Alt Urgell AUR 029_Les Masies de Nargó
Espai Natural Protegit de la Serra d'Aubenç i Roc de Cogul. Serra d’Aubàs. Serra d’Arques. Muntanya
Les Masies de Nargó – Aubàs – Serradarques – Santa Maria de Remolins – Valldarques – Els Vilars – Coll de Fau – Sant Martí de la Plana – Pinyes – Les Masies de Nargó
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:29 km
Desnivell:940 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
La sorprenent orogràfia de Valldarques
Un viatge solitari per un paisatge trencat ple de cingleres. Volta als espectaculars relleus que cauen verticals que semblen tallats amb un ganivet, a l?estreta i allargada vall de Valldarques. Sense pràcticament poblament, la ruta ens permet visitar tres joies del romànic que probablement la majoria de viatgers desconeixen.
Iniciem la ruta a l?inici de la pista forestal que duu al nucli d?Aubàs. Mentre guanyem alçada la vis... La sorprenent orogràfia de Valldarques
Un viatge solitari per un paisatge trencat ple de cingleres. Volta als espectaculars relleus que cauen verticals que semblen tallats amb un ganivet, a l’estreta i allargada vall de Valldarques. Sense pràcticament poblament, la ruta ens permet visitar tres joies del romànic que probablement la majoria de viatgers desconeixen.
Iniciem la ruta a l’inici de la pista forestal que duu al nucli d’Aubàs. Mentre guanyem alçada la visió de la petita plana del nucli de Coll de Nargó, voltada de relleus abruptes d’altitud considerable, ens fa prendre consciència de l’ànima del territori per on ens mourem.
Pedalem per la carena de la serra d’Aubàs, al nord de la Serra d’Aubenç, de relleus més plàcids que les verticals parets de la vessant sud. Tot i això, les cingleres que formen els profunds barrancs de l’obaga de la serra o els relleus abruptes de la Serra de Sant Joan ens deixen clar que pedalem per un territori que desprèn salvatgia pels quatre costats. Passem a tocar de la caseria d’Aubàs format per un conjunt de cases literalment penjades sobre la cinglera del barranc de les Masies.
Arribem al primer punt d’inflexió, el petit coll de la Serra d’Arques, un contrafort directe del Tossal del Faig. Un emplaçament des d’on contemplar el territori i bona part del perímetre de la ruta. Cap a llevant destaquen les cimes nevades de la Serra del Cadí, que sembla una gran onada aturada en el temps, i del Port del Comte, coronada pel Padró dels Quatre Batlles. I cap a ponent, la vall de Valldarques se’ns mostra despullada, orogràficament sorprenent . El primer que destaca de l’engorjada vall son els profunds espadats i cingleres que l’envolten. Escodrinyant més atentament el paisatge la mirada detecta tres elements arquitectònics que ens criden l’atenció: els campanars de Santa Maria de Remolins i de Sant Romà i la torre circular de l’antiga fortificació medieval del castell de Valldarques.
Perdem alçada cap a la vall. Passat el riu de Felip deixem a l’esquerra la pista que puja al Pla de Tolustre. Passem al costat de la borda de Cal Morró de parada obligada. En destaquen les teulades de lloses de pedra de les edificacions i el magnífic emplaçament de les mateixes, literalment penjades damunt la cinglera, fet que ens dona una magnífica perspectiva de les parets verticals que tanquen els Trossos de Solans, nom que fa referència al camps que volten el mas que hi ha al fons de la vall, les feixes més amples de la contrada, guanyades a l’engorjat gràcies a la colzada que fa el riu i a la conjunció amb dos altres torrents. Les intenses pluges i l’abundància de neu d’aquest any fa que l’aigua es despengi amb força pels cingles donant de nou vida a sallents que semblen una llarga cua de cavall.
Continuem en direcció a Valldarques. Abans pugem, desviant-nos per un corriol que porta a Santa Maria de Remolins, esglesiola romànica que conserva un altiu campanar, de fet era una torre de defensa, però que ha perdut la coberta i bona part dels murs de migdia. Retrobem de nou la pista de Valldarques. A l’altra banda, amb la profunda vall al mig, s’alça la Torre de la Vila i restes de murades, espitlleres i arcs de les construccions annexes de l’antic castell. Més endavant la visió de l’església romànica de bella factura de Sant Romà i l’atrevit emplaçament de l’antiga rectoria sobre un promontori rocallós de parets verticals impressiona i, indefectiblement, convida a fer-hi una visita encara que ens obligui a desviar-nos uns centenars de metres de la ruta.
Continuem pujant cap a la part alta de la vall deixant enrere l’abrupte congost. Comencen a aparèixer les primeres feixes que modulen un paisatge més amable. Pel camí, i no son els primers roures de gran envergadura que hem trobat en el trajecte des de l’ermita de Remolins, hi ha senyalitzats un parell d’espècimens catalogats com a monumentals: els Roures dels Vilars. En aquesta caseria, que trobem a tocar de la carretera, hi ha amagada la capella de Sant Miquel, un petit edifici d’una nau del segle XII que alguns consideren la primitiva església de la vall.
Fem un curt tram d’asfalt abans de trobar la petita pista que puja a Coll de Fau i que ens portarà, navegant al sud de la Muntanya del Bosc de Sallent, a la bonica ermita romànica de Sant Martí de la Plana, estratègicament ubicada en un lloc de pas entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent. L’estat del conjunt recorda l’església de Santa Maria de Remolins.
Iniciem el darrer tram de la ruta. Baixem cap al fons de la vall de Sallent amb algunes dificultats degut a alguns pins tombats al bell-mig del camí, probablement com a resultat d’algun violent fenomen atmosfèric, que algun cop obliga posar peu a terra per evitar-los. Travessem el riu Sallent, descalços per l’abundant quantitat d’aigua que baixa, enllaçant amb la pista d’accés al nucli.
A partir de l’interessant Mirador del Cretàci, prop del mas les Pinyes, la pista està asfaltada. El jaciment paleontològic reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Perdem alçada per la bonica vall, alguns trams presenten una orografia singular, tancada per les abruptes parets del Tossal de la Feixa que semblen abraonar-se damunt nostre, fins trobar la carretera que ens porta de nou al punt de sortida.
Abril de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Remolins. Castell de Valldarques. Torre de la Vila. Sant Romà de Valldarques. Roures Monumentals d’Els Vilars de Valldarques. Sant Miquel d’els Vilars. Sant Martí del Puig. Mirador del Cretaci.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.alturgell.cat/coll-de-nargo
Un viatge solitari per un paisatge trencat ple de cingleres. Volta als espectaculars relleus que cauen verticals que semblen tallats amb un ganivet, a l?estreta i allargada vall de Valldarques. Sense pràcticament poblament, la ruta ens permet visitar tres joies del romànic que probablement la majoria de viatgers desconeixen.
Iniciem la ruta a l?inici de la pista forestal que duu al nucli d?Aubàs. Mentre guanyem alçada la vis... La sorprenent orogràfia de Valldarques
Un viatge solitari per un paisatge trencat ple de cingleres. Volta als espectaculars relleus que cauen verticals que semblen tallats amb un ganivet, a l’estreta i allargada vall de Valldarques. Sense pràcticament poblament, la ruta ens permet visitar tres joies del romànic que probablement la majoria de viatgers desconeixen.
Iniciem la ruta a l’inici de la pista forestal que duu al nucli d’Aubàs. Mentre guanyem alçada la visió de la petita plana del nucli de Coll de Nargó, voltada de relleus abruptes d’altitud considerable, ens fa prendre consciència de l’ànima del territori per on ens mourem.
Pedalem per la carena de la serra d’Aubàs, al nord de la Serra d’Aubenç, de relleus més plàcids que les verticals parets de la vessant sud. Tot i això, les cingleres que formen els profunds barrancs de l’obaga de la serra o els relleus abruptes de la Serra de Sant Joan ens deixen clar que pedalem per un territori que desprèn salvatgia pels quatre costats. Passem a tocar de la caseria d’Aubàs format per un conjunt de cases literalment penjades sobre la cinglera del barranc de les Masies.
Arribem al primer punt d’inflexió, el petit coll de la Serra d’Arques, un contrafort directe del Tossal del Faig. Un emplaçament des d’on contemplar el territori i bona part del perímetre de la ruta. Cap a llevant destaquen les cimes nevades de la Serra del Cadí, que sembla una gran onada aturada en el temps, i del Port del Comte, coronada pel Padró dels Quatre Batlles. I cap a ponent, la vall de Valldarques se’ns mostra despullada, orogràficament sorprenent . El primer que destaca de l’engorjada vall son els profunds espadats i cingleres que l’envolten. Escodrinyant més atentament el paisatge la mirada detecta tres elements arquitectònics que ens criden l’atenció: els campanars de Santa Maria de Remolins i de Sant Romà i la torre circular de l’antiga fortificació medieval del castell de Valldarques.
Perdem alçada cap a la vall. Passat el riu de Felip deixem a l’esquerra la pista que puja al Pla de Tolustre. Passem al costat de la borda de Cal Morró de parada obligada. En destaquen les teulades de lloses de pedra de les edificacions i el magnífic emplaçament de les mateixes, literalment penjades damunt la cinglera, fet que ens dona una magnífica perspectiva de les parets verticals que tanquen els Trossos de Solans, nom que fa referència al camps que volten el mas que hi ha al fons de la vall, les feixes més amples de la contrada, guanyades a l’engorjat gràcies a la colzada que fa el riu i a la conjunció amb dos altres torrents. Les intenses pluges i l’abundància de neu d’aquest any fa que l’aigua es despengi amb força pels cingles donant de nou vida a sallents que semblen una llarga cua de cavall.
Continuem en direcció a Valldarques. Abans pugem, desviant-nos per un corriol que porta a Santa Maria de Remolins, esglesiola romànica que conserva un altiu campanar, de fet era una torre de defensa, però que ha perdut la coberta i bona part dels murs de migdia. Retrobem de nou la pista de Valldarques. A l’altra banda, amb la profunda vall al mig, s’alça la Torre de la Vila i restes de murades, espitlleres i arcs de les construccions annexes de l’antic castell. Més endavant la visió de l’església romànica de bella factura de Sant Romà i l’atrevit emplaçament de l’antiga rectoria sobre un promontori rocallós de parets verticals impressiona i, indefectiblement, convida a fer-hi una visita encara que ens obligui a desviar-nos uns centenars de metres de la ruta.
Continuem pujant cap a la part alta de la vall deixant enrere l’abrupte congost. Comencen a aparèixer les primeres feixes que modulen un paisatge més amable. Pel camí, i no son els primers roures de gran envergadura que hem trobat en el trajecte des de l’ermita de Remolins, hi ha senyalitzats un parell d’espècimens catalogats com a monumentals: els Roures dels Vilars. En aquesta caseria, que trobem a tocar de la carretera, hi ha amagada la capella de Sant Miquel, un petit edifici d’una nau del segle XII que alguns consideren la primitiva església de la vall.
Fem un curt tram d’asfalt abans de trobar la petita pista que puja a Coll de Fau i que ens portarà, navegant al sud de la Muntanya del Bosc de Sallent, a la bonica ermita romànica de Sant Martí de la Plana, estratègicament ubicada en un lloc de pas entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent. L’estat del conjunt recorda l’església de Santa Maria de Remolins.
Iniciem el darrer tram de la ruta. Baixem cap al fons de la vall de Sallent amb algunes dificultats degut a alguns pins tombats al bell-mig del camí, probablement com a resultat d’algun violent fenomen atmosfèric, que algun cop obliga posar peu a terra per evitar-los. Travessem el riu Sallent, descalços per l’abundant quantitat d’aigua que baixa, enllaçant amb la pista d’accés al nucli.
A partir de l’interessant Mirador del Cretàci, prop del mas les Pinyes, la pista està asfaltada. El jaciment paleontològic reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Perdem alçada per la bonica vall, alguns trams presenten una orografia singular, tancada per les abruptes parets del Tossal de la Feixa que semblen abraonar-se damunt nostre, fins trobar la carretera que ens porta de nou al punt de sortida.
Abril de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Remolins. Castell de Valldarques. Torre de la Vila. Sant Romà de Valldarques. Roures Monumentals d’Els Vilars de Valldarques. Sant Miquel d’els Vilars. Sant Martí del Puig. Mirador del Cretaci.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.alturgell.cat/coll-de-nargo