Noguera NOG 033_Algerri
Serra Llarga – Secans de la Noguera. Vessants de la Noguera Ribagorçana.
Algerri — Ivars de Noguera — Ermita de Cèrvoles — Os de Balaguer — Castelló de Farfanya — Algerri
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:45 km
Desnivell:870 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Castelló de Farfanya. Espais naturals de ponent.
Una ruta molt recomanable per descobrir aquest territori als límits ponentins del país format pels darrers contraforts que des del Prepirineu moren a la gran Depressió Central. Paisatges rurals de cultius de secà amb interessants pobles amb un ric patrimoni històric que mereix amb escreix ser conegut. Un bon exemple: Castelló de Farfanya
Iniciem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la va... Castelló de Farfanya. Espais naturals de ponent.
Una ruta molt recomanable per descobrir aquest territori als límits ponentins del país format pels darrers contraforts que des del Prepirineu moren a la gran Depressió Central. Paisatges rurals de cultius de secà amb interessants pobles amb un ric patrimoni històric que mereix amb escreix ser conegut. Un bon exemple: Castelló de Farfanya
Iniciem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la vall trobem els Trullets, unes singulars cisternes excavades al terraplè del camí que servien per emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure aquest líquid per comerciar o consumir. El fet d’estar construïdes en un sòl de roca de guix cristal·litzat ajuda en el procés de la fase de fermentació. Els Trullets son un patrimoni històric que cal salvaguardar.
Entrem de ple a la petita vall. L’ombra allargassada es mou en sincronia davant del ciclista, al cel lluminós sobrevola un esparver silenciós, avancem guanyant alçada per un terreny fàcilment erosionable ocupat per troncs de vells olivars. Assolim el Pla de la Figuera, un dels graons dels contraforts prepirinencs lleidatans, una unitat de relleu emmarcada entre la Noguera Ribagorçana i el riu Farfanya anomenada Serra Llarga, el darrer contrafort que com onades expansives retingudes en el temps es dipositen sobre la Depressió Central provinents del Pirineu. Davant nostre s’estén una plana tancada al nord per la següent línia de relleus d’aquest mar imaginari. Més abruptes a ponent per l’erosió forta de la Noguera Ribagorçana, destaca el promontori rocós que acull l’ermita de Sant Salvador de Montpedró, i més suaus i ondulants a llevant
Travessem la plana agrícola fent una marrada que ens apropa als afores d’Ivars de Noguera i enfilem la propera unitat de relleu pedalant per una zona de fruiters i en direcció a una petita cantera. Enfilem per un camí de substrat calcari i rocallós. Assolim la carena just passada una zona d’oliveres que semblen a primer cop d’ull centenàries. Una vasta panoràmica s’obre a ponent seguint la ferida del riu fronterer entre Catalunya i Aragó. Parets verticals intensament roges per l’encara incipient llum matinal.
A la cresta neix un petit i divertit sender que ens permet baixar de nou a una plana de secans prou fèrtils per acollir oliveres i futurs cereals als camps ara erms acabats de llaurar per un tractor que trenca el silenci imperant en aquest soliu lloc. Ataquem una nova línia de relleus, la que ens permetrà assolir l’ermita de Cèrvoles, vessants que a ponent cauen cap a la Noguera Ribagorçana, les aigües de la qual resten contingudes pel pantà de Santa Anna. Assolim la carena per pistes de pendent amable i algun sender sense dificultat per escurçar quilometratge. Parem per fer una ullada cap al sud per contemplar, abans d’endinsar-nos en terreny més muntanyós, l’espectacular paisatge format per les planes i relleus que hem travessat morint en la gran planícia lleidatana sense albirar-ne l’horitzó final.
Arribem a la collada on s’ubica el Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Aquesta capella gòtica fou enderrocada i al seu lloc es va construir una nova església i una hostatgeria per als pelegrins. Posteriorment, a mitjan segle XX, el casal també fou enderrocat i la capella refeta. L’ermita és l’únic edifici que queda d’un conjunt arquitectònic que ha variat molt durant els anys.
Perdem alçada per voltar la darrera unitat de relleu, la Serra de la Guineu. A la vessant nord iniciem un llarg descens per la pista que recorre el barranc de Vilaseca i desemboca a Os de Balaguer. A l’inici baixem encaixats entre petites cingleres de formes sinuoses esculpides per l’aigua i que ha format petites balmes i forats a la roca, abrics naturals ja utilitzats a la prehistòria i prou grans per aprofitar-los també al llarg del temps per estabular el bestiar. Un d’aquests aixoplucs naturals és el jaciment arqueològic amb art rupestre conegut com l’Abric del Francès. A mesura que perdem alçada les cingleres deixen pas a espais més oberts ocupats per extensions cultivables. També aquesta obertura ens permet gaudir cap al nord de les parets verticals i de gran envergadura del Montsec d’Ares.
A les envistes d’Os de Balaguer destaquen retallades a contrallum les majestuoses siluetes del castell i l’esvelt campanar de Sant Miquel. La imatge es tant atractiva i forta que la visita és obligada un cop som al poble. També és digne de menció la Font de Sant Pitot, una font monumental datada del s.XVIII, pariona de les de Bellpuig de les Avellanes, Castelló i Algerri.
La ruta continua cap a Castelló de Farfanya, seguint la vall esculpida per aquest riu en fase de recuperació ecològica i ambiental. Una mirada al darrera ens regala amb una bonica postal darrera els tossals que envolten la petita vall del poble d’Os, ara completament il·luminat per un sol radiant que dibuixa a la perfecció tots els detalls. Arribem a Castelló de Farfanya, un dels centres històrics més interessants de la comarca, amb diversos edificis d'interès patrimonial. La monumentalitat dels que coronen el turó que s’alça al nord del poble, les restes de l’antic castell i l’església de Santa Maria ens obliga a pujar-hi per fer una ullada des de mes a la vora.
El castell, origen del poble, formava part de la línia defensiva sarraïna (amb els castells de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç, Santa Linya i altres) que protegia la plana de les empreses militars d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger vers la meitat del segle XI. Malauradament fou destruït durant les guerres carlines. Actualment resten els murs, torres, la muralla i les restes de la primitiva església romànica de Santa Maria. Al costat del castell s’alça la nova església, molt malmesa, d'estil gòtic i construïda al segle XIV. Es tracta d'un edifici de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts, un campanar d'època més moderna i dues portades. La del mur meridional, amb una bella decoració ornamental. En el seu interior hi havia un retaule de pedra gòtic que ara es conserva a l'església de Sant Miquel, un dels millors retaules de Catalunya del segle XIV.
Al poble trobem la curiosa església de Sant Miquel, els orígens de la qual es remunten al segle XII o XIII, tot i que ha sofert nombroses modificacions posteriors. Presenta elements arquitectònics del romànic, el gòtic i el barroc. A la primera estructura, d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, se li va afegir, al segle XVIII, una segona nau i un nou portal. Més recentment, l'absis barroc va ser substituït per un de formigó, vidre i alumini. Els elements més rellevants són els arcs gòtics de l'interior i el portal principal, amb arquivoltes i capitells decorats amb motius geomètrics i vegetals. Altres elements destacables de Castelló de Farfanya son la Casa de la Inquisició, la font barroca o el pont medieval.
Deixem aquest fabulós patrimoni històric i naveguem per la plana infinita tancada al nord pels singulars turonets de la Serra Llarga, formacions que semblen replicar-se mimèticament i que ens acompanyen mentre pedalem al costat del canal fins al punt de sortida.
Novembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Els Trullets. Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Abric del Francès. Castell d’Os. Sant Miquel d’Os. Font de Sant Pitot. Castell i església de Santa Maria de Castelló de Farfanya.
Una ruta molt recomanable per descobrir aquest territori als límits ponentins del país format pels darrers contraforts que des del Prepirineu moren a la gran Depressió Central. Paisatges rurals de cultius de secà amb interessants pobles amb un ric patrimoni històric que mereix amb escreix ser conegut. Un bon exemple: Castelló de Farfanya
Iniciem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la va... Castelló de Farfanya. Espais naturals de ponent.
Una ruta molt recomanable per descobrir aquest territori als límits ponentins del país format pels darrers contraforts que des del Prepirineu moren a la gran Depressió Central. Paisatges rurals de cultius de secà amb interessants pobles amb un ric patrimoni històric que mereix amb escreix ser conegut. Un bon exemple: Castelló de Farfanya
Iniciem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la vall trobem els Trullets, unes singulars cisternes excavades al terraplè del camí que servien per emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure aquest líquid per comerciar o consumir. El fet d’estar construïdes en un sòl de roca de guix cristal·litzat ajuda en el procés de la fase de fermentació. Els Trullets son un patrimoni històric que cal salvaguardar.
Entrem de ple a la petita vall. L’ombra allargassada es mou en sincronia davant del ciclista, al cel lluminós sobrevola un esparver silenciós, avancem guanyant alçada per un terreny fàcilment erosionable ocupat per troncs de vells olivars. Assolim el Pla de la Figuera, un dels graons dels contraforts prepirinencs lleidatans, una unitat de relleu emmarcada entre la Noguera Ribagorçana i el riu Farfanya anomenada Serra Llarga, el darrer contrafort que com onades expansives retingudes en el temps es dipositen sobre la Depressió Central provinents del Pirineu. Davant nostre s’estén una plana tancada al nord per la següent línia de relleus d’aquest mar imaginari. Més abruptes a ponent per l’erosió forta de la Noguera Ribagorçana, destaca el promontori rocós que acull l’ermita de Sant Salvador de Montpedró, i més suaus i ondulants a llevant
Travessem la plana agrícola fent una marrada que ens apropa als afores d’Ivars de Noguera i enfilem la propera unitat de relleu pedalant per una zona de fruiters i en direcció a una petita cantera. Enfilem per un camí de substrat calcari i rocallós. Assolim la carena just passada una zona d’oliveres que semblen a primer cop d’ull centenàries. Una vasta panoràmica s’obre a ponent seguint la ferida del riu fronterer entre Catalunya i Aragó. Parets verticals intensament roges per l’encara incipient llum matinal.
A la cresta neix un petit i divertit sender que ens permet baixar de nou a una plana de secans prou fèrtils per acollir oliveres i futurs cereals als camps ara erms acabats de llaurar per un tractor que trenca el silenci imperant en aquest soliu lloc. Ataquem una nova línia de relleus, la que ens permetrà assolir l’ermita de Cèrvoles, vessants que a ponent cauen cap a la Noguera Ribagorçana, les aigües de la qual resten contingudes pel pantà de Santa Anna. Assolim la carena per pistes de pendent amable i algun sender sense dificultat per escurçar quilometratge. Parem per fer una ullada cap al sud per contemplar, abans d’endinsar-nos en terreny més muntanyós, l’espectacular paisatge format per les planes i relleus que hem travessat morint en la gran planícia lleidatana sense albirar-ne l’horitzó final.
Arribem a la collada on s’ubica el Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Aquesta capella gòtica fou enderrocada i al seu lloc es va construir una nova església i una hostatgeria per als pelegrins. Posteriorment, a mitjan segle XX, el casal també fou enderrocat i la capella refeta. L’ermita és l’únic edifici que queda d’un conjunt arquitectònic que ha variat molt durant els anys.
Perdem alçada per voltar la darrera unitat de relleu, la Serra de la Guineu. A la vessant nord iniciem un llarg descens per la pista que recorre el barranc de Vilaseca i desemboca a Os de Balaguer. A l’inici baixem encaixats entre petites cingleres de formes sinuoses esculpides per l’aigua i que ha format petites balmes i forats a la roca, abrics naturals ja utilitzats a la prehistòria i prou grans per aprofitar-los també al llarg del temps per estabular el bestiar. Un d’aquests aixoplucs naturals és el jaciment arqueològic amb art rupestre conegut com l’Abric del Francès. A mesura que perdem alçada les cingleres deixen pas a espais més oberts ocupats per extensions cultivables. També aquesta obertura ens permet gaudir cap al nord de les parets verticals i de gran envergadura del Montsec d’Ares.
A les envistes d’Os de Balaguer destaquen retallades a contrallum les majestuoses siluetes del castell i l’esvelt campanar de Sant Miquel. La imatge es tant atractiva i forta que la visita és obligada un cop som al poble. També és digne de menció la Font de Sant Pitot, una font monumental datada del s.XVIII, pariona de les de Bellpuig de les Avellanes, Castelló i Algerri.
La ruta continua cap a Castelló de Farfanya, seguint la vall esculpida per aquest riu en fase de recuperació ecològica i ambiental. Una mirada al darrera ens regala amb una bonica postal darrera els tossals que envolten la petita vall del poble d’Os, ara completament il·luminat per un sol radiant que dibuixa a la perfecció tots els detalls. Arribem a Castelló de Farfanya, un dels centres històrics més interessants de la comarca, amb diversos edificis d'interès patrimonial. La monumentalitat dels que coronen el turó que s’alça al nord del poble, les restes de l’antic castell i l’església de Santa Maria ens obliga a pujar-hi per fer una ullada des de mes a la vora.
El castell, origen del poble, formava part de la línia defensiva sarraïna (amb els castells de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç, Santa Linya i altres) que protegia la plana de les empreses militars d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger vers la meitat del segle XI. Malauradament fou destruït durant les guerres carlines. Actualment resten els murs, torres, la muralla i les restes de la primitiva església romànica de Santa Maria. Al costat del castell s’alça la nova església, molt malmesa, d'estil gòtic i construïda al segle XIV. Es tracta d'un edifici de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts, un campanar d'època més moderna i dues portades. La del mur meridional, amb una bella decoració ornamental. En el seu interior hi havia un retaule de pedra gòtic que ara es conserva a l'església de Sant Miquel, un dels millors retaules de Catalunya del segle XIV.
Al poble trobem la curiosa església de Sant Miquel, els orígens de la qual es remunten al segle XII o XIII, tot i que ha sofert nombroses modificacions posteriors. Presenta elements arquitectònics del romànic, el gòtic i el barroc. A la primera estructura, d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, se li va afegir, al segle XVIII, una segona nau i un nou portal. Més recentment, l'absis barroc va ser substituït per un de formigó, vidre i alumini. Els elements més rellevants són els arcs gòtics de l'interior i el portal principal, amb arquivoltes i capitells decorats amb motius geomètrics i vegetals. Altres elements destacables de Castelló de Farfanya son la Casa de la Inquisició, la font barroca o el pont medieval.
Deixem aquest fabulós patrimoni històric i naveguem per la plana infinita tancada al nord pels singulars turonets de la Serra Llarga, formacions que semblen replicar-se mimèticament i que ens acompanyen mentre pedalem al costat del canal fins al punt de sortida.
Novembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Els Trullets. Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Abric del Francès. Castell d’Os. Sant Miquel d’Os. Font de Sant Pitot. Castell i església de Santa Maria de Castelló de Farfanya.