Ripollès RIP 044_Ribes de Freser
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Obagues de la vall del Rigard. Vall de Ribes. P
Ribes de Freser – Rialb – Vilamanya – Collet de les Barraques – Refugi del Corral Blanc – Planoles – Roques Blanques – Ribes de Freser
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:29 km
Desnivell:1250 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Volta a la Serra d?Estremera
Ruta d?alta muntanya que volta la Serra d?Estremera, que davalla del Puigmal i que passa per explotacions mineres de principis del segle XX ara abandonades. El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la Vall de Ribes i és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d?èpoques passades. Els anys d?explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un ric patrimoni.
Fem ... Volta a la Serra d’Estremera
Ruta d’alta muntanya que volta la Serra d’Estremera, que davalla del Puigmal i que passa per explotacions mineres de principis del segle XX ara abandonades. El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la Vall de Ribes i és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d’èpoques passades. Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un ric patrimoni.
Fem un tram de carretera en direcció a Queralbs. La deixem quan trobem la desviació que puja a Vilamanya. El camí rural està encimentat i presenta trams de fort pendent fins al nucli. A mitja pujada veiem la boca de l’antiga mina de la Rèplica, de la qual extreien pirita arsenical i ferro des de 1888.
Des de Vilamanya tenim molt bones perspectives de les capçaleres del Ter i del Freser i dels pics que les tanquen, les alçades dels quals s’acosten als 3.000 metres.
Continuem pujant fins una clara bifurcació, on anem a la dreta en direcció a la Font de l’Home Mort. A mesura que guanyem alçada pel vessant nord de la Serra d’Estremera ens adonem de com n’és d’abrupte, sobretot si ens la mirem des de les talaies rocoses que anem trobant, on clarament veiem que el desnivell que ens separa del fons de la tancada vall és considerable i vertiginós.
Passem per l’antiga mina Zaragoza, que ens queda per sota la ruta. En aquesta, mina, que data de 1894, hi havia un aeri que connectava amb un camí de vagonetes que transportaven pirita, plom i plata fins a una altra on, mitjançant un nou aeri es baixava la càrrega a la Farga de Rialb. Es fàcil imaginar com de feixuga devia ser aquesta feina en un paisatge tan abrupte.
La pista s’acaba a l’indret on hi ha la font de l’Home Mort, a la part alta de la vall. En aquest punt trobem el GR11 que seguirem fins a Planoles, a l’altra banda de la serra. Assolim el Coll de les Barraques, dit així per les barraques mineres que hi havia, per un corriol que va guanyant alçada planerament, fet que ens permet pedalar en bona part del trajecte.
Arribant al coll, el paisatge s’obre de cop i ens permet veure per primera vegada en la seva plenitud els cims del Puigmal i de Dòrria, que tanquen la vall per la qual hem pujat. A l’altra banda veiem clarament la Serra de Montgrony i, al fons de la vall, Planoles, on baixarem seguint el GR11.
Ens arribem fins al Refugi del Corral Blanc i continuem pel sender, algunes vegades amb fort pendent però ciclable si es té un cert nivell de tècnica. Si no sou amants de les trialeres podeu passar per la petita carretera que us baixarà vertiginosament en un tres i no res a Planoles.
A la part baixa del poble, a l’altra banda de la via fèrria surt el camí rural que puja a Campelles pel vessant dret del riu Rigard, fresc i ombrívol degut a l’exhuberant vegetació. Abans d’arribar a Campelles, passats uns prats, trobem la pista que ens permet baixar a Roques Blanques, un alberg ubicat al costat de la llera del Rigard, des d’on continuem per la carretera que baixa de la Collada de Toses fins al punt de sortida.
Juliol de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Mines de la Rèplica, Zaragoza, Víctor, Lidia i San Francisco
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallderibes.cat/
Ruta d?alta muntanya que volta la Serra d?Estremera, que davalla del Puigmal i que passa per explotacions mineres de principis del segle XX ara abandonades. El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la Vall de Ribes i és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d?èpoques passades. Els anys d?explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un ric patrimoni.
Fem ... Volta a la Serra d’Estremera
Ruta d’alta muntanya que volta la Serra d’Estremera, que davalla del Puigmal i que passa per explotacions mineres de principis del segle XX ara abandonades. El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la Vall de Ribes i és un testimoni del desenvolupament tècnic i industrial d’èpoques passades. Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un ric patrimoni.
Fem un tram de carretera en direcció a Queralbs. La deixem quan trobem la desviació que puja a Vilamanya. El camí rural està encimentat i presenta trams de fort pendent fins al nucli. A mitja pujada veiem la boca de l’antiga mina de la Rèplica, de la qual extreien pirita arsenical i ferro des de 1888.
Des de Vilamanya tenim molt bones perspectives de les capçaleres del Ter i del Freser i dels pics que les tanquen, les alçades dels quals s’acosten als 3.000 metres.
Continuem pujant fins una clara bifurcació, on anem a la dreta en direcció a la Font de l’Home Mort. A mesura que guanyem alçada pel vessant nord de la Serra d’Estremera ens adonem de com n’és d’abrupte, sobretot si ens la mirem des de les talaies rocoses que anem trobant, on clarament veiem que el desnivell que ens separa del fons de la tancada vall és considerable i vertiginós.
Passem per l’antiga mina Zaragoza, que ens queda per sota la ruta. En aquesta, mina, que data de 1894, hi havia un aeri que connectava amb un camí de vagonetes que transportaven pirita, plom i plata fins a una altra on, mitjançant un nou aeri es baixava la càrrega a la Farga de Rialb. Es fàcil imaginar com de feixuga devia ser aquesta feina en un paisatge tan abrupte.
La pista s’acaba a l’indret on hi ha la font de l’Home Mort, a la part alta de la vall. En aquest punt trobem el GR11 que seguirem fins a Planoles, a l’altra banda de la serra. Assolim el Coll de les Barraques, dit així per les barraques mineres que hi havia, per un corriol que va guanyant alçada planerament, fet que ens permet pedalar en bona part del trajecte.
Arribant al coll, el paisatge s’obre de cop i ens permet veure per primera vegada en la seva plenitud els cims del Puigmal i de Dòrria, que tanquen la vall per la qual hem pujat. A l’altra banda veiem clarament la Serra de Montgrony i, al fons de la vall, Planoles, on baixarem seguint el GR11.
Ens arribem fins al Refugi del Corral Blanc i continuem pel sender, algunes vegades amb fort pendent però ciclable si es té un cert nivell de tècnica. Si no sou amants de les trialeres podeu passar per la petita carretera que us baixarà vertiginosament en un tres i no res a Planoles.
A la part baixa del poble, a l’altra banda de la via fèrria surt el camí rural que puja a Campelles pel vessant dret del riu Rigard, fresc i ombrívol degut a l’exhuberant vegetació. Abans d’arribar a Campelles, passats uns prats, trobem la pista que ens permet baixar a Roques Blanques, un alberg ubicat al costat de la llera del Rigard, des d’on continuem per la carretera que baixa de la Collada de Toses fins al punt de sortida.
Juliol de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Mines de la Rèplica, Zaragoza, Víctor, Lidia i San Francisco
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallderibes.cat/