Baix Llobregat BLL 007_Sant Climent de Llobregat
Muntanyes del Baix. Muntanyes de l’Ordal. Pla d’Ardenya. Serrat de Can Güell.
Sant Climent de Llobregat — Begues — Coll de la Creu d’Ardenya — Coll de la Serra de Can Valent — Coll de Can Cartró — Coll de la Creu de Querol — Sant Climent de Llobregat
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Llobregat. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:39 km
Desnivell:1300 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Ruta de contacte
Formacions càrstiques: dolines, avencs i coves.
Des de les frondoses boscúries de les muntanyes del Baix Llobregat, la ruta s?endinsa al Parc del Garraf i Muntanyes de l?Ordal, on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques ?avencs, dolines i rasclers? amb una vegetació pròpia, on predomina el margalló. Pel camí trobem també nombroses barraques de vinya d?excel·lent factura, el singular i sorprenent Pi Gros o les impressionants Coves de Can Riera.
Formacions càrstiques: dolines, avencs i coves.
Des de les frondoses boscúries de les muntanyes del Baix Llobregat, la ruta s’endinsa al Parc del Garraf i Muntanyes de l’Ordal, on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– amb una vegetació pròpia, on predomina el margalló. Pel camí trobem també nombroses barraques de vinya d’excel·lent factura, el singular i sorprenent Pi Gros o les impressionants Coves de Can Riera.
Iniciem la ruta a la plaça de la Vila per l’esquerra de la riera. A les escoles municipals prenem una pista que s’enfila muntanya amunt i que queda tallada més endavant. Continuem per un bonic sender que no presenta dificultats fins enllaçar amb la pista de la Carrerada, que seguirem fins a trobar la carretera de Begues. Durant el trajecte destaquen la frondositat de la vegetació a les obagues, les panoràmiques, tot i el mal temps, de la zona costanera i la desembocadura del Llobregat, les esplèndides barraques de vinya que feien servir la tècnica de la pedra seca, una mostra clara de l’ocupació del territori, o l’espectacular formació rocosa pròpia del Garraf vermell coneguda com la Roca del Barret, formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos que són característics del lloc.
Arribem a Begues per carretera. Travessem el nucli en direcció a l’ermita de Santa Eulàlia, punt des d’on enfilem per un corriol que s’endinsa pel Turó de Can Pascual, un bonic trajecte que ens deixa davant de l’impressionant Pi Gros, catalogat com arbre històric i símbol de Begues, que devia tenir uns 400 anys quan va morir i devia estar sotmès a una gran força externa, probablement el vent, que sempre bufava en la mateixa direcció, com queda palès en l’extraordinària torsió de la fusta del tronc.
Sortim a una camí rural asfaltat que puja a Pla Cirerer. A mesura que pugem tenim bones panoràmiques dels relleus occidentals del Parc del Garraf, i especialment del bonic Pla de Begues, que tècnicament es coneix en el món del Carst com un poliè, una vall allargada de fons pla. Un cop assolim el Pla Cirerer ens desviem en direcció al Coll de la Creu d’Ardenya. Passem pel Pla de Sot d’Ossos, una plana d’erosió on es va generar una superfície de camps de dolines, una altra mostra de formació típicament càrstica. Un exemple és la dolina i els avencs de les Alzines, que reben aquest nom pels magnífics exemplars que hi ha als seus voltants, relictes d’antics alzinars i rouredes que cobrien bona part del massís del Garraf durant la prehistòria.
Al Coll de la Creu d’Ardenya ens desviem a l’esquerra cap al conegut Pla d’Ardenya, un altre camp de dolines per sota de les planes superiors, cobert d’una densa pineda que emmascara les formes càrstiques, tot i que hi ha gran quantitat d’avencs de petites dimensions. Arribem a la part alta de Vallirana, on continuem a la dreta per una pista que ens porta cap a la Penya del Moro. Per evitar caure cap a la fondalada on s’ubica el nucli de Torrelles de Llobregat, fem una marrada resseguint la carena del Serrat de Can Güell i baixant per un corriol tècnic per enllaçar amb la pista que volta per sota la Penya del Cucut i ens deixa al Collet de Can Riera, un trajecte de boscos, penyals rocosos de gran bellesa i un tresor natural: les Coves Can Riera, unes cavitats de pedra argilosa i sinuoses parets vermelloses i ataronjades que guarden una semblança sorprenent amb l'icònic Antelope Canyon d'Arizona.
Continuem fins al Coll de la Serra de Can Valent, des d’on enllacem diferents camins que finalment ens permeten baixar al fons de la vall de la Riera de Torrelles. Sortim a tocar de la popular zona de Barbacoes del Parc les Camanyes, travessem la carretera i iniciem la pujada al Pla de les Bruixes -hi ha un tram final molt costerut- passant per la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Un cop al coll del Pla de les Bruixes continuem per damunt d’una urbanització fins al coll de Can Cartró i el coll de la Creu de Querol, punt on es pot decidir baixar directament per la vall al punt de sortida o, opció que proposem, carenant per l’esquerra de la vall i gaudint d’un bonic trajecte amb bones panoràmiques de la desembocadura del Llobregat i les urbs del seu voltant.
Març de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Barraques de Pedra Seca. Dolines de Pla de Sot d’Ossos. Dolmen del Pla d’Ardenya. Coves de Can Riera
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.santclimentdellobregat.cat/
Des de les frondoses boscúries de les muntanyes del Baix Llobregat, la ruta s?endinsa al Parc del Garraf i Muntanyes de l?Ordal, on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques ?avencs, dolines i rasclers? amb una vegetació pròpia, on predomina el margalló. Pel camí trobem també nombroses barraques de vinya d?excel·lent factura, el singular i sorprenent Pi Gros o les impressionants Coves de Can Riera.
Des de les frondoses boscúries de les muntanyes del Baix Llobregat, la ruta s’endinsa al Parc del Garraf i Muntanyes de l’Ordal, on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– amb una vegetació pròpia, on predomina el margalló. Pel camí trobem també nombroses barraques de vinya d’excel·lent factura, el singular i sorprenent Pi Gros o les impressionants Coves de Can Riera.
Iniciem la ruta a la plaça de la Vila per l’esquerra de la riera. A les escoles municipals prenem una pista que s’enfila muntanya amunt i que queda tallada més endavant. Continuem per un bonic sender que no presenta dificultats fins enllaçar amb la pista de la Carrerada, que seguirem fins a trobar la carretera de Begues. Durant el trajecte destaquen la frondositat de la vegetació a les obagues, les panoràmiques, tot i el mal temps, de la zona costanera i la desembocadura del Llobregat, les esplèndides barraques de vinya que feien servir la tècnica de la pedra seca, una mostra clara de l’ocupació del territori, o l’espectacular formació rocosa pròpia del Garraf vermell coneguda com la Roca del Barret, formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos que són característics del lloc.
Arribem a Begues per carretera. Travessem el nucli en direcció a l’ermita de Santa Eulàlia, punt des d’on enfilem per un corriol que s’endinsa pel Turó de Can Pascual, un bonic trajecte que ens deixa davant de l’impressionant Pi Gros, catalogat com arbre històric i símbol de Begues, que devia tenir uns 400 anys quan va morir i devia estar sotmès a una gran força externa, probablement el vent, que sempre bufava en la mateixa direcció, com queda palès en l’extraordinària torsió de la fusta del tronc.
Sortim a una camí rural asfaltat que puja a Pla Cirerer. A mesura que pugem tenim bones panoràmiques dels relleus occidentals del Parc del Garraf, i especialment del bonic Pla de Begues, que tècnicament es coneix en el món del Carst com un poliè, una vall allargada de fons pla. Un cop assolim el Pla Cirerer ens desviem en direcció al Coll de la Creu d’Ardenya. Passem pel Pla de Sot d’Ossos, una plana d’erosió on es va generar una superfície de camps de dolines, una altra mostra de formació típicament càrstica. Un exemple és la dolina i els avencs de les Alzines, que reben aquest nom pels magnífics exemplars que hi ha als seus voltants, relictes d’antics alzinars i rouredes que cobrien bona part del massís del Garraf durant la prehistòria.
Al Coll de la Creu d’Ardenya ens desviem a l’esquerra cap al conegut Pla d’Ardenya, un altre camp de dolines per sota de les planes superiors, cobert d’una densa pineda que emmascara les formes càrstiques, tot i que hi ha gran quantitat d’avencs de petites dimensions. Arribem a la part alta de Vallirana, on continuem a la dreta per una pista que ens porta cap a la Penya del Moro. Per evitar caure cap a la fondalada on s’ubica el nucli de Torrelles de Llobregat, fem una marrada resseguint la carena del Serrat de Can Güell i baixant per un corriol tècnic per enllaçar amb la pista que volta per sota la Penya del Cucut i ens deixa al Collet de Can Riera, un trajecte de boscos, penyals rocosos de gran bellesa i un tresor natural: les Coves Can Riera, unes cavitats de pedra argilosa i sinuoses parets vermelloses i ataronjades que guarden una semblança sorprenent amb l'icònic Antelope Canyon d'Arizona.
Continuem fins al Coll de la Serra de Can Valent, des d’on enllacem diferents camins que finalment ens permeten baixar al fons de la vall de la Riera de Torrelles. Sortim a tocar de la popular zona de Barbacoes del Parc les Camanyes, travessem la carretera i iniciem la pujada al Pla de les Bruixes -hi ha un tram final molt costerut- passant per la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Un cop al coll del Pla de les Bruixes continuem per damunt d’una urbanització fins al coll de Can Cartró i el coll de la Creu de Querol, punt on es pot decidir baixar directament per la vall al punt de sortida o, opció que proposem, carenant per l’esquerra de la vall i gaudint d’un bonic trajecte amb bones panoràmiques de la desembocadura del Llobregat i les urbs del seu voltant.
Març de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Barraques de Pedra Seca. Dolines de Pla de Sot d’Ossos. Dolmen del Pla d’Ardenya. Coves de Can Riera
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.santclimentdellobregat.cat/