Selva SEL 036_Vidreres
Espai Natural Protegit de l'Estany de Sils. Massís de Cadiretes - l'Ardenya
Vidreres — Sils — Maçanet de la Selva — Castell de Sant Iscle — Vidreres
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:30 km
Desnivell:295 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:fàcil
Els Estanys de Sils, la Força de Cartellà i el castell de Sant Iscle
Una ruta per gaudir de la bicicleta sense deixar-hi la pell rodant per la plana selvatana i pels contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, cap al final, per poder visitar l?interessant i imperdible castell de Sant Iscle. La ruta, a banda de gaudir dels paisatges pels quals transita, ens fa un regal amb un espai per evadir-se i gaudir de la contemplació, el magnífic i desconegut Estany de Sils,... Els Estanys de Sils, la Força de Cartellà i el castell de Sant Iscle
Una ruta per gaudir de la bicicleta sense deixar-hi la pell rodant per la plana selvatana i pels contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, cap al final, per poder visitar l’interessant i imperdible castell de Sant Iscle. La ruta, a banda de gaudir dels paisatges pels quals transita, ens fa un regal amb un espai per evadir-se i gaudir de la contemplació, el magnífic i desconegut Estany de Sils, un espai lacustre que poc a poc s’està recuperant per a l’oci.
Des de la plaça de l’església marxem pel carrer de Ponent. A l’altra banda del pont de la carretera de Lloret de Mar que travessa el Rec Clar, continuem per un camí asfaltat en paral·lel al rec. A l’horitzó es dibuixen els relleus ponentins que emergeixen de la plana selvatana, Montseny i Guilleries; una mirada més amplia cap al nord ens mostra també els pirineus que van a morir al mar, en especial la muntanya que sobresurt amb escreix d’aquest conjunt i de gran simbolisme pels catalans: el Canigó.
Aviat arribem a Sils encadenant camins diversos, fins i tot hem hagut de fer un curt tram, un centenar de metres passada la N-II, per un camp on han llaurat el camí que hi passava (expropiació unilateral?). Arribem a Sils encara que no hi entrem ja que continuem pel marge esquerra de la Sèquia de Sils, vorejant la zona lacustre del mateix nom. Entrem de ple a l’Espai Natural Protegit de l'Estany de Sils, un dels espais naturals mes importants de la Catalunya interior, ja que conte una gran varietat d’hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera. Fa 300 anys aquest estany era un dels més importants de Catalunya amb una extensió d’uns 7 quilometres quadrats. En aquella època els espais lacustres es relacionaven amb malalties, com la malària, i llegendes lligades amb l’infern, fet que va portar la població a dessecar-lo fins a la seva pràctica totalitat a mitjans del segle XIX. Per fer-ho, es va construir tot un seguit de canals de drenatge, tots dirigits al canal central, la Sèquia de Sils.
Recorrem l’actual llacuna permanent, la zona lacustre està en vies de recuperació amb noves zones inundables, per un corriol que passa per diversos llocs de guaita o punts d’observació que ens permet gaudir de la flora i la fauna de l’entorn, entre aquests hi ha la llúdriga, en calma i silenci.
Continuem pedalant en paral·lel a la sèquia en un ambient molt agradable i de colors vistosos amb canyissars a una banda i rengleres de pollancres matemàticament alineats a punt de perdre les vistoses i groguenques fulles tardorals. Travessem la sèquia i al poc la tornem a travessar pel bonic Pont Vell de Maçanet de la Selva que fou construït al segle XVIII, és de pedra, d’un sol ull i amb l’arcada feta de rajol massís. A prop, hi ha les restes, quasi imperceptibles, d’un altre pont més antic, d’origen probablement medieval, també conegut com a Pont Vell i, popularment, com a Pont del Dimoni.
Marxem rumb a Maçanet de la Selva. El camí ens torna a obsequiar amb unes esplèndides vistes dels relleus de les Guilleries que tanquen la comarca entre ponent i el nord, fins i tot podem gaudir en dies clars d’una bona imatge de la simbòlica muntanya del Canigó i, encara un present afegit, la bonica Torre de Marata, un casal fortificat i emmurallat, d'estil gòtic, en el qual destaca la torre de defensa. A Maçanet ens arribem fins la plaça on hi ha l’església de Sant Llorenç, al centre de la població, un interessant edifici construït entre els anys 1040 i 1070 amb construccions adossades als costats nord i de ponent.
Continuem la ruta a la part alta del barri d’El Moli, a l’altra banda de l’autopista, per una pista a la dreta del mas en ruïna de can Picó i que ens porta directament al mas de la Torre de Cartellà, també coneguda històricament com la Força de Castellà. La nissaga dels Cartellà, una de les més antigues de Catalunya, es remunta a l'època de la Reconquesta. A Maçanet els Cartellà estan documentats de de l'any 1159, quan Ermessenda de Maçanet, que havia rebut la torre de mans del vescomtes de Cabrera, es casa amb Arnau de Cartellà. La mateixa família en va mantenir la propietat fins a mitjan segle XIX. Al marge de la torre pròpiament dita, hi destaca la capella, construïda l'any 1510 i dedicada a sant Jaume, que compta amb una magnífica façana renaixentista, impossible de veure des de l'exterior. De fet des del exterior no es pot veure pràcticament res del conjunt ja que s’ha rebaixat el terreny al voltant de la masia, fet que obliga a improvisar l’itinerari un curt tram per contactar amb la pista que dona continuïtat a la ruta.
A partit d’aquí deixem la comoditat de la plana per endinsar-nos en els contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya per no acabar la ruta sense visitar el Castell de Sant Iscle. Canviem les pistes rodadores i confortables, per camins menys fresats combinant pistes i amples senders embolcallats en els aromes mediterranis que desprèn la vegetació que ens abraça alhora que ens amaga el paisatge circumdant.
El castell de Sant Iscle, de visita obligada, va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. Es tracta d'un important baluard defensiu, les restes del qual mostren una planta força quadrangular d’uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase dels segles XII-XIII inclou la torre sud-est de 15 m. d’alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.
Desfem el camí de pujada al castell i pedalant còmodament pel Pla de Vidreres posem fi a la ruta.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Estanys de Sils. Pont del Dimoni. Torre de Marata,. Torre de Cartellá. Castell de Sant Iscle
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.canpou.net/ca/
Una ruta per gaudir de la bicicleta sense deixar-hi la pell rodant per la plana selvatana i pels contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, cap al final, per poder visitar l?interessant i imperdible castell de Sant Iscle. La ruta, a banda de gaudir dels paisatges pels quals transita, ens fa un regal amb un espai per evadir-se i gaudir de la contemplació, el magnífic i desconegut Estany de Sils,... Els Estanys de Sils, la Força de Cartellà i el castell de Sant Iscle
Una ruta per gaudir de la bicicleta sense deixar-hi la pell rodant per la plana selvatana i pels contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya, cap al final, per poder visitar l’interessant i imperdible castell de Sant Iscle. La ruta, a banda de gaudir dels paisatges pels quals transita, ens fa un regal amb un espai per evadir-se i gaudir de la contemplació, el magnífic i desconegut Estany de Sils, un espai lacustre que poc a poc s’està recuperant per a l’oci.
Des de la plaça de l’església marxem pel carrer de Ponent. A l’altra banda del pont de la carretera de Lloret de Mar que travessa el Rec Clar, continuem per un camí asfaltat en paral·lel al rec. A l’horitzó es dibuixen els relleus ponentins que emergeixen de la plana selvatana, Montseny i Guilleries; una mirada més amplia cap al nord ens mostra també els pirineus que van a morir al mar, en especial la muntanya que sobresurt amb escreix d’aquest conjunt i de gran simbolisme pels catalans: el Canigó.
Aviat arribem a Sils encadenant camins diversos, fins i tot hem hagut de fer un curt tram, un centenar de metres passada la N-II, per un camp on han llaurat el camí que hi passava (expropiació unilateral?). Arribem a Sils encara que no hi entrem ja que continuem pel marge esquerra de la Sèquia de Sils, vorejant la zona lacustre del mateix nom. Entrem de ple a l’Espai Natural Protegit de l'Estany de Sils, un dels espais naturals mes importants de la Catalunya interior, ja que conte una gran varietat d’hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera. Fa 300 anys aquest estany era un dels més importants de Catalunya amb una extensió d’uns 7 quilometres quadrats. En aquella època els espais lacustres es relacionaven amb malalties, com la malària, i llegendes lligades amb l’infern, fet que va portar la població a dessecar-lo fins a la seva pràctica totalitat a mitjans del segle XIX. Per fer-ho, es va construir tot un seguit de canals de drenatge, tots dirigits al canal central, la Sèquia de Sils.
Recorrem l’actual llacuna permanent, la zona lacustre està en vies de recuperació amb noves zones inundables, per un corriol que passa per diversos llocs de guaita o punts d’observació que ens permet gaudir de la flora i la fauna de l’entorn, entre aquests hi ha la llúdriga, en calma i silenci.
Continuem pedalant en paral·lel a la sèquia en un ambient molt agradable i de colors vistosos amb canyissars a una banda i rengleres de pollancres matemàticament alineats a punt de perdre les vistoses i groguenques fulles tardorals. Travessem la sèquia i al poc la tornem a travessar pel bonic Pont Vell de Maçanet de la Selva que fou construït al segle XVIII, és de pedra, d’un sol ull i amb l’arcada feta de rajol massís. A prop, hi ha les restes, quasi imperceptibles, d’un altre pont més antic, d’origen probablement medieval, també conegut com a Pont Vell i, popularment, com a Pont del Dimoni.
Marxem rumb a Maçanet de la Selva. El camí ens torna a obsequiar amb unes esplèndides vistes dels relleus de les Guilleries que tanquen la comarca entre ponent i el nord, fins i tot podem gaudir en dies clars d’una bona imatge de la simbòlica muntanya del Canigó i, encara un present afegit, la bonica Torre de Marata, un casal fortificat i emmurallat, d'estil gòtic, en el qual destaca la torre de defensa. A Maçanet ens arribem fins la plaça on hi ha l’església de Sant Llorenç, al centre de la població, un interessant edifici construït entre els anys 1040 i 1070 amb construccions adossades als costats nord i de ponent.
Continuem la ruta a la part alta del barri d’El Moli, a l’altra banda de l’autopista, per una pista a la dreta del mas en ruïna de can Picó i que ens porta directament al mas de la Torre de Cartellà, també coneguda històricament com la Força de Castellà. La nissaga dels Cartellà, una de les més antigues de Catalunya, es remunta a l'època de la Reconquesta. A Maçanet els Cartellà estan documentats de de l'any 1159, quan Ermessenda de Maçanet, que havia rebut la torre de mans del vescomtes de Cabrera, es casa amb Arnau de Cartellà. La mateixa família en va mantenir la propietat fins a mitjan segle XIX. Al marge de la torre pròpiament dita, hi destaca la capella, construïda l'any 1510 i dedicada a sant Jaume, que compta amb una magnífica façana renaixentista, impossible de veure des de l'exterior. De fet des del exterior no es pot veure pràcticament res del conjunt ja que s’ha rebaixat el terreny al voltant de la masia, fet que obliga a improvisar l’itinerari un curt tram per contactar amb la pista que dona continuïtat a la ruta.
A partit d’aquí deixem la comoditat de la plana per endinsar-nos en els contraforts nord-oest del Massís de Cadiretes - l'Ardenya per no acabar la ruta sense visitar el Castell de Sant Iscle. Canviem les pistes rodadores i confortables, per camins menys fresats combinant pistes i amples senders embolcallats en els aromes mediterranis que desprèn la vegetació que ens abraça alhora que ens amaga el paisatge circumdant.
El castell de Sant Iscle, de visita obligada, va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. Es tracta d'un important baluard defensiu, les restes del qual mostren una planta força quadrangular d’uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase dels segles XII-XIII inclou la torre sud-est de 15 m. d’alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l’absis semicircular. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiments de murs antics. A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.
Desfem el camí de pujada al castell i pedalant còmodament pel Pla de Vidreres posem fi a la ruta.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Estanys de Sils. Pont del Dimoni. Torre de Marata,. Torre de Cartellá. Castell de Sant Iscle
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.canpou.net/ca/