Alt Urgell AUR 025_Organyà
Espai Natural de la Serra de Prada-Castellàs. Serra d’Ares. Cogullo. El Picalt
Organyà – La Bordeta de Conarbau – Cap del Ras – Bordes d’Ares – Collada del Pillat – Cabó – Organyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1460 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Volta al Cogulló d?Ares
Ruta de colpidora solitud i bellesa paisatgística per espais que semblen trepitjats només pels viatgers més intrèpids. Una aèria baixada de gairebé mil metres de desnivell per la vertical vessant sud de la Serra de Prada a l?aïllada vall de Cabó, que acull una gran concentració de monuments megalítics, fan d?aquesta ruta una experiència molt recomanable.
Sortim d?Organyà pel camí que duu al cementiri que ens deixa a la carretera que trave... Volta al Cogulló d’Ares
Ruta de colpidora solitud i bellesa paisatgística per espais que semblen trepitjats només pels viatgers més intrèpids. Una aèria baixada de gairebé mil metres de desnivell per la vertical vessant sud de la Serra de Prada a l’aïllada vall de Cabó, que acull una gran concentració de monuments megalítics, fan d’aquesta ruta una experiència molt recomanable.
Sortim d’Organyà pel camí que duu al cementiri que ens deixa a la carretera que travessa el Congost de Tresponts, un pas que uneix l’alta vall del Segre i Organyà on el Segre hi passa entre altes parets de roca. Per aquest congost hi passava l'antic camí ral d'Organyà a la Seu d'Urgell, que, per aquest sector, era un espenyador continu, segons un document del segle XVIII. Aquesta mateixa font ens indica que el riu era travessat per tres ponts, i d'ací el nom del congost; el primer, de fusta, i els altres dos, de pedra. D'aquests, i també del camí, resten vestigis, alguns dels quals netament medievals i que podem veure de l’angosta carretera, pràcticament sense voral per transitar en bicicleta amb total seguretat.
A la sortida del congost ens enfilem per una pista que serpenteja per la vessant oriental del Cogulló que sembla caure a plom damunt les aigües del Segre que en aquest punt ha modelat, tallat, l’estret i vertical congost.
Un cop superades aquestes rampes inicials la ruta es desenvolupa pels boscos que omplen de verd la capçalera del Barranc de Fontanelles fins assolir una esplanada que es despenja cap al Barranc de Baridà i on hi ha les runes de Conorbau, una antiga quadra de l’Alt Urgell i punt de pas en altres temps entre les valls de Cabó i la de Noves de Segre.
Sense arribar a l’antic mas, ens desviem just passada una borda restaurada (no sabem si fa les funcions de refugi) i naveguem a un ritme pausat per un bonic territori de formes arrodonides en contraposició als vessants agrestes que cauen verticals cap a la Vall de Cabó o el Congost dels Tresponts. Relleus afables que reposen sobre el terme de les Valls d’Aguilar, un conglomerat de petits nuclis que s’assenten entre la vessant sud de la Torreta de l’Orri i la Serra de Prada, per la qual ens estem movent. Alternem bonics prats d’alta muntanya voltades de pinedes assentades damunt rocalla calcària, un plaer solitari que acompanya els pensaments, interromputs per algun cérvol que ens passa pel davant veloç, indiferent a la nostra presència. Que ens deixen al punt d’inflexió de la ruta, el Pla Redó, un rabeig de pau on vetustos pins s’arrelen fortament als prats d’alta muntanya que els sustenten, un espai de calma que ens fa sentir lluny del brogit de la “civilització”.
Ens deixem caure per una pista on aflora el rocam calcari fent trontollar lleugerament la bicicleta. Sobtadament de la monotonia del bosc ens apareix penjat a l’altra banda de la vall, en un replà als peus de la Serra de Taus, el nucli de la Guàrdia d’Ares. Aviat ens plantem a la collada de Pillat. Desprès de pedalejar tot el temps immersos en la cara nord de la Serra, finalment albirem el paisatge de la cara sud. La magnitud del moment es sublim. Als nostres peus es desplega, amb l’amplitud i profunditat dels aproximadament un miler de metres que ens separen, la vall de Cabó encerclada per la coneguda Serra de Boumort que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà.
Ràpida baixada per una pista, gairebé acabada d’estrenar, que puja vertiginosa i aèria arrapada al vertical pendent de la vessant sud de la Serra de Prada, des del poble de Cabó. A Cabó podem visitar la ermita de Sant Serni (s’hi ha d’anar expressament però paga la pena).
La ruta continua per la pista de la ruta dels Dòlmens entre la Vall de Cabó i les penyes que baixant del Boumort moren a la Muntanya de Santa Fe, una zona plena de de monuments megalítics que demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques que s’establiren a la vall, de gran riquesa natural i en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants, molt menys freda degut a la seva poca altitud.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eugènia de Comdal. Santa Magdalena del Salzer.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant can Seguí. Cabó
http://www.organya.cat/
Ruta de colpidora solitud i bellesa paisatgística per espais que semblen trepitjats només pels viatgers més intrèpids. Una aèria baixada de gairebé mil metres de desnivell per la vertical vessant sud de la Serra de Prada a l?aïllada vall de Cabó, que acull una gran concentració de monuments megalítics, fan d?aquesta ruta una experiència molt recomanable.
Sortim d?Organyà pel camí que duu al cementiri que ens deixa a la carretera que trave... Volta al Cogulló d’Ares
Ruta de colpidora solitud i bellesa paisatgística per espais que semblen trepitjats només pels viatgers més intrèpids. Una aèria baixada de gairebé mil metres de desnivell per la vertical vessant sud de la Serra de Prada a l’aïllada vall de Cabó, que acull una gran concentració de monuments megalítics, fan d’aquesta ruta una experiència molt recomanable.
Sortim d’Organyà pel camí que duu al cementiri que ens deixa a la carretera que travessa el Congost de Tresponts, un pas que uneix l’alta vall del Segre i Organyà on el Segre hi passa entre altes parets de roca. Per aquest congost hi passava l'antic camí ral d'Organyà a la Seu d'Urgell, que, per aquest sector, era un espenyador continu, segons un document del segle XVIII. Aquesta mateixa font ens indica que el riu era travessat per tres ponts, i d'ací el nom del congost; el primer, de fusta, i els altres dos, de pedra. D'aquests, i també del camí, resten vestigis, alguns dels quals netament medievals i que podem veure de l’angosta carretera, pràcticament sense voral per transitar en bicicleta amb total seguretat.
A la sortida del congost ens enfilem per una pista que serpenteja per la vessant oriental del Cogulló que sembla caure a plom damunt les aigües del Segre que en aquest punt ha modelat, tallat, l’estret i vertical congost.
Un cop superades aquestes rampes inicials la ruta es desenvolupa pels boscos que omplen de verd la capçalera del Barranc de Fontanelles fins assolir una esplanada que es despenja cap al Barranc de Baridà i on hi ha les runes de Conorbau, una antiga quadra de l’Alt Urgell i punt de pas en altres temps entre les valls de Cabó i la de Noves de Segre.
Sense arribar a l’antic mas, ens desviem just passada una borda restaurada (no sabem si fa les funcions de refugi) i naveguem a un ritme pausat per un bonic territori de formes arrodonides en contraposició als vessants agrestes que cauen verticals cap a la Vall de Cabó o el Congost dels Tresponts. Relleus afables que reposen sobre el terme de les Valls d’Aguilar, un conglomerat de petits nuclis que s’assenten entre la vessant sud de la Torreta de l’Orri i la Serra de Prada, per la qual ens estem movent. Alternem bonics prats d’alta muntanya voltades de pinedes assentades damunt rocalla calcària, un plaer solitari que acompanya els pensaments, interromputs per algun cérvol que ens passa pel davant veloç, indiferent a la nostra presència. Que ens deixen al punt d’inflexió de la ruta, el Pla Redó, un rabeig de pau on vetustos pins s’arrelen fortament als prats d’alta muntanya que els sustenten, un espai de calma que ens fa sentir lluny del brogit de la “civilització”.
Ens deixem caure per una pista on aflora el rocam calcari fent trontollar lleugerament la bicicleta. Sobtadament de la monotonia del bosc ens apareix penjat a l’altra banda de la vall, en un replà als peus de la Serra de Taus, el nucli de la Guàrdia d’Ares. Aviat ens plantem a la collada de Pillat. Desprès de pedalejar tot el temps immersos en la cara nord de la Serra, finalment albirem el paisatge de la cara sud. La magnitud del moment es sublim. Als nostres peus es desplega, amb l’amplitud i profunditat dels aproximadament un miler de metres que ens separen, la vall de Cabó encerclada per la coneguda Serra de Boumort que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà.
Ràpida baixada per una pista, gairebé acabada d’estrenar, que puja vertiginosa i aèria arrapada al vertical pendent de la vessant sud de la Serra de Prada, des del poble de Cabó. A Cabó podem visitar la ermita de Sant Serni (s’hi ha d’anar expressament però paga la pena).
La ruta continua per la pista de la ruta dels Dòlmens entre la Vall de Cabó i les penyes que baixant del Boumort moren a la Muntanya de Santa Fe, una zona plena de de monuments megalítics que demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques que s’establiren a la vall, de gran riquesa natural i en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants, molt menys freda degut a la seva poca altitud.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eugènia de Comdal. Santa Magdalena del Salzer.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant can Seguí. Cabó
http://www.organya.cat/