Alt Camp ACA 005_El Pla de Manlleu
Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar. Serra del Pi de Migdia. Serra Llarga. Roques de Saper
El Pla de Manlleu – Aiguaviva – Marmellar – Fita dels Tres Batlles – Coll de la Creu de Sapera – El Pla de Manlleu.
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Penedès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:30 km
Desnivell:777 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Un mar de Vinyes i el despoblat de Marmellar.
A l?Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori isolat que en alguns casos va provocar el despoblament de nuclis com Selma o Marmellar, qualsevol tram apte per llaurar està ocupat per vinyes. Un espai natural aspre de singular orografia calcària, de turons i fondalades revestits de grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs.
Des del poble enfilem pel camí de la ... Un mar de Vinyes i el despoblat de Marmellar.
A l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori isolat que en alguns casos va provocar el despoblament de nuclis com Selma o Marmellar, qualsevol tram apte per llaurar està ocupat per vinyes. Un espai natural aspre de singular orografia calcària, de turons i fondalades revestits de grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs.
Des del poble enfilem pel camí de la capella de Sant Miquel. Només guanyar alçada uns metres ja ens fem una idea del paisatge que envolta el Pla de Manlleu, un petit altiplà format per un mar de vinyes voltat de serralades calcàries i presidit pel Puig de la Talaia, punt més alt del conjunt de serralades que formen l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar Montmell.
La ruta passa per l’esmentada capella de Sant Miquel, edifici religiós que encara conserva l'absis i els murs originals. Entrem en una vinya als peus del mas Mingo Saliu, lloc on cal deixar la pista i buscar un petit sender que ens porta fins Aiguaviva, un dels indrets mes bonics del terme. L’aigua de la font Major i la font del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana.
Enfilem per una pista sembrada de tessel·les calcàries que serpentejant s’enfila a la carena de la serra. Un paisatge desproveït d’arbreda que ens permet gaudir de boniques panoràmiques de l’entorn. El camí es converteix en un sender, es pot evitar baixant a la carretera si no agrada, que ens porta a les runes del mas cal Senalló i la carretera. Just passat els masos de Cal Sumoi ens desviem en direcció a la urbanització la Talaia que deixem a la dreta. Una bonica pista ens porta fins al despoblat de Marmellar. La primera imatge que tenim del poble per la ubicació i els casalots que veiem sembla de postal, una apreciació idíl·lica que es difumina ràpidament quan parem atenció. Al poble ens trobem cases amb els sostres esfondrats o el malmès campanar de l’església, constatacions que ens provoquen una sentiment de tristesa profunda. Des de dalt del campanar les vistes son fantàstiques, ens envolta un àuria silent i calma que convida, malgrat saber que l’ànima del poble s’ha esvaït, a imaginar les vivències dels seus habitants abans que l’abandonessin a partir del 1976.
Un sender ens baixa al fons de la riera de Marmellar que va serpentejant entre els relleus pedregosos que ens envolten. Un tram entretingut que ens obliga a posar peu a terra quan hem de travessar el llit del riu, atapeït de grans còdols, fet que demostra, malgrat que normalment no duu aigua, la força que pot arribar a tenir. Veiem també dalt d’un turó, encara que no hi pugem, les restes de murs del Castell de Marmellar
Deixem el curs fluvial a la urbanització del Puig de Maria i enfilem cap a la carena de la Serra Llarga on trobem el camí que puja de Torroella de Foix, un espai que un incendi manlleva la vegetació arbustiva. La recorrem en tota la seva longitud fins al cim del Puig de les Àligues, límit de tres comarques i quatre municipis: Torrelles de Foix i Pontons, de l'Alt Penedès; la Joncosa, del Baix Penedès; i el Pla de Manlleu, de l'Alt Camp. Al Pla de les Bruixes, sota mateix del cim, continuem per una pista secundaria que ens baixa al coll de la Creu de Sapera. Durant el descens tenim una imatge clara de la idiosincràsia de l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori aspre de singular orografia calcària de turons abruptes, fondalades esquerpes i vinyes allà on hi ha un terreny pla.
Des del coll tenim un fort pendent, afortunadament cimentat, que ens permet pujar al pla de Dalt de Sapera. Iniciem el descens que ens portarà al final de la ruta. De nou a l’altiplà, les vinyes flueixen per tot i ens acompanyem fins a El Pla de Manlleu
Octubre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del Pla de Manlleu. Sant Miquel de Marmellar. Castell de Marmellar
RESTAURANTS /ALLOTJAMENTS
Bar Restaurant Can Mata. Telèfon: 877 01 29 30
A l?Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori isolat que en alguns casos va provocar el despoblament de nuclis com Selma o Marmellar, qualsevol tram apte per llaurar està ocupat per vinyes. Un espai natural aspre de singular orografia calcària, de turons i fondalades revestits de grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs.
Des del poble enfilem pel camí de la ... Un mar de Vinyes i el despoblat de Marmellar.
A l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori isolat que en alguns casos va provocar el despoblament de nuclis com Selma o Marmellar, qualsevol tram apte per llaurar està ocupat per vinyes. Un espai natural aspre de singular orografia calcària, de turons i fondalades revestits de grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs.
Des del poble enfilem pel camí de la capella de Sant Miquel. Només guanyar alçada uns metres ja ens fem una idea del paisatge que envolta el Pla de Manlleu, un petit altiplà format per un mar de vinyes voltat de serralades calcàries i presidit pel Puig de la Talaia, punt més alt del conjunt de serralades que formen l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar Montmell.
La ruta passa per l’esmentada capella de Sant Miquel, edifici religiós que encara conserva l'absis i els murs originals. Entrem en una vinya als peus del mas Mingo Saliu, lloc on cal deixar la pista i buscar un petit sender que ens porta fins Aiguaviva, un dels indrets mes bonics del terme. L’aigua de la font Major i la font del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana.
Enfilem per una pista sembrada de tessel·les calcàries que serpentejant s’enfila a la carena de la serra. Un paisatge desproveït d’arbreda que ens permet gaudir de boniques panoràmiques de l’entorn. El camí es converteix en un sender, es pot evitar baixant a la carretera si no agrada, que ens porta a les runes del mas cal Senalló i la carretera. Just passat els masos de Cal Sumoi ens desviem en direcció a la urbanització la Talaia que deixem a la dreta. Una bonica pista ens porta fins al despoblat de Marmellar. La primera imatge que tenim del poble per la ubicació i els casalots que veiem sembla de postal, una apreciació idíl·lica que es difumina ràpidament quan parem atenció. Al poble ens trobem cases amb els sostres esfondrats o el malmès campanar de l’església, constatacions que ens provoquen una sentiment de tristesa profunda. Des de dalt del campanar les vistes son fantàstiques, ens envolta un àuria silent i calma que convida, malgrat saber que l’ànima del poble s’ha esvaït, a imaginar les vivències dels seus habitants abans que l’abandonessin a partir del 1976.
Un sender ens baixa al fons de la riera de Marmellar que va serpentejant entre els relleus pedregosos que ens envolten. Un tram entretingut que ens obliga a posar peu a terra quan hem de travessar el llit del riu, atapeït de grans còdols, fet que demostra, malgrat que normalment no duu aigua, la força que pot arribar a tenir. Veiem també dalt d’un turó, encara que no hi pugem, les restes de murs del Castell de Marmellar
Deixem el curs fluvial a la urbanització del Puig de Maria i enfilem cap a la carena de la Serra Llarga on trobem el camí que puja de Torroella de Foix, un espai que un incendi manlleva la vegetació arbustiva. La recorrem en tota la seva longitud fins al cim del Puig de les Àligues, límit de tres comarques i quatre municipis: Torrelles de Foix i Pontons, de l'Alt Penedès; la Joncosa, del Baix Penedès; i el Pla de Manlleu, de l'Alt Camp. Al Pla de les Bruixes, sota mateix del cim, continuem per una pista secundaria que ens baixa al coll de la Creu de Sapera. Durant el descens tenim una imatge clara de la idiosincràsia de l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar, un territori aspre de singular orografia calcària de turons abruptes, fondalades esquerpes i vinyes allà on hi ha un terreny pla.
Des del coll tenim un fort pendent, afortunadament cimentat, que ens permet pujar al pla de Dalt de Sapera. Iniciem el descens que ens portarà al final de la ruta. De nou a l’altiplà, les vinyes flueixen per tot i ens acompanyem fins a El Pla de Manlleu
Octubre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del Pla de Manlleu. Sant Miquel de Marmellar. Castell de Marmellar
RESTAURANTS /ALLOTJAMENTS
Bar Restaurant Can Mata. Telèfon: 877 01 29 30