Alt Urgell AUR 017_Sorribes
Parc Natural del Cadí-Moixeró. Vall de la Vansa. Montsec de Tost
Sorribes – Montargull – Molí de Fórnols – Fórnols – Coll de Bancs – Adraén – Coll de Laguén – Coll de Creus – Banyeres – Sant Julià dels Garrics – La Barceloneta – Sorribes
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:895 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
El despoblat de Banyeres
La ruta ens permet un plàcid viatge flotant per damunt la vall de la Vansa contemplant els relleus que l?envolten, descobrir pobles que traspuen serenitat i calma, comprovar amb tristesa la fi del nucli de Banyeres i descobrir una joia arquitectònica del romànic de la vall com és l?església de Sant Julià dels Garrics.
Des de Sorribes remuntem la tranquil·la i plàcida vall de la Vansa fins al Molí de Fórnols des d?on iniciem l?ascensió al... El despoblat de Banyeres
La ruta ens permet un plàcid viatge flotant per damunt la vall de la Vansa contemplant els relleus que l’envolten, descobrir pobles que traspuen serenitat i calma, comprovar amb tristesa la fi del nucli de Banyeres i descobrir una joia arquitectònica del romànic de la vall com és l’església de Sant Julià dels Garrics.
Des de Sorribes remuntem la tranquil·la i plàcida vall de la Vansa fins al Molí de Fórnols des d’on iniciem l’ascensió al poble de Fórnols per una pista de bon ferm que fa còmode la pujada. A mesura que guanyem alçada i sortim del fons de la vall, la perspectiva del territori que ens envolta creix exponencialment. El Cadí es fa present cada vegada amb més força, sobretot en els relleus més occidentals de la serra, i el seu petit germà, el Cadinell, dóna forma a l’estreta vall, solitària i desconeguda, de Ribanegra.
A Fórnols continuem per la carretera fins al Coll de Laguén. Malgrat aquesta part del trajecte per asfalt pugui semblar pesada a priori, res més al contrari. La calma, pau i tranquil·litat que es respira a tota la vall impregna cada pedalada convertint aquest tram en instants màgics que conviden a la relaxació i a la contemplació, especialment dels relleus que ens envolten. Flotant per la carretera a vol d’ocell, el paisatge es desplega davant nostre i inunda la mirada. El petit nucli d’Ossera, enfilat en un ressalt rocós al fons de la vall, l’arrodonida silueta de la Tosa Pelada de Port del Comte o les esquerpes parets de la serra del Verd tancant la vall per l’est... Sembla com si el paisatge acompanyat de l’aire fresc del matí volgués acaronar-te la pell per fer-te el moviment molt més plaent.
Passat el Coll de Bancs podem veure, a l’altra banda de la vall solcada pel riu de Bona, l’objectiu de la sortida: el despoblat de Banyeres, als peus del Montsec de Tost o Montsec de Cadí. Ubicat a la capçalera del riu de Bona, a 1.434 metres d'altitud, trobem un poble de bucòlica i pastoral imatge completament integrat al paisatge, Adraén, el més alt de la Vall de la Vansa. Un nucli de pocs habitants, calmat, amb alguna teulada fumejant però on és més fàcil escoltar les gallines escatainar que trobar algú pel carrer.
Seguim per carretera fins a Coll de Laguén, on prenem la pista que porta a l’antic nucli de Banyeres. Mentre avancem, la presència dels cims occidentals del Cadí es fan més evidents. Arribem a Coll de Creus, un paisatge màgic de terres vermelles que crida poderosament l’atenció. A l’altra banda del coll gaudim de les serralades pirinenques del Principat, així com de la capital de l’Alt Urgell. També paga la pena fer una parada per gaudir de l’entorn a la casa de Coll de Creus.
L’últim tram fins al poble és força pedregós. Des de la llunyania, la ubicació de Banyeres esdevé privilegiada, per damunt d’una profunda vall, en un coster del Montsec de Tost i banyada pel sol tot el dia. Totes les cases estan en un estat deplorable, especialment l’església de Sant Joan, amb el sostre esfondrat. Poc a poc, l’inexorable pas del temps convertirà aquest tranquil i solitari llogaret en un munt de rocs caiguts que la vegetació enterrarà per sempre. I com passa a tots els pobles abandonats ja corren llegendes de tresors amagats a l’església, aparicions al castell, històries de bruixeria…
Una mica desolats pel que sempre representa la mort d’un poble que en altres temps era ple de vida, iniciem el retorn al punt de sortida per un sender local senyalitzat però no especialment sovintejat. Hi ha trams emboscats, però es pot anar fent, exceptuant-ne un de fort pendent on la prudència ens aconsella posar peu a terra pel risc de saltar pel davant.
Un cop a la vall ens desviem momentàniament per conèixer de prop Sant Julià dels Garrics, una església romànica de notables dimensions, construïda a la segona meitat del segle XI i reformada durant el segle XIII. Es tracta d’un edifici de gran valor arquitectònic, situat en un indret de notable interès paisatgístic. Desfem un tros de camí, fem un tram de fort pendent fins al mas de cal Muntada i un cop al fons de la vall, la remuntem per carretera fins al punt de sortida.
Setembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Sant Climent de Fórnols. Sant Martí d’Adraén. Sant Joan de Banyeres. Sant Julià dels Garrics
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.alturgell.cat/vansa-i-fornols
La ruta ens permet un plàcid viatge flotant per damunt la vall de la Vansa contemplant els relleus que l?envolten, descobrir pobles que traspuen serenitat i calma, comprovar amb tristesa la fi del nucli de Banyeres i descobrir una joia arquitectònica del romànic de la vall com és l?església de Sant Julià dels Garrics.
Des de Sorribes remuntem la tranquil·la i plàcida vall de la Vansa fins al Molí de Fórnols des d?on iniciem l?ascensió al... El despoblat de Banyeres
La ruta ens permet un plàcid viatge flotant per damunt la vall de la Vansa contemplant els relleus que l’envolten, descobrir pobles que traspuen serenitat i calma, comprovar amb tristesa la fi del nucli de Banyeres i descobrir una joia arquitectònica del romànic de la vall com és l’església de Sant Julià dels Garrics.
Des de Sorribes remuntem la tranquil·la i plàcida vall de la Vansa fins al Molí de Fórnols des d’on iniciem l’ascensió al poble de Fórnols per una pista de bon ferm que fa còmode la pujada. A mesura que guanyem alçada i sortim del fons de la vall, la perspectiva del territori que ens envolta creix exponencialment. El Cadí es fa present cada vegada amb més força, sobretot en els relleus més occidentals de la serra, i el seu petit germà, el Cadinell, dóna forma a l’estreta vall, solitària i desconeguda, de Ribanegra.
A Fórnols continuem per la carretera fins al Coll de Laguén. Malgrat aquesta part del trajecte per asfalt pugui semblar pesada a priori, res més al contrari. La calma, pau i tranquil·litat que es respira a tota la vall impregna cada pedalada convertint aquest tram en instants màgics que conviden a la relaxació i a la contemplació, especialment dels relleus que ens envolten. Flotant per la carretera a vol d’ocell, el paisatge es desplega davant nostre i inunda la mirada. El petit nucli d’Ossera, enfilat en un ressalt rocós al fons de la vall, l’arrodonida silueta de la Tosa Pelada de Port del Comte o les esquerpes parets de la serra del Verd tancant la vall per l’est... Sembla com si el paisatge acompanyat de l’aire fresc del matí volgués acaronar-te la pell per fer-te el moviment molt més plaent.
Passat el Coll de Bancs podem veure, a l’altra banda de la vall solcada pel riu de Bona, l’objectiu de la sortida: el despoblat de Banyeres, als peus del Montsec de Tost o Montsec de Cadí. Ubicat a la capçalera del riu de Bona, a 1.434 metres d'altitud, trobem un poble de bucòlica i pastoral imatge completament integrat al paisatge, Adraén, el més alt de la Vall de la Vansa. Un nucli de pocs habitants, calmat, amb alguna teulada fumejant però on és més fàcil escoltar les gallines escatainar que trobar algú pel carrer.
Seguim per carretera fins a Coll de Laguén, on prenem la pista que porta a l’antic nucli de Banyeres. Mentre avancem, la presència dels cims occidentals del Cadí es fan més evidents. Arribem a Coll de Creus, un paisatge màgic de terres vermelles que crida poderosament l’atenció. A l’altra banda del coll gaudim de les serralades pirinenques del Principat, així com de la capital de l’Alt Urgell. També paga la pena fer una parada per gaudir de l’entorn a la casa de Coll de Creus.
L’últim tram fins al poble és força pedregós. Des de la llunyania, la ubicació de Banyeres esdevé privilegiada, per damunt d’una profunda vall, en un coster del Montsec de Tost i banyada pel sol tot el dia. Totes les cases estan en un estat deplorable, especialment l’església de Sant Joan, amb el sostre esfondrat. Poc a poc, l’inexorable pas del temps convertirà aquest tranquil i solitari llogaret en un munt de rocs caiguts que la vegetació enterrarà per sempre. I com passa a tots els pobles abandonats ja corren llegendes de tresors amagats a l’església, aparicions al castell, històries de bruixeria…
Una mica desolats pel que sempre representa la mort d’un poble que en altres temps era ple de vida, iniciem el retorn al punt de sortida per un sender local senyalitzat però no especialment sovintejat. Hi ha trams emboscats, però es pot anar fent, exceptuant-ne un de fort pendent on la prudència ens aconsella posar peu a terra pel risc de saltar pel davant.
Un cop a la vall ens desviem momentàniament per conèixer de prop Sant Julià dels Garrics, una església romànica de notables dimensions, construïda a la segona meitat del segle XI i reformada durant el segle XIII. Es tracta d’un edifici de gran valor arquitectònic, situat en un indret de notable interès paisatgístic. Desfem un tros de camí, fem un tram de fort pendent fins al mas de cal Muntada i un cop al fons de la vall, la remuntem per carretera fins al punt de sortida.
Setembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Sant Climent de Fórnols. Sant Martí d’Adraén. Sant Joan de Banyeres. Sant Julià dels Garrics
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.alturgell.cat/vansa-i-fornols