Alt Empordà AEM 045_Avinyonet de Puigventós
Espai Natural de la Garriga d’Empordà
Avinyonet de Puigventós — Vilanant — Llaers — Pont de Molins — Castell de Ferran — Figueres — Avinyonet de Puigventós
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
Resum
Distància:34 km
Desnivell:500 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Arquitectura rural i militar: la Garriga d?Empordà i el Castell de Sant Ferran.
Una ruta per gaudir de dues formes ben diferents d?arquitectura, totes dues lligades amb la necessitat. Per una banda, el magnífic patrimoni arquitectònic de la de la pedra seca de la Garriga de l?Empordà, una vertadera xarxa d?infraestructures que va transformar zones ermes en llocs productius. I d?altra banda, el castell defensiu de Sant Ferran, un llegat patrimonial de primer ordre, el monument d... Arquitectura rural i militar: la Garriga d’Empordà i el Castell de Sant Ferran.
Una ruta per gaudir de dues formes ben diferents d’arquitectura, totes dues lligades amb la necessitat. Per una banda, el magnífic patrimoni arquitectònic de la de la pedra seca de la Garriga de l’Empordà, una vertadera xarxa d’infraestructures que va transformar zones ermes en llocs productius. I d’altra banda, el castell defensiu de Sant Ferran, un llegat patrimonial de primer ordre, el monument de dimensions més grans de Catalunya i la fortalesa d'època moderna més gran d'Europa.
Iniciem la ruta a Avinyonet de Puigventós, poble que conserva un bonic nucli antic medieval on destaca el seu castell, una fortificació del s. XI que posteriorment va ser entregada a l’orde de l’Hospital al segle XIII per fer-hi la Comanda. Se li suposa una forma quadrangular, emmurallada, que s’acaba de desfigurar l’any 1516 amb les obres de l’església de Sant Esteve. Al seu costat, a llevant, es formarà i creixerà la vila.
Naveguem entre camps de cereals i oliveres en direcció a Vilanant. En la llunyania els relleus que tanquen la plana empordanesa es deixen veure alterosos: Rocacorba, el Mont, Bassegoda i, més enllà, els cims innivats compresos entre el Puigmal i el simbòlic Canigó que sembla enganxat al massís de les Salines. Un espectacle visual que ens acompanyarà durant tot el viatge.
Al nord de Vilanant prenem el camí dels masos de ca l’Almar i can Garriga que comença a tocar de l’escultura que recorda el gran incendi que l’Alt Empordà va viure el juliol de 2012. La ruta passa entre els dos masos, un tram curt de caire “privat” però que ens connecta amb el corriol que ens baixa al barranc i ens deixa a la pista d’entrada a l’Espai natural de la Garriga d’Empordà, un territori d’aspecte aspre i inhòspit que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d’activitat. No fa tant de temps que l'home havia dominat amb paciència i habilitat de milers de mans el pedregós terreny calcari a còpia de construir marges, clapers, camins, parets, passeres, recs i barraques amb les pedres que treien de les parcel·les per poder-hi conrear vinyes, oliveres i fruiters de secà. Una vertadera xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius. Com deia Josep Pla, “una arquitectura de l’enginy i de la necessitat”.
Arribem a Llaers pedalant i fent marrades per aquest espai natural protegit on predomina aquesta arquitectura rural de la pedra seca. Llers, que en l'edat mitjana era una plaça fronterera entre els comtat de Besalú i el d'Empuries, ha estat un punt estratègic des de temps antics, i aquesta importància estratègica és una de les probables raons de la construcció del castell en aquest lloc. El castell de Llers, juntament amb els altres onze castells que en depenien, van formar una xarxa defensiva de gran importància.
A Llaers prenem un camí que ens permet gaudir de vistes excepcionals cap a llevant dels massissos que moren a la mediterrània i que donen continuïtat als que fins ara ens han acompanyat: les Alberes i Cap de Creus; i, també, la plana que davalla cap al Golf de Roses, una planícia només trencada al sud per la silueta inconfusible del Montgrí. Una gran panoràmica que deixem quan ens endinsem per un bonic corriol que ens deixa a tocar la llera del riu la Muga on continuem pel seu marge dret en direcció a Pont de Molins.
Ens desviem abans d’arribar al poble per una pista menys fresada i naveguem enllaçant camins i corriols, alguns entretinguts però ciclables, i els passos tubulars soterrats que ens permeten travessar tant la línia fèrria com l’autopista. Arribem a l’impressionant Castell de Sant Ferran, una fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII seguint el projecte del comandant del Cos d'Enginyers Juan Martín Zermeño. Ocupa una superfície de 32 hectàrees amb un perímetre de 3.120 metres, i a les cisternes, situades a sota del pati d'armes caben 9 milions de litres d'aigua. El castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per 4.000 homes, constitueix en l'actualitat un llegat patrimonial de primer ordre, el monument de dimensions més grans de Catalunya i la fortalesa d'època moderna més gran d'Europa.
Des del castell baixem al barri del Colobret als afores de Figueres, una barriada amb un elevat index d’immigració, fem una marrada sense cap interès per travessar l’estació de l’AVE, travessem l’autopista, i gaudim de nou, ara sí, del paisatge rural en el trajecte final cap al punt de sortida
Abril de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Castell de Llers. Castell de Sant Ferran
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.avinyonetdepuigventos.cat
Una ruta per gaudir de dues formes ben diferents d?arquitectura, totes dues lligades amb la necessitat. Per una banda, el magnífic patrimoni arquitectònic de la de la pedra seca de la Garriga de l?Empordà, una vertadera xarxa d?infraestructures que va transformar zones ermes en llocs productius. I d?altra banda, el castell defensiu de Sant Ferran, un llegat patrimonial de primer ordre, el monument d... Arquitectura rural i militar: la Garriga d’Empordà i el Castell de Sant Ferran.
Una ruta per gaudir de dues formes ben diferents d’arquitectura, totes dues lligades amb la necessitat. Per una banda, el magnífic patrimoni arquitectònic de la de la pedra seca de la Garriga de l’Empordà, una vertadera xarxa d’infraestructures que va transformar zones ermes en llocs productius. I d’altra banda, el castell defensiu de Sant Ferran, un llegat patrimonial de primer ordre, el monument de dimensions més grans de Catalunya i la fortalesa d'època moderna més gran d'Europa.
Iniciem la ruta a Avinyonet de Puigventós, poble que conserva un bonic nucli antic medieval on destaca el seu castell, una fortificació del s. XI que posteriorment va ser entregada a l’orde de l’Hospital al segle XIII per fer-hi la Comanda. Se li suposa una forma quadrangular, emmurallada, que s’acaba de desfigurar l’any 1516 amb les obres de l’església de Sant Esteve. Al seu costat, a llevant, es formarà i creixerà la vila.
Naveguem entre camps de cereals i oliveres en direcció a Vilanant. En la llunyania els relleus que tanquen la plana empordanesa es deixen veure alterosos: Rocacorba, el Mont, Bassegoda i, més enllà, els cims innivats compresos entre el Puigmal i el simbòlic Canigó que sembla enganxat al massís de les Salines. Un espectacle visual que ens acompanyarà durant tot el viatge.
Al nord de Vilanant prenem el camí dels masos de ca l’Almar i can Garriga que comença a tocar de l’escultura que recorda el gran incendi que l’Alt Empordà va viure el juliol de 2012. La ruta passa entre els dos masos, un tram curt de caire “privat” però que ens connecta amb el corriol que ens baixa al barranc i ens deixa a la pista d’entrada a l’Espai natural de la Garriga d’Empordà, un territori d’aspecte aspre i inhòspit que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d’activitat. No fa tant de temps que l'home havia dominat amb paciència i habilitat de milers de mans el pedregós terreny calcari a còpia de construir marges, clapers, camins, parets, passeres, recs i barraques amb les pedres que treien de les parcel·les per poder-hi conrear vinyes, oliveres i fruiters de secà. Una vertadera xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius. Com deia Josep Pla, “una arquitectura de l’enginy i de la necessitat”.
Arribem a Llaers pedalant i fent marrades per aquest espai natural protegit on predomina aquesta arquitectura rural de la pedra seca. Llers, que en l'edat mitjana era una plaça fronterera entre els comtat de Besalú i el d'Empuries, ha estat un punt estratègic des de temps antics, i aquesta importància estratègica és una de les probables raons de la construcció del castell en aquest lloc. El castell de Llers, juntament amb els altres onze castells que en depenien, van formar una xarxa defensiva de gran importància.
A Llaers prenem un camí que ens permet gaudir de vistes excepcionals cap a llevant dels massissos que moren a la mediterrània i que donen continuïtat als que fins ara ens han acompanyat: les Alberes i Cap de Creus; i, també, la plana que davalla cap al Golf de Roses, una planícia només trencada al sud per la silueta inconfusible del Montgrí. Una gran panoràmica que deixem quan ens endinsem per un bonic corriol que ens deixa a tocar la llera del riu la Muga on continuem pel seu marge dret en direcció a Pont de Molins.
Ens desviem abans d’arribar al poble per una pista menys fresada i naveguem enllaçant camins i corriols, alguns entretinguts però ciclables, i els passos tubulars soterrats que ens permeten travessar tant la línia fèrria com l’autopista. Arribem a l’impressionant Castell de Sant Ferran, una fortalesa baluardada de grans dimensions construïda durant el segle XVIII seguint el projecte del comandant del Cos d'Enginyers Juan Martín Zermeño. Ocupa una superfície de 32 hectàrees amb un perímetre de 3.120 metres, i a les cisternes, situades a sota del pati d'armes caben 9 milions de litres d'aigua. El castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per 4.000 homes, constitueix en l'actualitat un llegat patrimonial de primer ordre, el monument de dimensions més grans de Catalunya i la fortalesa d'època moderna més gran d'Europa.
Des del castell baixem al barri del Colobret als afores de Figueres, una barriada amb un elevat index d’immigració, fem una marrada sense cap interès per travessar l’estació de l’AVE, travessem l’autopista, i gaudim de nou, ara sí, del paisatge rural en el trajecte final cap al punt de sortida
Abril de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Castell de Llers. Castell de Sant Ferran
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.avinyonetdepuigventos.cat