Noguera NOG 016_Vilanova de Meià
Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec. Montsec de Rúbies. Cinglo de la Cabroa. Puig de Meià
Vilanova de Meià – Sant Sebastià – Coll de la Cabana d’en Pere – Meià – Vilanova de Meià
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:22 km
Desnivell:780 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:mitjana
La Vila vella de Meià
Un viatge als orígens històrics del poblament de la Coma de Meià, concretament a l?antic poblament a recer de l?antic castell de Meià, ubicat als peus del cingles del poderós Montsec de Rúbies i damunt d?un turó des del qual es domina tota la conca. Intensa en paisatge i molt gratificant per l?ànima.
Sortim de Vilanova de Meià en direcció a Santa Maria de Meià. Per una pista ens endinsem de ple a la Coma de Meia, vestida de cultius en tota la seva ... La Vila vella de Meià
Un viatge als orígens històrics del poblament de la Coma de Meià, concretament a l’antic poblament a recer de l’antic castell de Meià, ubicat als peus del cingles del poderós Montsec de Rúbies i damunt d’un turó des del qual es domina tota la conca. Intensa en paisatge i molt gratificant per l’ànima.
Sortim de Vilanova de Meià en direcció a Santa Maria de Meià. Per una pista ens endinsem de ple a la Coma de Meia, vestida de cultius en tota la seva extensió, una plana emmarcada entre el Montsec de Rúbies, la Serra de Sant Mamet i el desguàs del riu Boix en el seu curs cap al Segre. Una conca molt rica en fòssils com es pot comprovar al final de la ruta en un carreró a tocar de l’església, on hi ha jardineres construïdes amb aquests materials provinents d’un antic mar que banyava aquestes terres en temps molt llunyans.
Arribem a Santa Maria de Meià, una vila que encara avui és la capital espiritual de la Coma de Meià com a cap que va ser durant 800 anys del Priorat de Meià. Continuem pel Camí del Coll d’Orenga (que mena al despoblat de Peralba i Fontllonga) per deixar-lo més endavant pel Camí de la Cabroa, iniciant una llarga pujada de trams costeruts que busca el punt feble de la cinglera, l’aeri i impressionant estret del mateix nom. Al poc d’iniciar la pujada passem per l’ermita de Sant Sebastià, un bon lloc per reposar i contemplar el paisatge que es desplega al nostres peus. El pas de l’estret de Cabroa per assolir l’altiplà que s’estén als peus de les moles pètries que coronen el Montsec de Rúbies, es apassionant.
Arribem al coll on hi ha la Cabana d’en Pere. Deixem a l’esquerra el camí del despoblat de Rúbies. Pedalem cap a llevant sota l’atenta mirada de les cingleres, tant properes que semblen precipitar-se damunt nostre. Al llarg de l’espai que queda, que no és molt, entre les cingleres de la part alta i les que s’aixequen des de la coma, es multipliquen els cultius d’alzines tofoneres, un recurs suggerent per l’economia de la zona. Perdem alçada ràpidament fruint en tot moment de l’abrupte paisatge que ens envolta, omplint d’energia i vitalitat el cos i l’ànima.
Ens desviem, evitant caure al fons de la vall, en direcció a l’ermita Mare de Déu del Puig de Meià. Des del Coll de Meià, intersecció de la ruta per iniciar el descens a Vilanova, accedim al Puig de Meià, un petit pla on hi havia el poble vell de Meià, origen històric del poblament de la Coma. Vila i Castell van ser arrasats pel compte Mateu de Foix, fet que va ocasionar que la població es traslladés a la Vila Nova de Meià (al peu del puig) i abandonés la vila vella. A molts indrets del pla del puig hi queden vestigis de les cases de l'antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d'algunes torres que la defensaven. Aquestes edificacions tenien l'origen en un poblat ibèric, que es va romanitzar agafant el nom del seu propietari (Medius), que després va servir per donar nom al turó, a l'antiga vila i castell i a tots els pobles i termes de la Coma que depenien d'ell.
El primer que trobem arribant al pla arran de cinglera son les restes de l’antic castell. Un metres enllà hi ha l’ermita, també coneguda com a Sant Cristòfol del Puig de Meià, des de la qual s’albira un extens paisatge de la Coma de Meià i el relleus que l’envolten. Aquesta església és romànica (s.XI) amb vestigis dels segles IX i X i ha estat recentment restaurada per la part exterior i l'antiga casa de l'ermità ha estat reconvertida en refugi de muntanya.
Tornem al coll, be desfent el camí o per un corriol que marxa darrera l’ermita, no sempre prou clar. Al coll surt l’antic camí que pujava des de Vilanova, camí que seguim per finalitzar la ruta. Si no us agraden les trialeres es pot desfer el camí fins la pista principal, que baixa directament a la carretera que duu a Vilanova de Meià.
Abril de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Meià. Sant Sebastià. Castell de Meià. Mare de Déu del Puig de Meià
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.vilanovademeia.org/
Un viatge als orígens històrics del poblament de la Coma de Meià, concretament a l?antic poblament a recer de l?antic castell de Meià, ubicat als peus del cingles del poderós Montsec de Rúbies i damunt d?un turó des del qual es domina tota la conca. Intensa en paisatge i molt gratificant per l?ànima.
Sortim de Vilanova de Meià en direcció a Santa Maria de Meià. Per una pista ens endinsem de ple a la Coma de Meia, vestida de cultius en tota la seva ... La Vila vella de Meià
Un viatge als orígens històrics del poblament de la Coma de Meià, concretament a l’antic poblament a recer de l’antic castell de Meià, ubicat als peus del cingles del poderós Montsec de Rúbies i damunt d’un turó des del qual es domina tota la conca. Intensa en paisatge i molt gratificant per l’ànima.
Sortim de Vilanova de Meià en direcció a Santa Maria de Meià. Per una pista ens endinsem de ple a la Coma de Meia, vestida de cultius en tota la seva extensió, una plana emmarcada entre el Montsec de Rúbies, la Serra de Sant Mamet i el desguàs del riu Boix en el seu curs cap al Segre. Una conca molt rica en fòssils com es pot comprovar al final de la ruta en un carreró a tocar de l’església, on hi ha jardineres construïdes amb aquests materials provinents d’un antic mar que banyava aquestes terres en temps molt llunyans.
Arribem a Santa Maria de Meià, una vila que encara avui és la capital espiritual de la Coma de Meià com a cap que va ser durant 800 anys del Priorat de Meià. Continuem pel Camí del Coll d’Orenga (que mena al despoblat de Peralba i Fontllonga) per deixar-lo més endavant pel Camí de la Cabroa, iniciant una llarga pujada de trams costeruts que busca el punt feble de la cinglera, l’aeri i impressionant estret del mateix nom. Al poc d’iniciar la pujada passem per l’ermita de Sant Sebastià, un bon lloc per reposar i contemplar el paisatge que es desplega al nostres peus. El pas de l’estret de Cabroa per assolir l’altiplà que s’estén als peus de les moles pètries que coronen el Montsec de Rúbies, es apassionant.
Arribem al coll on hi ha la Cabana d’en Pere. Deixem a l’esquerra el camí del despoblat de Rúbies. Pedalem cap a llevant sota l’atenta mirada de les cingleres, tant properes que semblen precipitar-se damunt nostre. Al llarg de l’espai que queda, que no és molt, entre les cingleres de la part alta i les que s’aixequen des de la coma, es multipliquen els cultius d’alzines tofoneres, un recurs suggerent per l’economia de la zona. Perdem alçada ràpidament fruint en tot moment de l’abrupte paisatge que ens envolta, omplint d’energia i vitalitat el cos i l’ànima.
Ens desviem, evitant caure al fons de la vall, en direcció a l’ermita Mare de Déu del Puig de Meià. Des del Coll de Meià, intersecció de la ruta per iniciar el descens a Vilanova, accedim al Puig de Meià, un petit pla on hi havia el poble vell de Meià, origen històric del poblament de la Coma. Vila i Castell van ser arrasats pel compte Mateu de Foix, fet que va ocasionar que la població es traslladés a la Vila Nova de Meià (al peu del puig) i abandonés la vila vella. A molts indrets del pla del puig hi queden vestigis de les cases de l'antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d'algunes torres que la defensaven. Aquestes edificacions tenien l'origen en un poblat ibèric, que es va romanitzar agafant el nom del seu propietari (Medius), que després va servir per donar nom al turó, a l'antiga vila i castell i a tots els pobles i termes de la Coma que depenien d'ell.
El primer que trobem arribant al pla arran de cinglera son les restes de l’antic castell. Un metres enllà hi ha l’ermita, també coneguda com a Sant Cristòfol del Puig de Meià, des de la qual s’albira un extens paisatge de la Coma de Meià i el relleus que l’envolten. Aquesta església és romànica (s.XI) amb vestigis dels segles IX i X i ha estat recentment restaurada per la part exterior i l'antiga casa de l'ermità ha estat reconvertida en refugi de muntanya.
Tornem al coll, be desfent el camí o per un corriol que marxa darrera l’ermita, no sempre prou clar. Al coll surt l’antic camí que pujava des de Vilanova, camí que seguim per finalitzar la ruta. Si no us agraden les trialeres es pot desfer el camí fins la pista principal, que baixa directament a la carretera que duu a Vilanova de Meià.
Abril de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Meià. Sant Sebastià. Castell de Meià. Mare de Déu del Puig de Meià
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.vilanovademeia.org/