Alt Empordà AEM 044_Navata

Card image cap
Espai Natural Protegit de Garriga d’Empordà. Serra d’Estela

Navata — Lladó — Cistella — Vilarig — Vilanant — Avinyonet de Puigventós — Pols — Navata
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya

La Garriga d?Empordà i Monestir de Santa Maria de Lladó

Ruta amb l?objectiu posat en el Monestir de Santa Maria de Lladó i, especialment, en l?Espai natural de la Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya, que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca.

Comencem la ruta enllaçant Navata amb Lladó pedalant entre encisadors camps de cereals que ll...
La Garriga d’Empordà i Monestir de Santa Maria de Lladó

Ruta amb l’objectiu posat en el Monestir de Santa Maria de Lladó i, especialment, en l’Espai natural de la Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya, que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca.

Comencem la ruta enllaçant Navata amb Lladó pedalant entre encisadors camps de cereals que llueixen esplendorosos sota la llum de l’astre rei. Darrera la línia de l’horitzó els relleus que tanquen la plana empordanesa, un territori conegut com Alta Garrotxa o Garrotxa de l’Empordà com en diuen alguns habitants d’aquesta contrada, es mostren majestuosos per sobre el verd radiant dels camps primaverals. Així identifiquem amb facilitat el Mont, el cim que va encisar Verdaguer, el sempre inconfusible Bassegoda o fora dels límits comarcals, la simbòlica i icònica muntanya del Canigó presidint-ho tot.

A Lladó hi ha una visita imprescindible a la plaça del poble, el monestir de Santa Maria de Lledó, un antic monestir augustinià del bisbat de Girona, a l'antic comtat de Besalú. Va viure la seva màxima esplendor entre els segles XII i XIII encara que la notícia més antiga que hi ha de la canònica és de l'any 1089, data en què hi fou restaurat el culte i la vida monàstica (que sembla ja existent en època visigòtica). El recinte monumental del monestir, antics espais del claustre, el pati del monestir, el refectori, la sagristia, la sala capitular i les zones de dormitori, actualment seu de l’Ajuntament de Lladó, configuren un conjunt dels més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya.

Deixem aquesta meravella històrica, la seva portalada del s. XII és admirable, per l’antic pati del Monestir, pujant cap a la part alta del poble per endinsar-nos als esplendorosos boscos als peus de les vessants de la Serra d’Estela. Embolcallats per la densa boscúria encadenem els nuclis de Cistella i Vilarig. A les envistes d`aquest darrer en sorprèn l’enorme volumetria del castell-palau fortificat, un edifici que degué ser alçat al segle XIV, sobre les restes de l’antic castell. Al costa hi ha la bella església de Santa Maria.

Deixem el nucli per un sender que ens baixa cap a la riera i connecta amb una pista que surt a la carretera. Des de la carretera tenim una bonica postal del perfil del poble amb la Serra del Mont al seu darrera. Aviat trobem una pista a ma dreta que és el preludi que ens porta a la Garriga d'Empordà, un espai natural protegit d’aspecte aspre i inhòspit que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d’activitat. No fa tant de temps que l'home havia dominat amb paciència i habilitat de milers de mans el pedregós terreny calcari a còpia de construir marges, clapers, camins, parets, passeres, recs i barraques amb les pedres que treien de les parcel·les per poder-hi conrear vinyes, oliveres i fruiters de secà. Una vertadera xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius. Com deia Josep Pla, “una arquitectura de l’enginy i de la necessitat”.

Durant el trajecte per aquesta zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya, gaudim d’algunes de les més de 500 construccions de pedra seca de la Garriga, una de les zones amb més densitat de barraques del país. Algunes molt ben conservades i d’altres amb els sostres i parets esfondrats, de tipologies diferents que es van alternant amb murs d’amplada considerable que delimiten les parcel·les i passeres de l’amplada d’un carro. Un plaent viatge per un paisatge on s’havia desenvolupat una arquitectura desenvolupada, entre el segle XVIII i el segle XX, impulsada per la «fam de terra» que es donà a principi del set-cents.


Deixem aquest pla sobtadament, sorprèn la profunditat des de l’altiplà, baixant de cop a la capçalera del Rissec per un corriol que es mou per antigues feixes. A l’altra banda, marxem cap a Avinyonet de Puigventós, poble que conserva un bonic nucli antic medieval on destaca el seu castell, una fortificació del s. XI que posteriorment va ser entregada a l’orde de l’Hospital al segle XIII per fer-hi la Comanda. Se li suposa una forma quadrangular, emmurallada, que s’acaba de desfigurar l’any 1516 amb les obres de l’església de Sant Esteve. Al seu costat, a llevant, es formarà i creixerà la vila.

Tornem al punt de sortida navegant entre grans extensions planes, Pla de la Torre i Pla d’en Frigol, passant pel petit nucli de Pols i la bonica ermita romànica de Sant Pere de Navata al sud del poble.

Març de 2024

CENTRES DE INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Lladó. Santa Maria de Vilarig. Castell d’Avinyonet de Puigventòs. Sant Pere de Navata.

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.navata.cat/