Bages BAG 054_Sant Salvador de Guardiola
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Sant Salvador de Guardiola – Sant Pau de Guardia – Castell Ferran – Coll de Can Maçana – Marganell – Sant Salvador de Guardiola
Mapes Comarcals de Catalunya. Bages. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:695 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Rebrots verds entre les cendres
L?incendi que patí l?Anoia l?estiu del 2015 va deixar un paisatge fantasmagòric que per altra banda va fer aflorar estructures amagades per la vegetació com les ruïnes romàniques de Sant Simeó l'Estilita. La ruta recorre aquest territori cremat fins als peus de la muntanya de Montserrat. La imatge de l?impressionant massís ens acompanya durant tot el trajecte.
Des del poble anem a buscar la Riera de Guardiola la qual remun... Rebrots verds entre les cendres
L’incendi que patí l’Anoia l’estiu del 2015 va deixar un paisatge fantasmagòric que per altra banda va fer aflorar estructures amagades per la vegetació com les ruïnes romàniques de Sant Simeó l'Estilita. La ruta recorre aquest territori cremat fins als peus de la muntanya de Montserrat. La imatge de l’impressionant massís ens acompanya durant tot el trajecte.
Des del poble anem a buscar la Riera de Guardiola la qual remuntem per la pista que marxa en paral·lel al marge dret. Passat el mas Codorniu, comencem a remuntar per la carena del serrat que ens permet arribar a Sant Pau de la Guardia. Només començar l’ascensió comprovem els efectes de l’incendi que patí aquesta part del Bages. El foc ha deixat al descobert la fesomia dels relleus sinuosos per on pedalem. Relleus despullats on alternen conreus i petits boscos carbonitzats d’espigats troncs que apunten cap el cel. La tristesa que produeixen les imatges que desfilen davant els nostres ulls queden parcialment esmorteïdes pels brots verds que reneixen entre les cendres.
Passades les primeres rampes, algunes de fort pendent, arribem al que havia estat un petit raval, un indret ara despoblat que el foc ha fet aflorar, on a més de la casa de les Viles i la propera Cal Vicenç, hi ha les restes de la capella d'origen romànic de Sant Simeó l'Estilita, molt més tard incrustada dins una masia, ara també enrunada. Se'n pot distingir la nau, sense volta i amb poques restes de l'absis.
Els conglomerats verticals de Montserrat amb els vessants coberts de boscos verdosos sobresurten de la desprotegida carena per la que pedalem. Arribem a Sant Pau de la Guardia, un poble ubicat entre els colls de la Maçana i el Bruc, un bon mirador dels relleus que encerclen la conca d’Òdena i el Pla de Bages.
A l’ermita continuem amb el GR i la senyalització del Camí de Sant Jaume que per un sender ample ens porta fins al cap damunt mateix del Coll de Can Maçana. Prop del coll hi ha una torre fortificada feta amb pedra i maons, amb alguns murs defensius al voltant, coneguda com Castell Ferran. És probable que es fes servir durant les guerres carlines. Posteriorment es va utilitzar com a torre de telegrafia òptica, comunicada amb la torre de can Dolcet, a Collbató. Les vistes que es dominen de la comarca de l’Anoia son superbes.
Per baixar al coll deixem a la dreta el GR totalment impracticable i continuem uns metres endavant fins trobar a la dreta un sender que tècnicament és ciclable i ens permet baixar sense desmuntar de la bicicleta.
Continuem poc mes de dos quilòmetres per la carretera que marxa per la cara nord de Montserrat fins trobar una pista que baixa per la carena de la Serra de l’Oliver. Iniciem el descens cap a Marganell sempre amb les verticals agulles del massís a la nostra esquena. Deixem el poble a la dreta i enllaçant diferents pistes evitem sempre que podem la carretera per finalment baixar fins al punt de sortida per la vall del Torrent del Colomers.
Juny de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Sant Simeó l'Estilita. Sant Pau de la Guàrdia. Castell Ferran
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant El Racó d'en Paco. Tel 665 09 15 32
Bar i braseria El Roure- tel. 938 35 42 63
L?incendi que patí l?Anoia l?estiu del 2015 va deixar un paisatge fantasmagòric que per altra banda va fer aflorar estructures amagades per la vegetació com les ruïnes romàniques de Sant Simeó l'Estilita. La ruta recorre aquest territori cremat fins als peus de la muntanya de Montserrat. La imatge de l?impressionant massís ens acompanya durant tot el trajecte.
Des del poble anem a buscar la Riera de Guardiola la qual remun... Rebrots verds entre les cendres
L’incendi que patí l’Anoia l’estiu del 2015 va deixar un paisatge fantasmagòric que per altra banda va fer aflorar estructures amagades per la vegetació com les ruïnes romàniques de Sant Simeó l'Estilita. La ruta recorre aquest territori cremat fins als peus de la muntanya de Montserrat. La imatge de l’impressionant massís ens acompanya durant tot el trajecte.
Des del poble anem a buscar la Riera de Guardiola la qual remuntem per la pista que marxa en paral·lel al marge dret. Passat el mas Codorniu, comencem a remuntar per la carena del serrat que ens permet arribar a Sant Pau de la Guardia. Només començar l’ascensió comprovem els efectes de l’incendi que patí aquesta part del Bages. El foc ha deixat al descobert la fesomia dels relleus sinuosos per on pedalem. Relleus despullats on alternen conreus i petits boscos carbonitzats d’espigats troncs que apunten cap el cel. La tristesa que produeixen les imatges que desfilen davant els nostres ulls queden parcialment esmorteïdes pels brots verds que reneixen entre les cendres.
Passades les primeres rampes, algunes de fort pendent, arribem al que havia estat un petit raval, un indret ara despoblat que el foc ha fet aflorar, on a més de la casa de les Viles i la propera Cal Vicenç, hi ha les restes de la capella d'origen romànic de Sant Simeó l'Estilita, molt més tard incrustada dins una masia, ara també enrunada. Se'n pot distingir la nau, sense volta i amb poques restes de l'absis.
Els conglomerats verticals de Montserrat amb els vessants coberts de boscos verdosos sobresurten de la desprotegida carena per la que pedalem. Arribem a Sant Pau de la Guardia, un poble ubicat entre els colls de la Maçana i el Bruc, un bon mirador dels relleus que encerclen la conca d’Òdena i el Pla de Bages.
A l’ermita continuem amb el GR i la senyalització del Camí de Sant Jaume que per un sender ample ens porta fins al cap damunt mateix del Coll de Can Maçana. Prop del coll hi ha una torre fortificada feta amb pedra i maons, amb alguns murs defensius al voltant, coneguda com Castell Ferran. És probable que es fes servir durant les guerres carlines. Posteriorment es va utilitzar com a torre de telegrafia òptica, comunicada amb la torre de can Dolcet, a Collbató. Les vistes que es dominen de la comarca de l’Anoia son superbes.
Per baixar al coll deixem a la dreta el GR totalment impracticable i continuem uns metres endavant fins trobar a la dreta un sender que tècnicament és ciclable i ens permet baixar sense desmuntar de la bicicleta.
Continuem poc mes de dos quilòmetres per la carretera que marxa per la cara nord de Montserrat fins trobar una pista que baixa per la carena de la Serra de l’Oliver. Iniciem el descens cap a Marganell sempre amb les verticals agulles del massís a la nostra esquena. Deixem el poble a la dreta i enllaçant diferents pistes evitem sempre que podem la carretera per finalment baixar fins al punt de sortida per la vall del Torrent del Colomers.
Juny de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Sant Simeó l'Estilita. Sant Pau de la Guàrdia. Castell Ferran
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant El Racó d'en Paco. Tel 665 09 15 32
Bar i braseria El Roure- tel. 938 35 42 63