Urgell URG 010_Tàrrega
Plans de Sió. Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa
Tàrrega – El Talladell – La Mora – Fonolleres – El Canós – La Figuerosa – Conill – Santa Maria de Montmagastrell – Poblat Ibèric del Molí d’Espigol – Aguilella – Tàrrega
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:36 km
Desnivell:240 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Pobles abandonats de l?Urgell: Conill i Claret
Ruta a la recerca de l?inexorable pas del temps, sintetitzat en els despoblats de Conill o Claret, nuclis de passat medieval com Fonolleres o el Canòs i el poblat iber del Molí de l?Espigol, el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets.
Sortim des del passeig de Tàrrega pel carrer al costat del santuari de la Mare de Déu del Carme. Un camí segregat de la carretera que es desplega per la vall de l?Ondara, fondala... Pobles abandonats de l’Urgell: Conill i Claret
Ruta a la recerca de l’inexorable pas del temps, sintetitzat en els despoblats de Conill o Claret, nuclis de passat medieval com Fonolleres o el Canòs i el poblat iber del Molí de l’Espigol, el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets.
Sortim des del passeig de Tàrrega pel carrer al costat del santuari de la Mare de Déu del Carme. Un camí segregat de la carretera que es desplega per la vall de l’Ondara, fondalada per on passava el camí reial de Lleida a Barcelona, ens permet pedalar sense perill. El trajecte passa pel bell-mig del nucli de Talladell i s’enfila cap el Castell de Fonolleres, una fortalesa d’època medieval que encara conserva els murs de defensa i l’antiga torre d’homenatge, la qual té una obertura d’arc de mig punt i volta de canó a la base que dóna accés al pati de l’església de Santa Maria. Un esplèndid conjunt arquitectònic que enriqueix el patrimoni del país.
Deixem aquesta atalaia des de la qual es domina bona part del territori segarrenc, de fet, al fons de la vall, veiem clarament el campanar de l’església de Cervera, i ens endinsem per la gran plana urgellenca. Un territori horitzontal l’harmonia del qual només trenquen petits turons o els nuclis que es despleguen per la depressió, nuclis com l’Aranyó i Montcortès de Segarra destaquen per les siluetes que dibuixen les seves fortificacions.
Arribem a el Canós, un nucli amb molts elements visibles de l’antiga vila closa medieval. Passejar pels seus carrers laberíntics és un plaer i una gran descoberta. Continuem viatjant entre camps de cereals cremats pel sol estival, que ara a la tardor encara mostren un bellíssim color daurat sota la llum matinal que contrasta amb un cel blavós que amenaça pluja. Un bonic paisatge de tardor que no te res a envejar al verd esclatant que vesteix el territori a la primavera. Entre els camps de cereals de tiges tallades arran de terra que aguanten fermes apuntant cap al cel es mou una fauna variada: conills, perdius, estornells, garses... i sobrevolant el cel un esparver espera el seu moment. Sembla una coreografia assajada per rebre a caminants i ciclistes.
Embolcallats en aquest plaent estat anímic arribem al nucli de la Figuerosa entrant al poble per on hi havia l’antiga església que, encara que molt malmesa, en mostra l’esplendor del passat entre els correus de les quatre parets que resten en peu. Sortim per un dels seus portals en direcció a un dels objectius de la ruta, Conill.
Conill esta situat en un petit turó just al peu del torrent de Sant Gil, un curs d’aigua que aflueix al riu Ondara, en el seu tram corresponent a l’Urgell. A mesura que hi ens apropem apreciem la importància que devia tenir el nucli en altres temps. Un conjunt de casalots, la majoria amb el sostre esfondrat, i una petita església, d’una sola nau i arcs de mig punt, donen forma a una petita plaça presidida per una creu de terme. Davant el dramatisme i desolació de les ruïnes que fins a finals dels anys 70 encara acollien vida, ens encaminem afligits cap a Santa Maria de Montmagastrell.
Naveguem per pistes de terra que es mouen entre camps que comencen a verdejar amb brots tendres que ramats d’ovelles aprofiten amb fruïció. Al nord, la Serra d’Almenara, primera ondulació del terreny abans del Prepirineu, trenca l’horitzontalitat del paisatge. Es tracta d’una serra sinuosa de petits turons que semblen replicats, coronat un d’ells per la torre de l’antic castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara. Al seu darrera, propers, els relleus prepirinencs es fan presents amb destacable notorietat.
Per Santa Maria de Montmagastrell passa el Canal d’Urgell, fet que fa que a la banda del canal on la bondat de l’aigua inunda els camps, el verd sigui el color predominant, contrastant clarament amb els camps de secà.
Pedalem un tram pel camí que dibuixa el canal en el paisatge. El deixem per visitar el poblat iber del Molí de l’Espígol, una cita ineludible. El poble iber dels Ilergets té al Molí de l’Espígol un dels principals exponents del seu potencial polític, comercial i econòmic abans de l’arribada dels romans. La ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. Tot i que els orígens de l’assentament són de finals de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol ens expliquen l’avançat urbanisme que aquesta comunitat va assolir en l’època del seu màxim esplendor, entre els segles IV i III aC.
Iniciem el darrer tram de la ruta. Pedalem per l'Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa, un espai agrícola de la plana dominat pel conreu cerealista extensiu i amb restes de conreus arboris tradicionals de secà com l’olivera i la vinya. Arribant a Tàrrega, just abans de travessar l’autovia trobem el Tossal del Mor, lloc on s’han trobat restes arqueològiques que evidencien una ocupació des del Neolític a la colonització romana. S'hi troben encara vestigis del vilatge i castell del Mor i, escampades per diferents indrets dels seus vessants, són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge. Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval.
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell i ermita de Santa Maria de Fonolleres. Sant Jaume del Canòs. Capella de la Mare de Deu del Roser (Conill). Molí de l’Espígol. Tossal del Mor
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/
Ruta a la recerca de l?inexorable pas del temps, sintetitzat en els despoblats de Conill o Claret, nuclis de passat medieval com Fonolleres o el Canòs i el poblat iber del Molí de l?Espigol, el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets.
Sortim des del passeig de Tàrrega pel carrer al costat del santuari de la Mare de Déu del Carme. Un camí segregat de la carretera que es desplega per la vall de l?Ondara, fondala... Pobles abandonats de l’Urgell: Conill i Claret
Ruta a la recerca de l’inexorable pas del temps, sintetitzat en els despoblats de Conill o Claret, nuclis de passat medieval com Fonolleres o el Canòs i el poblat iber del Molí de l’Espigol, el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets.
Sortim des del passeig de Tàrrega pel carrer al costat del santuari de la Mare de Déu del Carme. Un camí segregat de la carretera que es desplega per la vall de l’Ondara, fondalada per on passava el camí reial de Lleida a Barcelona, ens permet pedalar sense perill. El trajecte passa pel bell-mig del nucli de Talladell i s’enfila cap el Castell de Fonolleres, una fortalesa d’època medieval que encara conserva els murs de defensa i l’antiga torre d’homenatge, la qual té una obertura d’arc de mig punt i volta de canó a la base que dóna accés al pati de l’església de Santa Maria. Un esplèndid conjunt arquitectònic que enriqueix el patrimoni del país.
Deixem aquesta atalaia des de la qual es domina bona part del territori segarrenc, de fet, al fons de la vall, veiem clarament el campanar de l’església de Cervera, i ens endinsem per la gran plana urgellenca. Un territori horitzontal l’harmonia del qual només trenquen petits turons o els nuclis que es despleguen per la depressió, nuclis com l’Aranyó i Montcortès de Segarra destaquen per les siluetes que dibuixen les seves fortificacions.
Arribem a el Canós, un nucli amb molts elements visibles de l’antiga vila closa medieval. Passejar pels seus carrers laberíntics és un plaer i una gran descoberta. Continuem viatjant entre camps de cereals cremats pel sol estival, que ara a la tardor encara mostren un bellíssim color daurat sota la llum matinal que contrasta amb un cel blavós que amenaça pluja. Un bonic paisatge de tardor que no te res a envejar al verd esclatant que vesteix el territori a la primavera. Entre els camps de cereals de tiges tallades arran de terra que aguanten fermes apuntant cap al cel es mou una fauna variada: conills, perdius, estornells, garses... i sobrevolant el cel un esparver espera el seu moment. Sembla una coreografia assajada per rebre a caminants i ciclistes.
Embolcallats en aquest plaent estat anímic arribem al nucli de la Figuerosa entrant al poble per on hi havia l’antiga església que, encara que molt malmesa, en mostra l’esplendor del passat entre els correus de les quatre parets que resten en peu. Sortim per un dels seus portals en direcció a un dels objectius de la ruta, Conill.
Conill esta situat en un petit turó just al peu del torrent de Sant Gil, un curs d’aigua que aflueix al riu Ondara, en el seu tram corresponent a l’Urgell. A mesura que hi ens apropem apreciem la importància que devia tenir el nucli en altres temps. Un conjunt de casalots, la majoria amb el sostre esfondrat, i una petita església, d’una sola nau i arcs de mig punt, donen forma a una petita plaça presidida per una creu de terme. Davant el dramatisme i desolació de les ruïnes que fins a finals dels anys 70 encara acollien vida, ens encaminem afligits cap a Santa Maria de Montmagastrell.
Naveguem per pistes de terra que es mouen entre camps que comencen a verdejar amb brots tendres que ramats d’ovelles aprofiten amb fruïció. Al nord, la Serra d’Almenara, primera ondulació del terreny abans del Prepirineu, trenca l’horitzontalitat del paisatge. Es tracta d’una serra sinuosa de petits turons que semblen replicats, coronat un d’ells per la torre de l’antic castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara. Al seu darrera, propers, els relleus prepirinencs es fan presents amb destacable notorietat.
Per Santa Maria de Montmagastrell passa el Canal d’Urgell, fet que fa que a la banda del canal on la bondat de l’aigua inunda els camps, el verd sigui el color predominant, contrastant clarament amb els camps de secà.
Pedalem un tram pel camí que dibuixa el canal en el paisatge. El deixem per visitar el poblat iber del Molí de l’Espígol, una cita ineludible. El poble iber dels Ilergets té al Molí de l’Espígol un dels principals exponents del seu potencial polític, comercial i econòmic abans de l’arribada dels romans. La ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. Tot i que els orígens de l’assentament són de finals de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol ens expliquen l’avançat urbanisme que aquesta comunitat va assolir en l’època del seu màxim esplendor, entre els segles IV i III aC.
Iniciem el darrer tram de la ruta. Pedalem per l'Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa, un espai agrícola de la plana dominat pel conreu cerealista extensiu i amb restes de conreus arboris tradicionals de secà com l’olivera i la vinya. Arribant a Tàrrega, just abans de travessar l’autovia trobem el Tossal del Mor, lloc on s’han trobat restes arqueològiques que evidencien una ocupació des del Neolític a la colonització romana. S'hi troben encara vestigis del vilatge i castell del Mor i, escampades per diferents indrets dels seus vessants, són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge. Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval.
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell i ermita de Santa Maria de Fonolleres. Sant Jaume del Canòs. Capella de la Mare de Deu del Roser (Conill). Molí de l’Espígol. Tossal del Mor
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/