Languedoc-Rosellón LAR 009_Prats de Molló
Montfalgars. Serra Llarga de Monars. Puig de les Covines. Puig Colom
Prats de Molló – El Xetard – Santa Margarida de Coll d’Ares – Coll d’Ares – Coll de Vernedell – Coll Pregon – Coll de Malrem – La Menera – Coll de la Cella – Prats de Molló
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:36 km
Desnivell:1410 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Envistes del Ripollès i l?Alta Garrotxa des de la Catalunya Nord
Ruta pels límits fronterers de les comarques del Ripollès i el Vallespir. Un viatge de grans panoràmiques per la carena que es desplega entre Coll d?Ares i Coll de Malrem sense sentir-se en cap moment fora de casa.
Just sortir del poble en direcció a Coll d?Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l?antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada d?El Xetard. P... Envistes del Ripollès i l’Alta Garrotxa des de la Catalunya Nord
Ruta pels límits fronterers de les comarques del Ripollès i el Vallespir. Un viatge de grans panoràmiques per la carena que es desplega entre Coll d’Ares i Coll de Malrem sense sentir-se en cap moment fora de casa.
Just sortir del poble en direcció a Coll d’Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l’antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada d’El Xetard. Perdem alçada per la carretera fins trobar una desviació a la dreta que passa pel mas de Can Got i que s’endinsa per la vall del Canadell.
Entrem en un bosc densament poblat, on les ombres jogasseres es projecten entre la densa vegetació. Pedalem per una bona pista que serpenteja amb llargues llaçades per un esplendorós bosc que va alternant avets, castanyers, faigs, etc. Sense saber-ho recorrem camins que es despleguen pel vessant nord de la carena transfronterera, a l’altra banda de Coll d’Ares, camins de la retirada per on els republicans fugien desvalguts i exhausts de la lacra feixista. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939.
Envoltats d’una densa vegetació quan petites escletxes ho permeten, veiem la Torre del Mir, molt popular entre els habitant de Prats de Molló. La Torre del Mir, d'origen medieval i datada al segle XIII, formava part del circuït de defensa del poble. Actualment ha estat molt ben restaurada i fins i tot s’hi pot pujar i gaudir d'una magnífica vista del Vallespir, el Canigó i el Ripollès (us adjuntem una variant de la ruta per si la voleu visitar).
Sortint del bosc, el paisatge s’obre i ens ofereix una bona perspectiva dels relleus que tanquen la vall: el Canigó i les serralades frontereres de la Garrotxa i Empordà, com el Comanegra, el massís de les Salines i més enllà, traient el cap, el Puig Neulós.
Sortim a la carretera. A tocar veiem les restes de Santa Margarida de Coll d'Ares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 tingué una església i l'hospital de donats. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39, ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar la nit.
Fem un tram de carretera i en un revolt tancat prenem a l’esquerra; està indicat com a “Camí de la Retirada”, per on els exiliats entraven a França des de Coll d’Ares. Hi ha un tram petit on cal empènyer la bici per arribar al coll.
Seguint la senyalització del GR, ens enfilem cap al cim de Montfalgars. Deixem la pista en un revolt tancat abans que toqui cim per un sender que ens deixa literalment en terra de ningú, encaixats entre dues tanques de filferro que recorren la carena marcant una clara franja divisòria, coincident amb els mapes, que separa territoris a nivell administratiu; viatjant en bicicleta, però, ens adonem que simplement canviem de vall i que les afinitats entre veïns de fronteres son prou grans com per evitar establir diferències importants.
Baixem al Coll de Vernedell per un sender molt dret que demana tècnica i precisió. Quan s’acaba la baixada continuem per una pista fresada fins al coll. Una altra opció per arribar a aquesta collada des de Coll d’Ares és seguir una pista que marxa planera a l’esquerra de la ruta proposada.
A Coll de Vernedell continuem per les traces deixades per vehicles 4x4, sempre encaixats entre les dues tanques que delimiten la frontera, fins a l’arrodonit Puig de Can Pubill, un espai ample i obert des d’on gaudir dels relleus que ens envolten: tants cims, Garrotoxa, Ripollès, Osona..., que es fa difícil distingir-los tots. Exhaurit el pla per on naveguem, baixem a Coll de Malrem per un bonic sender, no sempre ciclable, voltats de trams de falgueres que es mengen el camí o boniques fagedes que el fan més amable.
Al coll tornem a entrar a França, seguim per un sender que sense perdre alçada transcorre pel vessant dret de la vall fins trobar una pista que ens portarà a la collada del mas Casanova, des del qual ens deixem caure ràpidament encaixats a la vall fins a la Manera, petit nucli de caire arquitectònic afrancesat.
La ruta continua per l’esquerra de la vall de la Ribera de la Manera, navegant per una bonica zona boscosa fins que trobem una pista menys fresada a tocar d’un mas, que seguim a l’esquerra en pujada. Iniciem una llarga i solitària pujada, amb alguns trams de fort pendent, que fent llaçades ens duu al punt d’inflexió final de la ruta, Coll de la Cella, amb vistes excel·lents.
Al mateix revolt de la carretera on acabem de desembocar surt una pista que pel vessant oriental de Puig Colom ens retorna, cinc cents metres mes avall, al punt de sortida.
Juliol de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Camí de la retirada
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pratsdemollolapreste.com/ca
Ruta pels límits fronterers de les comarques del Ripollès i el Vallespir. Un viatge de grans panoràmiques per la carena que es desplega entre Coll d?Ares i Coll de Malrem sense sentir-se en cap moment fora de casa.
Just sortir del poble en direcció a Coll d?Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l?antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada d?El Xetard. P... Envistes del Ripollès i l’Alta Garrotxa des de la Catalunya Nord
Ruta pels límits fronterers de les comarques del Ripollès i el Vallespir. Un viatge de grans panoràmiques per la carena que es desplega entre Coll d’Ares i Coll de Malrem sense sentir-se en cap moment fora de casa.
Just sortir del poble en direcció a Coll d’Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l’antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada d’El Xetard. Perdem alçada per la carretera fins trobar una desviació a la dreta que passa pel mas de Can Got i que s’endinsa per la vall del Canadell.
Entrem en un bosc densament poblat, on les ombres jogasseres es projecten entre la densa vegetació. Pedalem per una bona pista que serpenteja amb llargues llaçades per un esplendorós bosc que va alternant avets, castanyers, faigs, etc. Sense saber-ho recorrem camins que es despleguen pel vessant nord de la carena transfronterera, a l’altra banda de Coll d’Ares, camins de la retirada per on els republicans fugien desvalguts i exhausts de la lacra feixista. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939.
Envoltats d’una densa vegetació quan petites escletxes ho permeten, veiem la Torre del Mir, molt popular entre els habitant de Prats de Molló. La Torre del Mir, d'origen medieval i datada al segle XIII, formava part del circuït de defensa del poble. Actualment ha estat molt ben restaurada i fins i tot s’hi pot pujar i gaudir d'una magnífica vista del Vallespir, el Canigó i el Ripollès (us adjuntem una variant de la ruta per si la voleu visitar).
Sortint del bosc, el paisatge s’obre i ens ofereix una bona perspectiva dels relleus que tanquen la vall: el Canigó i les serralades frontereres de la Garrotxa i Empordà, com el Comanegra, el massís de les Salines i més enllà, traient el cap, el Puig Neulós.
Sortim a la carretera. A tocar veiem les restes de Santa Margarida de Coll d'Ares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 tingué una església i l'hospital de donats. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39, ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar la nit.
Fem un tram de carretera i en un revolt tancat prenem a l’esquerra; està indicat com a “Camí de la Retirada”, per on els exiliats entraven a França des de Coll d’Ares. Hi ha un tram petit on cal empènyer la bici per arribar al coll.
Seguint la senyalització del GR, ens enfilem cap al cim de Montfalgars. Deixem la pista en un revolt tancat abans que toqui cim per un sender que ens deixa literalment en terra de ningú, encaixats entre dues tanques de filferro que recorren la carena marcant una clara franja divisòria, coincident amb els mapes, que separa territoris a nivell administratiu; viatjant en bicicleta, però, ens adonem que simplement canviem de vall i que les afinitats entre veïns de fronteres son prou grans com per evitar establir diferències importants.
Baixem al Coll de Vernedell per un sender molt dret que demana tècnica i precisió. Quan s’acaba la baixada continuem per una pista fresada fins al coll. Una altra opció per arribar a aquesta collada des de Coll d’Ares és seguir una pista que marxa planera a l’esquerra de la ruta proposada.
A Coll de Vernedell continuem per les traces deixades per vehicles 4x4, sempre encaixats entre les dues tanques que delimiten la frontera, fins a l’arrodonit Puig de Can Pubill, un espai ample i obert des d’on gaudir dels relleus que ens envolten: tants cims, Garrotoxa, Ripollès, Osona..., que es fa difícil distingir-los tots. Exhaurit el pla per on naveguem, baixem a Coll de Malrem per un bonic sender, no sempre ciclable, voltats de trams de falgueres que es mengen el camí o boniques fagedes que el fan més amable.
Al coll tornem a entrar a França, seguim per un sender que sense perdre alçada transcorre pel vessant dret de la vall fins trobar una pista que ens portarà a la collada del mas Casanova, des del qual ens deixem caure ràpidament encaixats a la vall fins a la Manera, petit nucli de caire arquitectònic afrancesat.
La ruta continua per l’esquerra de la vall de la Ribera de la Manera, navegant per una bonica zona boscosa fins que trobem una pista menys fresada a tocar d’un mas, que seguim a l’esquerra en pujada. Iniciem una llarga i solitària pujada, amb alguns trams de fort pendent, que fent llaçades ens duu al punt d’inflexió final de la ruta, Coll de la Cella, amb vistes excel·lents.
Al mateix revolt de la carretera on acabem de desembocar surt una pista que pel vessant oriental de Puig Colom ens retorna, cinc cents metres mes avall, al punt de sortida.
Juliol de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Camí de la retirada
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pratsdemollolapreste.com/ca