Pallars Sobirà PAS 027_ Llagunes
Parc Natural de l’Alt Urgell. Vall de Siarb. Serra de Taus. Serra de Freixes
Llagunes — Soriguera — Les piques — Junyent — Biscarbó — Port del Cantó — Llagunes
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Sobirà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:42 km
Desnivell:1325 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Ascensió a Les Piques
Trajecte fascinant, terriblement gratificant, que volta tota la Serra de Freixes, divisòria entre les valls d?Aguilar i la Vall de Siarb. La ruta des de Llagunes s?endinsa en una generosa boscúria amb aromes de resina i molsa humida de la qual emergim per conquerir un cim de singular orografia i commovedores panoràmiques, les Piques, que corona un mar de prats alpins cremats pel fred hivernal i la manca de pluja.
Iniciem la ruta pel Camí de ... Ascensió a Les Piques
Trajecte fascinant, terriblement gratificant, que volta tota la Serra de Freixes, divisòria entre les valls d’Aguilar i la Vall de Siarb. La ruta des de Llagunes s’endinsa en una generosa boscúria amb aromes de resina i molsa humida de la qual emergim per conquerir un cim de singular orografia i commovedores panoràmiques, les Piques, que corona un mar de prats alpins cremats pel fred hivernal i la manca de pluja.
Iniciem la ruta pel Camí de la Mola perdent alçada cap al nucli de Soriguera, un camí de gran bellesa que es pot fer, excepte les escales de l’inici, sobre la bicicleta amb una mica de destresa. És un d’aquells camins històrics que molts abans que nosaltres utilitzaven freqüentment durant el seu dia a dia.
El camí passa a tocar de l’edifici en runes de la Mola del Sastre, una mola hidràulica i antic molí fariner i bataner. Aquest antic molí fou transformat en central hidràulica al primer terç del segle XX per Ermenegildo Peña per subministrar llum als pobles de Soriguera i Llagunes, cobrant una quantitat fixa mensual a cada casa, segons les bombetes que hi tenia instal·lades.
Sota mateix del poble de Soriguera prenem el camí que mena cap Puiforniu que deixem per una pista que s’enfila a l’esquerra, mantenint inicialment la direcció que portem. En un revolt del camí gaudim d’una bona perspectiva de la profunda vall de Siarb modelada pel Riu del Cantó que es dilueix cap a la Noguera Pallaresa. Mirant cap a la sortida de la vall destaquen il·luminats per la intensa llum matinal: el Montsent de Pallars coronant la Vall d’Assua, el poble de Vilamur fent equilibres sobre l’abisme al marge dret i, coronant un turó del marge esquerra, la singular silueta del nucli de Tornafort.
Ens endinsem de ple en un bosc que a cada pedalada esdevé més bonic i fascinant. Pedalar-hi esdevé una autèntica experiència sensorial. Els aromes de la resina de la voluptuosa pineda i la molsa que ho cobreix tot viatgen per l’ombrívola obaga de la Serra de Freixes impregnant-ho tot al seu pas. Un bosc deliciós que ens acompanya fins el Tossal del Puial, límit amb el Barranc d’Enseu, on els relleus es precipiten formant estimballs i obrint el paisatge a extenses panoràmiques, un mirador natural que ens ofereix vistes excel·lents dels relleus que condueixen la Noguera Pallaresa entre el congostos de Collegats i Terradets, relleus de primer ordre com les serres properes de Prada i Boumort, el Montsec o la Serra de Gurp tancant les conques de Tremp i Òdena. Una postal extraordinària que demana una pausa per escodrinyar cada element del vast paisatge.
Continuem pujant enganxats al barranc i gaudint de la capçalera del mateix vestida del groc esmorteix que reflexa l’herba cremada pel fred i la neu i que es perllonga fins al cim de les Piques, de relleus discrets però un mirador de primer ordre. Arribar-hi exigeix un esforç extra, en algun tram molt costerut, cap al final de l’ascensió.
Al voltant del cim, pedalant per prats d’alta muntanya, la bellesa es respira per tot arreu. El paisatge es tant vast que fa vertigen. El modest cim de les Piques és només un petit turó coronat per blocs granítics apilat com llibres en una estanteria però les panoràmiques son esplèndides, 360º de pura màgia paisatgística. Un reguitzell de serralades ens aclaparen per totes bandes: Monturull, Puigmal, Cadí, Pedraforca, Montserrat, Ensija, Boumort, Montsecs, Turbó, Montsent de Pallars, Torreta de l’Orri i Salòria, per citar-ne els més coneguts o fàcilment identificables. Us podeu entretenir també en els detalls: despoblat de Sant Sebastià de Buseu, congostos de Montrebei i Terradets, els petits pobles del Pla de Montcortés o la Vall d’Assua, congost de Collegats... impossible esmentar-ho tot. Feu una ullada a l’àlbum de fotos per entendre-ho.
Costa deixar el cim per reprendre la tornada a Llagunes. Baixada molt atractiva i ràpida pel bosc fins al nucli de Junyent continuant per una pista còmode que guanya alçada suaument i permet al viatger recrear-se en el paisatge en el trajecte a Biscarbó, petit nucli de tarannà assossegat i tranquil. Des del poble enfilem cap a Port del Cantó. Just abans d’arribar a la collada ens desviem a l’esquerra seguint una pista que aviat deixem per una antiga pista de treure llenya de bonic traçat, de nou per l’obaga de la Serra de Freixes, d’aquelles que la manca d’us les converteix a la llarga en bonic sender.
Al fons de la vall un corriol ens porta fins a una passarel·la que ens permet travessar l’incipient Riu del Cantó. El paisatge que trobem en el trajecte final de la ruta aplega vermells dels materials que ornamenten el verd paisatge amb una impecable imatge de la capçalera de la vall de Siarb, amb el poble de Llagunes en primer terme i, al fons, el singular Tornafort.
Febrer de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Mola del Sastre. Mesons. Sant Esteve de Junyent. Sant Martí de Biscarbó
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.refugivalldesiarb.com/
Trajecte fascinant, terriblement gratificant, que volta tota la Serra de Freixes, divisòria entre les valls d?Aguilar i la Vall de Siarb. La ruta des de Llagunes s?endinsa en una generosa boscúria amb aromes de resina i molsa humida de la qual emergim per conquerir un cim de singular orografia i commovedores panoràmiques, les Piques, que corona un mar de prats alpins cremats pel fred hivernal i la manca de pluja.
Iniciem la ruta pel Camí de ... Ascensió a Les Piques
Trajecte fascinant, terriblement gratificant, que volta tota la Serra de Freixes, divisòria entre les valls d’Aguilar i la Vall de Siarb. La ruta des de Llagunes s’endinsa en una generosa boscúria amb aromes de resina i molsa humida de la qual emergim per conquerir un cim de singular orografia i commovedores panoràmiques, les Piques, que corona un mar de prats alpins cremats pel fred hivernal i la manca de pluja.
Iniciem la ruta pel Camí de la Mola perdent alçada cap al nucli de Soriguera, un camí de gran bellesa que es pot fer, excepte les escales de l’inici, sobre la bicicleta amb una mica de destresa. És un d’aquells camins històrics que molts abans que nosaltres utilitzaven freqüentment durant el seu dia a dia.
El camí passa a tocar de l’edifici en runes de la Mola del Sastre, una mola hidràulica i antic molí fariner i bataner. Aquest antic molí fou transformat en central hidràulica al primer terç del segle XX per Ermenegildo Peña per subministrar llum als pobles de Soriguera i Llagunes, cobrant una quantitat fixa mensual a cada casa, segons les bombetes que hi tenia instal·lades.
Sota mateix del poble de Soriguera prenem el camí que mena cap Puiforniu que deixem per una pista que s’enfila a l’esquerra, mantenint inicialment la direcció que portem. En un revolt del camí gaudim d’una bona perspectiva de la profunda vall de Siarb modelada pel Riu del Cantó que es dilueix cap a la Noguera Pallaresa. Mirant cap a la sortida de la vall destaquen il·luminats per la intensa llum matinal: el Montsent de Pallars coronant la Vall d’Assua, el poble de Vilamur fent equilibres sobre l’abisme al marge dret i, coronant un turó del marge esquerra, la singular silueta del nucli de Tornafort.
Ens endinsem de ple en un bosc que a cada pedalada esdevé més bonic i fascinant. Pedalar-hi esdevé una autèntica experiència sensorial. Els aromes de la resina de la voluptuosa pineda i la molsa que ho cobreix tot viatgen per l’ombrívola obaga de la Serra de Freixes impregnant-ho tot al seu pas. Un bosc deliciós que ens acompanya fins el Tossal del Puial, límit amb el Barranc d’Enseu, on els relleus es precipiten formant estimballs i obrint el paisatge a extenses panoràmiques, un mirador natural que ens ofereix vistes excel·lents dels relleus que condueixen la Noguera Pallaresa entre el congostos de Collegats i Terradets, relleus de primer ordre com les serres properes de Prada i Boumort, el Montsec o la Serra de Gurp tancant les conques de Tremp i Òdena. Una postal extraordinària que demana una pausa per escodrinyar cada element del vast paisatge.
Continuem pujant enganxats al barranc i gaudint de la capçalera del mateix vestida del groc esmorteix que reflexa l’herba cremada pel fred i la neu i que es perllonga fins al cim de les Piques, de relleus discrets però un mirador de primer ordre. Arribar-hi exigeix un esforç extra, en algun tram molt costerut, cap al final de l’ascensió.
Al voltant del cim, pedalant per prats d’alta muntanya, la bellesa es respira per tot arreu. El paisatge es tant vast que fa vertigen. El modest cim de les Piques és només un petit turó coronat per blocs granítics apilat com llibres en una estanteria però les panoràmiques son esplèndides, 360º de pura màgia paisatgística. Un reguitzell de serralades ens aclaparen per totes bandes: Monturull, Puigmal, Cadí, Pedraforca, Montserrat, Ensija, Boumort, Montsecs, Turbó, Montsent de Pallars, Torreta de l’Orri i Salòria, per citar-ne els més coneguts o fàcilment identificables. Us podeu entretenir també en els detalls: despoblat de Sant Sebastià de Buseu, congostos de Montrebei i Terradets, els petits pobles del Pla de Montcortés o la Vall d’Assua, congost de Collegats... impossible esmentar-ho tot. Feu una ullada a l’àlbum de fotos per entendre-ho.
Costa deixar el cim per reprendre la tornada a Llagunes. Baixada molt atractiva i ràpida pel bosc fins al nucli de Junyent continuant per una pista còmode que guanya alçada suaument i permet al viatger recrear-se en el paisatge en el trajecte a Biscarbó, petit nucli de tarannà assossegat i tranquil. Des del poble enfilem cap a Port del Cantó. Just abans d’arribar a la collada ens desviem a l’esquerra seguint una pista que aviat deixem per una antiga pista de treure llenya de bonic traçat, de nou per l’obaga de la Serra de Freixes, d’aquelles que la manca d’us les converteix a la llarga en bonic sender.
Al fons de la vall un corriol ens porta fins a una passarel·la que ens permet travessar l’incipient Riu del Cantó. El paisatge que trobem en el trajecte final de la ruta aplega vermells dels materials que ornamenten el verd paisatge amb una impecable imatge de la capçalera de la vall de Siarb, amb el poble de Llagunes en primer terme i, al fons, el singular Tornafort.
Febrer de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Mola del Sastre. Mesons. Sant Esteve de Junyent. Sant Martí de Biscarbó
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.refugivalldesiarb.com/