Selva SEL 027_Santa Coloma de Farners
Les Guilleries. Puig d’Argimon. La Pedrosa. Turó d’en Planes. Roca Abellera. Turó del Vent.
Santa Coloma de Farners — Riudarenes — L’Esparra — Sant Pere Cercada — Castell de Farners — Santa Coloma de Farners
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:39 km
Desnivell:860 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Castell de Farners i Sant Pere Cercada
Ruta que des de la Plana de la Selva s?endinsa al sud de les Guilleries, pedalant sempre per bons camins de sauló i ens regala grans dosis de bosc que s?escampen per pujols, valls, colls i fondalades. Un trajecte que es complementa amb tres descobertes singulars d?origen romànic: el monestir de Sant Pere Cercada, l?ermita de Farners i el castell del mateix nom.
Sortim del Parc de Sant Salvador seguint una via verda que marxa... Castell de Farners i Sant Pere Cercada
Ruta que des de la Plana de la Selva s’endinsa al sud de les Guilleries, pedalant sempre per bons camins de sauló i ens regala grans dosis de bosc que s’escampen per pujols, valls, colls i fondalades. Un trajecte que es complementa amb tres descobertes singulars d’origen romànic: el monestir de Sant Pere Cercada, l’ermita de Farners i el castell del mateix nom.
Sortim del Parc de Sant Salvador seguint una via verda que marxa pel marge dret de la Riera de Santa Coloma, un dels principals afluents de la Conca de la Tordera, que baixa mansament sobre un llit sorrenc. Sortim al balneari de Termes d’Orion on travessem la riera i continuem per un camí ample i còmode que ens deixa als afores de Riudarenes. Mentre pedalem podem veure clarament cap a l’oest dominant la plana de la Selva el santuari de la Mare de Deu d’Argimon que ens acompanyaré mentre recorrem la Vall Llobera
Enfilem cap a la muntanya per bones pistes de sauló ben compactat que ens portarà fins el Raval de¬¬¬¬¬ l’Esparra, un petit nucli on hi ha, davant de la rectoria, l’esglesia de Sant Martí d’Esparra en estat molt ruinòs ja que durant el temporal Glòria de gener de 2020 el campanar de l'església va patir un esfondrament atribuït als afectes del temporal i al mal estat de conservació de l’edifici.
Naveguem per boscos frondosos i de vegetació molt variada, tot i que el que predomina son els pins pinyoners, alzinars (principalment alzinar muntanyenc) i algunes suredes, de caràcter mediterrani, i rouredes, vegetació arbustiva original que conviu o en bona part han estat substituda per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets.
Recorrem sota l’atenta mirada del santuari de Sant Argimon, ubicat damunt un turó granític i construit on es dreçava l’antic castell d’Argimon “Castro Argimonte” del qual encara queden les restes d’una torre quadrada de vuit metres d’alçada que devia tenir tres plantes i la primitiva capella del s. XI, que és una capella romànica de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural.
Quan sortim del fons de la vall enfilant pels costers a migdia de la serra de La Perosa la pujada s’intensifica tot i que no presenta cap problema per progressar adequadament. Quan arribem a la carena deixem la pista principal i retallem pel camí que passa pels masos de Can Sureda i l’Arboç. Tornem a la pista principal que tornem a deixar quan trobem l’entrada de Can Formiga, barrada per una cadena. El camí no entra al mas i ens permet baixar per una pista que pràcticament es transforma en un corriol a un dels objectius del dia: el monestir romànic de Sant Per Cercada.
El monestir està documentat l’any 1063. L’any 1163 s’hi establí una col·legiata de canonges regulars de Sant Agustí. Tot i l’oposició del monestir de Breda, el de Sant Pere creix i es consolida com un dels monestirs més importants de la contrada. A partir del s. XV la comunitat agustiniana es va ellanguí fins la seva supressió l’any 1592. De l’antic monestir, no n’han quedat altres vestigis que la magnífica església i la porta d’accés al recinte. Han desaparegut el claustre i les cel·les monacals. L’església és un dels millors exemplars de l’arquitectura romànica catalana dels segles XII i XIII. És de planta de creu llatina, amb un magnífic cimbori i tres absis, que s’obren al creuer. Destaca la portalada romànica amb capitells ornamentats amb diversos motius i inscripcions gòtiques als àbacs.
Remuntem novament per una pista còmode que enllaça amb la que ens portarà als peus del castell de Farners. Pel camí és obligat fer una parada al mirador de Roca Abellera que com el Turó del Vent és de tipus dom (turons de roca viva en forma de cúpula, limitada per parets corbes i llises, amb un diàmetre de fins a 125 metres i una alçada màxima de 50 metres. Des del mirador gaudim d’una bona panoràmica que abasta des del castell de Farners al Turó d’Argimon amb la serralada marítima al fons.
Continuem perdent alçada per la bona pista. Sobtadament se’ns apareix la silueta de la torre del Castell de Farners. Deixem la pista que baixa directament a Santa Coloma per tal de visitar tant el castell com l’ermita que s’ubica als peus del castell. No es conserves vestigis de la primitiva església del segle XI, bastida com a capella extramurs dels castell, però si de la construcció feta a l’any 1200, data en que fou consagrada l’església. A aquesta època corresponen l’absis i part dels murs laterals. La major part de l’edifici prové de l’ampliació barroca que fou afegida a l’església romànica i a la qual correspon la porxada. És una ermita molt estimada a Santa Coloma.
La visita al castell és imprescindible, tot i que el darrer tram s’ha de fer a peu. Arquitectònicament segueix el model dels castells del s. XI-XII, amb una torre mestra, en aquest cas rodona i de 12 m. d’alçada, i un recinte que l’envolta limitat per una muralla emmerletada. A l’interior del recinte es poden veure algunes restes d’habitacions i sales. Es tracta d’un espai senzill però molt bonic, i que fàcilment us transporta a èpoques llunyanes. Podreu visitar el recinte que envolta la torre, passejar pel pas de ronda i, sobretot, pujar a la torre, un mirador excepcional de Santa Coloma de Farners, les Guilleries i la plana de la Selva.
Tot i que a tocar de l’església que hi ha a l’esplanada hi surten diversos senders per tornar a Sant Coloma, desfem un tram de camí per anar a buscar la pista que ens baixa al fons de la vall, hi ha trams força drets, a tocar d’una zona de vivers. D’aquí només ens queda un trajecte pel marge dret de la Riera de Santa Coloma que, combinant trams de pista i algun sender, ens porta de nou al Parc de Sant Salvador.
Novembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Can Xifra. Sant Martí d’Esparra. Mare de Deu d’Argimon. Sant Pere Cercada. Mare de Deu de Farners. Castell de Farners.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://www.turismescf.cat/
Ruta que des de la Plana de la Selva s?endinsa al sud de les Guilleries, pedalant sempre per bons camins de sauló i ens regala grans dosis de bosc que s?escampen per pujols, valls, colls i fondalades. Un trajecte que es complementa amb tres descobertes singulars d?origen romànic: el monestir de Sant Pere Cercada, l?ermita de Farners i el castell del mateix nom.
Sortim del Parc de Sant Salvador seguint una via verda que marxa... Castell de Farners i Sant Pere Cercada
Ruta que des de la Plana de la Selva s’endinsa al sud de les Guilleries, pedalant sempre per bons camins de sauló i ens regala grans dosis de bosc que s’escampen per pujols, valls, colls i fondalades. Un trajecte que es complementa amb tres descobertes singulars d’origen romànic: el monestir de Sant Pere Cercada, l’ermita de Farners i el castell del mateix nom.
Sortim del Parc de Sant Salvador seguint una via verda que marxa pel marge dret de la Riera de Santa Coloma, un dels principals afluents de la Conca de la Tordera, que baixa mansament sobre un llit sorrenc. Sortim al balneari de Termes d’Orion on travessem la riera i continuem per un camí ample i còmode que ens deixa als afores de Riudarenes. Mentre pedalem podem veure clarament cap a l’oest dominant la plana de la Selva el santuari de la Mare de Deu d’Argimon que ens acompanyaré mentre recorrem la Vall Llobera
Enfilem cap a la muntanya per bones pistes de sauló ben compactat que ens portarà fins el Raval de¬¬¬¬¬ l’Esparra, un petit nucli on hi ha, davant de la rectoria, l’esglesia de Sant Martí d’Esparra en estat molt ruinòs ja que durant el temporal Glòria de gener de 2020 el campanar de l'església va patir un esfondrament atribuït als afectes del temporal i al mal estat de conservació de l’edifici.
Naveguem per boscos frondosos i de vegetació molt variada, tot i que el que predomina son els pins pinyoners, alzinars (principalment alzinar muntanyenc) i algunes suredes, de caràcter mediterrani, i rouredes, vegetació arbustiva original que conviu o en bona part han estat substituda per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets.
Recorrem sota l’atenta mirada del santuari de Sant Argimon, ubicat damunt un turó granític i construit on es dreçava l’antic castell d’Argimon “Castro Argimonte” del qual encara queden les restes d’una torre quadrada de vuit metres d’alçada que devia tenir tres plantes i la primitiva capella del s. XI, que és una capella romànica de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural.
Quan sortim del fons de la vall enfilant pels costers a migdia de la serra de La Perosa la pujada s’intensifica tot i que no presenta cap problema per progressar adequadament. Quan arribem a la carena deixem la pista principal i retallem pel camí que passa pels masos de Can Sureda i l’Arboç. Tornem a la pista principal que tornem a deixar quan trobem l’entrada de Can Formiga, barrada per una cadena. El camí no entra al mas i ens permet baixar per una pista que pràcticament es transforma en un corriol a un dels objectius del dia: el monestir romànic de Sant Per Cercada.
El monestir està documentat l’any 1063. L’any 1163 s’hi establí una col·legiata de canonges regulars de Sant Agustí. Tot i l’oposició del monestir de Breda, el de Sant Pere creix i es consolida com un dels monestirs més importants de la contrada. A partir del s. XV la comunitat agustiniana es va ellanguí fins la seva supressió l’any 1592. De l’antic monestir, no n’han quedat altres vestigis que la magnífica església i la porta d’accés al recinte. Han desaparegut el claustre i les cel·les monacals. L’església és un dels millors exemplars de l’arquitectura romànica catalana dels segles XII i XIII. És de planta de creu llatina, amb un magnífic cimbori i tres absis, que s’obren al creuer. Destaca la portalada romànica amb capitells ornamentats amb diversos motius i inscripcions gòtiques als àbacs.
Remuntem novament per una pista còmode que enllaça amb la que ens portarà als peus del castell de Farners. Pel camí és obligat fer una parada al mirador de Roca Abellera que com el Turó del Vent és de tipus dom (turons de roca viva en forma de cúpula, limitada per parets corbes i llises, amb un diàmetre de fins a 125 metres i una alçada màxima de 50 metres. Des del mirador gaudim d’una bona panoràmica que abasta des del castell de Farners al Turó d’Argimon amb la serralada marítima al fons.
Continuem perdent alçada per la bona pista. Sobtadament se’ns apareix la silueta de la torre del Castell de Farners. Deixem la pista que baixa directament a Santa Coloma per tal de visitar tant el castell com l’ermita que s’ubica als peus del castell. No es conserves vestigis de la primitiva església del segle XI, bastida com a capella extramurs dels castell, però si de la construcció feta a l’any 1200, data en que fou consagrada l’església. A aquesta època corresponen l’absis i part dels murs laterals. La major part de l’edifici prové de l’ampliació barroca que fou afegida a l’església romànica i a la qual correspon la porxada. És una ermita molt estimada a Santa Coloma.
La visita al castell és imprescindible, tot i que el darrer tram s’ha de fer a peu. Arquitectònicament segueix el model dels castells del s. XI-XII, amb una torre mestra, en aquest cas rodona i de 12 m. d’alçada, i un recinte que l’envolta limitat per una muralla emmerletada. A l’interior del recinte es poden veure algunes restes d’habitacions i sales. Es tracta d’un espai senzill però molt bonic, i que fàcilment us transporta a èpoques llunyanes. Podreu visitar el recinte que envolta la torre, passejar pel pas de ronda i, sobretot, pujar a la torre, un mirador excepcional de Santa Coloma de Farners, les Guilleries i la plana de la Selva.
Tot i que a tocar de l’església que hi ha a l’esplanada hi surten diversos senders per tornar a Sant Coloma, desfem un tram de camí per anar a buscar la pista que ens baixa al fons de la vall, hi ha trams força drets, a tocar d’una zona de vivers. D’aquí només ens queda un trajecte pel marge dret de la Riera de Santa Coloma que, combinant trams de pista i algun sender, ens porta de nou al Parc de Sant Salvador.
Novembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Can Xifra. Sant Martí d’Esparra. Mare de Deu d’Argimon. Sant Pere Cercada. Mare de Deu de Farners. Castell de Farners.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://www.turismescf.cat/