Noguera NOG 013_Castelló de Farfanya
Serra Llarga-Secans de la Noguera. Serra de la Guineu. Montessor. Serra de Sant Miquel
Castelló de Farfanya – La Figuera – Mare de Déu de Cèrvoles – Sant Salvador – Montessor – Monestir de les Avellanes – Castelló de Farfanya
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1270 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Despoblat de Montessor i el Monestir de les Avellanes
Paisatges abruptes dels relleus de ponent entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. Paisatges de conreus extensos, ufanosos i d?un verd intens entre la depressió Central i el Prepirineu. Paisatges amb vilatges abandonats i una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI. I sobretot, el plaer de descobrir i conèixer llocs i entorns recòndits.
Sortim del centre històric de la v... Despoblat de Montessor i el Monestir de les Avellanes
Paisatges abruptes dels relleus de ponent entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. Paisatges de conreus extensos, ufanosos i d’un verd intens entre la depressió Central i el Prepirineu. Paisatges amb vilatges abandonats i una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI. I sobretot, el plaer de descobrir i conèixer llocs i entorns recòndits.
Sortim del centre històric de la vila on hi ha l’església de Sant Miquel, un bonic edifici d’origen medieval que acull un retaule gòtic de pedra procedent de l’església de Santa Maria. Sortim per un dels carrers estrets que recorden la vella trama urbana medieval enfilant cap l’anticlinal de la Serra Llarga, que des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana. Mentre pugem gaudim d’unes belles vistes de les restes del castell i l’església de Santa Maria, d’on prové el retaule, dominant majestuosament des d’un tossal, el petit nucli que pren l’aspecte d’una plaça fortificada de gran caràcter.
La Serra Llarga separa la depressió Central dels darrers contraforts del Prepirineu de ponent. És una serra de turons guixencs de relleus suaus, humanitzats per grans extensions de cultius de cereals amb important presència de conreus d'ametller i olivera. Pedalegem pel Pla de la Figuera que agafa el nom del petit nucli deshabitat i encimbellat a la Serra de l’Àliga, coronat per les restes de l’antic castell i l’ermita de Sant Josep.
Aviat som en una nou pla més elevat, tancat al nord per relleus més importants que defineixen la Serra de l’Os. Enfilem amunt per una bona pista. A mesura que guanyem alçada les panoràmiques creixen. Percebem a cada cop de pedalada l’ambient inhòspit que ens envolta. Els abruptes relleus prepirinencs que les aigües de la Noguera Ribagorçana han solcat, ara retingudes per la presa del Pantà de Santa Anna, exhibeixen orgullosos la seva salvatgia enfront de la gran plana lleidatana.
Arribem al Santuari de Cérvoles des d’on ens deixem caure cap al bonic Pla de Vila-seca, voltat per les rostes vessants de la Serra de Sant Miquel i els barrancs que davallen cap al Pantà de Santa Anna. Passem per l’ermita de Sant Salvador, una edificació senzilla voltada d’alzines carrasques centenàries.
Deixem el pla i iniciem l’ascensió al punt més alt de la ruta, un petit llogaret conegut com Els Picons o Castellassos, unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel i una perfecta zona de guaita sobre l’estret de Tragó, la conca de la Noguera Ribagorçana i al nord, molt proper, l’impressionant congost de Montrebei i, per extensió, tota la serra del Montsec. En aquest petit indret hi havia el vilatge de Montsessor. Al cim hi havia un castell que fou conquerit als àrabs pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Al costat dels escassos vestigis del castell, hi ha les restes de l'església de Santa Maria de Montessor i al peu de les penyes, les ruïnes del petit poblament medieval.
Iniciem un ràpid descens cap a la vall de Farfanya encaixats en lèstreta vall dels Baulons on podem veure algunes cabanes abandonades que foren d’utilitat en temps passats. Al fons de la vall trobem la carretera que enllaça el poble de Tartareu amb Os de Balaguer. Es pot retallar la ruta passant directament per Os de Balaguer i reprende-la de nou al sud del Turó de Guardialta. La proposta remunta pel nord d’aquest turó i ens permet tenir una coneixement més ampli del territori gaudint d’una bellíssima postal de la capçalera de la vall de Farfanya amb el bonic nucli encimbellat de Tartareu.
Enllaçant pistes i un divertit corriol ens plantem davant mateix del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí, declarat monument historicoartístic el 1931. Un important edifici on destaca el seu claustre, del segle XII i l’església gòtica, començada el segle XIV. Un lloc de recolliment obert a tothom amb el seu restaurant i la hostatgeria.
Iniciem el retorn a Castelló de Farfanya pedalejant per paisatges ja viscuts: extensions de camps tancats per relleus ondulants, un paisatge que podríem comparar a les formes del desert: grans extensions uniformes amb les ondulacions que dibuixen les dunes, però, això sí, d’un intens color verd amb esquitxos de vermell lluminós en aquells llocs on encara li ha estat permès créixer al bonic gallaret. De nou ens sorprèn, arribant al punt de partida, la bella imatge que dibuixa des d’un punt enlairat el bonic poble de Castelló de Farfanya.
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Castell i església de Sant Josep de la Figuera. Santuari de Cérvoles. Sant Salvador. Castell i església de Santa Maria de Montessor. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.balaguer.cat/turisme/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Paisatges abruptes dels relleus de ponent entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. Paisatges de conreus extensos, ufanosos i d?un verd intens entre la depressió Central i el Prepirineu. Paisatges amb vilatges abandonats i una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI. I sobretot, el plaer de descobrir i conèixer llocs i entorns recòndits.
Sortim del centre històric de la v... Despoblat de Montessor i el Monestir de les Avellanes
Paisatges abruptes dels relleus de ponent entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. Paisatges de conreus extensos, ufanosos i d’un verd intens entre la depressió Central i el Prepirineu. Paisatges amb vilatges abandonats i una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI. I sobretot, el plaer de descobrir i conèixer llocs i entorns recòndits.
Sortim del centre històric de la vila on hi ha l’església de Sant Miquel, un bonic edifici d’origen medieval que acull un retaule gòtic de pedra procedent de l’església de Santa Maria. Sortim per un dels carrers estrets que recorden la vella trama urbana medieval enfilant cap l’anticlinal de la Serra Llarga, que des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana. Mentre pugem gaudim d’unes belles vistes de les restes del castell i l’església de Santa Maria, d’on prové el retaule, dominant majestuosament des d’un tossal, el petit nucli que pren l’aspecte d’una plaça fortificada de gran caràcter.
La Serra Llarga separa la depressió Central dels darrers contraforts del Prepirineu de ponent. És una serra de turons guixencs de relleus suaus, humanitzats per grans extensions de cultius de cereals amb important presència de conreus d'ametller i olivera. Pedalegem pel Pla de la Figuera que agafa el nom del petit nucli deshabitat i encimbellat a la Serra de l’Àliga, coronat per les restes de l’antic castell i l’ermita de Sant Josep.
Aviat som en una nou pla més elevat, tancat al nord per relleus més importants que defineixen la Serra de l’Os. Enfilem amunt per una bona pista. A mesura que guanyem alçada les panoràmiques creixen. Percebem a cada cop de pedalada l’ambient inhòspit que ens envolta. Els abruptes relleus prepirinencs que les aigües de la Noguera Ribagorçana han solcat, ara retingudes per la presa del Pantà de Santa Anna, exhibeixen orgullosos la seva salvatgia enfront de la gran plana lleidatana.
Arribem al Santuari de Cérvoles des d’on ens deixem caure cap al bonic Pla de Vila-seca, voltat per les rostes vessants de la Serra de Sant Miquel i els barrancs que davallen cap al Pantà de Santa Anna. Passem per l’ermita de Sant Salvador, una edificació senzilla voltada d’alzines carrasques centenàries.
Deixem el pla i iniciem l’ascensió al punt més alt de la ruta, un petit llogaret conegut com Els Picons o Castellassos, unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel i una perfecta zona de guaita sobre l’estret de Tragó, la conca de la Noguera Ribagorçana i al nord, molt proper, l’impressionant congost de Montrebei i, per extensió, tota la serra del Montsec. En aquest petit indret hi havia el vilatge de Montsessor. Al cim hi havia un castell que fou conquerit als àrabs pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Al costat dels escassos vestigis del castell, hi ha les restes de l'església de Santa Maria de Montessor i al peu de les penyes, les ruïnes del petit poblament medieval.
Iniciem un ràpid descens cap a la vall de Farfanya encaixats en lèstreta vall dels Baulons on podem veure algunes cabanes abandonades que foren d’utilitat en temps passats. Al fons de la vall trobem la carretera que enllaça el poble de Tartareu amb Os de Balaguer. Es pot retallar la ruta passant directament per Os de Balaguer i reprende-la de nou al sud del Turó de Guardialta. La proposta remunta pel nord d’aquest turó i ens permet tenir una coneixement més ampli del territori gaudint d’una bellíssima postal de la capçalera de la vall de Farfanya amb el bonic nucli encimbellat de Tartareu.
Enllaçant pistes i un divertit corriol ens plantem davant mateix del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí, declarat monument historicoartístic el 1931. Un important edifici on destaca el seu claustre, del segle XII i l’església gòtica, començada el segle XIV. Un lloc de recolliment obert a tothom amb el seu restaurant i la hostatgeria.
Iniciem el retorn a Castelló de Farfanya pedalejant per paisatges ja viscuts: extensions de camps tancats per relleus ondulants, un paisatge que podríem comparar a les formes del desert: grans extensions uniformes amb les ondulacions que dibuixen les dunes, però, això sí, d’un intens color verd amb esquitxos de vermell lluminós en aquells llocs on encara li ha estat permès créixer al bonic gallaret. De nou ens sorprèn, arribant al punt de partida, la bella imatge que dibuixa des d’un punt enlairat el bonic poble de Castelló de Farfanya.
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Castell i església de Sant Josep de la Figuera. Santuari de Cérvoles. Sant Salvador. Castell i església de Santa Maria de Montessor. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.balaguer.cat/turisme/
http://www.monestirdelesavellanes.com/