Noguera NOG 031_Perdiguers
Capçaleres del Rialb. Serrat de Castilla. Serra de la Conca. Roc de Benavent.
Perdiguers — Casa dels Peixós — el Cerdanyés — La Treita — Salinoves — Casa dels Peixós — Perdiguers
Mapa digital Comarcal. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:37 km
Desnivell:1200 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Despoblat de Salinoves
La ruta ens projecta per paratges que semblen insondables degut al seu aïllament, tot i que van tenir temps millors: el castell de Tarabau o el despoblat de Salinoves on només si pot accedir des del nord de la serralada que tanca la Conca de Tremp. Només per esperits aventurers.
La Baronia de Rialb és un extens municipi d?alta muntanya del Prepirineu de poblament dispers i relleu accidentat, vertebrat pel riu Rialb en el seu curs mitjà en ... Despoblat de Salinoves
La ruta ens projecta per paratges que semblen insondables degut al seu aïllament, tot i que van tenir temps millors: el castell de Tarabau o el despoblat de Salinoves on només si pot accedir des del nord de la serralada que tanca la Conca de Tremp. Només per esperits aventurers.
La Baronia de Rialb és un extens municipi d’alta muntanya del Prepirineu de poblament dispers i relleu accidentat, vertebrat pel riu Rialb en el seu curs mitjà en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
Iniciem la ruta a la masia de Perdiguers (Palau), una casa pairal de planta rectangular, construïda a sobre d'edificacions medievals consistents en unes voltes de canó a les quadres i cellers interiors. Al seu costat es troba la capella de Sant Joan i, poc més enllà, té inici la pista que mena a Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell, per on acaba la ruta en cas de fer la variant que no passa per Salinoves.
Ens deixem caure per la carretera al fons de la vall, tant estreta i angosta que a la llum del sol li costa d’entrar l’hivern. Anem remuntant el Rialb còmodament per la carretera del Forat de Bulí fins més enllà de l’església de Sant Martí de Terrassola, ubicada damunt d'un esperó muntanyós en la intersecció del barranc de Fabregada amb el Rialb, que rodeja el turó formant un meandre i envoltada d’un bosquet de pins que amaga la seva presència.
De sobte el camí asfaltat s’enfila costerut per guanyar la carena de la Serra de la Treita. A la dreta s’aixequen les malmeses parets de mas Barrat, un gran casal de tres pisos d’altura, amb un barri que el tanca i l’aïlla de la resta i l’ermita dedicada a Sant Salvador, d’una austeritat corprenedora i datada el segle XI.
Continuem per carretera pedalant per damunt les cingleres que s’aixequen ara vertiginoses i abruptes prop de dos-cents metres des del fons de la vall. La solitud impregna aquestes raconades dels contraforts de la Serra d’Aubenç, contrades que semblen inabastables tot i que al fons d’aquests estrets solcs com ferides profundes hi ha la coneguda surgència valclusiana del Forat de Buli a la zona més feréstega del congost, un bonic lloc on aflora l'aigua que provinent de la Serra de Carreu es filtra previament al lloc de les Cot. Finalment, el riu desemboca a un túnel obert a la roca d'uns 100 metres de llargària. Impressionant!
Arribem a un terreny pla al voltant de la masia del Cerdanyés on predominen els camps de conreu, alguns d'ells dedicats al modern cultiu de la tòfona negra mitjançant la plantació d'alzines inoculades amb el fong, i lloc on s’alça un turó envoltat de cingles gairebé per totes bandes de parets verticals dominant la capçalera del Rialb. Un lloc ideal per construir-hi una fortalesa. De fet aquesta mola era l’emplaçament del castell de Tarabau, esmentat des de l'any 892. Les restes conservades són molt escasses però era una fortificació notable relacionada amb la nissaga del mateix nom, senyors del castell, que van tenir un paper destacat en la vida política del comtat d'Urgell als segles XI i XII. Segurament, el castell de Tarabau inicialment devia fer la funció de lloc de refugi dels habitants d'aquestes contrades més que no pas de fortificació. Aquesta funció de refugi temporal estava d'acord amb la concepció de la defensa que tenien els contemporanis entre els segles V al X.
No podem marxar del Cerdanyés sense pujar a la petita ermita romànica de Sant Sebastià ubicada al cap del serrat de la Capella, de grandària relativa i arquitectura irregular però alhora una clara mostra de la vitalitat religiosa i de la plenitud demogràfica d'aquest sector durant els segles medievals.
Deixem el temple i perdem alçada momentàniament abans d’enfilar per la Llau dels Ferrodars per emergir de la vall prop del mas inhabitat de la Treita punt des d’on tenim ja una bona perspectiva de la conca del Rialb. Enllacem amb la pista que perfila per la vessant sud la part alta de les serres de La Conca i el Roc de Benavent. Un trajecte amb trams aeris que ens regala belles i extenses panoràmiques; i passat l’edifici de materials constructius molt discutibles de la Gavarnera, ens desviem un centenar de metres per gaudir de l’espectacular panoràmica que des del límit de la cinglera del Grau de Moles tenim de la Conca de Tremp i els relleus prepirinencs i pirinencs que la circumden.
Continuem navegant per la part alta de la muntanya fins trobar la carena que baixa cap el despoblat de Salinoves. Anar a Salinoves implica un grau de dificultat afegit ja que donar-li continuat a la ruta implica fer un tram a peu de prop un quilòmetre per enllaçar amb la pista que hi ha al fons de la vall per camí poc transitat. L’opció ciclable passa per continuar fins la carena que baixa a Sant Cristòfol de la Donzell i que ens deixa directament a Perdiguers.
Una pista en mal estat per la manca d’us però sense complicacions ens deixa a les portes del camí d'accès a l'assentament de Salinoves. L’assentament s’ubica sobre un replà encastellat, envoltat de cingles, amb un lleu pendent cap al sud, al que s'hi accedeix des del nord per un estret collet, fins aquí podem arribar pràcticament sobre la bicicleta, on encara es pot veure el camí delimitat per grans blocs de conglomerat. En aquest tossal trobem per aquest ordre les restes del castell, un casal i l'església romànica del castell. És un indret de mala petja, ja que està envaït per un espès bosc de matolls, garrics i alzineres. El lloc és evocador i la contemplació de les runes de l'església del castell compensa l'esforç.
Des del collet on comença el camí a l’assentament prenem un camí poc clar, amb algun tram aeri, que permet salvar la cinglera de ponent i arribar a les traces d’una antiga pista que ens permet connectar amb la pista de l’altra banda de la riera per iniciar el descens i poder finalitzar la ruta amb èxit (si es vol fer aquesta ruta, la proposta de Salinoves , es pot començar la ruta directament de la Casa dels Peixós).
Març de 2022
CENTRES D’INTERÉS / ALLOTJAMENTS
Sant Joan de Perdiguers. Sant Martí de Terrassola o Sant Martí del Puig. Sant Salvador del mas Barrat. Castell de Tarabau. Sant Sebastià de Cerdanyés. Santa Maria del castell de Salinoves.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.baroniarialb.cat/turisme/
La ruta ens projecta per paratges que semblen insondables degut al seu aïllament, tot i que van tenir temps millors: el castell de Tarabau o el despoblat de Salinoves on només si pot accedir des del nord de la serralada que tanca la Conca de Tremp. Només per esperits aventurers.
La Baronia de Rialb és un extens municipi d?alta muntanya del Prepirineu de poblament dispers i relleu accidentat, vertebrat pel riu Rialb en el seu curs mitjà en ... Despoblat de Salinoves
La ruta ens projecta per paratges que semblen insondables degut al seu aïllament, tot i que van tenir temps millors: el castell de Tarabau o el despoblat de Salinoves on només si pot accedir des del nord de la serralada que tanca la Conca de Tremp. Només per esperits aventurers.
La Baronia de Rialb és un extens municipi d’alta muntanya del Prepirineu de poblament dispers i relleu accidentat, vertebrat pel riu Rialb en el seu curs mitjà en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
Iniciem la ruta a la masia de Perdiguers (Palau), una casa pairal de planta rectangular, construïda a sobre d'edificacions medievals consistents en unes voltes de canó a les quadres i cellers interiors. Al seu costat es troba la capella de Sant Joan i, poc més enllà, té inici la pista que mena a Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell, per on acaba la ruta en cas de fer la variant que no passa per Salinoves.
Ens deixem caure per la carretera al fons de la vall, tant estreta i angosta que a la llum del sol li costa d’entrar l’hivern. Anem remuntant el Rialb còmodament per la carretera del Forat de Bulí fins més enllà de l’església de Sant Martí de Terrassola, ubicada damunt d'un esperó muntanyós en la intersecció del barranc de Fabregada amb el Rialb, que rodeja el turó formant un meandre i envoltada d’un bosquet de pins que amaga la seva presència.
De sobte el camí asfaltat s’enfila costerut per guanyar la carena de la Serra de la Treita. A la dreta s’aixequen les malmeses parets de mas Barrat, un gran casal de tres pisos d’altura, amb un barri que el tanca i l’aïlla de la resta i l’ermita dedicada a Sant Salvador, d’una austeritat corprenedora i datada el segle XI.
Continuem per carretera pedalant per damunt les cingleres que s’aixequen ara vertiginoses i abruptes prop de dos-cents metres des del fons de la vall. La solitud impregna aquestes raconades dels contraforts de la Serra d’Aubenç, contrades que semblen inabastables tot i que al fons d’aquests estrets solcs com ferides profundes hi ha la coneguda surgència valclusiana del Forat de Buli a la zona més feréstega del congost, un bonic lloc on aflora l'aigua que provinent de la Serra de Carreu es filtra previament al lloc de les Cot. Finalment, el riu desemboca a un túnel obert a la roca d'uns 100 metres de llargària. Impressionant!
Arribem a un terreny pla al voltant de la masia del Cerdanyés on predominen els camps de conreu, alguns d'ells dedicats al modern cultiu de la tòfona negra mitjançant la plantació d'alzines inoculades amb el fong, i lloc on s’alça un turó envoltat de cingles gairebé per totes bandes de parets verticals dominant la capçalera del Rialb. Un lloc ideal per construir-hi una fortalesa. De fet aquesta mola era l’emplaçament del castell de Tarabau, esmentat des de l'any 892. Les restes conservades són molt escasses però era una fortificació notable relacionada amb la nissaga del mateix nom, senyors del castell, que van tenir un paper destacat en la vida política del comtat d'Urgell als segles XI i XII. Segurament, el castell de Tarabau inicialment devia fer la funció de lloc de refugi dels habitants d'aquestes contrades més que no pas de fortificació. Aquesta funció de refugi temporal estava d'acord amb la concepció de la defensa que tenien els contemporanis entre els segles V al X.
No podem marxar del Cerdanyés sense pujar a la petita ermita romànica de Sant Sebastià ubicada al cap del serrat de la Capella, de grandària relativa i arquitectura irregular però alhora una clara mostra de la vitalitat religiosa i de la plenitud demogràfica d'aquest sector durant els segles medievals.
Deixem el temple i perdem alçada momentàniament abans d’enfilar per la Llau dels Ferrodars per emergir de la vall prop del mas inhabitat de la Treita punt des d’on tenim ja una bona perspectiva de la conca del Rialb. Enllacem amb la pista que perfila per la vessant sud la part alta de les serres de La Conca i el Roc de Benavent. Un trajecte amb trams aeris que ens regala belles i extenses panoràmiques; i passat l’edifici de materials constructius molt discutibles de la Gavarnera, ens desviem un centenar de metres per gaudir de l’espectacular panoràmica que des del límit de la cinglera del Grau de Moles tenim de la Conca de Tremp i els relleus prepirinencs i pirinencs que la circumden.
Continuem navegant per la part alta de la muntanya fins trobar la carena que baixa cap el despoblat de Salinoves. Anar a Salinoves implica un grau de dificultat afegit ja que donar-li continuat a la ruta implica fer un tram a peu de prop un quilòmetre per enllaçar amb la pista que hi ha al fons de la vall per camí poc transitat. L’opció ciclable passa per continuar fins la carena que baixa a Sant Cristòfol de la Donzell i que ens deixa directament a Perdiguers.
Una pista en mal estat per la manca d’us però sense complicacions ens deixa a les portes del camí d'accès a l'assentament de Salinoves. L’assentament s’ubica sobre un replà encastellat, envoltat de cingles, amb un lleu pendent cap al sud, al que s'hi accedeix des del nord per un estret collet, fins aquí podem arribar pràcticament sobre la bicicleta, on encara es pot veure el camí delimitat per grans blocs de conglomerat. En aquest tossal trobem per aquest ordre les restes del castell, un casal i l'església romànica del castell. És un indret de mala petja, ja que està envaït per un espès bosc de matolls, garrics i alzineres. El lloc és evocador i la contemplació de les runes de l'església del castell compensa l'esforç.
Des del collet on comença el camí a l’assentament prenem un camí poc clar, amb algun tram aeri, que permet salvar la cinglera de ponent i arribar a les traces d’una antiga pista que ens permet connectar amb la pista de l’altra banda de la riera per iniciar el descens i poder finalitzar la ruta amb èxit (si es vol fer aquesta ruta, la proposta de Salinoves , es pot començar la ruta directament de la Casa dels Peixós).
Març de 2022
CENTRES D’INTERÉS / ALLOTJAMENTS
Sant Joan de Perdiguers. Sant Martí de Terrassola o Sant Martí del Puig. Sant Salvador del mas Barrat. Castell de Tarabau. Sant Sebastià de Cerdanyés. Santa Maria del castell de Salinoves.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.baroniarialb.cat/turisme/