Selva SEL 032_La Cellera de Ter
Les Guilleries. Serrat de Cànoves. Serra de Turonell. Serra del Peredol. Serra de Santa Barbarà.
La Cellera de Ter — Coll del Turó de la Palomera — Les Mines d’Osor —Santa Bàrbara —Sant Amanç — Anglès — La Cellera de Ter
Mapa digital Comarcal. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:1270 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Les Mines d?Osor i Santa Bàrbara
Ruta que desborda solitud pels quatre costats. El trajecte assoleix la base del cim de Puigdefrou des d?on es precipita cap al fons de la vall de la Riera d?Osor per visitar l?antic nucli de les Mines d?Osor, un conjunt de cases i edificacions, ara totalment en estat lamentable, de la explotació minera que daten del s. XVII. La ruta torna a fer cim al Santuari de Santa Barbarà, un mirador excepcional i un lloc molt estimat pels pobles de la zo... Les Mines d’Osor i Santa Bàrbara
Ruta que desborda solitud pels quatre costats. El trajecte assoleix la base del cim de Puigdefrou des d’on es precipita cap al fons de la vall de la Riera d’Osor per visitar l’antic nucli de les Mines d’Osor, un conjunt de cases i edificacions, ara totalment en estat lamentable, de la explotació minera que daten del s. XVII. La ruta torna a fer cim al Santuari de Santa Barbarà, un mirador excepcional i un lloc molt estimat pels pobles de la zona.
Iniciem la ruta a la plaça de l’església. Anem a buscar el carrer on hi ha el safareig de la Canal construït el 1929, una obra que ens recorda quan la gent havia d’anar a rentar la roba en aquests llocs, sobre tot les peces més grosses, i alhora era un punt de tertúlia per les dones i la mainada. D’altres també havien aprofitat per banyar-se a les nits caloroses de l’estiu.
Comencem l’ascensió entre alzines sureres, roures i castanyers cap al cim de Puigdefrou, senyalitzat. Emergim poc a poc de la espessa boira que cobreix la plana de la Selva impregnant cada pedalada entre l’arbreda nua i les fulles mortes que entapissen el terra d’un plaent ambient de melancolia. Arribem al Coll del Turó de la Palomera on comencem a gaudir de bones panoràmiques dels relleus que sobresurten del mar blanc. Al coll hi ha les restes d’una antiga ferreria on es ferraven els animals que s’utilitzaven per a transportar la pedra que s’extreia de les pedreres que hi ha per la muntanya i, també, arreglaven algunes de les eines que es feien servir per a l'extracció de la pedra.
Una d’aquestes pedreres, la de la Palomera, la trobem pel camí no gaire lluny del coll, tot i que queda amagada entre la vegetació. Va ser una de les més productives en llambordes i voreres de la zona, i va treballar-hi molta gent entre, el 1900 i el 1930.
A mesura que guanyem alçada els relleus que envolten la boira es fan més present, sobre tot els cingles de Sant Roc que dominen el poble d’Anglès o la muntanya de Rocacorba. Arribem a una desviació a la carena de la Serra de Cànoves, deixem la ruta de Puigdefrou continuant per una pista que ens porta per la vessant sud del cim. Als nostres peus queda l’angosta vall solcada per la riera d’Osor i els relleus que caracteritzen el cor de les Guilleries, des de la Serra de Santa Barbara, el cim que hem d’assolir, al clàssic cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formiques. Una panoràmica excepcional de cims i valls totalment entapissades per un exuberant mosaic de vegetació, que conforma un tapis gegantí amb tons d’hivern, del fantàstic territori entre Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal.
Desprès d’un curt flanqueig pel sud de la Serra de Turonell iniciem el descens a les Mines d’Osor que podem veure al fons de la vall. Un descens còmode fent llargues llaçades al principi però que mitja baixada es precipita cap al fons de la vall amb trams menys confortables a mesura que ens acostem a la riera, la qual s’ha travessar saltant de roca en roca.
Arribem a les Mines d’Osor, un nucli que estava format per les cases dels treballadors de les mines de minerals com la blenda, galena o espat fluor, que hi havia al voltant d’aquesta contrada des del segle XVII. Tant els habitatges com les edificacions pròpies de la indústria extractiva estan totes enrunades o en avançat estat de ruïna.
Aquest sector ocupava el costat esquerre de la Riera d'Osor i continua pel camí que mena a La Grevolosa, camí que prenem per iniciar l’ascensió a Santa Bàrbara. La pista passa per les ruïnes de la Mina Leonor i s’endinsa en una espessa i humida boscúria seguint el curs de la riera. Comencem a pujar de debò per un camí costerut que demana esforç i que, afortunadament, s’estira més endavant fent la pujada pel vessant ponentí de la Serra del Peredol més agradable, tot i ser llarga.
A la carena trobem una bona pista que ens puja fins l’ermita de Santa Bàrbara, ubicada estratègicament dalt d’un turó des del quan es domina tota la plana de la Selva i amb una bona vista que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre i, al seu darrera, el mar si el dia no està encalitjat. L’ermita esta adossada a una casa que serveix de refugi, ambdues s'han datat del segle XII. En destaca especialment l'impressionant campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc rebaixat.
Iniciem el descens, al principi per un sender, tot i que es pot fer per pista, fent llargues llaçades pel contrafort que corona l’ermita embolcallats d’una densa boscúria que ens porta, seguint la senyalització de la Ruta de les ermites, a Sant Amanç, que fou una antiga parròquia que ja existia l’any 1019, però que al segle XIV, arran de les epidèmies de pesta, va patir una important despoblació que va fer que fos annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i que segurament sigui un edifici d’orígens preromànics, l’església de Sant Amanç data dels segles XII-XIII; restaurada fa poc temps, cal remarcar que les dovelles de l’arc de mig punt de la porta no són originals, sinó que provenen de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, que fou molt temps caserna de la Guàrdia Civil i que s’enderrocà l’any 2000.
Des de l’ermita ens deixem caure pel marge dret de la Riera de sant Amanç per arribar a Anglès i des d’aquí, seguint la Via Verda del Carrilet, fins al punt de sortida, contemplant mentre arribem les dues serres que hem assolit.
Febrer de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Pedrera la Palomera. Mines d’Osor. Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/
Ruta que desborda solitud pels quatre costats. El trajecte assoleix la base del cim de Puigdefrou des d?on es precipita cap al fons de la vall de la Riera d?Osor per visitar l?antic nucli de les Mines d?Osor, un conjunt de cases i edificacions, ara totalment en estat lamentable, de la explotació minera que daten del s. XVII. La ruta torna a fer cim al Santuari de Santa Barbarà, un mirador excepcional i un lloc molt estimat pels pobles de la zo... Les Mines d’Osor i Santa Bàrbara
Ruta que desborda solitud pels quatre costats. El trajecte assoleix la base del cim de Puigdefrou des d’on es precipita cap al fons de la vall de la Riera d’Osor per visitar l’antic nucli de les Mines d’Osor, un conjunt de cases i edificacions, ara totalment en estat lamentable, de la explotació minera que daten del s. XVII. La ruta torna a fer cim al Santuari de Santa Barbarà, un mirador excepcional i un lloc molt estimat pels pobles de la zona.
Iniciem la ruta a la plaça de l’església. Anem a buscar el carrer on hi ha el safareig de la Canal construït el 1929, una obra que ens recorda quan la gent havia d’anar a rentar la roba en aquests llocs, sobre tot les peces més grosses, i alhora era un punt de tertúlia per les dones i la mainada. D’altres també havien aprofitat per banyar-se a les nits caloroses de l’estiu.
Comencem l’ascensió entre alzines sureres, roures i castanyers cap al cim de Puigdefrou, senyalitzat. Emergim poc a poc de la espessa boira que cobreix la plana de la Selva impregnant cada pedalada entre l’arbreda nua i les fulles mortes que entapissen el terra d’un plaent ambient de melancolia. Arribem al Coll del Turó de la Palomera on comencem a gaudir de bones panoràmiques dels relleus que sobresurten del mar blanc. Al coll hi ha les restes d’una antiga ferreria on es ferraven els animals que s’utilitzaven per a transportar la pedra que s’extreia de les pedreres que hi ha per la muntanya i, també, arreglaven algunes de les eines que es feien servir per a l'extracció de la pedra.
Una d’aquestes pedreres, la de la Palomera, la trobem pel camí no gaire lluny del coll, tot i que queda amagada entre la vegetació. Va ser una de les més productives en llambordes i voreres de la zona, i va treballar-hi molta gent entre, el 1900 i el 1930.
A mesura que guanyem alçada els relleus que envolten la boira es fan més present, sobre tot els cingles de Sant Roc que dominen el poble d’Anglès o la muntanya de Rocacorba. Arribem a una desviació a la carena de la Serra de Cànoves, deixem la ruta de Puigdefrou continuant per una pista que ens porta per la vessant sud del cim. Als nostres peus queda l’angosta vall solcada per la riera d’Osor i els relleus que caracteritzen el cor de les Guilleries, des de la Serra de Santa Barbara, el cim que hem d’assolir, al clàssic cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formiques. Una panoràmica excepcional de cims i valls totalment entapissades per un exuberant mosaic de vegetació, que conforma un tapis gegantí amb tons d’hivern, del fantàstic territori entre Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal.
Desprès d’un curt flanqueig pel sud de la Serra de Turonell iniciem el descens a les Mines d’Osor que podem veure al fons de la vall. Un descens còmode fent llargues llaçades al principi però que mitja baixada es precipita cap al fons de la vall amb trams menys confortables a mesura que ens acostem a la riera, la qual s’ha travessar saltant de roca en roca.
Arribem a les Mines d’Osor, un nucli que estava format per les cases dels treballadors de les mines de minerals com la blenda, galena o espat fluor, que hi havia al voltant d’aquesta contrada des del segle XVII. Tant els habitatges com les edificacions pròpies de la indústria extractiva estan totes enrunades o en avançat estat de ruïna.
Aquest sector ocupava el costat esquerre de la Riera d'Osor i continua pel camí que mena a La Grevolosa, camí que prenem per iniciar l’ascensió a Santa Bàrbara. La pista passa per les ruïnes de la Mina Leonor i s’endinsa en una espessa i humida boscúria seguint el curs de la riera. Comencem a pujar de debò per un camí costerut que demana esforç i que, afortunadament, s’estira més endavant fent la pujada pel vessant ponentí de la Serra del Peredol més agradable, tot i ser llarga.
A la carena trobem una bona pista que ens puja fins l’ermita de Santa Bàrbara, ubicada estratègicament dalt d’un turó des del quan es domina tota la plana de la Selva i amb una bona vista que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre i, al seu darrera, el mar si el dia no està encalitjat. L’ermita esta adossada a una casa que serveix de refugi, ambdues s'han datat del segle XII. En destaca especialment l'impressionant campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc rebaixat.
Iniciem el descens, al principi per un sender, tot i que es pot fer per pista, fent llargues llaçades pel contrafort que corona l’ermita embolcallats d’una densa boscúria que ens porta, seguint la senyalització de la Ruta de les ermites, a Sant Amanç, que fou una antiga parròquia que ja existia l’any 1019, però que al segle XIV, arran de les epidèmies de pesta, va patir una important despoblació que va fer que fos annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i que segurament sigui un edifici d’orígens preromànics, l’església de Sant Amanç data dels segles XII-XIII; restaurada fa poc temps, cal remarcar que les dovelles de l’arc de mig punt de la porta no són originals, sinó que provenen de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, que fou molt temps caserna de la Guàrdia Civil i que s’enderrocà l’any 2000.
Des de l’ermita ens deixem caure pel marge dret de la Riera de sant Amanç per arribar a Anglès i des d’aquí, seguint la Via Verda del Carrilet, fins al punt de sortida, contemplant mentre arribem les dues serres que hem assolit.
Febrer de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Pedrera la Palomera. Mines d’Osor. Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/