Segarra SEG 015_Montfalcó Murallat
Vall de Sió. Vall d’Ondara. Altiplà de la Segarra
Montfalcó Murallat — Santa Fe — Pujalt — Sant Domí — Freixenet de Segarra — la Rabassa — Briançó — Montfalcó
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:42 km
Desnivell:730 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Informació
Ruta de contacte
SEG 002 Sant Ramon
SEG 003_Sant Ramon
ANO 008_Calaf
SEG 013_Cervera
Nuclis medievals entre les valls del Sió i l?Ondara
La ruta recorre tota la part alta de la capçalera de la vall del Sió, sobrepassant els límits de la Segarra fins al punt on l?altiplà segarrenc trenca cap a l?Anoia. A partir del despoblat de Montlleó la ruta transcorre sota la influència territorial de l?Ondara abans de tornar a Montfalcó. Durant el trajecte es gaudeix del típic paisatge segarrenc, de grans extensions cultivades entre fondalades i relleus sinuosos, on s?asse... Nuclis medievals entre les valls del Sió i l’Ondara
La ruta recorre tota la part alta de la capçalera de la vall del Sió, sobrepassant els límits de la Segarra fins al punt on l’altiplà segarrenc trenca cap a l’Anoia. A partir del despoblat de Montlleó la ruta transcorre sota la influència territorial de l’Ondara abans de tornar a Montfalcó. Durant el trajecte es gaudeix del típic paisatge segarrenc, de grans extensions cultivades entre fondalades i relleus sinuosos, on s’assenten un reguitzell de nuclis nascuts a redós d’un castell; un viatge que convida a imaginar històries feudals i fins i tot més enllà, quan aquest territori havia estat una línia defensiva i un clar espai fronterer entre la cultura sarraïna i la cristiana.
La vila closa de Montfalcó Murallat se situa en una talaia que domina la confluència dels rius Vergós i Sió. El castell és esmentat cap l’any 1043, data en què la fortalesa i la vila ja devien constituir un conjunt únic que ha modelat el millor exemple de vila closa medieval que hi ha a Catalunya. El mur que volta la població està format per una dotzena de cases adossades amb el vessant de les teulades dirigida a la plaça central on, encara avui, una cisterna recull l’aigua de la pluja. La muralla, del segle XIII, tenia una única porta d’accés adovellada. Al centre del recinte hi ha el palau dels Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234, i a l’extrem oriental del poble hi ha l’església de Sant Pere.
Deixem Montfalcó baixant a la vall del Sió, de cabal magre; una ampla vall rodejada de relleus sinuosos. La deixem aviat en direcció al nucli de Santa Fe. Iniciem un trajecte que ens porta a voltar tota la capçalera alta del Sió passant pels pobles de Santa Fe, Pujalt, Sant Domí, Freixenet de Segarra i la Rabassa, tots ells amb un denominador comú: antigues viles closes formades a redós del seu castell, un fet que enriqueix la ruta culturalment.
El primer poble que trobem, Santa Fe, s'enfila al voltant de l'antic castell de Santa Fe i l'església romànica de Sant Pere. Els seus orígens de vila closa encara son visibles en un parell de portals d’accés al castell, una torre de defensa i algunes restes de les antigues muralles. Des de Santa Fe pedalem entre grans extensions de cultius per la part alta del Fondo de la Solana de Gàver fins l’interessant nucli de Pujalt.
El primer que trobem arribant al nucli és la sòbria capella gòtica de la Concepció (s. XIV-XV), un edifici construït a redós d’un dels portals de la muralla, que acull un magnífic retaule barroc del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu, en alabastre, policromada, del segle XIV. Accedim a la vila closa descobrint un interessant nucli medieval. A Pujalt s’hi establí durant la Guerra Civil, a la primavera de 1938, un cos de l’Exèrcit Popular republicà; bona part dels edificis civils i religiosos, un rètol els identifica, van ser ocupats i destinats a diferents serveis de la base militar. Un dels edificis ocupats era l’església d’origen romànic de Sant Andreu, que trobem quan deixem el clos a extramurs de la població, cremada durant l’estiu de 1936 i rehabilitada l’any 1938 com “Hogar del soldado”, lloc d’oci i reunió de les tropes.
Deixem el poble i naveguem pels límits de l’altiplà segarrenc, un territori ocupat per fileres de molins de vent del Parc Eòlic de Veciana que aprofiten l’alçada de l’altiplà per generar energia. Passem a tocar de la masia Ben Viure o Cal Benviure, antiga quadra de Biure que perdurà fins el s. XVIII. La casa actual consta de tres parts: una torre de planta quadrada d'origen sarraí, una torre de planta rodona d'origen cristià i un edifici construït entre les dues torres. A més, hi trobem diversos edificis annexos de caràcter auxiliar i una petita capella moderna.
La ruta ens porta a continuació a Sant Domí, poble on antigament hi havia hagut un castell del qual encara se'n conserven alguns vestigis entre les cases; la torre actual del castell té una alçada de sis metres, però d'aquests només els quatre primers corresponen a l'obra medieval. Continuem pel camí d’Altadill, però ens desviem abans d’arribar-hi per anar a Freixenet de Segarra, un nucli del qual veiem el campanar de Santa Maria a l’altra banda de la petita vall.
Freixenet s’estén per la costa dreta de la vall del mateix nom, formant carrerons. L’església de Santa Maria domina el poble, prop del turó on hi devia haver el castell. Encara es conserva la mina que comunica l’església amb la rectoria, un túnel subterrani que facilitava l’accés del capellà a l’església tot evitant les inclemències meteorològiques. La ruta continua fins la Rabassa i d’aquí al despoblat de Montlleó.
Aquest poble, també conegut com Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100), des d’on es domina la ribera d’Ondara. L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó, a diferencia de les cases del nucli, encara resta dempeus i preserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia només se’n conserven dos.
Ens deixem caure a la vall de l’Ondara passant per Briançó, que originàriament també fou un nucli emmurallat i un castell. Continuem pedalant prop de l’autopista A2. Deixem a la dreta, sobre un turonet, el despoblat i les restes del castell de Timor, en estat ruïnós. El seu origen està en un castell documentat a partir del segle XII, sobre el qual s'hi va edificar aquesta masia del segle XVII o XVIII, habitada fins a la segona meitat del segle XX.
Prop de Vergós, deixem la vall remuntant de nou al pla. Seguint la via del tren arribem al nucli deshabitat de Mas Suau, una finca amb l’esglesiola de de Santa Magdalena. A l’horitzó destaca la bonica i poderosa estampa fortificada de Montfalcó Murallat, on arribem després d’una ràpida baixada. Un passeig per aquest recinte tancat ens transporta, fins i tot sense posar-hi imaginació, al passat medieval d’aquesta vila. Una descoberta molt interessant.
Abril de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Santa Fe. Sant Pere de Santa Fe. Capella gòtica de la Concepció de Pujalt. Centre d'Interpretació del Campament Militar de l'Exèrcit Popular. Sant Andreu de Pujalt. Sant Pere de Sant Domí. Santa Maria de Freixenet. Sant Cristòfol de la Rabassa. Castell de Briançó. Castell de Timor
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.lasegarra.org
La ruta recorre tota la part alta de la capçalera de la vall del Sió, sobrepassant els límits de la Segarra fins al punt on l?altiplà segarrenc trenca cap a l?Anoia. A partir del despoblat de Montlleó la ruta transcorre sota la influència territorial de l?Ondara abans de tornar a Montfalcó. Durant el trajecte es gaudeix del típic paisatge segarrenc, de grans extensions cultivades entre fondalades i relleus sinuosos, on s?asse... Nuclis medievals entre les valls del Sió i l’Ondara
La ruta recorre tota la part alta de la capçalera de la vall del Sió, sobrepassant els límits de la Segarra fins al punt on l’altiplà segarrenc trenca cap a l’Anoia. A partir del despoblat de Montlleó la ruta transcorre sota la influència territorial de l’Ondara abans de tornar a Montfalcó. Durant el trajecte es gaudeix del típic paisatge segarrenc, de grans extensions cultivades entre fondalades i relleus sinuosos, on s’assenten un reguitzell de nuclis nascuts a redós d’un castell; un viatge que convida a imaginar històries feudals i fins i tot més enllà, quan aquest territori havia estat una línia defensiva i un clar espai fronterer entre la cultura sarraïna i la cristiana.
La vila closa de Montfalcó Murallat se situa en una talaia que domina la confluència dels rius Vergós i Sió. El castell és esmentat cap l’any 1043, data en què la fortalesa i la vila ja devien constituir un conjunt únic que ha modelat el millor exemple de vila closa medieval que hi ha a Catalunya. El mur que volta la població està format per una dotzena de cases adossades amb el vessant de les teulades dirigida a la plaça central on, encara avui, una cisterna recull l’aigua de la pluja. La muralla, del segle XIII, tenia una única porta d’accés adovellada. Al centre del recinte hi ha el palau dels Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234, i a l’extrem oriental del poble hi ha l’església de Sant Pere.
Deixem Montfalcó baixant a la vall del Sió, de cabal magre; una ampla vall rodejada de relleus sinuosos. La deixem aviat en direcció al nucli de Santa Fe. Iniciem un trajecte que ens porta a voltar tota la capçalera alta del Sió passant pels pobles de Santa Fe, Pujalt, Sant Domí, Freixenet de Segarra i la Rabassa, tots ells amb un denominador comú: antigues viles closes formades a redós del seu castell, un fet que enriqueix la ruta culturalment.
El primer poble que trobem, Santa Fe, s'enfila al voltant de l'antic castell de Santa Fe i l'església romànica de Sant Pere. Els seus orígens de vila closa encara son visibles en un parell de portals d’accés al castell, una torre de defensa i algunes restes de les antigues muralles. Des de Santa Fe pedalem entre grans extensions de cultius per la part alta del Fondo de la Solana de Gàver fins l’interessant nucli de Pujalt.
El primer que trobem arribant al nucli és la sòbria capella gòtica de la Concepció (s. XIV-XV), un edifici construït a redós d’un dels portals de la muralla, que acull un magnífic retaule barroc del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu, en alabastre, policromada, del segle XIV. Accedim a la vila closa descobrint un interessant nucli medieval. A Pujalt s’hi establí durant la Guerra Civil, a la primavera de 1938, un cos de l’Exèrcit Popular republicà; bona part dels edificis civils i religiosos, un rètol els identifica, van ser ocupats i destinats a diferents serveis de la base militar. Un dels edificis ocupats era l’església d’origen romànic de Sant Andreu, que trobem quan deixem el clos a extramurs de la població, cremada durant l’estiu de 1936 i rehabilitada l’any 1938 com “Hogar del soldado”, lloc d’oci i reunió de les tropes.
Deixem el poble i naveguem pels límits de l’altiplà segarrenc, un territori ocupat per fileres de molins de vent del Parc Eòlic de Veciana que aprofiten l’alçada de l’altiplà per generar energia. Passem a tocar de la masia Ben Viure o Cal Benviure, antiga quadra de Biure que perdurà fins el s. XVIII. La casa actual consta de tres parts: una torre de planta quadrada d'origen sarraí, una torre de planta rodona d'origen cristià i un edifici construït entre les dues torres. A més, hi trobem diversos edificis annexos de caràcter auxiliar i una petita capella moderna.
La ruta ens porta a continuació a Sant Domí, poble on antigament hi havia hagut un castell del qual encara se'n conserven alguns vestigis entre les cases; la torre actual del castell té una alçada de sis metres, però d'aquests només els quatre primers corresponen a l'obra medieval. Continuem pel camí d’Altadill, però ens desviem abans d’arribar-hi per anar a Freixenet de Segarra, un nucli del qual veiem el campanar de Santa Maria a l’altra banda de la petita vall.
Freixenet s’estén per la costa dreta de la vall del mateix nom, formant carrerons. L’església de Santa Maria domina el poble, prop del turó on hi devia haver el castell. Encara es conserva la mina que comunica l’església amb la rectoria, un túnel subterrani que facilitava l’accés del capellà a l’església tot evitant les inclemències meteorològiques. La ruta continua fins la Rabassa i d’aquí al despoblat de Montlleó.
Aquest poble, també conegut com Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100), des d’on es domina la ribera d’Ondara. L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó, a diferencia de les cases del nucli, encara resta dempeus i preserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia només se’n conserven dos.
Ens deixem caure a la vall de l’Ondara passant per Briançó, que originàriament també fou un nucli emmurallat i un castell. Continuem pedalant prop de l’autopista A2. Deixem a la dreta, sobre un turonet, el despoblat i les restes del castell de Timor, en estat ruïnós. El seu origen està en un castell documentat a partir del segle XII, sobre el qual s'hi va edificar aquesta masia del segle XVII o XVIII, habitada fins a la segona meitat del segle XX.
Prop de Vergós, deixem la vall remuntant de nou al pla. Seguint la via del tren arribem al nucli deshabitat de Mas Suau, una finca amb l’esglesiola de de Santa Magdalena. A l’horitzó destaca la bonica i poderosa estampa fortificada de Montfalcó Murallat, on arribem després d’una ràpida baixada. Un passeig per aquest recinte tancat ens transporta, fins i tot sense posar-hi imaginació, al passat medieval d’aquesta vila. Una descoberta molt interessant.
Abril de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Santa Fe. Sant Pere de Santa Fe. Capella gòtica de la Concepció de Pujalt. Centre d'Interpretació del Campament Militar de l'Exèrcit Popular. Sant Andreu de Pujalt. Sant Pere de Sant Domí. Santa Maria de Freixenet. Sant Cristòfol de la Rabassa. Castell de Briançó. Castell de Timor
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.lasegarra.org