Alt Urgell AUR 046_Asnurri
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Asnurri_Civís_Coll d’Ares_Coll de Lequell_Coll del Bony Moscater_Bordes de Conflent_Bordes de Civís_La Creu del Ras de Conques_Ars_Asnurri
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1720 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Bordes, prats de dalla i paisatge balsàmic.
Una ruta que en si mateixa és una experiència sensorial i una font de coneixement. Les bordes de l?Alt Urgell i els prats de dall son el reflexa d?una antiga activitat ja perduda que mostren l?ocupació humana de l?alta muntanya, navegar entre la frondositat dels boscos de les valls de Santa Magdalena omplen de vida l?ànima del viatger i, finalment, pedalar a mes de dos mil metres per prats d?alta muntanya ens regala unes vistes de l?e... Bordes, prats de dalla i paisatge balsàmic.
Una ruta que en si mateixa és una experiència sensorial i una font de coneixement. Les bordes de l’Alt Urgell i els prats de dall son el reflexa d’una antiga activitat ja perduda que mostren l’ocupació humana de l’alta muntanya, navegar entre la frondositat dels boscos de les valls de Santa Magdalena omplen de vida l’ànima del viatger i, finalment, pedalar a mes de dos mil metres per prats d’alta muntanya ens regala unes vistes de l’entorn inoblidables.
Sortim per la part alta del poble on hi ha l’església, originàriament romànica, de Santa Eulàlia d’Asnurri. Continuem per la carretera de Civís amb l’amplada justa per fer més plaent la pedalada. Durant el trajecte passem per l’antiga central de Civís ubicada just a la sortida del Grau de Civís que aprofitava la força de l’aigua per produir electricitat. De fet durant l’evolució de la ruta podrem veure com la línia elèctrica que puja per la vall des de Sant Joan Fumat continua passant per colls i vessants d’alta muntanya cap a Os de Civís obligada per l’especial situació geogràfica d’aquest poble, amb l’accés principal per Andorra.
Passat el grau trobem en un replà entre muntanyes el poble de Civís, un poble de gran atractiu que havia estat una vila closa. Continuem per una pista de muntanya que puja a Coll d’Ares. El camí ben compactat fa que la progressió damunt la bicicleta sigui plaent. A banda del paisatge que es gaudeix des del mirador de Coll d’Ares creat expressament per a aquest finalitat, hi ha interessants elements relacionats amb l’entorn immediat. A nivell de paisatge podem gaudir de l’enclavament de Civís envoltat dels prats de dall amb les seves bordes ocupant les vessants dels relleus propers amb alternança de boscos caducifolis, de com la vall s’enfonsa abruptament fins la seva confluència amb la vall de la Valira i mes enllà, quan aquesta conflueix amb el curs del Segre, de com es dibuixen al contrallum les siluetes inconfusibles de les serres del Cadí i Port de Compte.
Una mirada més acurada advertirà també com l’ocupació humana varia en funció dels estatges de vegetació, que al seu torn varien amb l’altitud. Els pobles són a l’estatge montà, per sota dels 1600 m. Tenen prats i boscos caducifolis al voltant. A l’estatge subalpí trobem les bordes, edificis per guarda l’herba i el bestiar al bon temps i envoltats de prats i boscos de coníferes. Puntualment també podien ser habitades. Més amunt, a l’estatge alpí, al regne dels prats i els cims, hi ha cabanes de pastor, orris i pletes d’us estrictament estival. Així doncs, amb l’alçada el poblament s’empetiteix arquitectònicament i s’escurça temporalment.
Més elements observables a Coll d’Ares: a l’altra banda de la pista hi ha un lloser que proveïa de material per cobrir cases i bordes. D’aquí que aquestes cobertes de llosses rebin el nom de llosats o llenats al Pallars. També arribant al coll hi ha un búnquer o niu de metralladores dels molts que es van construir pel règim franquista desprès de la guerra civil a molt llocs per fer front a una possible invasió que mai no es va produí.
Deixem el coll continuant per la pista que baixa a les Bordes del Prats i les de Cortvassill per deixar-la al poc per la pista que remunta cap a coll de Lequelle. Un coneixedor del territori identificarà relleus com el Montsent de Pallars treien el cap darrera el Coll de la Maniga que separa les valls de Santa Magdalena, que tenim als nostres peus, de la de Vall Ferrera. Coll de Lequelle es un paratge de serena bellesa des d’on contemplar els relleus pirinencs lleugerament emblanquinats del principat d’Andorra. Continuem per un camí menys fresat que ens porta al punt d’inflexió de la ruta, el Coll de Bony Moscater, una ampla collada de prats d’alta muntanya on cavalls i vaques pasturen sense preses o simplement jeuen plàcidament. Una bucòlica estampa que convida a asseure’s per gaudir de la calma extrema regnant i cultivar l’exercici de la introspecció.
Seguim la senyalització escadussera d’un sender que duu a les bordes de Conflent, un camí que sovint improvisem camp a través fins a trobar la pista, uns dos-cents metres més avall, que ens porta a les bordes, probablement les més conegudes de l’alt Pirineu per la facilitat d’accés des d’Os de Civís, un nucli turístic per excel·lència. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar, que es tanca a la de sota. Les bordes s’emmotllen al pendent del terreny de tal manera que a la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenen una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Ens deixem caure riu avall, passant per les Bordes de Jussà que junt amb les Bordes de Sobirà formen el conjunt conegut com a Bordes de Civís, fins trobar la pista que puja de l’ermita de Santa Magdalena al coll de la Creu de Ras de Conques. El silenci, només trencat pel refilar d’algun ocell, envaeix l’ànima, una esplèndida avetosa que sedueix al viatger i la flaire de resina que penetra fins a tots els recons del cervell converteixen aquest trajecte en un plaent viatge sensorial.
A l’altra banda del coll s’estén el Ras de Conques, un indret on els prats de dall i els petits ramats eren força comuns. Es deixava créixer l’herba dels prats, a principi d’estiu es dallava per fer-ne farratge i s’aprofitava la terra per fer-hi pasturar el bestiar fins a la tardor. El manteniment d’un prat de dall és dur i poc rendible econòmicament, fet que ha ocasionat el seu abandonament. Alguns s’han substituït per pastures de ramaderia extensiva que produeix la disminució substancial de la biodiversitat i el canvi de vegetació de les terres. El paisatge actual del Ras de Conques és el reflex d’aquest procés. Als prats hi pasturen la vaca bruna dels Pirineus, el cavall pirinenc català i l’ovella xisqueta o pallaresa, tots ells molt ben adaptats a l’alta muntanya.
Iniciem el descens al poble d’Ars, primer en un plàcid ambient de prats de pastura immensos passem per les Bordes del Ras de Conques i desprès quan el riu cau sobtadament, el trajecte ens ofereix una vista aèria impagable del poble, el castell que el corona i la profunda vall que s’obre als nostres peus: tenim davant una immensa vista cap a les muntanyes del Pic Negre de Claror i el Monturull i darrera la vall, el Cadí
Just a l’entrada del poble, es recomanable acostar-se a l’esglèsia campanar circular de Sant Martí d’Ars, ens desviem per una pista a l’esquerra que ens connecta amb el sender que duu al despoblat de Ministrells i per pista a la carretera d’Asnurri i al final de la ruta, un trajecte bellíssim per dintre el bosc i damunt la bicicleta pràcticament durant tot el trajecte.
Una ruta de cine amb tots els al·licients per gaudir plenament de la BTT: camins, senders, paisatge i natura balsàmica i sobretot, coneixement del territori.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Asnurri. Sant Romà de Civis. Bordes de Prats. Bordes de Conflent. Bordes de Jussà. Bordes de Ras de Conques. Sant Martí d’Ars. Sant Jaume de Ministrells.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.calpauet.com/ca
Una ruta que en si mateixa és una experiència sensorial i una font de coneixement. Les bordes de l?Alt Urgell i els prats de dall son el reflexa d?una antiga activitat ja perduda que mostren l?ocupació humana de l?alta muntanya, navegar entre la frondositat dels boscos de les valls de Santa Magdalena omplen de vida l?ànima del viatger i, finalment, pedalar a mes de dos mil metres per prats d?alta muntanya ens regala unes vistes de l?e... Bordes, prats de dalla i paisatge balsàmic.
Una ruta que en si mateixa és una experiència sensorial i una font de coneixement. Les bordes de l’Alt Urgell i els prats de dall son el reflexa d’una antiga activitat ja perduda que mostren l’ocupació humana de l’alta muntanya, navegar entre la frondositat dels boscos de les valls de Santa Magdalena omplen de vida l’ànima del viatger i, finalment, pedalar a mes de dos mil metres per prats d’alta muntanya ens regala unes vistes de l’entorn inoblidables.
Sortim per la part alta del poble on hi ha l’església, originàriament romànica, de Santa Eulàlia d’Asnurri. Continuem per la carretera de Civís amb l’amplada justa per fer més plaent la pedalada. Durant el trajecte passem per l’antiga central de Civís ubicada just a la sortida del Grau de Civís que aprofitava la força de l’aigua per produir electricitat. De fet durant l’evolució de la ruta podrem veure com la línia elèctrica que puja per la vall des de Sant Joan Fumat continua passant per colls i vessants d’alta muntanya cap a Os de Civís obligada per l’especial situació geogràfica d’aquest poble, amb l’accés principal per Andorra.
Passat el grau trobem en un replà entre muntanyes el poble de Civís, un poble de gran atractiu que havia estat una vila closa. Continuem per una pista de muntanya que puja a Coll d’Ares. El camí ben compactat fa que la progressió damunt la bicicleta sigui plaent. A banda del paisatge que es gaudeix des del mirador de Coll d’Ares creat expressament per a aquest finalitat, hi ha interessants elements relacionats amb l’entorn immediat. A nivell de paisatge podem gaudir de l’enclavament de Civís envoltat dels prats de dall amb les seves bordes ocupant les vessants dels relleus propers amb alternança de boscos caducifolis, de com la vall s’enfonsa abruptament fins la seva confluència amb la vall de la Valira i mes enllà, quan aquesta conflueix amb el curs del Segre, de com es dibuixen al contrallum les siluetes inconfusibles de les serres del Cadí i Port de Compte.
Una mirada més acurada advertirà també com l’ocupació humana varia en funció dels estatges de vegetació, que al seu torn varien amb l’altitud. Els pobles són a l’estatge montà, per sota dels 1600 m. Tenen prats i boscos caducifolis al voltant. A l’estatge subalpí trobem les bordes, edificis per guarda l’herba i el bestiar al bon temps i envoltats de prats i boscos de coníferes. Puntualment també podien ser habitades. Més amunt, a l’estatge alpí, al regne dels prats i els cims, hi ha cabanes de pastor, orris i pletes d’us estrictament estival. Així doncs, amb l’alçada el poblament s’empetiteix arquitectònicament i s’escurça temporalment.
Més elements observables a Coll d’Ares: a l’altra banda de la pista hi ha un lloser que proveïa de material per cobrir cases i bordes. D’aquí que aquestes cobertes de llosses rebin el nom de llosats o llenats al Pallars. També arribant al coll hi ha un búnquer o niu de metralladores dels molts que es van construir pel règim franquista desprès de la guerra civil a molt llocs per fer front a una possible invasió que mai no es va produí.
Deixem el coll continuant per la pista que baixa a les Bordes del Prats i les de Cortvassill per deixar-la al poc per la pista que remunta cap a coll de Lequelle. Un coneixedor del territori identificarà relleus com el Montsent de Pallars treien el cap darrera el Coll de la Maniga que separa les valls de Santa Magdalena, que tenim als nostres peus, de la de Vall Ferrera. Coll de Lequelle es un paratge de serena bellesa des d’on contemplar els relleus pirinencs lleugerament emblanquinats del principat d’Andorra. Continuem per un camí menys fresat que ens porta al punt d’inflexió de la ruta, el Coll de Bony Moscater, una ampla collada de prats d’alta muntanya on cavalls i vaques pasturen sense preses o simplement jeuen plàcidament. Una bucòlica estampa que convida a asseure’s per gaudir de la calma extrema regnant i cultivar l’exercici de la introspecció.
Seguim la senyalització escadussera d’un sender que duu a les bordes de Conflent, un camí que sovint improvisem camp a través fins a trobar la pista, uns dos-cents metres més avall, que ens porta a les bordes, probablement les més conegudes de l’alt Pirineu per la facilitat d’accés des d’Os de Civís, un nucli turístic per excel·lència. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar, que es tanca a la de sota. Les bordes s’emmotllen al pendent del terreny de tal manera que a la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenen una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Ens deixem caure riu avall, passant per les Bordes de Jussà que junt amb les Bordes de Sobirà formen el conjunt conegut com a Bordes de Civís, fins trobar la pista que puja de l’ermita de Santa Magdalena al coll de la Creu de Ras de Conques. El silenci, només trencat pel refilar d’algun ocell, envaeix l’ànima, una esplèndida avetosa que sedueix al viatger i la flaire de resina que penetra fins a tots els recons del cervell converteixen aquest trajecte en un plaent viatge sensorial.
A l’altra banda del coll s’estén el Ras de Conques, un indret on els prats de dall i els petits ramats eren força comuns. Es deixava créixer l’herba dels prats, a principi d’estiu es dallava per fer-ne farratge i s’aprofitava la terra per fer-hi pasturar el bestiar fins a la tardor. El manteniment d’un prat de dall és dur i poc rendible econòmicament, fet que ha ocasionat el seu abandonament. Alguns s’han substituït per pastures de ramaderia extensiva que produeix la disminució substancial de la biodiversitat i el canvi de vegetació de les terres. El paisatge actual del Ras de Conques és el reflex d’aquest procés. Als prats hi pasturen la vaca bruna dels Pirineus, el cavall pirinenc català i l’ovella xisqueta o pallaresa, tots ells molt ben adaptats a l’alta muntanya.
Iniciem el descens al poble d’Ars, primer en un plàcid ambient de prats de pastura immensos passem per les Bordes del Ras de Conques i desprès quan el riu cau sobtadament, el trajecte ens ofereix una vista aèria impagable del poble, el castell que el corona i la profunda vall que s’obre als nostres peus: tenim davant una immensa vista cap a les muntanyes del Pic Negre de Claror i el Monturull i darrera la vall, el Cadí
Just a l’entrada del poble, es recomanable acostar-se a l’esglèsia campanar circular de Sant Martí d’Ars, ens desviem per una pista a l’esquerra que ens connecta amb el sender que duu al despoblat de Ministrells i per pista a la carretera d’Asnurri i al final de la ruta, un trajecte bellíssim per dintre el bosc i damunt la bicicleta pràcticament durant tot el trajecte.
Una ruta de cine amb tots els al·licients per gaudir plenament de la BTT: camins, senders, paisatge i natura balsàmica i sobretot, coneixement del territori.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Asnurri. Sant Romà de Civis. Bordes de Prats. Bordes de Conflent. Bordes de Jussà. Bordes de Ras de Conques. Sant Martí d’Ars. Sant Jaume de Ministrells.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.calpauet.com/ca