Noguera NOG 025_Gerb
Mont-Roig. Vall del Segre. Serra de Montalegre
Gerb — Vilanova de la Sal — Collada de Llorenç — Ermita de Montalegre — Sant Llorenç de Montgai — Gerb
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:930 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Mirador de Montalegre
La ruta volta completament la muntanya coronada pel Tossal de Sant Cristòfol, visitant el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'ordre de Sant Agustí, la ermita de Montalegre, un imperdible mirador natural, el bucòlic indret de Sant Llorenç de Montgai i el seu pantà a recer de verticals cingleres que li confereixen un aspecte únic.
El nou poble de Gerb s?estén als peus del turó on s?aixeca... Mirador de Montalegre
La ruta volta completament la muntanya coronada pel Tossal de Sant Cristòfol, visitant el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'ordre de Sant Agustí, la ermita de Montalegre, un imperdible mirador natural, el bucòlic indret de Sant Llorenç de Montgai i el seu pantà a recer de verticals cingleres que li confereixen un aspecte únic.
El nou poble de Gerb s’estén als peus del turó on s’aixecava el famós castell de Gerb, fortalesa que serví com a punt de partida per la conquesta de la ciutat àrab de Madinat Balagî actualment coneguda com a Balaguer. D’aquell antic castell no en queda res, com tampoc de l’antic poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi els nous habitatges. A la desaparició també hi contribuí definitivament el que les cases fossin cremades per filmar la pel·lícula “Els últims dies de Pompeia”.
De Gerb marxem cap al cementiri. Arribant al mateix, a la dreta del camí darrere una tanca, podem gaudir dels interessants túmuls d’incineració de la Necròpolis de la Colomina. Continuem fins trobar la entrada del barranc la Boga per on continuem. Ens engoleix sobtadament un paisatge àrid de substrat format per guixos on la vegetació arbustiva és nul·la Guanyem alçada per aquest espai “desolat” que contrasta fortament amb la fèrtil plana, regada per sèquies i canals que recullen les aigües del Segre, que divisem des de la part alta del Tossal del Riu. Cap al nord la planura queda escanyada entre les verticals parets del Mont-Roig i la Serra Carbonera, una bonica imatge de postal amb denominació d’origen: Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana
Deixem de pujar. D’un terreny àrid i erosionat passem a una plana alta encatifada de verd i camps d’ametllers. Naveguem per l’asfalt fins enllaçar amb una pista que connecta amb un divertit sender que ens deixa al peu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí. El monestir fou el panteó dels comptes d’Urgell, els sepulcres dels quals es van vendre a principis del s. XX i actualment es troben al museu The Cloisters de Nova York. Les restes però, es van extreure'n abans de la venta i es van dipositar sota l'altar de l'església del monestir. Poc després, van ser enterrats de manera més convenient a l'església de Vilanova de la Sal. Finalment van ser retornades a l'església del Monestir de les Avellanes i es col·locaren en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels comtes d'Urgell i fins avui.
Deixem aquest paratge de recolliment i silenci amplificat pel so que emana de les campanes i ens endinsem en un territori conegut com El Pla, un bonica plana alta cultivada amb el poble de Vilanova de la Sal als peus del turons de la Devesa. L’extrema horitzontalitat ens deixa gaudir, ja que sobresurten per alçada, dels relleus prepirinencs del Montsec i Mont-Roig, on s’ubica l’ermita de Montnegre, que també veiem des del pla estant.
No es pot marxar del poble de Vilanova de la Sal sense visitar l’església Santa Maria que acollí les despulles dels comtes d’Urgell. Continuem la ruta cap a l’objectiu del dia. Una pista ens connecta amb un bonic corriol que ens deixa als peus de la serra de Montalegre, contrafort a ponent del Mont-Roig. Pugem fins el del magnífic mirador de l’enclavament de l’ermita evitant la cinglera per la esquerra. Si el paisatge ja era prou ample a peu de cinglera per sobre la mateixa aquest creix ara exponencialment guanyant en profunditat i, si la visibilitat es bona, la mirada abasta, darrera els relleus propers de La Muntanya de Sant Salvador, Tossal de Sant Cristòfol, Castell de Llorenç i llocs llunyans com la Plana de Lleida o Montserrat
Iniciem el descens cap a la vall del Segre combinant corriols i pistes. El sender de la part baixa, únic punt de connexió amb la sortida del barranc de Clot del Roure, està ben marcat i és una delícia per fer en bicicleta. La baixada, un descens amb bones vistes de les cingleres del Mont-Roig, desemboca a la cua del Pantà de Sant Llorenç de Montgai, poble que s’emmiralla, igual que les verticals parets d’un vermell intens sovintejades per escaladors, en les seves aigües apressades. Passat el poble les vistes del pantà des de la presa són un instant màgic amb el sol de ponent. Un entorn encisador que emociona.
Continuem per la fèrtil plana fins al punt de sortida navegant a recer del Tossal de Sant Cristòfol format per roques sedimentaries que contrasta, no per verticalitat, amb les cingleres calcàries al voltant del pantà o les del Mont-Roig.
Febrer de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Santa Maria de Vilanova. Ermita de Mare de Déu de Montalegre
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.balaguer.cat/turisme/ca_index.html
http://www.monestirdelesavellanes.com/index.php/es/
La ruta volta completament la muntanya coronada pel Tossal de Sant Cristòfol, visitant el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'ordre de Sant Agustí, la ermita de Montalegre, un imperdible mirador natural, el bucòlic indret de Sant Llorenç de Montgai i el seu pantà a recer de verticals cingleres que li confereixen un aspecte únic.
El nou poble de Gerb s?estén als peus del turó on s?aixeca... Mirador de Montalegre
La ruta volta completament la muntanya coronada pel Tossal de Sant Cristòfol, visitant el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'ordre de Sant Agustí, la ermita de Montalegre, un imperdible mirador natural, el bucòlic indret de Sant Llorenç de Montgai i el seu pantà a recer de verticals cingleres que li confereixen un aspecte únic.
El nou poble de Gerb s’estén als peus del turó on s’aixecava el famós castell de Gerb, fortalesa que serví com a punt de partida per la conquesta de la ciutat àrab de Madinat Balagî actualment coneguda com a Balaguer. D’aquell antic castell no en queda res, com tampoc de l’antic poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi els nous habitatges. A la desaparició també hi contribuí definitivament el que les cases fossin cremades per filmar la pel·lícula “Els últims dies de Pompeia”.
De Gerb marxem cap al cementiri. Arribant al mateix, a la dreta del camí darrere una tanca, podem gaudir dels interessants túmuls d’incineració de la Necròpolis de la Colomina. Continuem fins trobar la entrada del barranc la Boga per on continuem. Ens engoleix sobtadament un paisatge àrid de substrat format per guixos on la vegetació arbustiva és nul·la Guanyem alçada per aquest espai “desolat” que contrasta fortament amb la fèrtil plana, regada per sèquies i canals que recullen les aigües del Segre, que divisem des de la part alta del Tossal del Riu. Cap al nord la planura queda escanyada entre les verticals parets del Mont-Roig i la Serra Carbonera, una bonica imatge de postal amb denominació d’origen: Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana
Deixem de pujar. D’un terreny àrid i erosionat passem a una plana alta encatifada de verd i camps d’ametllers. Naveguem per l’asfalt fins enllaçar amb una pista que connecta amb un divertit sender que ens deixa al peu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí. El monestir fou el panteó dels comptes d’Urgell, els sepulcres dels quals es van vendre a principis del s. XX i actualment es troben al museu The Cloisters de Nova York. Les restes però, es van extreure'n abans de la venta i es van dipositar sota l'altar de l'església del monestir. Poc després, van ser enterrats de manera més convenient a l'església de Vilanova de la Sal. Finalment van ser retornades a l'església del Monestir de les Avellanes i es col·locaren en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels comtes d'Urgell i fins avui.
Deixem aquest paratge de recolliment i silenci amplificat pel so que emana de les campanes i ens endinsem en un territori conegut com El Pla, un bonica plana alta cultivada amb el poble de Vilanova de la Sal als peus del turons de la Devesa. L’extrema horitzontalitat ens deixa gaudir, ja que sobresurten per alçada, dels relleus prepirinencs del Montsec i Mont-Roig, on s’ubica l’ermita de Montnegre, que també veiem des del pla estant.
No es pot marxar del poble de Vilanova de la Sal sense visitar l’església Santa Maria que acollí les despulles dels comtes d’Urgell. Continuem la ruta cap a l’objectiu del dia. Una pista ens connecta amb un bonic corriol que ens deixa als peus de la serra de Montalegre, contrafort a ponent del Mont-Roig. Pugem fins el del magnífic mirador de l’enclavament de l’ermita evitant la cinglera per la esquerra. Si el paisatge ja era prou ample a peu de cinglera per sobre la mateixa aquest creix ara exponencialment guanyant en profunditat i, si la visibilitat es bona, la mirada abasta, darrera els relleus propers de La Muntanya de Sant Salvador, Tossal de Sant Cristòfol, Castell de Llorenç i llocs llunyans com la Plana de Lleida o Montserrat
Iniciem el descens cap a la vall del Segre combinant corriols i pistes. El sender de la part baixa, únic punt de connexió amb la sortida del barranc de Clot del Roure, està ben marcat i és una delícia per fer en bicicleta. La baixada, un descens amb bones vistes de les cingleres del Mont-Roig, desemboca a la cua del Pantà de Sant Llorenç de Montgai, poble que s’emmiralla, igual que les verticals parets d’un vermell intens sovintejades per escaladors, en les seves aigües apressades. Passat el poble les vistes del pantà des de la presa són un instant màgic amb el sol de ponent. Un entorn encisador que emociona.
Continuem per la fèrtil plana fins al punt de sortida navegant a recer del Tossal de Sant Cristòfol format per roques sedimentaries que contrasta, no per verticalitat, amb les cingleres calcàries al voltant del pantà o les del Mont-Roig.
Febrer de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Santa Maria de Vilanova. Ermita de Mare de Déu de Montalegre
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.balaguer.cat/turisme/ca_index.html
http://www.monestirdelesavellanes.com/index.php/es/