Segarra SEG 012_Cervera
Plans de Sió. Plans de l’Aranyó.
Cervera – La Curullada – Tordera – El Canós:L’Aranyó – Montcortès de Segarra – La Cardosa – Cervera
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:23 km
Desnivell:290 m
Temps:2 h 0 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
SEG 004_Cervera
SEG 011_Cervera
SEG 013_Cervera
URG 010_Tàrrega
El Colós de Sió.
Així és coneix també el castell de Montcortés, un edifici amb dues torres bessones imponents, fruit de la renovació que el va convertir en un palau fortificat. La ruta ens descobreix també altres castells d?interès, com el de Curullada o el de l?Aranyó,
on va néixer l?escriptor Manuel de Pedrolo. Tot això sense patir-hi gens, apta per a tothom.
Sortim de Cervera pel bonic carrer Major, ple de cases nobles, que desemboca a la pl... El Colós de Sió.
Així és coneix també el castell de Montcortés, un edifici amb dues torres bessones imponents, fruit de la renovació que el va convertir en un palau fortificat. La ruta ens descobreix també altres castells d’interès, com el de Curullada o el de l’Aranyó,
on va néixer l’escriptor Manuel de Pedrolo. Tot això sense patir-hi gens, apta per a tothom.
Sortim de Cervera pel bonic carrer Major, ple de cases nobles, que desemboca a la plaça de la Paeria, edifici que té tres balconades suportades per mènsules que representen personatges del mercat, els cinc sentits i figures relacionades amb la presó.
Deixem l’antiga vila closa per un dels portals d’accés que ens treu extramurs i ens baixa al fons de la vall per on es mou lentament el riu Ondara. Passem per l’ermita de Sant Pere el Gros, un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular, i també per la malmesa ermita de Santa Magdalena.
Pedalem per l’estreta vall fins que enfilem cap a la Curullada, on ens sorprèn positivament el seu castell, totalment reformat per un milionari libi que l'ha restaurat i reconstruït seguint la traça amb fidelitat i aprofitant les restes que quedaven i diversos elements que es trobaven dispersos.
Novament a l’altiplà segarrenc ens espera un plaent recorregut entre camps que en aquesta època de l’any, irrigats per les pluges primaverals, adquireixen un intens to verd que es retalla en un límpid cel blau que es desplega per un horitzó que sembla no tenir fi.
Abduïts per aquest immens paisatge, passem per petits enclavaments, antigues viles closes que tenen el seu origen en antics castells o torres de vigilància i defensa construïts per fer front als atacs sarraïns durant la reconquesta dels comptats catalans, com el Canòs o l’Aranyó.
Arribant a l’Aranyó destaquen les imponents siluetes del castell del poble i el de Montcortès, que sobresurt sobre l’extensa superfície plana que ens envolta. Totes dues fortificacions, molt properes l’una de l’altra, vistes de lluny sembla que mantinguèssin una pugna per veure quina de les dues era la més gran.
Gairebé tocant a l’Aranyó, ens resulta xocant trobar dos curiosos blocs de roca enormes que sobresurten del no res, coneguts com els Pallers de Pedra. Tècnicament es tracta d’un fenomen d’erosió diferencial, però antropològicament les coses tenen un altre sentit, perquè el fet que semblin dos pallers fa segles que ha fet volar la imaginació. Segons la llegenda més estesa, una maledicció que va proferir un passavolant als propietaris per no voler-lo acollir va convertir la palla en pedra.
El castell de l’Aranyó forma un bloc massís de grans proporcions, reconstruït sobre una antiga fortalesa, de planta poligonal i amb una torre quadrada de grans proporcions que és l’element més antic del conjunt. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor català Manuel de Pedrolo, que va néixer en aquest castell l’any 1918.
Sortim per un dels portals de l’antiga vila closa cap el pròxim objectiu, el castell de Montcortès, molt a prop. A mig camí hi ha uns columbaris, construccions funeràries d'època romana on es depositaven les urnes amb les cendres dels difunts. Cal dir que a l'obra Catalunya Romànica (XXIV, 440) es considera que aquestes fornícules excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la tapa, tenen més a veure amb l’apicultura i són més tardanes.
El Castell de Montcortès, conegut com el Colós de Sió, està documentat al segle XI en el testament del cavaller Guillem Isarn de Trevics. Com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància.
L’obra del nou castell va donar com a resultat una magnífica fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones, amb una gran portalada adovellada de mig punt a l’est, finestrals de tipus renaixentista i una galeria d’arcs del mestre Joan Barrufet.
La grandiositat del conjunt contrasta amb la senzillesa del petit nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna.
Iniciem el retorn a Cervera passant per la Cardosa, nucli del qual es té notícia des del segle XI, quan formava una quadra o explotació agrícola sota el domini de diversos castlans i cavallers. Com no podia ser d’una altra manera, també té el seu castell, de grans dimensions i amb una bonica porta principal. Actualment és un espai de creació artística. També destaca l'esglesiola d’orígen medieval de Sant Pere o dels Sants Apòstols.
Continuem navegant en direcció al voluminós edifici blanc dels afores de Cervera que acull una empresa de mobles d’oficina i que es veu des de molts llocs de la plana segarrenca. Sembla tot pla fins al punt de sortida, però sobtadament perdem alçada cap al Clot dels Aubins i tot seguit ens toca remuntar per un curt tram costerut per tornar a la ciutat.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere el Gros. Santa Magdalena. Castell de la Curullada. Sant Pau de Tordera. Sant Jaume de Canós. Castell de l’Aranyó. Castell de Montcortès de Segarra. Santa Anna de Montcortès de Segarra.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.lasegarra.org
Així és coneix també el castell de Montcortés, un edifici amb dues torres bessones imponents, fruit de la renovació que el va convertir en un palau fortificat. La ruta ens descobreix també altres castells d?interès, com el de Curullada o el de l?Aranyó,
on va néixer l?escriptor Manuel de Pedrolo. Tot això sense patir-hi gens, apta per a tothom.
Sortim de Cervera pel bonic carrer Major, ple de cases nobles, que desemboca a la pl... El Colós de Sió.
Així és coneix també el castell de Montcortés, un edifici amb dues torres bessones imponents, fruit de la renovació que el va convertir en un palau fortificat. La ruta ens descobreix també altres castells d’interès, com el de Curullada o el de l’Aranyó,
on va néixer l’escriptor Manuel de Pedrolo. Tot això sense patir-hi gens, apta per a tothom.
Sortim de Cervera pel bonic carrer Major, ple de cases nobles, que desemboca a la plaça de la Paeria, edifici que té tres balconades suportades per mènsules que representen personatges del mercat, els cinc sentits i figures relacionades amb la presó.
Deixem l’antiga vila closa per un dels portals d’accés que ens treu extramurs i ens baixa al fons de la vall per on es mou lentament el riu Ondara. Passem per l’ermita de Sant Pere el Gros, un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular, i també per la malmesa ermita de Santa Magdalena.
Pedalem per l’estreta vall fins que enfilem cap a la Curullada, on ens sorprèn positivament el seu castell, totalment reformat per un milionari libi que l'ha restaurat i reconstruït seguint la traça amb fidelitat i aprofitant les restes que quedaven i diversos elements que es trobaven dispersos.
Novament a l’altiplà segarrenc ens espera un plaent recorregut entre camps que en aquesta època de l’any, irrigats per les pluges primaverals, adquireixen un intens to verd que es retalla en un límpid cel blau que es desplega per un horitzó que sembla no tenir fi.
Abduïts per aquest immens paisatge, passem per petits enclavaments, antigues viles closes que tenen el seu origen en antics castells o torres de vigilància i defensa construïts per fer front als atacs sarraïns durant la reconquesta dels comptats catalans, com el Canòs o l’Aranyó.
Arribant a l’Aranyó destaquen les imponents siluetes del castell del poble i el de Montcortès, que sobresurt sobre l’extensa superfície plana que ens envolta. Totes dues fortificacions, molt properes l’una de l’altra, vistes de lluny sembla que mantinguèssin una pugna per veure quina de les dues era la més gran.
Gairebé tocant a l’Aranyó, ens resulta xocant trobar dos curiosos blocs de roca enormes que sobresurten del no res, coneguts com els Pallers de Pedra. Tècnicament es tracta d’un fenomen d’erosió diferencial, però antropològicament les coses tenen un altre sentit, perquè el fet que semblin dos pallers fa segles que ha fet volar la imaginació. Segons la llegenda més estesa, una maledicció que va proferir un passavolant als propietaris per no voler-lo acollir va convertir la palla en pedra.
El castell de l’Aranyó forma un bloc massís de grans proporcions, reconstruït sobre una antiga fortalesa, de planta poligonal i amb una torre quadrada de grans proporcions que és l’element més antic del conjunt. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor català Manuel de Pedrolo, que va néixer en aquest castell l’any 1918.
Sortim per un dels portals de l’antiga vila closa cap el pròxim objectiu, el castell de Montcortès, molt a prop. A mig camí hi ha uns columbaris, construccions funeràries d'època romana on es depositaven les urnes amb les cendres dels difunts. Cal dir que a l'obra Catalunya Romànica (XXIV, 440) es considera que aquestes fornícules excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la tapa, tenen més a veure amb l’apicultura i són més tardanes.
El Castell de Montcortès, conegut com el Colós de Sió, està documentat al segle XI en el testament del cavaller Guillem Isarn de Trevics. Com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància.
L’obra del nou castell va donar com a resultat una magnífica fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones, amb una gran portalada adovellada de mig punt a l’est, finestrals de tipus renaixentista i una galeria d’arcs del mestre Joan Barrufet.
La grandiositat del conjunt contrasta amb la senzillesa del petit nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna.
Iniciem el retorn a Cervera passant per la Cardosa, nucli del qual es té notícia des del segle XI, quan formava una quadra o explotació agrícola sota el domini de diversos castlans i cavallers. Com no podia ser d’una altra manera, també té el seu castell, de grans dimensions i amb una bonica porta principal. Actualment és un espai de creació artística. També destaca l'esglesiola d’orígen medieval de Sant Pere o dels Sants Apòstols.
Continuem navegant en direcció al voluminós edifici blanc dels afores de Cervera que acull una empresa de mobles d’oficina i que es veu des de molts llocs de la plana segarrenca. Sembla tot pla fins al punt de sortida, però sobtadament perdem alçada cap al Clot dels Aubins i tot seguit ens toca remuntar per un curt tram costerut per tornar a la ciutat.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere el Gros. Santa Magdalena. Castell de la Curullada. Sant Pau de Tordera. Sant Jaume de Canós. Castell de l’Aranyó. Castell de Montcortès de Segarra. Santa Anna de Montcortès de Segarra.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.lasegarra.org