Noguera NOG 028_Alentorn
Muntanya de Sant Mamet. Montsec de Rúbies. El Cogulló. Serrat de Monturgull. Pla de Monturgull.
Alentorn — Vernet — Baldomar — La Clua — Gàrzola_Vilanova de Meià — Lluçars —Tòrrec — Montargull — Vall-llebrera — Alentorn
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1080 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
La Coma de Meià i els seus pobles medievals
Ruta que recorre alguns dels pobles de la Coma de Meià enclavats entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, les verticals parets del Montsec de Rúbies, els bells i agrestes barrancs d?El Cogulló i el Serrat del Gramanet. Territoris de ponent amagats entre relleus muntanyosos que conserven encara el seu tarannà rural en estat pur.
Amagada entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies s?encla... La Coma de Meià i els seus pobles medievals
Ruta que recorre alguns dels pobles de la Coma de Meià enclavats entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, les verticals parets del Montsec de Rúbies, els bells i agrestes barrancs d’El Cogulló i el Serrat del Gramanet. Territoris de ponent amagats entre relleus muntanyosos que conserven encara el seu tarannà rural en estat pur.
Amagada entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies s’enclava la Coma de Meià, que amb Vilanova de Meià com a cap de municipi, integra els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera, Lluçars, Boada i Tòrrec.
La ruta comença a Alentorn, un poble que durant molt de temps tenia com principal activitat econòmica la fabricació de forques de gran qualitat, especialment per la lleugeresa i robustesa que aconseguia. Marxem pel camí del cementiri. Pedalem envoltats de camps de conreu per una superfície plana de la quals destaquen les siluetes de la Muntanya de Sant Mamet i Montsec de Rúbies, relleus que juntament amb Montmagastre ens acompanyaran en un moment o altre durant el viatge. Enllaçant camins arribem al petit nucli de Vernet on ens acostem per visitar el seu castell i l’ermita romànica
El Castell de Vernet construït i esmentat al segle XI està troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s'inicià la construcció de cases al voltant. A diferència dels castells de les terres de frontera on predominaven les torres de planta circular aquest és de planta quadrada. Santa Maria de Vernet és una església romànica d'una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau
Continuem per carretera fins el pla on ens desviem per una pista que ens deixa, seguint la direcció de la Pineda, als afores de Baldomar. L'origen del topònim podria ser una deformació de la "vall d'Omar". L'existència d'una mesquita que encara dóna nom a una partida, així com a un carrer, a un camí i a altres indrets propers del terme, corroborarien aquesta tesi. Seguint aquesta teoria, els orígens de Baldomar sembla que podrien ser àrabs. Això encaixa amb l'expansió de l'Islam en el segle VIII, que va situar la frontera amb els exèrcits carolingis en aquesta zona.
L'activitat econòmica de Baldomar ha estat lligada històricament al conreu de la vinya. No obstant això, la crisi de la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya entre el 1878 i el 1895. Es va plantejar aleshores la replantació amb ceps americans. Actualment la situació i el clima de Baldomar han permès conservar i recuperar gran part d'aquest conreu, elaborant vins amb la denominació d'origen Costers del Segre.
Continuem per la carretera d’amplada petita i poc transitada que duu al nucli de la Clua. El camí penetra a l’amagada vall d’Ariet a través del Grau de la Clua, un congost de parets verticals que sembla engolir el viatger. La Clua va quedar despoblat durant la dècada dels anys 1960 però als anys 70 un grup de joves va instal·lar-se al poble. Van reconstruir el poble i van orientar la seva activitat cap a l'elaboració de formatge de cabra artesanal. Sembla que els seus habitants comparteixen els ideals naturistes, alimentació silvestre i vegana i utilitzen l’església, desposseïda dels sants, com a local social per fer-hi teatre, reunions, ioga...
Deixem el nucli remuntant fins una petita collada que corona la paret que s’aixeca darrera el poble. Fem una darrera ullada a la vall d’Ariet i les vessants occidentals de la Muntanya de Sant Mamet i ens deixem caure a l’engorjada vall del Boix, porta d’accés a la Conca de Meià. Pel camí veiem de lluny, damunt un replà a la confluència del riu Boix i el barranc d'Argentera o del Pipó, l’ermita de la mare de Déu del Remei romànica del S. XI, abandonada i en un lamentable estat de conservació.
Entrem de ple a la Coma de Meià passant pel nucli de Gàrzola, una plana vestida de cultius, molt rica en fòssils, emmarcada per la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies i que s’estèn fins les terres que es despleguen al sud de la Serra de Comiols. La Coma de Meià, amb Vilanova de Meià com a cap de municipi, integra els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera, Lluçars, Boada i Tòrrec.
Marxem fins al poble de Vilanova de Meià, una vila nova fundada al final del segle XI o principis del segle XII pels senyors del castell de Meià, que va créixer als peus del Puig de Meià, on hi ha les restes de la vila vella i del castell de la Mota i, també, l'església de Sant Salvador, aquesta ben visible des de la plana. La vila està tancada per diferents portals i fou també vila reial. Passejar entre els seus carrerons medievals i pujar fins l’església de Sant Salvador que corona la vila és una experiència totalment satisfactòria.
Iniciem la segona part de la ruta que ens porta per carretera fins al nucli de Lluçars, antiga vila closa als peus de l'església de Sant Pere i les restes del castell, conegut també com el palau del marquès de Dues Aigües. Destaquen la gran bellesa i tipisme dels seus carrerons medievals. Just a l’entrada del poble prenem el camí de Tòrrec que ens baixa al fons de la vall i pel camí de les Masies, a l’altra banda de la vall pugem fins al poble. Un trajecte de pujada molt atractiu i de gran bellesa degut al seductor i impactant paisatge al voltant dels abruptes barrancs que es formen entre els relleus d’El Cogulló i el Serrat del Gramanet.
A Tòrrec prenem un camí que recorre el pla de la Coronassa i que ens porta fins al nucli de Montorgull des d’on ens deixem caure al pla del mateix nom que recorrem fins al nucli de Vall-llebrera sota l’atenta mirada de la singular silueta cònica del turó de Montmagastre. El poble de Vall-llebrera té forma de vila closa a la que s'accedeix per un portal adovellat. Coronant el turó hi ha les restes de l'antic Castell de Mirandol, obra del segle XVII, avui habilitat com a habitatge particular. Encara es pot observar a la façana frontal part del seu arc adovellat que donava accés al seu interior. El nom del castell possiblement prové de les vistes que ofereix la vila. Fora de la vila closa es troba l'església parroquial de Sant Ponç que data del segle XVI. Darrera l’edifici comença el camí d’Alentorn que ens porta pels plans de Vall-llebrera fins al final de la ruta.
Setembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Baldomar. Sant Julià de la Clua. Mare de Déu del Remei d'Argentera. Mare de Déu del Remei de Gàrzola. Sant Salvador de Vilanova de Meià. Sant Pere de Lluçars. Sant Isidre de Tòrrec. Santa Maria de Montargull. Sant Ponç de Vall-llebrera Castell de Vernet. Santa Maria de Vernet.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.calxinco.com/
Ruta que recorre alguns dels pobles de la Coma de Meià enclavats entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, les verticals parets del Montsec de Rúbies, els bells i agrestes barrancs d?El Cogulló i el Serrat del Gramanet. Territoris de ponent amagats entre relleus muntanyosos que conserven encara el seu tarannà rural en estat pur.
Amagada entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies s?encla... La Coma de Meià i els seus pobles medievals
Ruta que recorre alguns dels pobles de la Coma de Meià enclavats entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, les verticals parets del Montsec de Rúbies, els bells i agrestes barrancs d’El Cogulló i el Serrat del Gramanet. Territoris de ponent amagats entre relleus muntanyosos que conserven encara el seu tarannà rural en estat pur.
Amagada entre els relleus de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies s’enclava la Coma de Meià, que amb Vilanova de Meià com a cap de municipi, integra els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera, Lluçars, Boada i Tòrrec.
La ruta comença a Alentorn, un poble que durant molt de temps tenia com principal activitat econòmica la fabricació de forques de gran qualitat, especialment per la lleugeresa i robustesa que aconseguia. Marxem pel camí del cementiri. Pedalem envoltats de camps de conreu per una superfície plana de la quals destaquen les siluetes de la Muntanya de Sant Mamet i Montsec de Rúbies, relleus que juntament amb Montmagastre ens acompanyaran en un moment o altre durant el viatge. Enllaçant camins arribem al petit nucli de Vernet on ens acostem per visitar el seu castell i l’ermita romànica
El Castell de Vernet construït i esmentat al segle XI està troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s'inicià la construcció de cases al voltant. A diferència dels castells de les terres de frontera on predominaven les torres de planta circular aquest és de planta quadrada. Santa Maria de Vernet és una església romànica d'una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau
Continuem per carretera fins el pla on ens desviem per una pista que ens deixa, seguint la direcció de la Pineda, als afores de Baldomar. L'origen del topònim podria ser una deformació de la "vall d'Omar". L'existència d'una mesquita que encara dóna nom a una partida, així com a un carrer, a un camí i a altres indrets propers del terme, corroborarien aquesta tesi. Seguint aquesta teoria, els orígens de Baldomar sembla que podrien ser àrabs. Això encaixa amb l'expansió de l'Islam en el segle VIII, que va situar la frontera amb els exèrcits carolingis en aquesta zona.
L'activitat econòmica de Baldomar ha estat lligada històricament al conreu de la vinya. No obstant això, la crisi de la fil·loxera va fer desaparèixer la vinya entre el 1878 i el 1895. Es va plantejar aleshores la replantació amb ceps americans. Actualment la situació i el clima de Baldomar han permès conservar i recuperar gran part d'aquest conreu, elaborant vins amb la denominació d'origen Costers del Segre.
Continuem per la carretera d’amplada petita i poc transitada que duu al nucli de la Clua. El camí penetra a l’amagada vall d’Ariet a través del Grau de la Clua, un congost de parets verticals que sembla engolir el viatger. La Clua va quedar despoblat durant la dècada dels anys 1960 però als anys 70 un grup de joves va instal·lar-se al poble. Van reconstruir el poble i van orientar la seva activitat cap a l'elaboració de formatge de cabra artesanal. Sembla que els seus habitants comparteixen els ideals naturistes, alimentació silvestre i vegana i utilitzen l’església, desposseïda dels sants, com a local social per fer-hi teatre, reunions, ioga...
Deixem el nucli remuntant fins una petita collada que corona la paret que s’aixeca darrera el poble. Fem una darrera ullada a la vall d’Ariet i les vessants occidentals de la Muntanya de Sant Mamet i ens deixem caure a l’engorjada vall del Boix, porta d’accés a la Conca de Meià. Pel camí veiem de lluny, damunt un replà a la confluència del riu Boix i el barranc d'Argentera o del Pipó, l’ermita de la mare de Déu del Remei romànica del S. XI, abandonada i en un lamentable estat de conservació.
Entrem de ple a la Coma de Meià passant pel nucli de Gàrzola, una plana vestida de cultius, molt rica en fòssils, emmarcada per la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies i que s’estèn fins les terres que es despleguen al sud de la Serra de Comiols. La Coma de Meià, amb Vilanova de Meià com a cap de municipi, integra els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera, Lluçars, Boada i Tòrrec.
Marxem fins al poble de Vilanova de Meià, una vila nova fundada al final del segle XI o principis del segle XII pels senyors del castell de Meià, que va créixer als peus del Puig de Meià, on hi ha les restes de la vila vella i del castell de la Mota i, també, l'església de Sant Salvador, aquesta ben visible des de la plana. La vila està tancada per diferents portals i fou també vila reial. Passejar entre els seus carrerons medievals i pujar fins l’església de Sant Salvador que corona la vila és una experiència totalment satisfactòria.
Iniciem la segona part de la ruta que ens porta per carretera fins al nucli de Lluçars, antiga vila closa als peus de l'església de Sant Pere i les restes del castell, conegut també com el palau del marquès de Dues Aigües. Destaquen la gran bellesa i tipisme dels seus carrerons medievals. Just a l’entrada del poble prenem el camí de Tòrrec que ens baixa al fons de la vall i pel camí de les Masies, a l’altra banda de la vall pugem fins al poble. Un trajecte de pujada molt atractiu i de gran bellesa degut al seductor i impactant paisatge al voltant dels abruptes barrancs que es formen entre els relleus d’El Cogulló i el Serrat del Gramanet.
A Tòrrec prenem un camí que recorre el pla de la Coronassa i que ens porta fins al nucli de Montorgull des d’on ens deixem caure al pla del mateix nom que recorrem fins al nucli de Vall-llebrera sota l’atenta mirada de la singular silueta cònica del turó de Montmagastre. El poble de Vall-llebrera té forma de vila closa a la que s'accedeix per un portal adovellat. Coronant el turó hi ha les restes de l'antic Castell de Mirandol, obra del segle XVII, avui habilitat com a habitatge particular. Encara es pot observar a la façana frontal part del seu arc adovellat que donava accés al seu interior. El nom del castell possiblement prové de les vistes que ofereix la vila. Fora de la vila closa es troba l'església parroquial de Sant Ponç que data del segle XVI. Darrera l’edifici comença el camí d’Alentorn que ens porta pels plans de Vall-llebrera fins al final de la ruta.
Setembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Baldomar. Sant Julià de la Clua. Mare de Déu del Remei d'Argentera. Mare de Déu del Remei de Gàrzola. Sant Salvador de Vilanova de Meià. Sant Pere de Lluçars. Sant Isidre de Tòrrec. Santa Maria de Montargull. Sant Ponç de Vall-llebrera Castell de Vernet. Santa Maria de Vernet.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.calxinco.com/