Alt Empordà AEM 037_Cistella
Serra de l’Estela. Serra de la Quella. Serra Pelada
Cistella — Vilarig — Terrades — Sant Llorenç de la Muga — Les Torres de Sant Antoni — Coll de les Vinyes — Coll de Querol — L’Estela — Cistella
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:39 km
Desnivell:980 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Santa Maria de l?Estela
Una ruta que connecta Cistella amb Sant Llorenç de la Muga i torna per la Serra d?Estela, evitant la finca
el Forn, una reserva de caça per les elits que te tancat al públic incomprensiblement la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, gairebé 30 km de camins públics, un fet totalment indignant que sembla no poden solucionar els ajuntaments de la zona (això provoca que cap ciutadà no tingui accés a l?ermita de Sant Baldiri). Tot i ... Santa Maria de l’Estela
Una ruta que connecta Cistella amb Sant Llorenç de la Muga i torna per la Serra d’Estela, evitant la finca
el Forn, una reserva de caça per les elits que te tancat al públic incomprensiblement la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, gairebé 30 km de camins públics, un fet totalment indignant que sembla no poden solucionar els ajuntaments de la zona (això provoca que cap ciutadà no tingui accés a l’ermita de Sant Baldiri). Tot i així gaudim de molt bones vistes dels relleus de l’Alt Empordà i de la magnífica ermita de Santa Maria de l’Estela. Imprescindible
Sortim de la plaça de Cistella pel carrer de l’Estella que marxa cap al nord. Navegant pels camps de can Rostoll divisem a l’horitzó la inconfusible silueta del Mont, muntanya que albirarem des de diferents angles durant el viatge.
Deixem a l’esquerra les cases rurals de can Lluís i can Campmol abans de prendre un corriol que ens baixa a la riera de Vilarig i remuntar fins el poble del mateix nom. Arribant al petit nucli ens sorprèn l’enorme volumetria del castell-palau fortificat de Vilarig, amb l'església de Santa Maria. L'edifici que ara podem contemplar degué ser alçat al segle XIV, sobre les restes del castell antic, i molt modificat al XVI. Té planta rectangular, amb un pati central, i estava encerclat de fossats i muralles. Al pati interior es conserven restes de la fortalesa medieval. De l’església destaca la portada i el forrellat de la porta ambdues d’època romànica.
Deixem Vilarig per un sender que ens baixa cap a la riera i connecta amb una pista que surt a la carretera. Des de la carretera tenim una bonica postal del perfil del poble amb la Serra del Mont al seu darrera. Aviat trobem una pista a ma esquerra que prenem pedalant entre jovenívols pins blancs i que acaba en un camp al costat del mas en runes de Can Matamiquela. Al camp cal anar a buscar un camí a l’esquerra de la casa, un curt tram de corriol que desemboca en una bona pista que ens baixa al camí que duu a la finca dlel Bruguer, lloc on ens desviem a la dreta per una pista secundària que ens porta directament a Terrades. Pel camí tenim una bona vista de la muntanya de Santa Magdalena, una serra pelada de vegetació arbustiva coronada al seu cim per l’ermita del mateix nom.
Arribem a Terrades per un dels indrets més pintorescs, el pont sobre el torrent Rissec, que comunica el nucli antic amb els barris del Ricard i del Mas. És un pont d'un sol ull amb les baranes de maçoneria, fet al segle XVIII. L’església actual del poble és d'escàs interès arquitectònic i substitueix l’antiga església romànica dels segles XII-XIII, un edifici de tres naus i tres absis, que va ser destruïda l'any 1939. Igual que al veí poble de Llers, l'església s'havia transformat en un polvorí i va ser volat per les forces republicanes durant la retirada. Amb l'església es va perdre gran part del nucli antic.
Continuem per la petita vall del Rissec encastada entre la Serra de la Quella i els contraforts de la Penya. A l’alçada del mas Trilla deixem la pista per un sender que marxa emboscat en paral·lel a una tanca que marca els límits al nord de la finca el Forn, una reserva de caça on viuen obertament el mufló, la daina, cabres, porcs ibèrics... i on sembla que anaven de cacera alguns jugadors del Barça com Maradona o Reixach, entre d’altres d’aquella època. Sigui com sigui, la finca te totalment tancat al públic la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, més de 30 km de camins per tota la finca, la qual cosa impedeix visitar llocs d’interès com l’ermita de Sant Baldiri, ubicada en un cim des del qual es podien gaudir d’extenses panoràmiques.
Finalment el sender és converteix en una pista que transcorre pels frondosos boscos de la Muntada, masia a tocar de Sant Llorenç de la Muga on cal continuar per un camí que passa per sobre de la mateixa, ja que addueixen que no es pot continuar per la pista publica que passa a tocar de la casa per arribar a Sant Llorenç. Una il·legalitat darrera una altra... i que els ajuntaments implicats no haurien de permetre!.
Sant Llorenç de la Muga s’ubica a l'alta vall de la Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de muntanya o la Garrotxa d'Empordà pel caràcter muntanyós de la zona. Per arribar al poble travessem la Muga pel pont medieval, prop de la capella de Sant Andreu, i ens endinsem al casca antic del poble pel portal de Baix. Sant Llorenç està ple de racons molt agradables que formen part de la història del poble. La muralla, configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats en son un clar exemple.
Deixem el poble pel Portal de Dalt. Ja fora muralles, el Castell de Sant Llorenç, documentat al s. XIII, i la Torre de Guaita o dels moros, acabaven de configurar un sistema defensiu complex per l'època. Continuem la ruta per un camí preciós pel marge esquerra de la Muga que ens porta a l'ermita i el pont de Sant Antoni. Aquest pont és d'origen medieval i abans de l'existència de la capella era anomenat Pont del Grau degut a la seva situació, a sobre de dues penyes calcàries que formen un estretament del riu en aquest tram. Continuem per una pista còmode fins al mas La Cadamont, punt on ens desviem per una pista que s’endinsa cap a la feréstega vall del Clot de la Bora, un camí que es va estrenyent engolit per la densa vegetació fins a convertir-se en un corriol, prou ample i de pendents moderats tot i que demana un esforç continuat per progressar sobre la bicicleta. Un camí de gran bellesa que ens puja al Coll de les Vinyes.
Continuem la ruta pedalant per la carena de la Serra d’Estela, un bonic i còmode trajecte entre alzinars, sureres i clapes de pi que ens porta als colls de Querol i de can Pujau gaudint en algun punt d’una bonica postal de la Serra del Mont, molt propera. I per belles imatges, les que gaudim quan perdem alçada cap a l’Estela, una extensa panoràmica que abasta des de les Salines fins al Montgrí amb la immensa badia de Roses de teló de fons, un regal plaent pels amants i viatgers coneixedors del paisatge empordanès.
I no acaben aquí les sorpreses ja que la visió de l’edifici de Santa Maria de l’Estela colpeix sobtadament, probablement perquè no t’ho esperes després de pedalar sempre entre la boscúria des de Sant Llorenç. El lloc de l'Estela, un conjunt de masies esparses, va ser una de les primeres repoblacions efectuades pels monjos d'Arles al segle X. L'any 957 apareix documentada l'església de Sant Cristòfol de l'Estela, que degué ser la primera parroquial, les ruïnes de la qual encara són visibles al costat de la masia de Cal Magre. L'església de Santa Maria és un edifici tardo-romànic, probablement de finals del segle XII, que va dependre, des de 1270, del monestir de Lledó. Consta de nau única, coberta amb volta apuntada, sense absis diferenciat, adossada a les ruïnes de l'antiga rectoria, del segle XVIII. Té un portal format per tres arquivoltes en degradació, amb llinda i timpà llisos. El campanar de torre, juntament amb una construcció de planta circular adossada, on hi ha les escales de cargol, van ser afegits al segle XVIII. Va tenir culte fins l'any 1936.
La ruta continua fins al punt de sortida, primer baixant al bonic mas de can Ballart, dessota els camps del mas es deixa la pista principal per anar a buscar la carena de la Serra d’en Clotes, a l’esquerra de la vall de la Riera de Vilargelar, i cap al final, un ràpid descens a Cistella per la pista que marxa a l’esquerra del llogaret de Mare de Deu de Vida.
Gener de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Martí de Vilarig. Castell de Vilarig. Santa Cecília de Terrades. Sant Llorenç de la Muga. Santa Maria de l’Estela. Mare de Deu de Vida.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.canpunset.com/
Una ruta que connecta Cistella amb Sant Llorenç de la Muga i torna per la Serra d?Estela, evitant la finca
el Forn, una reserva de caça per les elits que te tancat al públic incomprensiblement la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, gairebé 30 km de camins públics, un fet totalment indignant que sembla no poden solucionar els ajuntaments de la zona (això provoca que cap ciutadà no tingui accés a l?ermita de Sant Baldiri). Tot i ... Santa Maria de l’Estela
Una ruta que connecta Cistella amb Sant Llorenç de la Muga i torna per la Serra d’Estela, evitant la finca
el Forn, una reserva de caça per les elits que te tancat al públic incomprensiblement la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, gairebé 30 km de camins públics, un fet totalment indignant que sembla no poden solucionar els ajuntaments de la zona (això provoca que cap ciutadà no tingui accés a l’ermita de Sant Baldiri). Tot i així gaudim de molt bones vistes dels relleus de l’Alt Empordà i de la magnífica ermita de Santa Maria de l’Estela. Imprescindible
Sortim de la plaça de Cistella pel carrer de l’Estella que marxa cap al nord. Navegant pels camps de can Rostoll divisem a l’horitzó la inconfusible silueta del Mont, muntanya que albirarem des de diferents angles durant el viatge.
Deixem a l’esquerra les cases rurals de can Lluís i can Campmol abans de prendre un corriol que ens baixa a la riera de Vilarig i remuntar fins el poble del mateix nom. Arribant al petit nucli ens sorprèn l’enorme volumetria del castell-palau fortificat de Vilarig, amb l'església de Santa Maria. L'edifici que ara podem contemplar degué ser alçat al segle XIV, sobre les restes del castell antic, i molt modificat al XVI. Té planta rectangular, amb un pati central, i estava encerclat de fossats i muralles. Al pati interior es conserven restes de la fortalesa medieval. De l’església destaca la portada i el forrellat de la porta ambdues d’època romànica.
Deixem Vilarig per un sender que ens baixa cap a la riera i connecta amb una pista que surt a la carretera. Des de la carretera tenim una bonica postal del perfil del poble amb la Serra del Mont al seu darrera. Aviat trobem una pista a ma esquerra que prenem pedalant entre jovenívols pins blancs i que acaba en un camp al costat del mas en runes de Can Matamiquela. Al camp cal anar a buscar un camí a l’esquerra de la casa, un curt tram de corriol que desemboca en una bona pista que ens baixa al camí que duu a la finca dlel Bruguer, lloc on ens desviem a la dreta per una pista secundària que ens porta directament a Terrades. Pel camí tenim una bona vista de la muntanya de Santa Magdalena, una serra pelada de vegetació arbustiva coronada al seu cim per l’ermita del mateix nom.
Arribem a Terrades per un dels indrets més pintorescs, el pont sobre el torrent Rissec, que comunica el nucli antic amb els barris del Ricard i del Mas. És un pont d'un sol ull amb les baranes de maçoneria, fet al segle XVIII. L’església actual del poble és d'escàs interès arquitectònic i substitueix l’antiga església romànica dels segles XII-XIII, un edifici de tres naus i tres absis, que va ser destruïda l'any 1939. Igual que al veí poble de Llers, l'església s'havia transformat en un polvorí i va ser volat per les forces republicanes durant la retirada. Amb l'església es va perdre gran part del nucli antic.
Continuem per la petita vall del Rissec encastada entre la Serra de la Quella i els contraforts de la Penya. A l’alçada del mas Trilla deixem la pista per un sender que marxa emboscat en paral·lel a una tanca que marca els límits al nord de la finca el Forn, una reserva de caça on viuen obertament el mufló, la daina, cabres, porcs ibèrics... i on sembla que anaven de cacera alguns jugadors del Barça com Maradona o Reixach, entre d’altres d’aquella època. Sigui com sigui, la finca te totalment tancat al públic la xarxa de camins principals, secundaris i de desembosc, més de 30 km de camins per tota la finca, la qual cosa impedeix visitar llocs d’interès com l’ermita de Sant Baldiri, ubicada en un cim des del qual es podien gaudir d’extenses panoràmiques.
Finalment el sender és converteix en una pista que transcorre pels frondosos boscos de la Muntada, masia a tocar de Sant Llorenç de la Muga on cal continuar per un camí que passa per sobre de la mateixa, ja que addueixen que no es pot continuar per la pista publica que passa a tocar de la casa per arribar a Sant Llorenç. Una il·legalitat darrera una altra... i que els ajuntaments implicats no haurien de permetre!.
Sant Llorenç de la Muga s’ubica a l'alta vall de la Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de muntanya o la Garrotxa d'Empordà pel caràcter muntanyós de la zona. Per arribar al poble travessem la Muga pel pont medieval, prop de la capella de Sant Andreu, i ens endinsem al casca antic del poble pel portal de Baix. Sant Llorenç està ple de racons molt agradables que formen part de la història del poble. La muralla, configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats en son un clar exemple.
Deixem el poble pel Portal de Dalt. Ja fora muralles, el Castell de Sant Llorenç, documentat al s. XIII, i la Torre de Guaita o dels moros, acabaven de configurar un sistema defensiu complex per l'època. Continuem la ruta per un camí preciós pel marge esquerra de la Muga que ens porta a l'ermita i el pont de Sant Antoni. Aquest pont és d'origen medieval i abans de l'existència de la capella era anomenat Pont del Grau degut a la seva situació, a sobre de dues penyes calcàries que formen un estretament del riu en aquest tram. Continuem per una pista còmode fins al mas La Cadamont, punt on ens desviem per una pista que s’endinsa cap a la feréstega vall del Clot de la Bora, un camí que es va estrenyent engolit per la densa vegetació fins a convertir-se en un corriol, prou ample i de pendents moderats tot i que demana un esforç continuat per progressar sobre la bicicleta. Un camí de gran bellesa que ens puja al Coll de les Vinyes.
Continuem la ruta pedalant per la carena de la Serra d’Estela, un bonic i còmode trajecte entre alzinars, sureres i clapes de pi que ens porta als colls de Querol i de can Pujau gaudint en algun punt d’una bonica postal de la Serra del Mont, molt propera. I per belles imatges, les que gaudim quan perdem alçada cap a l’Estela, una extensa panoràmica que abasta des de les Salines fins al Montgrí amb la immensa badia de Roses de teló de fons, un regal plaent pels amants i viatgers coneixedors del paisatge empordanès.
I no acaben aquí les sorpreses ja que la visió de l’edifici de Santa Maria de l’Estela colpeix sobtadament, probablement perquè no t’ho esperes després de pedalar sempre entre la boscúria des de Sant Llorenç. El lloc de l'Estela, un conjunt de masies esparses, va ser una de les primeres repoblacions efectuades pels monjos d'Arles al segle X. L'any 957 apareix documentada l'església de Sant Cristòfol de l'Estela, que degué ser la primera parroquial, les ruïnes de la qual encara són visibles al costat de la masia de Cal Magre. L'església de Santa Maria és un edifici tardo-romànic, probablement de finals del segle XII, que va dependre, des de 1270, del monestir de Lledó. Consta de nau única, coberta amb volta apuntada, sense absis diferenciat, adossada a les ruïnes de l'antiga rectoria, del segle XVIII. Té un portal format per tres arquivoltes en degradació, amb llinda i timpà llisos. El campanar de torre, juntament amb una construcció de planta circular adossada, on hi ha les escales de cargol, van ser afegits al segle XVIII. Va tenir culte fins l'any 1936.
La ruta continua fins al punt de sortida, primer baixant al bonic mas de can Ballart, dessota els camps del mas es deixa la pista principal per anar a buscar la carena de la Serra d’en Clotes, a l’esquerra de la vall de la Riera de Vilargelar, i cap al final, un ràpid descens a Cistella per la pista que marxa a l’esquerra del llogaret de Mare de Deu de Vida.
Gener de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Martí de Vilarig. Castell de Vilarig. Santa Cecília de Terrades. Sant Llorenç de la Muga. Santa Maria de l’Estela. Mare de Deu de Vida.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.canpunset.com/