Alt Empordà AEM 017_La Vajol
Espai Natural Protegit del Massís de les Salines
La Vajol – Coll de Lli – Les Illes – Coll de Miraielles – Coll de la Brousse – Colls dels Pous – Santuari de les Salines – Castell de Cabrera – Coll de Lli – La Vajol
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:32 km
Desnivell:1165 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Informació
Ruta de contacte
Camins de l?exili. Volta al Puig de les Pedrises
Un viatge al passat recent de la història del nostre país per un paisatge abrupte on la vegetació s?ha adaptat als contraforts rocosos que emergeixen per tot en els formidables paratges que defineixen la serra de les Salines. La belles paisatgística d?aquesta ruta transfronterera fou el trist escenari de la fugida dels republicans a la fi de la Guerra Civil d?Espanya.
Els passos fronterers de Coll de Lli i de Coll... Camins de l’exili. Volta al Puig de les Pedrises
Un viatge al passat recent de la història del nostre país per un paisatge abrupte on la vegetació s’ha adaptat als contraforts rocosos que emergeixen per tot en els formidables paratges que defineixen la serra de les Salines. La belles paisatgística d’aquesta ruta transfronterera fou el trist escenari de la fugida dels republicans a la fi de la Guerra Civil d’Espanya.
Els passos fronterers de Coll de Lli i de Coll del Pous, prop del Santuari de les Salines, ens recorden la història d’uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d’origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repeteix a diari amb l’actual “crisi dels refugiats”. Uns fets que qüestionen la solidaritat europea i, més enllà, la veritable condició humana.
Iniciem la ruta per la carretera que mena al coll de la Manrella. La deixem quan trobem la pista que duu al Coll de Lli. Pedalem pel “Camí de la Retirada”, la ruta que com milers de republicans van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Antonio Agirre Lekube. Seguim la pista entre perxades, castanyers joves als quals anomenen perxes, fins la font del Cu-cut. Al Coll de Lli travessem la frontera per un corriol que devalla en mig d’una bonica fageda al nucli de Les Illes.
Des de les Illes, primer poble que trobaven els refugiats passada la frontera, seguim les indicacions de Ceret i Fonfreda pedalant còmodament per una pista rural asfaltada de gran bellesa tant per l’amplada com pels esposos boscos de castanyers que serpenteja les vessants oriental del Puig de les Pedrises. Passem a tocar de plàcids masos des dels quals es domina una bona panoràmica del Massís de l’Albera coronat pel Puig Neulòs.
Canviem de vessant a partir del Coll de Miralles, i pocs quilòmetres enllà, al Coll de la Brossa, deixem el camí asfaltat que baixa cap a Ceret. Entre les escletxes de la abundosa vegetació que omple el paisatge podem veure a banda de Ceret, tots els nuclis que esquitxen la Plana de Roselló i el mar. La bellesa que la imatge desprèn queda enterbolida amb el record del patiment que es va viure a la platja d’Argelès, un lloc important de la memòria col·lectiva del camí de l'exili, entre 1939 i 1941.
A la platja del municipi nord-català s’emplaçà el primer dels camps de concentració francesos organitzat a cuita-corrents per mantenir controlats els milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies, que fugien d'Espanya preveient la imminent victòria del bàndol nacional.
A Coll de la Brossa inicem el tram final d’ascensió a Coll dels Pous, el cim del Roc de Pous ens ajuda a identificar-lo, per travessar de nou la frontera. Pedalem per la cara nord de la Serra de les Salines on la fageda s’hi troba còmode. Quan el bosc ho permet la imatge del Canigó nevat ens arriba límpida i propera. A l’altra banda de la vall del Tet, els relleus de Les Corberes es distingeixen nitidament, destacant entre tots la silueta típica del Puig de Bugarag.
Travessem la linia imaginària que defineix el concepte de frontera i fem una parada per pujar al Roc del Pou, massa proper i amb unes panoràmiques extenses de les dues planes, la de l’Empordà i la del Rosselló, per deixar-ho còrrer desprès de l’esforç invertit per arribar fins aquí.
Un bonic corriol surt al costat de la cova on segons la tradició fou trobada l’antiga imatge de la Mare de Déu de les Salines, a tocar del santuari. L’edifici està ubicat en un petit pla que abans de la construcció de la capella era conegut com a Camp de les Salines, degut a les “saleres" o "salines" que hi havia, nom que feia referència a les lloses damunt de les quals els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven a pasturar. Després de l’edificació, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
Ens deixem caure veloçment fins al final de la ruta per una pista còmoda voltada d’una vegetació d'exuberància excepcional. Passem a tocar del castell de Cabrera, una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la roca de Cabrera, que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa. Arribem de nou a Coll de Lli des d’on anem a la Vajol pel mateix camí de l’inici de la ruta.
Gener de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de la Mare de Déu del Remei. Santuari de les Salines. Castell de Cabrera.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://ca.lavajol.cat/
http://www.empordaturisme.com/
Un viatge al passat recent de la història del nostre país per un paisatge abrupte on la vegetació s?ha adaptat als contraforts rocosos que emergeixen per tot en els formidables paratges que defineixen la serra de les Salines. La belles paisatgística d?aquesta ruta transfronterera fou el trist escenari de la fugida dels republicans a la fi de la Guerra Civil d?Espanya.
Els passos fronterers de Coll de Lli i de Coll... Camins de l’exili. Volta al Puig de les Pedrises
Un viatge al passat recent de la història del nostre país per un paisatge abrupte on la vegetació s’ha adaptat als contraforts rocosos que emergeixen per tot en els formidables paratges que defineixen la serra de les Salines. La belles paisatgística d’aquesta ruta transfronterera fou el trist escenari de la fugida dels republicans a la fi de la Guerra Civil d’Espanya.
Els passos fronterers de Coll de Lli i de Coll del Pous, prop del Santuari de les Salines, ens recorden la història d’uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d’origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repeteix a diari amb l’actual “crisi dels refugiats”. Uns fets que qüestionen la solidaritat europea i, més enllà, la veritable condició humana.
Iniciem la ruta per la carretera que mena al coll de la Manrella. La deixem quan trobem la pista que duu al Coll de Lli. Pedalem pel “Camí de la Retirada”, la ruta que com milers de republicans van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Antonio Agirre Lekube. Seguim la pista entre perxades, castanyers joves als quals anomenen perxes, fins la font del Cu-cut. Al Coll de Lli travessem la frontera per un corriol que devalla en mig d’una bonica fageda al nucli de Les Illes.
Des de les Illes, primer poble que trobaven els refugiats passada la frontera, seguim les indicacions de Ceret i Fonfreda pedalant còmodament per una pista rural asfaltada de gran bellesa tant per l’amplada com pels esposos boscos de castanyers que serpenteja les vessants oriental del Puig de les Pedrises. Passem a tocar de plàcids masos des dels quals es domina una bona panoràmica del Massís de l’Albera coronat pel Puig Neulòs.
Canviem de vessant a partir del Coll de Miralles, i pocs quilòmetres enllà, al Coll de la Brossa, deixem el camí asfaltat que baixa cap a Ceret. Entre les escletxes de la abundosa vegetació que omple el paisatge podem veure a banda de Ceret, tots els nuclis que esquitxen la Plana de Roselló i el mar. La bellesa que la imatge desprèn queda enterbolida amb el record del patiment que es va viure a la platja d’Argelès, un lloc important de la memòria col·lectiva del camí de l'exili, entre 1939 i 1941.
A la platja del municipi nord-català s’emplaçà el primer dels camps de concentració francesos organitzat a cuita-corrents per mantenir controlats els milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies, que fugien d'Espanya preveient la imminent victòria del bàndol nacional.
A Coll de la Brossa inicem el tram final d’ascensió a Coll dels Pous, el cim del Roc de Pous ens ajuda a identificar-lo, per travessar de nou la frontera. Pedalem per la cara nord de la Serra de les Salines on la fageda s’hi troba còmode. Quan el bosc ho permet la imatge del Canigó nevat ens arriba límpida i propera. A l’altra banda de la vall del Tet, els relleus de Les Corberes es distingeixen nitidament, destacant entre tots la silueta típica del Puig de Bugarag.
Travessem la linia imaginària que defineix el concepte de frontera i fem una parada per pujar al Roc del Pou, massa proper i amb unes panoràmiques extenses de les dues planes, la de l’Empordà i la del Rosselló, per deixar-ho còrrer desprès de l’esforç invertit per arribar fins aquí.
Un bonic corriol surt al costat de la cova on segons la tradició fou trobada l’antiga imatge de la Mare de Déu de les Salines, a tocar del santuari. L’edifici està ubicat en un petit pla que abans de la construcció de la capella era conegut com a Camp de les Salines, degut a les “saleres" o "salines" que hi havia, nom que feia referència a les lloses damunt de les quals els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven a pasturar. Després de l’edificació, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
Ens deixem caure veloçment fins al final de la ruta per una pista còmoda voltada d’una vegetació d'exuberància excepcional. Passem a tocar del castell de Cabrera, una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la roca de Cabrera, que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa. Arribem de nou a Coll de Lli des d’on anem a la Vajol pel mateix camí de l’inici de la ruta.
Gener de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de la Mare de Déu del Remei. Santuari de les Salines. Castell de Cabrera.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://ca.lavajol.cat/
http://www.empordaturisme.com/