tenim una magnífica panoràmica de la vall de Vilanova i en un dia clar podem arribar a albirar la Seu Vella de Lleida. Cap al nord es fan visibles la plana d’Oliana i les serres d’Aubenc i Turp
Ens deixem caure per l’altiplà que s’aixeca des de la vall del Llobregós cap el darrer objectiu de la ruta: Sallent. Naveguem per un paisatge que combina camps i boscúries, petites fondalades i carenes normalment coronades per un mas, la majoria grans casalots deshabitades fruit de l’èxode rural a mitjans del segle XX. Masos com el de can Huguet, una casa amb reminiscències de casa fortificada amb una ermita adossada, encara habitada però amb una deixadesa important.
La solitud del paisatge que ens envolta contrasta amb el passat no tant llunyà de la zona: aquest territori era terra de pas com ho evidencia el camí ral que va des de Solsona a Ponts o el camí ramader que connecta la muntanya amb la plana de Lleida; amdòs passen per l’ermita de Santes Creus; més dades, a la zona hi havia tres hostals, el del Bancal, el de Bordell i el de les Petges que oferien parada i avituallament als visitants i aigua pel bestiar. De fet, fins a principi dels s. XX, a la zona del Bancal s’hi celebrava una de les fires ramaderes més importants de la comarca i gairebé totes les cases tenien un ramat mes o menys gran d’ovelles que alhora mantenien a ratlla el sotabosc.
Arribem enllaçant diferents pistes a Sallent. La pista ens deixa a l’era on hi ha la nova església parroquial de Sallent que es va construir el 1925, la vella estava molt malmesa, adossada a la façana de ponent de la rectoria que fou la casa dels Senyors de Sallent, feudataris del bisbe d'Urgell. Actualment l'església vella esta restaurada i protegida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre els dos edificis trobem la torre de defensa de l’antic castell. Es manté dempeus només la meitat nord. Formava part d’un recinte fortificat, com deixen palès les restes de muralla, que era un punt estratègic per a la defensa del territori entorn de la denominada Marca Hispànica.
Continuem la ruta per asfalt fins prop de Sanaüja on ens desviem a la dreta pel camí de la Falconera que va guanyant alçada lentament entre camps fermats per bonics murs de pedra secà construïts amb carreus que mereixerien formar part de les muralles d’un castell. Arribem a una collada des d’on ja divisem cap al sud la silueta de Ribelles, continuant fins a la Falconera i d’aquí de nou a Ribelles
Setembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel de Valldàries. Creu dels Lladres. Santes Creus de Bordell. Sant Jaume de Sallent. Torre de defensa de Sallent.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.femturisme.cat/es/comarcas/la-noguera
Pedalar per un territori que fou frontera durant l?època de la Marca Hispànica sempre depara descobertes importants de llocs estratègics de defensa del territori entre la plana de Lleida i els Pirineus. Les restes dels antics castells de Valldàries i Sallent en son un bon exemple. D?altra banda sempre és plaent recórrer en bicicleta llocs d?extrema solitud malgrat que en un passat no tant llunyà van ser terres de pas molt freqüentades.
<... Castells de Valldàries i Sallent
Pedalar per un territori que fou frontera durant l’època de la Marca Hispànica sempre depara descobertes importants de llocs estratègics de defensa del territori entre la plana de Lleida i els Pirineus. Les restes dels antics castells de Valldàries i Sallent en son un bon exemple. D’altra banda sempre és plaent recórrer en bicicleta llocs d’extrema solitud malgrat que en un passat no tant llunyà van ser terres de pas molt freqüentades.
Deixem Ribelles en direcció nord seguint les indicacions dels masos de la Falconera i el Bancal. Deixem a la dreta el mas la Falconera coronant un ressalt rocós. Per sota, aprofitant la balma de la mateixa roca podem admirar la cleda edificada amb murs de pedra seca.
Baixada fugissera en direcció al mas el Bancal. Quan assolim la carena ens deixem caure cap el Barranc de Botines. Pedalem còmodament per una vall enclotada i boscosa en la qual apareixen intermitentment blocs de roca de volum considerable que semblen grans monuments megalítics escampats pel paisatge.
Arribem a Vilanova de l’Aguda. Accedim per un gran portal d’entrada, d’arc rodó, adovellat, situat al caire del marge rocós on s’assenta el poble. Aquest i altres indicis de murs indiquen que la població havia estat primitivament emmurallada. Travessem el carrer Major creuat per carrerons secundaris amb un pas cobert d’arc apuntat de gran bellesa.
Ens endinsem a la vall de Vilanova de l’Aguda de morfologia singular ja que es tracta d’una vall allargassada encerclada de petits serrats que, a vista d’ocell, li donen forma de ferradura.
Naveguem pel bell mig de la vall fins trobar la pista que enfila cap a l’ermita de Sant Miquel de Valldaries, centre religiós de la part alta del municipi de Vilanova de l'Aguda coneguda com la Vall. Era l'església del castell de l'Aguda quan aquest era d'Arnau Mir de Tost. És un edifici d'una nau que ha estat profundament transformada. Fruit de les reformes profundes que ha patit l’edifici hi ha la singularitat d’un campanar d’espadanya construït damunt mateix del punt d’unió entre la nau i l’absis. Tant les característiques constructives com l'ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l'arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes.
Del castell de l’Aguda, a tocar de l’església, només resta un munt d'enderrocs, pedres i fragments de mur. Segons el que recorda la gent, havia de ser un edifici gran, semblant a altres construccions de la comarca com la torre d'Alòs o la de Sant Oïsme.
Seguim carena amunt cap el punt d’inflexió de les serres que tanquen la vall coincident amb la curvatura d’aquesta ferradura imaginaria i el cimal on hi s’ubica l’ermita romànica de Santes Creus de Bordell, enlairada a 728 m. Arribem al cim per un corriol sense gaires dificultats tècniques que passa per la Creu dels Lladres, un monument que commemora un fet que va passar fa anys, quan uns lladres van anar a robar en una casa de la zona i fugint del Sometent i van perdre la vida en aquest indret. A las quatres cares de la base de la creu hi ha esculpit el relat sobre aquest succés. Des de l’ermita tenim una magnífica panoràmica de la vall de Vilanova i en un dia clar podem arribar a albirar la Seu Vella de Lleida. Cap al nord es fan visibles la plana d’Oliana i les serres d’Aubenc i Turp
Ens deixem caure per l’altiplà que s’aixeca des de la vall del Llobregós cap el darrer objectiu de la ruta: Sallent. Naveguem per un paisatge que combina camps i boscúries, petites fondalades i carenes normalment coronades per un mas, la majoria grans casalots deshabitades fruit de l’èxode rural a mitjans del segle XX. Masos com el de can Huguet, una casa amb reminiscències de casa fortificada amb una ermita adossada, encara habitada però amb una deixadesa important.
La solitud del paisatge que ens envolta contrasta amb el passat no tant llunyà de la zona: aquest territori era terra de pas com ho evidencia el camí ral que va des de Solsona a Ponts o el camí ramader que connecta la muntanya amb la plana de Lleida; amdòs passen per l’ermita de Santes Creus; més dades, a la zona hi havia tres hostals, el del Bancal, el de Bordell i el de les Petges que oferien parada i avituallament als visitants i aigua pel bestiar. De fet, fins a principi dels s. XX, a la zona del Bancal s’hi celebrava una de les fires ramaderes més importants de la comarca i gairebé totes les cases tenien un ramat mes o menys gran d’ovelles que alhora mantenien a ratlla el sotabosc.
Arribem enllaçant diferents pistes a Sallent. La pista ens deixa a l’era on hi ha la nova església parroquial de Sallent que es va construir el 1925, la vella estava molt malmesa, adossada a la façana de ponent de la rectoria que fou la casa dels Senyors de Sallent, feudataris del bisbe d'Urgell. Actualment l'església vella esta restaurada i protegida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre els dos edificis trobem la torre de defensa de l’antic castell. Es manté dempeus només la meitat nord. Formava part d’un recinte fortificat, com deixen palès les restes de muralla, que era un punt estratègic per a la defensa del territori entorn de la denominada Marca Hispànica.
Continuem la ruta per asfalt fins prop de Sanaüja on ens desviem a la dreta pel camí de la Falconera que va guanyant alçada lentament entre camps fermats per bonics murs de pedra secà construïts amb carreus que mereixerien formar part de les muralles d’un castell. Arribem a una collada des d’on ja divisem cap al sud la silueta de Ribelles, continuant fins a la Falconera i d’aquí de nou a Ribelles
Setembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel de Valldàries. Creu dels Lladres. Santes Creus de Bordell. Sant Jaume de Sallent. Torre de defensa de Sallent.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.femturisme.cat/es/comarcas/la-noguera