Selva SEL 037_Anglès
Riberes del Baix Ter
Anglès — Sant Martí Sapresa — Sant Romà — Volcà de la Crosa — Estanyol — Bescanó — Anglès
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:39 km
Desnivell:630 m
Temps:0 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Volcà de la Crosa.
Ruta per les planes i boscos de la comarca de la Selva amb l?objectiu de conèixer el Volcà de la Crosa, un volcà amb un crater de grandària excepcional, el més ample de la península Ibèrica i dels més grans d?Europa. Durant el trajecte també descobrirem la Torre del Telègraf, una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Iniciem la ruta a l?església parroquial de Sant... Volcà de la Crosa.
Ruta per les planes i boscos de la comarca de la Selva amb l’objectiu de conèixer el Volcà de la Crosa, un volcà amb un crater de grandària excepcional, el més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa. Durant el trajecte també descobrirem la Torre del Telègraf, una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Iniciem la ruta a l’església parroquial de Sant Miquel d’Anglès. Baixem fins a la canalització per on transcorren les minses aigües del Rissec. Enfilem pel camí de Culnegre que ens treu del nucli i ens regala amb una bonica postal del poble emmarcat entre els relleus més orientals de les Guilleries i banyat pels primers rajos de sol de l’albada.
Continuem guanyant alçada sempre emboscats fins assolir la carena de la Serra d’en Planes. Davallem fins al fons de la vall regada per la riera de Sant Pere i després d’una sobtada i forta pujada arribem a la isolada ermita romànica de Sant Pere de Sestronques que, malgrat estar dins el terme municipal d'Anglès, pertany a la parròquia de Sant Martí Sapresa. Als anys 90 es va descobrir una finestra d'arc de ferradura al parament nord, element que ajuda a indicar la seva antiguitat i, per a alguns, l'origen preromànic d'aquest antic lloc de culte. Aquesta ermita és al cantó de l'antic camí ral que unia Tossa i Anglès, un dels que travessava la comarca de La Selva i que també passava per Sant Romà de Brunyola, una bonica i aïllada ermita que trobarem més enllà de Sant Martí de Sapresa.
Una mica més enllà, en una gran esplanada, trobem Can Pèlec, edifici del municipi de Vilobí d'Onyar que juntament amb Can Pèlec Vell havia conformat un complex de cinc habitatges que sempre ha estat propietat de la mateixa família. L'any 1911 l'Institut Agrícola Català Sant Isidre li va lliurar un diploma i una medalla d'or per haver transformat els boscos de la finca en avellaners. L'any 1946 es va fer una capella perquè el fill de la casa, Mn. Enric Pèlach i Feliu, bisbe del Perú, pogués dir-hi missa.
Després d’una marrada pels espais oberts i boscos propers a can Pèlec, trajecte que ens permet gaudir d’una bonica panoràmica del muntanyam a ponent del pla pel qual naveguem com les Agudes del Montseny o Santa Bàrbara de les Guilleries, arribem a l’objectiu de la ruta, el volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i un dels més grans d’Europa que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural. La seva grandària excepcional, fàcilment observable des del mirador de les Guilloteres i també un bon lloc per gaudir del paisatge circumdant, és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. La seva fondària màxima és de 74 metres i el punt més alt és l’ermita de Sant Llop que va ser transformada com a torre de vigilància aprofitant l’excel·lent panoràmica. Perfilem s el volcà per la part alta alhora que també ens endinsem al seu crater per tornar a eixir de nou més tard. Una marrada per conèixer de primera ma la morfologia i aparença actual d’aquesta singularitat volcànica.
Naveguem entre camps amb les Gavarres de teló de fons fins al poble d’Estanyol. L'indret conserva restes d'un poblat ibèric dels segles IV-III aC, ubicades al puig de can Cendra. En aquest mateix puig hi ha una torre de telegrafia òptica, anomenada Torre del Telègraf, cal desviar-se per visitar-la, una torre de senyals mig ofegada per la vegetació que actualment només conserva la planta baixa i un tros del primer pis. Era una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Continuem la ruta pedalant pels boscos de la Miquela abans de caure de ple a Bescano, punt des d’on prenem la Ruta del Carrilet, una via verda que enllaçava Girona amb Olot, per arribar al punt de sortida. Durant el trajecte passem a tocar del Palau Comtes de Berenguer. L’origen d'aquesta casa es remunta al 1603. Durant el segle XVIII, el mas va ser el centre administratiu de les propietats feudals heretades pels Benages. Al segle XIX l'edifici és reformat i de llavors ençà és conegut com cal Comte. Actualment es troba en un estat d'abandonament lamentable i amenaça ruïna, ja que ja ha cedit part de la coberta. També, arribant al final de la ruta, podem veure la masia fortificada de can Biel amb una torre de defensa quadrangular. Va ser construïda al segle XVII segons es dedueix de les dates gravades a la façana principal i a la mateixa torre (que van de 1602 a 1637).
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere Sestronques. Sant Romà de Brunyola. Sant Andreu d’Estanyol. Torre del Telègraf. Sant Llorenç de Bescano. Palau Berenguer. Masia Fortificada de can Biel.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.alianca1919.com/
http://www.restaurantcalelisa.com/
Ruta per les planes i boscos de la comarca de la Selva amb l?objectiu de conèixer el Volcà de la Crosa, un volcà amb un crater de grandària excepcional, el més ample de la península Ibèrica i dels més grans d?Europa. Durant el trajecte també descobrirem la Torre del Telègraf, una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Iniciem la ruta a l?església parroquial de Sant... Volcà de la Crosa.
Ruta per les planes i boscos de la comarca de la Selva amb l’objectiu de conèixer el Volcà de la Crosa, un volcà amb un crater de grandària excepcional, el més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa. Durant el trajecte també descobrirem la Torre del Telègraf, una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Iniciem la ruta a l’església parroquial de Sant Miquel d’Anglès. Baixem fins a la canalització per on transcorren les minses aigües del Rissec. Enfilem pel camí de Culnegre que ens treu del nucli i ens regala amb una bonica postal del poble emmarcat entre els relleus més orientals de les Guilleries i banyat pels primers rajos de sol de l’albada.
Continuem guanyant alçada sempre emboscats fins assolir la carena de la Serra d’en Planes. Davallem fins al fons de la vall regada per la riera de Sant Pere i després d’una sobtada i forta pujada arribem a la isolada ermita romànica de Sant Pere de Sestronques que, malgrat estar dins el terme municipal d'Anglès, pertany a la parròquia de Sant Martí Sapresa. Als anys 90 es va descobrir una finestra d'arc de ferradura al parament nord, element que ajuda a indicar la seva antiguitat i, per a alguns, l'origen preromànic d'aquest antic lloc de culte. Aquesta ermita és al cantó de l'antic camí ral que unia Tossa i Anglès, un dels que travessava la comarca de La Selva i que també passava per Sant Romà de Brunyola, una bonica i aïllada ermita que trobarem més enllà de Sant Martí de Sapresa.
Una mica més enllà, en una gran esplanada, trobem Can Pèlec, edifici del municipi de Vilobí d'Onyar que juntament amb Can Pèlec Vell havia conformat un complex de cinc habitatges que sempre ha estat propietat de la mateixa família. L'any 1911 l'Institut Agrícola Català Sant Isidre li va lliurar un diploma i una medalla d'or per haver transformat els boscos de la finca en avellaners. L'any 1946 es va fer una capella perquè el fill de la casa, Mn. Enric Pèlach i Feliu, bisbe del Perú, pogués dir-hi missa.
Després d’una marrada pels espais oberts i boscos propers a can Pèlec, trajecte que ens permet gaudir d’una bonica panoràmica del muntanyam a ponent del pla pel qual naveguem com les Agudes del Montseny o Santa Bàrbara de les Guilleries, arribem a l’objectiu de la ruta, el volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i un dels més grans d’Europa que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural. La seva grandària excepcional, fàcilment observable des del mirador de les Guilloteres i també un bon lloc per gaudir del paisatge circumdant, és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. La seva fondària màxima és de 74 metres i el punt més alt és l’ermita de Sant Llop que va ser transformada com a torre de vigilància aprofitant l’excel·lent panoràmica. Perfilem s el volcà per la part alta alhora que també ens endinsem al seu crater per tornar a eixir de nou més tard. Una marrada per conèixer de primera ma la morfologia i aparença actual d’aquesta singularitat volcànica.
Naveguem entre camps amb les Gavarres de teló de fons fins al poble d’Estanyol. L'indret conserva restes d'un poblat ibèric dels segles IV-III aC, ubicades al puig de can Cendra. En aquest mateix puig hi ha una torre de telegrafia òptica, anomenada Torre del Telègraf, cal desviar-se per visitar-la, una torre de senyals mig ofegada per la vegetació que actualment només conserva la planta baixa i un tros del primer pis. Era una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera.
Continuem la ruta pedalant pels boscos de la Miquela abans de caure de ple a Bescano, punt des d’on prenem la Ruta del Carrilet, una via verda que enllaçava Girona amb Olot, per arribar al punt de sortida. Durant el trajecte passem a tocar del Palau Comtes de Berenguer. L’origen d'aquesta casa es remunta al 1603. Durant el segle XVIII, el mas va ser el centre administratiu de les propietats feudals heretades pels Benages. Al segle XIX l'edifici és reformat i de llavors ençà és conegut com cal Comte. Actualment es troba en un estat d'abandonament lamentable i amenaça ruïna, ja que ja ha cedit part de la coberta. També, arribant al final de la ruta, podem veure la masia fortificada de can Biel amb una torre de defensa quadrangular. Va ser construïda al segle XVII segons es dedueix de les dates gravades a la façana principal i a la mateixa torre (que van de 1602 a 1637).
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere Sestronques. Sant Romà de Brunyola. Sant Andreu d’Estanyol. Torre del Telègraf. Sant Llorenç de Bescano. Palau Berenguer. Masia Fortificada de can Biel.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.alianca1919.com/
http://www.restaurantcalelisa.com/