Solsonès SOL 023_Montpol
Serra d’Oliana. Serra del Pui. Serrat de Carrissols. Tossal de Sant Esteve. Roca Llarga
Montpol — Coscollola — Creu de Llaceres — Coll Pregon_Montpol
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:22 km
Desnivell:780 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
Informació
Ruta de contacte
Intensos paisatges calcaris i conglomerats.
Ruta que en un trajecte de pocs quilòmetres excel·leix en paisatge pels quatre costats. Camins isolats que ens ofereixen panoràmiques sensacionals dels abruptes relleus de les serres prepirinenques de Sant Honorat, Aubenç, Turp, Port de Comte i Querol. Sensacional.
Sortim del nucli de Montpol, una de les set entitats de població del municipi de Lladurs. Sota la influència de la propera Serra de Port de Comte deixem enre... Intensos paisatges calcaris i conglomerats.
Ruta que en un trajecte de pocs quilòmetres excel·leix en paisatge pels quatre costats. Camins isolats que ens ofereixen panoràmiques sensacionals dels abruptes relleus de les serres prepirinenques de Sant Honorat, Aubenç, Turp, Port de Comte i Querol. Sensacional.
Sortim del nucli de Montpol, una de les set entitats de població del municipi de Lladurs. Sota la influència de la propera Serra de Port de Comte deixem enrere l’església de Sant Miquel, pedalant carretera amunt. La deixem sota mateix de la Roca de Montpol per la carretera rural que duu a Basella. Passat l’hostal de Roquer prenem una desviació a la dreta que ens baixa a la Rasa del Pont de l’Hostal. Pedalem en un ambient de solitud engolits pel bosc que ens nega el paisatge que ens envolta. Tan sols grans blocs de roca escampats en el paisatge, com carreus d'un castell gegant imaginari, reclamen la nostra atenció.
Voltem pel sud la Serra del Puit. A la carena deixem la pista de Solanes i marxem cap al mas de Coscollola. Hi ha algun tram amb fortes rampes amb còdols que dificulten la progressió. Ens desviem per visitar l’imponent mas, una atalaia des d’on contemplar un extens paisatge que abasta més enllà de l’altiplà del Solsonès, i la capella que acull, integrada a la mateixa casa, encara que sense gaire interès. Deixem el mas enrere, retrobem la pista que em deixat i en un revolt del camí, el paisatge en colpeja amb força per la intensitat del relleus que copsem sobtadament: darrera la carena de la Serra d’Oliana sobresurten imponents les verticals parets de les serres de Sant Honorat i Aubenç, una sotragada visual que fa pujar l’adrenalina.
Al coll de la Creu de Llaceres ens deixem caure per la Rasa del mateix nom, una raconada ombrívola que ens engoleix i al fons de la vall ens desviem a la dreta. Remuntem la isolada vall dels Obacs. Més enllà del mas desemboquem en una pista rural asfaltada que puja de la Vansa.
Al poc de començar, a l’esquerra, en pocs metres a peu trobem els interessants Megàlits del Salzer, visita obligada si no s’hi ha estat mai. Seguim remuntant per forts pendents que el paviment asfaltat facilita progressar amb certa comoditat. Les perspectives paisatgístiques de l’entorn s’amplien a cada pedalada. Visualment al sud la mirada es perd en la llunyania i amb el sol de cara només el pantans de Rialb i Oliana s’identifiquen amb claredat; cap a ponent i al nord el paisatge queda ben delimitat: els contraforts de la Serra de Carreu i Sant Joan que es desprenen del Boumort i, també, la Serra de Turp sobresurt darrera les espectaculars formes montserratines que emergeixen de la vall de la Móra Comdal, conegudes com les Encantades.
No acaben aquí les meravelles paisatgístiques ja que quan accedim al punt d’inflexió de la ruta, Coll Pregón, on retrobem la petita i bella carretera de Montpol, tenim a la vista la vessant sud de la Serra de Port de Comte de salvatge bellesa incrementada per les belles ferides que les aigües que formen la Ribera Salada han infringit en la seva capçalera, llaurant el conglomerat gairebé fins al punt de fer inaccessibles les seves angostes valls. Un
La ruta continua per la pista a l’altra banda del coll, (si decidiu acabar-la per la carretera no deixeu passar l’oportunitat de pujar al mirador de natural de Carissols per gaudir de tot el paisatge del que hem gaudit d’una sola ullada), que baixa i planeja pels costers del Serrat de Carrissols i Roca de Montpol per tornar al punt de partida, un final esplèndid que corona una ruta que excel·leix en paisatge i desprèn magnetisme pels quatre punts cardinals. Imprescindible.
Març de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Capella de Sant Esteve de Coscollola. Megàlits del Salzer.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.lladurs.cat/
Ruta que en un trajecte de pocs quilòmetres excel·leix en paisatge pels quatre costats. Camins isolats que ens ofereixen panoràmiques sensacionals dels abruptes relleus de les serres prepirinenques de Sant Honorat, Aubenç, Turp, Port de Comte i Querol. Sensacional.
Sortim del nucli de Montpol, una de les set entitats de població del municipi de Lladurs. Sota la influència de la propera Serra de Port de Comte deixem enre... Intensos paisatges calcaris i conglomerats.
Ruta que en un trajecte de pocs quilòmetres excel·leix en paisatge pels quatre costats. Camins isolats que ens ofereixen panoràmiques sensacionals dels abruptes relleus de les serres prepirinenques de Sant Honorat, Aubenç, Turp, Port de Comte i Querol. Sensacional.
Sortim del nucli de Montpol, una de les set entitats de població del municipi de Lladurs. Sota la influència de la propera Serra de Port de Comte deixem enrere l’església de Sant Miquel, pedalant carretera amunt. La deixem sota mateix de la Roca de Montpol per la carretera rural que duu a Basella. Passat l’hostal de Roquer prenem una desviació a la dreta que ens baixa a la Rasa del Pont de l’Hostal. Pedalem en un ambient de solitud engolits pel bosc que ens nega el paisatge que ens envolta. Tan sols grans blocs de roca escampats en el paisatge, com carreus d'un castell gegant imaginari, reclamen la nostra atenció.
Voltem pel sud la Serra del Puit. A la carena deixem la pista de Solanes i marxem cap al mas de Coscollola. Hi ha algun tram amb fortes rampes amb còdols que dificulten la progressió. Ens desviem per visitar l’imponent mas, una atalaia des d’on contemplar un extens paisatge que abasta més enllà de l’altiplà del Solsonès, i la capella que acull, integrada a la mateixa casa, encara que sense gaire interès. Deixem el mas enrere, retrobem la pista que em deixat i en un revolt del camí, el paisatge en colpeja amb força per la intensitat del relleus que copsem sobtadament: darrera la carena de la Serra d’Oliana sobresurten imponents les verticals parets de les serres de Sant Honorat i Aubenç, una sotragada visual que fa pujar l’adrenalina.
Al coll de la Creu de Llaceres ens deixem caure per la Rasa del mateix nom, una raconada ombrívola que ens engoleix i al fons de la vall ens desviem a la dreta. Remuntem la isolada vall dels Obacs. Més enllà del mas desemboquem en una pista rural asfaltada que puja de la Vansa.
Al poc de començar, a l’esquerra, en pocs metres a peu trobem els interessants Megàlits del Salzer, visita obligada si no s’hi ha estat mai. Seguim remuntant per forts pendents que el paviment asfaltat facilita progressar amb certa comoditat. Les perspectives paisatgístiques de l’entorn s’amplien a cada pedalada. Visualment al sud la mirada es perd en la llunyania i amb el sol de cara només el pantans de Rialb i Oliana s’identifiquen amb claredat; cap a ponent i al nord el paisatge queda ben delimitat: els contraforts de la Serra de Carreu i Sant Joan que es desprenen del Boumort i, també, la Serra de Turp sobresurt darrera les espectaculars formes montserratines que emergeixen de la vall de la Móra Comdal, conegudes com les Encantades.
No acaben aquí les meravelles paisatgístiques ja que quan accedim al punt d’inflexió de la ruta, Coll Pregón, on retrobem la petita i bella carretera de Montpol, tenim a la vista la vessant sud de la Serra de Port de Comte de salvatge bellesa incrementada per les belles ferides que les aigües que formen la Ribera Salada han infringit en la seva capçalera, llaurant el conglomerat gairebé fins al punt de fer inaccessibles les seves angostes valls. Un
La ruta continua per la pista a l’altra banda del coll, (si decidiu acabar-la per la carretera no deixeu passar l’oportunitat de pujar al mirador de natural de Carissols per gaudir de tot el paisatge del que hem gaudit d’una sola ullada), que baixa i planeja pels costers del Serrat de Carrissols i Roca de Montpol per tornar al punt de partida, un final esplèndid que corona una ruta que excel·leix en paisatge i desprèn magnetisme pels quatre punts cardinals. Imprescindible.
Març de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Capella de Sant Esteve de Coscollola. Megàlits del Salzer.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.lladurs.cat/