Maresme MAR 010_Canet de Mar
Parc del Montnegre i el Corredor. Serra de Salt. Serra de l’Avetar. Serra d’en Regàs
Canet de Mar — Creu de Pedracastell — Can Palau — Coll d’en Cona — Hortasavinyà — Coll de Portell — Coll dels Sords — Sant Martí de Montnegre — Coll de can Poliva — Cal Paraire — Coll Senís — Collsacreu — Arenys de Munt — Canet de Mar
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:47 km
Desnivell:1500 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:difícil
Volta al Montnegre.
Una llarga ruta que volta el massís del Montnegre, un espai protegit que s?estén entre la Tordera i la Riera de Vallalta, el nom del qual prové de la foscor dels seus boscos d'alzines. Un trajecte molt recomanable per conèixer l?essència d?aquest conjunt muntanyós sempre verd, molt estimat per senderistes i ciclistes de muntanya de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Entrem de ple a la muntanya des del Camp municipal d?Atletism... Volta al Montnegre.
Una llarga ruta que volta el massís del Montnegre, un espai protegit que s’estén entre la Tordera i la Riera de Vallalta, el nom del qual prové de la foscor dels seus boscos d'alzines. Un trajecte molt recomanable per conèixer l’essència d’aquest conjunt muntanyós sempre verd, molt estimat per senderistes i ciclistes de muntanya de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Entrem de ple a la muntanya des del Camp municipal d’Atletisme a la part alta de Canet seguint la direcció del cim de Pedracastell on hi arribem després de superar rampes costerudes, un fet habitual a la serralada del Montnegre. A tocar del cim hi ha el Mirador de la Creu de Canet o Creu de Pedracastell, una monument de grans dimensions ubicat als contraforts més meridionals de la serra del Montnegre i el Corredor des d’on es contempla una bona perspectiva de la serra amb el rerefons del Montseny si mirem cap al nord i una imatge de la costa des Canet fins a Sant Pol cap al sud.
L'origen de la creu es remunta a l'any 1902, quan Domènech i Montaner, amb l'escultor Alfons Juyol, en va construir una de modernista, promoguda per Marià Serra. Una ventada la va tombar l'any 1925 i se'n va alçar una còpia, feta pel seu fill, Pere Domènech Roura, la qual va ser enderrocada pels anarquistes el 1936. La creu actual, de signe gaudinià, va ser erigida per Isidre Puig Boada, deixeble i col·laborador de l'arquitecte, l'any 1954.
Voregem el cim de Pedracastell per la vessant nord i ens deixem caure per una vall soliua i ombrívola sense gaires rastres de civilització fins que no arribem a la carretera, al fons de la vall regada per la riera de Vallalta. La travessem per un petit pont continuant per la pista que porta al mas Can Castellanet. Just abans d’arribar-hi ens desviem per un sender en pujada, força costerut a l’inici, que connecta al cap de poc amb una pista més transitable que remunta per la carena de la Serra de Salt fins la carena de la Serra del Montnegre. Un trajecte amb algun tram de fort pendent que passa per la urbanització de Can Palau, amb tan poca activitat que sembla que no hi visqui ningú.
Arribem al Collet d’en Cona a la carena del Montnegre. Marxem cap a llevant per arribar al conegut lloc de Can Benet Vives, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional. Si es vol en aquesta collada es pot retallar la ruta anant directament a Sant Martí de Montnegre o baixant directament al fons de la vall de Fuirosos. La ruta però continua per pista rodadora que duu directament al nucli d’Hortasavinyà. A mig camí veiem les restes d’un antic forn de calç amb un interessant plafó informatiu dels usos i la producció d’aquest producte molt comú fins als anys trenta del segle passat. Tot i no ser necessari ens acostem fins al nucli principal del llogaret d’Hortasavinyà format per l’església parroquial de Sant Llop o Santa Eulàlia amb la rectoria, un hostal, el centre d’informació del parc i una escola unitària. ¬Un llogaret de pau i tranquil·litat on les veus dels infants ixen de l’aula i s’escampen com notes musicals pels boscos del Montnegre. Veritablement un entorn envejable per aprendre.
Continuem per la pista amb indicacions direccionals cap a Tordera que deixem prop de l’Hostal de Sant Llop per un camí que porta a Coll dels Sords. Naveguem per un frondós bosc on es barregen alzines, sureres i pins pinyoners centenaris. Pedalem per un espai soliu flanquejant les valls que aboquen les aigües a la Tordera. A Coll dels Sords iniciem el descens cap a la Vall de Fuirosos, una vall regada per la riera del mateix nom que recull les aigües de les vessants nords del Montnegre, amb tram finals de fort pendent. Afortunadament a l’altra banda de la riera el pendent dels camins que remunten per la vall del Sot de la Baga fins al disseminat de Montnegre son uniformes per progressar, excepte algun tram, còmodament damunt la bicicleta. Al centre del poble es troba la parròquia de Sant Martí de Montnegre, indret ja esmentat el segle XI, i que aleshores era ocupat per un castell, centre de la baronia homònima.
Continuem per la pista de Olzinelles i Vallgorguina. Flanquegem per boscos humits i ombrívols de la cara nord del Montnegre per pista rodadora que ens porta a Coll de Can Poliva on prenem la pista que duu a la finca de Can Paraire. Som de nou a la cara sud del Montnegre. Continuem per la carena del contrafort de la serra vertebrat pel Coll Senís, pas obligat per arribar a la urbanització de Collsacreu. Evitem la carretera enllaçant diversos senders per baixar a Arenys de Mar. Al sud de la població enfilem cap a la urbanització arenys Residencial per trobar el Camí d’Arenys a Canet, una bona pista que ens porta sense problemes al punt de partida.
Juny de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Creu de Pedracastell. Forn de Calç d’Hortasavinyà. Santa Eulàlia d’Hortasavinyà. Sant Martí de Montnegre.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.canetdemar.cat/turisme
Una llarga ruta que volta el massís del Montnegre, un espai protegit que s?estén entre la Tordera i la Riera de Vallalta, el nom del qual prové de la foscor dels seus boscos d'alzines. Un trajecte molt recomanable per conèixer l?essència d?aquest conjunt muntanyós sempre verd, molt estimat per senderistes i ciclistes de muntanya de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Entrem de ple a la muntanya des del Camp municipal d?Atletism... Volta al Montnegre.
Una llarga ruta que volta el massís del Montnegre, un espai protegit que s’estén entre la Tordera i la Riera de Vallalta, el nom del qual prové de la foscor dels seus boscos d'alzines. Un trajecte molt recomanable per conèixer l’essència d’aquest conjunt muntanyós sempre verd, molt estimat per senderistes i ciclistes de muntanya de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Entrem de ple a la muntanya des del Camp municipal d’Atletisme a la part alta de Canet seguint la direcció del cim de Pedracastell on hi arribem després de superar rampes costerudes, un fet habitual a la serralada del Montnegre. A tocar del cim hi ha el Mirador de la Creu de Canet o Creu de Pedracastell, una monument de grans dimensions ubicat als contraforts més meridionals de la serra del Montnegre i el Corredor des d’on es contempla una bona perspectiva de la serra amb el rerefons del Montseny si mirem cap al nord i una imatge de la costa des Canet fins a Sant Pol cap al sud.
L'origen de la creu es remunta a l'any 1902, quan Domènech i Montaner, amb l'escultor Alfons Juyol, en va construir una de modernista, promoguda per Marià Serra. Una ventada la va tombar l'any 1925 i se'n va alçar una còpia, feta pel seu fill, Pere Domènech Roura, la qual va ser enderrocada pels anarquistes el 1936. La creu actual, de signe gaudinià, va ser erigida per Isidre Puig Boada, deixeble i col·laborador de l'arquitecte, l'any 1954.
Voregem el cim de Pedracastell per la vessant nord i ens deixem caure per una vall soliua i ombrívola sense gaires rastres de civilització fins que no arribem a la carretera, al fons de la vall regada per la riera de Vallalta. La travessem per un petit pont continuant per la pista que porta al mas Can Castellanet. Just abans d’arribar-hi ens desviem per un sender en pujada, força costerut a l’inici, que connecta al cap de poc amb una pista més transitable que remunta per la carena de la Serra de Salt fins la carena de la Serra del Montnegre. Un trajecte amb algun tram de fort pendent que passa per la urbanització de Can Palau, amb tan poca activitat que sembla que no hi visqui ningú.
Arribem al Collet d’en Cona a la carena del Montnegre. Marxem cap a llevant per arribar al conegut lloc de Can Benet Vives, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional. Si es vol en aquesta collada es pot retallar la ruta anant directament a Sant Martí de Montnegre o baixant directament al fons de la vall de Fuirosos. La ruta però continua per pista rodadora que duu directament al nucli d’Hortasavinyà. A mig camí veiem les restes d’un antic forn de calç amb un interessant plafó informatiu dels usos i la producció d’aquest producte molt comú fins als anys trenta del segle passat. Tot i no ser necessari ens acostem fins al nucli principal del llogaret d’Hortasavinyà format per l’església parroquial de Sant Llop o Santa Eulàlia amb la rectoria, un hostal, el centre d’informació del parc i una escola unitària. ¬Un llogaret de pau i tranquil·litat on les veus dels infants ixen de l’aula i s’escampen com notes musicals pels boscos del Montnegre. Veritablement un entorn envejable per aprendre.
Continuem per la pista amb indicacions direccionals cap a Tordera que deixem prop de l’Hostal de Sant Llop per un camí que porta a Coll dels Sords. Naveguem per un frondós bosc on es barregen alzines, sureres i pins pinyoners centenaris. Pedalem per un espai soliu flanquejant les valls que aboquen les aigües a la Tordera. A Coll dels Sords iniciem el descens cap a la Vall de Fuirosos, una vall regada per la riera del mateix nom que recull les aigües de les vessants nords del Montnegre, amb tram finals de fort pendent. Afortunadament a l’altra banda de la riera el pendent dels camins que remunten per la vall del Sot de la Baga fins al disseminat de Montnegre son uniformes per progressar, excepte algun tram, còmodament damunt la bicicleta. Al centre del poble es troba la parròquia de Sant Martí de Montnegre, indret ja esmentat el segle XI, i que aleshores era ocupat per un castell, centre de la baronia homònima.
Continuem per la pista de Olzinelles i Vallgorguina. Flanquegem per boscos humits i ombrívols de la cara nord del Montnegre per pista rodadora que ens porta a Coll de Can Poliva on prenem la pista que duu a la finca de Can Paraire. Som de nou a la cara sud del Montnegre. Continuem per la carena del contrafort de la serra vertebrat pel Coll Senís, pas obligat per arribar a la urbanització de Collsacreu. Evitem la carretera enllaçant diversos senders per baixar a Arenys de Mar. Al sud de la població enfilem cap a la urbanització arenys Residencial per trobar el Camí d’Arenys a Canet, una bona pista que ens porta sense problemes al punt de partida.
Juny de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Creu de Pedracastell. Forn de Calç d’Hortasavinyà. Santa Eulàlia d’Hortasavinyà. Sant Martí de Montnegre.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.canetdemar.cat/turisme