Segarra SEG 008_Biosca
Espai Natural Protegit de la Vall de Llobregós. Serra de Sant Pere de Sasserra. Tossal de la Creu
Biosca – La Collada – Sant Pere Sasserra – Torre de Vallferosa – Mas Millet – Mas la Mesquita – Biosca
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:31 km
Desnivell:620 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
La Torre de Vallferosa.
La ruta ens mostra un paisatge humanitzat, marcadament rural, que s?aplega en els darrers contraforts del Prepirineu que s?enfonsen en la Plana segarrenca, un altiplà que cau pausadament emmarcat entre les valls llaurades per les rieres de Sanaüja i Llanera. La ruta passa per la sorprenent Torre de Vallferosa, un dels tresors arquitectònics mes importants de Catalunya.
Pedalarem per un paisatge colonitzat per masies escampades pel terri... La Torre de Vallferosa.
La ruta ens mostra un paisatge humanitzat, marcadament rural, que s’aplega en els darrers contraforts del Prepirineu que s’enfonsen en la Plana segarrenca, un altiplà que cau pausadament emmarcat entre les valls llaurades per les rieres de Sanaüja i Llanera. La ruta passa per la sorprenent Torre de Vallferosa, un dels tresors arquitectònics mes importants de Catalunya.
Pedalarem per un paisatge colonitzat per masies escampades pel territori, autèntics casalots que traspuen història i noblesa, ubicats en petites atalaies des d’on contemplar la gran plana segarrenca, i els camps que des de temps antics l’home per convertir aquest territori de substrat pedregós, on alzines i roures lluiten per sobreviure, en un espai conreable. Masies de grans carreus, com els murs de pedra seca que defineixen el paisatge conreable, contenint-los amb blocs de pedra arrencada al terreny que podrien bastir façanes de masies de rellevància arquitectònica.
Sortim de Biosca carrer amunt seguint la direcció del mas de la Melgosa. Deixem aquesta direcció quan la pista marxa cap a la conca de la Riera de Sanaüja, tombant a la dreta per continuar guanyant alçada per l’extensa plana que cau des de Solsona a la vall del Llobregós. Malgrat la poca elevació que assolim aquesta es suficient per gaudir de les serres prepirinenques de Sant Mamet i el Montsec.
Arribem a la Collada on trobem el camí rural asfaltat que baixa a Lloberola, petit nucli que s'alça al cim d'un turó que s'eleva un centenar de metres per damunt del marge esquerre de la riera de Lloberola. La imatge de l’enclavament corprèn per la majestuositat que desprèn tot el conjunt del qual destaca la torre rodona i el campanar de l’església, ambdós apuntant alterosos cap al cel en sana competència.
Continuem fins trobar la carretera de Biosca a Solsona que seguim fins passat el mas l’Estany des d’on evitem la carretera enllaçant diverses pistes que fent marrada per l’ampla carena ens porten a l’ermita de Sant Pere de Sasserra i els conjunt de masies que l’acompanyen. Una bonica ermita romànica, de trets molt primitius, amb reformes dels segles XIII i XIV. Tot i que conserva en peus les quatre parets, te l’interior completament arruïnat i el sostre esfondrat. Des de la seva privilegiada situació al fil de la carena i de la seva considerable altitud, relativament superior a les serres que l'envolten, la seva silueta s'albira i es destaca des de tots els voltants, sobretot des dels altiplans de la Segarra.
Al seu torn, des de l'indret, es gaudeix d'una singular panoràmica: des de les àmplies planures de la Segarra i Urgell, al sud, malgrat que la boira alta pentina avui l’extensa plana i no ens deixa experimentar el paisatge amb tota la seva plenitud, fins les serralades dels Prepirineus que ens envolten: a ponent, Montsec i Aubenç, i al nord, Pic de Turp, Tossal de Cambrils, Port del Comte, etc.
Continuem navegant per l’ampla carena voltant per dalt la rasa de Padollers fins trobar el camí que pel Serrat dels Moros davalla cap a Santa Maria de Vallformosa. Ens desviem a l’esquerra abans d’arribar a l’església. La pista indicada, ens permet arribar ràpidament al que era l’antic poble de Vallferosa. L’arribada no pot ser més espectacular. Sobtadament en un revolt ens apareix l’alterosa Torre de Vallferosa al costat de l’església de Sant Pere. La seva ubicació és peculiar: enclotada en una vall, envoltada d’un bosc feréstec, però dominant el pas que porta de les terres planes de l’interior cap al Prepirineu. És la “Vallis Frausa”, Vallferosa, via de comunicació, pas de bestiar, lloc de pugnes pel territori... la torre ho vetlla, ho vigila, ho guaita.
La torre és un edifici bell i imponent, amb planta circular, de 32 metres de d’alçada i 13 de diàmetre, constituïda per un mur exterior i un altra d’interior, amb 4 nivells i terrassa, una sitja, una cambra de combat, dues línies de cadafals, una latrina i coronada per merlets.
Per la dreta de la torre comença el sender, senyalitzat com a GR, que ens baixa a la vall. Davallem per la pista que recorre la vall sota l’atenta mirada de la torre, fins que confluïm amb la Riera de Llanera que baixa juganera entre petits tossals cap a Torà. Assolim els Plans de Bellera, trobem la carretera de Torà a l’Hostal Nou, i tot seguit enfilem cap a Els Plans en direcció al Mas Millet. Naveguem per un territori de conreus que es despleguen entre la Serra de l’Aguda i el Tossal de la Creu, visible durant tota la ruta, amb bancals dibuixant corbes sinuoses en un paisatge que cau mansament i de forma esgraonada cap al Llobregós.
Passat les masies de l'Homenet, fem de baixada el darrer tram de la ruta passant pels masos de Cabirols i la Mesquita. Entrem a Biosca per un dels antics portals i carrerons que ens porten a la plaça de l’església.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Sasserra. Sant Pere de Vallferosa. Torre de Vallferosa.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismellobregos.cat/
La ruta ens mostra un paisatge humanitzat, marcadament rural, que s?aplega en els darrers contraforts del Prepirineu que s?enfonsen en la Plana segarrenca, un altiplà que cau pausadament emmarcat entre les valls llaurades per les rieres de Sanaüja i Llanera. La ruta passa per la sorprenent Torre de Vallferosa, un dels tresors arquitectònics mes importants de Catalunya.
Pedalarem per un paisatge colonitzat per masies escampades pel terri... La Torre de Vallferosa.
La ruta ens mostra un paisatge humanitzat, marcadament rural, que s’aplega en els darrers contraforts del Prepirineu que s’enfonsen en la Plana segarrenca, un altiplà que cau pausadament emmarcat entre les valls llaurades per les rieres de Sanaüja i Llanera. La ruta passa per la sorprenent Torre de Vallferosa, un dels tresors arquitectònics mes importants de Catalunya.
Pedalarem per un paisatge colonitzat per masies escampades pel territori, autèntics casalots que traspuen història i noblesa, ubicats en petites atalaies des d’on contemplar la gran plana segarrenca, i els camps que des de temps antics l’home per convertir aquest territori de substrat pedregós, on alzines i roures lluiten per sobreviure, en un espai conreable. Masies de grans carreus, com els murs de pedra seca que defineixen el paisatge conreable, contenint-los amb blocs de pedra arrencada al terreny que podrien bastir façanes de masies de rellevància arquitectònica.
Sortim de Biosca carrer amunt seguint la direcció del mas de la Melgosa. Deixem aquesta direcció quan la pista marxa cap a la conca de la Riera de Sanaüja, tombant a la dreta per continuar guanyant alçada per l’extensa plana que cau des de Solsona a la vall del Llobregós. Malgrat la poca elevació que assolim aquesta es suficient per gaudir de les serres prepirinenques de Sant Mamet i el Montsec.
Arribem a la Collada on trobem el camí rural asfaltat que baixa a Lloberola, petit nucli que s'alça al cim d'un turó que s'eleva un centenar de metres per damunt del marge esquerre de la riera de Lloberola. La imatge de l’enclavament corprèn per la majestuositat que desprèn tot el conjunt del qual destaca la torre rodona i el campanar de l’església, ambdós apuntant alterosos cap al cel en sana competència.
Continuem fins trobar la carretera de Biosca a Solsona que seguim fins passat el mas l’Estany des d’on evitem la carretera enllaçant diverses pistes que fent marrada per l’ampla carena ens porten a l’ermita de Sant Pere de Sasserra i els conjunt de masies que l’acompanyen. Una bonica ermita romànica, de trets molt primitius, amb reformes dels segles XIII i XIV. Tot i que conserva en peus les quatre parets, te l’interior completament arruïnat i el sostre esfondrat. Des de la seva privilegiada situació al fil de la carena i de la seva considerable altitud, relativament superior a les serres que l'envolten, la seva silueta s'albira i es destaca des de tots els voltants, sobretot des dels altiplans de la Segarra.
Al seu torn, des de l'indret, es gaudeix d'una singular panoràmica: des de les àmplies planures de la Segarra i Urgell, al sud, malgrat que la boira alta pentina avui l’extensa plana i no ens deixa experimentar el paisatge amb tota la seva plenitud, fins les serralades dels Prepirineus que ens envolten: a ponent, Montsec i Aubenç, i al nord, Pic de Turp, Tossal de Cambrils, Port del Comte, etc.
Continuem navegant per l’ampla carena voltant per dalt la rasa de Padollers fins trobar el camí que pel Serrat dels Moros davalla cap a Santa Maria de Vallformosa. Ens desviem a l’esquerra abans d’arribar a l’església. La pista indicada, ens permet arribar ràpidament al que era l’antic poble de Vallferosa. L’arribada no pot ser més espectacular. Sobtadament en un revolt ens apareix l’alterosa Torre de Vallferosa al costat de l’església de Sant Pere. La seva ubicació és peculiar: enclotada en una vall, envoltada d’un bosc feréstec, però dominant el pas que porta de les terres planes de l’interior cap al Prepirineu. És la “Vallis Frausa”, Vallferosa, via de comunicació, pas de bestiar, lloc de pugnes pel territori... la torre ho vetlla, ho vigila, ho guaita.
La torre és un edifici bell i imponent, amb planta circular, de 32 metres de d’alçada i 13 de diàmetre, constituïda per un mur exterior i un altra d’interior, amb 4 nivells i terrassa, una sitja, una cambra de combat, dues línies de cadafals, una latrina i coronada per merlets.
Per la dreta de la torre comença el sender, senyalitzat com a GR, que ens baixa a la vall. Davallem per la pista que recorre la vall sota l’atenta mirada de la torre, fins que confluïm amb la Riera de Llanera que baixa juganera entre petits tossals cap a Torà. Assolim els Plans de Bellera, trobem la carretera de Torà a l’Hostal Nou, i tot seguit enfilem cap a Els Plans en direcció al Mas Millet. Naveguem per un territori de conreus que es despleguen entre la Serra de l’Aguda i el Tossal de la Creu, visible durant tota la ruta, amb bancals dibuixant corbes sinuoses en un paisatge que cau mansament i de forma esgraonada cap al Llobregós.
Passat les masies de l'Homenet, fem de baixada el darrer tram de la ruta passant pels masos de Cabirols i la Mesquita. Entrem a Biosca per un dels antics portals i carrerons que ens porten a la plaça de l’església.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Sasserra. Sant Pere de Vallferosa. Torre de Vallferosa.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismellobregos.cat/