Alt Urgell AUR 016_Organyà
Muntanya d’Alinyà. Parc Natural Cadí_Moixeró. Vall de la Vansa. Congost de Tres Ponts
Organyà – Voloriu – Pas de Cal Pinsà – Collada de Cal Penya – Coll Durau – Coll de Maçana – Coll de la Nou – Coll d’Ares – Ossera – Padrinàs – Sorribes de la Vansa – La Barceloneta – Coll d’Arnat – Organyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:66 km
Desnivell:1860 m
Temps:5 h 45 min
Dificultat:difícil
Informació
Volta al congost de la Vansa
Ruta més llarga que no pas exigent, que recorre un territori de contrastos, solitari i a voltes realment inhòspit. Un paisatge on conviuen els relleus recargolats i altius del Prepirineu emmarcat entre l?Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i la tranquil·la vall de la Vansa, fermada per totes bandes y amb una sortida natural pràcticament infranquejable: l?estret congost de la Vansa.
Anem fins al poblet de Fígols, a l?altra banda del ... Volta al congost de la Vansa
Ruta més llarga que no pas exigent, que recorre un territori de contrastos, solitari i a voltes realment inhòspit. Un paisatge on conviuen els relleus recargolats i altius del Prepirineu emmarcat entre l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i la tranquil·la vall de la Vansa, fermada per totes bandes y amb una sortida natural pràcticament infranquejable: l’estret congost de la Vansa.
Anem fins al poblet de Fígols, a l’altra banda del Segre, on prenem un camí rural asfaltat que s’eleva sobre la vall per pendents pronunciats fins a Voloriu, un petit llogaret ubicat en un coster a l’esquerra del Segre, des del qual es domina l’entrada del congost de Tresponts, i un magnífic mirador de la vall de Cabó.
Iniciem una llarga pujada que acabarà a Coll d’Ares per un ferm pedregòs que de vegades demana atacar cada pedalada amb coratge, però que en general és força còmode. Des de Voloriu continuem per la pista que marxa en direcció a Coll de Peguera perfilant la part alta del rocallam de l’estret o congost de la Vansa. Sense arribar al coll enllacem amb una nova pista que remunta persistentment fins passat el Roc de Peguera, que voltem per la dreta.
A partir d’aquí la pista es suavitza i el trajecte és molt agradable fins al coll de la Nou. Veiem a l’altra banda del profund congost de la Vansa l’alterós vessant sud de la Serra del Cadí, ajaguda a les verticals parets que la sustenten des de l’altra vessant i, seguint cap a occident, els darrers contraforts de la serralada, la muntanya de Tost i l’altiplà de Tost, amb els nuclis que s’hi assenten i on haurem de pujar a la segona part de la ruta.
Pedalem per paratges realment inhòspits i salvatges. Un gran silenci ens envolta pertot i els trams boscosos ens distreuen de l’abrupte terreny que ens envolta. A la Collada de Cal Penya tornem a la realitat del territori pel qual estem navegant. A la petita collada se’ns obre una nova dimensió i un inmens paisatge esclata davant els nostres ulls: l’espectacle del Prepirineu, una de les àrees naturals més solitàries i agrestes de Catalunya, desfila per a nosaltres i ens acompanyarà durant la resta del trajecte.
A Coll Durau, a tres minuts caminant, hi ha un dòlmen, un monument funerari de reduïdes dimensions; es desplega una petita però preciosa vall tancada pels tossals de Caup i Gordiola i que contrasta fortament amb el paisatge a l’altra banda del coll de la Maçana, una estreta vall tancada per vertiginoses parets i que cau sobtadament cap a la ribera del Segre. Al final de la mateixa podem distingir el petit nucli de Coll de Nargó.
En pocs metres arribem al coll de la Nou, des d’on es domina una extensa panoràmica de la vall d’Alinyà; si tenim sort podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent. Closa per les serres de Campelles i Port del Comte i la Roca de la Pena, un perfecte anticlinal que dona identitat a la vall, per la seva capçalera es despleguen esgraonadament antigues terrasses agrícoles, ara abandonades, i petits nuclis: el que li dóna nom, Alinyà, i el més vistòs per la seva ubicació privilegiada a la part alta, l’Alzina d’Alinyà.
Enfilem el darrer tram per assolir el coll d’Ares. Prop del coll un pagès intenta, encara tímidament, recuperar una activitat agrícola que era molt comuna a la vall, el conreu de patata del bufet o trumfos, com se’ls anomena localment, una varietat molt preuada que es conrea a camps d’altitud.
Inicem la baixada a Ossera immersos en una abundant massa forestal que de tant en tant ens ofereix una idílica imatge de postal: un petit nucli de cases arrenglerades amb armonia coronant un coster rocallós, amb la bella silueta del Cadí al fons. El cas d’Ossera encara avui és un bon exemple de l’efecte dels neorurals en el territori, reactivat a través de l’artesania l’economia d’un poble que defallia, amb productes de gran qualitat tant en el vessant alimentari com artístic.
Continuem per una carretera pràcticament deserta cap al fons de la vall, passant per Padrinàs, Sorribes i la Barceloneta, punt des d’on iniciem l’ascensió a Coll d’Arnat, que rep el nom d’un petit nucli deshabitat. Mentre guanyem alçada per l’agrest vessant sud de la muntanya de Tost, gaudim d’una bona perpectiva de l’inici del congost de la Vansa abans de desembocar al Segre. És un estret impressionant on el riu s’ha obert camí entre les muntanyes modelant verticals cingleres, una gran cicatriu que ha partit literalment el territori en dos.
A Coll d’Arnat s’acaba el paviment, que ja començava a ser carregòs. Iniciem l’atac a l’altiplà de Montant, primer per la pista principal que duu als nuclis, però la deixem per una que puja al cim més elevat de l’altiplà, des d’on tindrem les millors perspectives del territori. L’esforç adicional mereix amb escreix la pujada, ja que gaudim d’una perspectiva de 360 graus. Som a la part superior d’un pla de relleus suaus i ondulats ocupat per prats i camps de conreu que ens mostren un paratge molt diferent del que hem viscut fins al moment. Un mirador natural dels cims i valls principals de l’alt Pirineu i que ens dóna noves perspectives dels cims prepirinencs.
Iniciem el descens. La baixada la podem fer passant pels pobles o anant a buscar directament la carretera que puja de la Ribera d’Urgellet. En tot cas, quan deixem la bonança del pla ens precipitem sobtadament en l’aèria verticalitat d’una solitària carretera que s’aferra als forts pendents del vessant.
Durant el descens tenim bones perspectives de la sortida dels congostos de la Vansa i de Tresponts. Baixem com flotant entre l’aire calent que puja del fons de la vall, el mateix que des de la vall de Cabó enlaira per damunt de les vertiginoses parets un gran nombre de parapents que, com els voltors, busquen els corrents tèrmics per guanyar alçada.
Per tancar la ruta resta travessar entre les verticals parets del congost de Tresponts, anomenat així pels tres ponts que travessaven el riu de l'antic camí ral d'Organyà a la Seu d'Urgell, dels quals encara podem veure’n vestigis, alguns dels quals netament medievals. Això sí, cal anar amb precaució, ja que en alguns trams és tan estret que el voral de la carretera desapareix!
Agost de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Ossera. Congost dels Tres Ponts
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.organya.cat/
Ruta més llarga que no pas exigent, que recorre un territori de contrastos, solitari i a voltes realment inhòspit. Un paisatge on conviuen els relleus recargolats i altius del Prepirineu emmarcat entre l?Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i la tranquil·la vall de la Vansa, fermada per totes bandes y amb una sortida natural pràcticament infranquejable: l?estret congost de la Vansa.
Anem fins al poblet de Fígols, a l?altra banda del ... Volta al congost de la Vansa
Ruta més llarga que no pas exigent, que recorre un territori de contrastos, solitari i a voltes realment inhòspit. Un paisatge on conviuen els relleus recargolats i altius del Prepirineu emmarcat entre l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i la tranquil·la vall de la Vansa, fermada per totes bandes y amb una sortida natural pràcticament infranquejable: l’estret congost de la Vansa.
Anem fins al poblet de Fígols, a l’altra banda del Segre, on prenem un camí rural asfaltat que s’eleva sobre la vall per pendents pronunciats fins a Voloriu, un petit llogaret ubicat en un coster a l’esquerra del Segre, des del qual es domina l’entrada del congost de Tresponts, i un magnífic mirador de la vall de Cabó.
Iniciem una llarga pujada que acabarà a Coll d’Ares per un ferm pedregòs que de vegades demana atacar cada pedalada amb coratge, però que en general és força còmode. Des de Voloriu continuem per la pista que marxa en direcció a Coll de Peguera perfilant la part alta del rocallam de l’estret o congost de la Vansa. Sense arribar al coll enllacem amb una nova pista que remunta persistentment fins passat el Roc de Peguera, que voltem per la dreta.
A partir d’aquí la pista es suavitza i el trajecte és molt agradable fins al coll de la Nou. Veiem a l’altra banda del profund congost de la Vansa l’alterós vessant sud de la Serra del Cadí, ajaguda a les verticals parets que la sustenten des de l’altra vessant i, seguint cap a occident, els darrers contraforts de la serralada, la muntanya de Tost i l’altiplà de Tost, amb els nuclis que s’hi assenten i on haurem de pujar a la segona part de la ruta.
Pedalem per paratges realment inhòspits i salvatges. Un gran silenci ens envolta pertot i els trams boscosos ens distreuen de l’abrupte terreny que ens envolta. A la Collada de Cal Penya tornem a la realitat del territori pel qual estem navegant. A la petita collada se’ns obre una nova dimensió i un inmens paisatge esclata davant els nostres ulls: l’espectacle del Prepirineu, una de les àrees naturals més solitàries i agrestes de Catalunya, desfila per a nosaltres i ens acompanyarà durant la resta del trajecte.
A Coll Durau, a tres minuts caminant, hi ha un dòlmen, un monument funerari de reduïdes dimensions; es desplega una petita però preciosa vall tancada pels tossals de Caup i Gordiola i que contrasta fortament amb el paisatge a l’altra banda del coll de la Maçana, una estreta vall tancada per vertiginoses parets i que cau sobtadament cap a la ribera del Segre. Al final de la mateixa podem distingir el petit nucli de Coll de Nargó.
En pocs metres arribem al coll de la Nou, des d’on es domina una extensa panoràmica de la vall d’Alinyà; si tenim sort podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent. Closa per les serres de Campelles i Port del Comte i la Roca de la Pena, un perfecte anticlinal que dona identitat a la vall, per la seva capçalera es despleguen esgraonadament antigues terrasses agrícoles, ara abandonades, i petits nuclis: el que li dóna nom, Alinyà, i el més vistòs per la seva ubicació privilegiada a la part alta, l’Alzina d’Alinyà.
Enfilem el darrer tram per assolir el coll d’Ares. Prop del coll un pagès intenta, encara tímidament, recuperar una activitat agrícola que era molt comuna a la vall, el conreu de patata del bufet o trumfos, com se’ls anomena localment, una varietat molt preuada que es conrea a camps d’altitud.
Inicem la baixada a Ossera immersos en una abundant massa forestal que de tant en tant ens ofereix una idílica imatge de postal: un petit nucli de cases arrenglerades amb armonia coronant un coster rocallós, amb la bella silueta del Cadí al fons. El cas d’Ossera encara avui és un bon exemple de l’efecte dels neorurals en el territori, reactivat a través de l’artesania l’economia d’un poble que defallia, amb productes de gran qualitat tant en el vessant alimentari com artístic.
Continuem per una carretera pràcticament deserta cap al fons de la vall, passant per Padrinàs, Sorribes i la Barceloneta, punt des d’on iniciem l’ascensió a Coll d’Arnat, que rep el nom d’un petit nucli deshabitat. Mentre guanyem alçada per l’agrest vessant sud de la muntanya de Tost, gaudim d’una bona perpectiva de l’inici del congost de la Vansa abans de desembocar al Segre. És un estret impressionant on el riu s’ha obert camí entre les muntanyes modelant verticals cingleres, una gran cicatriu que ha partit literalment el territori en dos.
A Coll d’Arnat s’acaba el paviment, que ja començava a ser carregòs. Iniciem l’atac a l’altiplà de Montant, primer per la pista principal que duu als nuclis, però la deixem per una que puja al cim més elevat de l’altiplà, des d’on tindrem les millors perspectives del territori. L’esforç adicional mereix amb escreix la pujada, ja que gaudim d’una perspectiva de 360 graus. Som a la part superior d’un pla de relleus suaus i ondulats ocupat per prats i camps de conreu que ens mostren un paratge molt diferent del que hem viscut fins al moment. Un mirador natural dels cims i valls principals de l’alt Pirineu i que ens dóna noves perspectives dels cims prepirinencs.
Iniciem el descens. La baixada la podem fer passant pels pobles o anant a buscar directament la carretera que puja de la Ribera d’Urgellet. En tot cas, quan deixem la bonança del pla ens precipitem sobtadament en l’aèria verticalitat d’una solitària carretera que s’aferra als forts pendents del vessant.
Durant el descens tenim bones perspectives de la sortida dels congostos de la Vansa i de Tresponts. Baixem com flotant entre l’aire calent que puja del fons de la vall, el mateix que des de la vall de Cabó enlaira per damunt de les vertiginoses parets un gran nombre de parapents que, com els voltors, busquen els corrents tèrmics per guanyar alçada.
Per tancar la ruta resta travessar entre les verticals parets del congost de Tresponts, anomenat així pels tres ponts que travessaven el riu de l'antic camí ral d'Organyà a la Seu d'Urgell, dels quals encara podem veure’n vestigis, alguns dels quals netament medievals. Això sí, cal anar amb precaució, ja que en alguns trams és tan estret que el voral de la carretera desapareix!
Agost de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Ossera. Congost dels Tres Ponts
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.organya.cat/