Alt Empordà AEM 041_Boadella d’Empordà
Serra de les Avalls. Serra de la Quella. Penya-segats de la Muga. Pla d’Amigó
Boadella d’Empordà — Sobirats — Coll de la Salut — Sant Llorenç de la Muga — Sant Sebastià de la Muga — Darnius — Boadella d’Empordà
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:44 km
Desnivell:860 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
Poques vegades es te l?oportunitat de veure un lloc singular com la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, normalment sota les aigües de l?embassament de Darnius-Boadella. La sequera ha deixat de nou al descobert el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya i, també, l?ermita de la qual pren el nom. Aquest és l?objectiu de la ruta proposada, tot i que no n?és l?únic al·licient: el despoblat de Sobirats, el ... Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
Poques vegades es te l’oportunitat de veure un lloc singular com la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, normalment sota les aigües de l’embassament de Darnius-Boadella. La sequera ha deixat de nou al descobert el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya i, també, l’ermita de la qual pren el nom. Aquest és l’objectiu de la ruta proposada, tot i que no n’és l’únic al·licient: el despoblat de Sobirats, el Santuari de la Salut, la vila històrica medieval de Sant Llorenç de la Muga o els paratges pel qual transcorre son suficientment importants per fer-la i esperar que en un futur no gaire llunyà Sant Sebastià torni a dormir plàcidament sota les aigües; seria un bon símptoma per tots els pobles de la conca de la Muga i Catalunya en general.
A Boadella marxem per la pista que transcorre pel marge dret de la Muga. Aviat el camí s’enfila cap a la muntanya en direcció al despoblat de Sobirats. A mesura que guanyem alçada tenim bones vistes, tot i els núvols baixos, dels relleus que guien el riu des de la capçalera a la plana empordanesa. Sobtadament en un replà del camí veiem, integrat en l’eteri paisatge, el despoblat de Sobirats presidint l’abrupte serra de les Avalls coronada per un arc de cingleres calcàries. L’antic poble el formen un nucli de cases de sostres esfondrats i murs ferms que encara aguanten el pas del temps. Tancant els ulls encara es poden sentir els seus pobladors feinejant pel poblat. Amb el ulls oberts al paisatge esdevé obert i extens gaudint de bones vistes que abasten fins la mar i els pirineus orientals.
Continuem per bona pista que marxa entre la frondosa boscúria per dessota les cingleres calcàries que coronen la serra fins la carretera el Coll de la Salut i d’aquí, si es vol, fins al santuari del mateix nom, un oasi de pau des d’on observar el muntanyam de l’Alta Garrotxa.
Des de coll de la Salut surt un corriol amb algun tram força pedregós que dificulta la ciclabilitat tot i ser de baixada, també és pot continuar per la carretera, i que ens connecta amb un sender de bella factura, molt bonic per fer en bicicleta, que en paral·lel a la carretera ens porta a la vila medieval de Sant Llorenç de la Muga. Tot i que no cal entrar-hi, la visita és obligada pel seu interessant nucli antic. Per arribar-hi travessem la Muga pel pont medieval, prop de la capella de Sant Andreu, i ens endinsem al poble pel portal de Baix. Sant Llorenç està ple de racons molt agradables que formen part de la història del poble: la muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats en son un clar exemple. Recuperar forces al bar de la Societat de la Fraternitat és una opció més per endinsar-se en aquesta vila.
Continuem la ruta des del pont medieval seguint un camí arranjat que marxa per la dreta de la Muga. Connectem amb la pista que duu a la presa de Boadella però tot seguit la deixem per un camí a l’esquerra que ens endinsa en un mon que sembla de ciència ficció. Pedalem per la cua del pantà, llarg temps assedegada per la sequera i que ens mostra un paisatge tan desolador com bell. Seguint les traces dels vehicles que s’hi han endinsat naveguem per un terra esquarterat on creixen plantes desconegudes de tiges allargassades cap al paratge, fins ara amagat sota les aigües, de Sant Sebastià de la Muga. Dempeus encara trobem dos edificis singulars: la foneria i l’ermita.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga és considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya. Va ser una iniciativa de Pere Grau Balló i París (1721-1780) qui el 1766 obtingué autorització reial per a explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773. La foneria es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit. Durant la Guerra Gran va esdevenir objectiu militar i fou ocupada i destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga (1794).
Desfem un tram del camí fins al Pont de Rimbau, continuem per dessota els Penya-segats de la Muga fins trobar el flanc per on atacar l’ascensió al Pla d’Amigó, nom que pren d’un mas pel qual passem. Conclosa l’ascensió perdem alçada entre sureres i alzinars, algunes de caire monumental, fins la segona cua del pantà. Un centenar de metres enllà del pont que el travessa prenem una pista de forts pendents que ens deixa a la senzilla i bella ermita de Sant Esteve del Llop que segons alguns autors va pertànyer a l'orde del Temple i que conserva un absis semicircular dels inicis del romànic (segle X-XI). Arribem a Darnius seguint la vall d’el Ricardell. Continuem la ruta fins a Coll de l’Hospital des d’on connectem diverses pistes a banda i banda del serrat de Rocamelera per arribar a la presa de l’embassament de Darnius-Boadella.
A l’altra banda de la presa prenem un corriol que ens baixa al fons del torrent de Canamars, enllaçant amb la pista que transcorre per sota la Serra de Santa Magdalena, una muntanya de cimadal de roca calcaria coronat per l’ermita que hem visualitzat en molts trams de la ruta i que ara ens acompanya en el tram final. Arribem a Boadella d’Empordà per carretera.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sobirats. Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Sant Llorenç de la Muga. Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Sant Sebastià de la Muga. Sant Esteve del Llop. Santa Maria de Darnius.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.salines-bassegoda.org/ca/
Poques vegades es te l?oportunitat de veure un lloc singular com la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, normalment sota les aigües de l?embassament de Darnius-Boadella. La sequera ha deixat de nou al descobert el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya i, també, l?ermita de la qual pren el nom. Aquest és l?objectiu de la ruta proposada, tot i que no n?és l?únic al·licient: el despoblat de Sobirats, el ... Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
Poques vegades es te l’oportunitat de veure un lloc singular com la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, normalment sota les aigües de l’embassament de Darnius-Boadella. La sequera ha deixat de nou al descobert el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya i, també, l’ermita de la qual pren el nom. Aquest és l’objectiu de la ruta proposada, tot i que no n’és l’únic al·licient: el despoblat de Sobirats, el Santuari de la Salut, la vila històrica medieval de Sant Llorenç de la Muga o els paratges pel qual transcorre son suficientment importants per fer-la i esperar que en un futur no gaire llunyà Sant Sebastià torni a dormir plàcidament sota les aigües; seria un bon símptoma per tots els pobles de la conca de la Muga i Catalunya en general.
A Boadella marxem per la pista que transcorre pel marge dret de la Muga. Aviat el camí s’enfila cap a la muntanya en direcció al despoblat de Sobirats. A mesura que guanyem alçada tenim bones vistes, tot i els núvols baixos, dels relleus que guien el riu des de la capçalera a la plana empordanesa. Sobtadament en un replà del camí veiem, integrat en l’eteri paisatge, el despoblat de Sobirats presidint l’abrupte serra de les Avalls coronada per un arc de cingleres calcàries. L’antic poble el formen un nucli de cases de sostres esfondrats i murs ferms que encara aguanten el pas del temps. Tancant els ulls encara es poden sentir els seus pobladors feinejant pel poblat. Amb el ulls oberts al paisatge esdevé obert i extens gaudint de bones vistes que abasten fins la mar i els pirineus orientals.
Continuem per bona pista que marxa entre la frondosa boscúria per dessota les cingleres calcàries que coronen la serra fins la carretera el Coll de la Salut i d’aquí, si es vol, fins al santuari del mateix nom, un oasi de pau des d’on observar el muntanyam de l’Alta Garrotxa.
Des de coll de la Salut surt un corriol amb algun tram força pedregós que dificulta la ciclabilitat tot i ser de baixada, també és pot continuar per la carretera, i que ens connecta amb un sender de bella factura, molt bonic per fer en bicicleta, que en paral·lel a la carretera ens porta a la vila medieval de Sant Llorenç de la Muga. Tot i que no cal entrar-hi, la visita és obligada pel seu interessant nucli antic. Per arribar-hi travessem la Muga pel pont medieval, prop de la capella de Sant Andreu, i ens endinsem al poble pel portal de Baix. Sant Llorenç està ple de racons molt agradables que formen part de la història del poble: la muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats en son un clar exemple. Recuperar forces al bar de la Societat de la Fraternitat és una opció més per endinsar-se en aquesta vila.
Continuem la ruta des del pont medieval seguint un camí arranjat que marxa per la dreta de la Muga. Connectem amb la pista que duu a la presa de Boadella però tot seguit la deixem per un camí a l’esquerra que ens endinsa en un mon que sembla de ciència ficció. Pedalem per la cua del pantà, llarg temps assedegada per la sequera i que ens mostra un paisatge tan desolador com bell. Seguint les traces dels vehicles que s’hi han endinsat naveguem per un terra esquarterat on creixen plantes desconegudes de tiges allargassades cap al paratge, fins ara amagat sota les aigües, de Sant Sebastià de la Muga. Dempeus encara trobem dos edificis singulars: la foneria i l’ermita.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga és considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya. Va ser una iniciativa de Pere Grau Balló i París (1721-1780) qui el 1766 obtingué autorització reial per a explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773. La foneria es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit. Durant la Guerra Gran va esdevenir objectiu militar i fou ocupada i destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga (1794).
Desfem un tram del camí fins al Pont de Rimbau, continuem per dessota els Penya-segats de la Muga fins trobar el flanc per on atacar l’ascensió al Pla d’Amigó, nom que pren d’un mas pel qual passem. Conclosa l’ascensió perdem alçada entre sureres i alzinars, algunes de caire monumental, fins la segona cua del pantà. Un centenar de metres enllà del pont que el travessa prenem una pista de forts pendents que ens deixa a la senzilla i bella ermita de Sant Esteve del Llop que segons alguns autors va pertànyer a l'orde del Temple i que conserva un absis semicircular dels inicis del romànic (segle X-XI). Arribem a Darnius seguint la vall d’el Ricardell. Continuem la ruta fins a Coll de l’Hospital des d’on connectem diverses pistes a banda i banda del serrat de Rocamelera per arribar a la presa de l’embassament de Darnius-Boadella.
A l’altra banda de la presa prenem un corriol que ens baixa al fons del torrent de Canamars, enllaçant amb la pista que transcorre per sota la Serra de Santa Magdalena, una muntanya de cimadal de roca calcaria coronat per l’ermita que hem visualitzat en molts trams de la ruta i que ara ens acompanya en el tram final. Arribem a Boadella d’Empordà per carretera.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sobirats. Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Sant Llorenç de la Muga. Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga. Sant Sebastià de la Muga. Sant Esteve del Llop. Santa Maria de Darnius.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.salines-bassegoda.org/ca/