Alt Empordà AEM 039_Figueres
Espai natural La Garriga d'Empordà
Figueres — Vilafant — Les Escaules — Pont de Molins — Vilabertran — Figueres
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:290 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:fàcil
La Garriga d'Empordà
La proposta ens descobreix l?Espai natural La Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. Un paratge de relleu suau, ondulat i de poc pendent que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques que el temps i la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d?activitat.
Sortim de la... La Garriga d'Empordà
La proposta ens descobreix l’Espai natural La Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. Un paratge de relleu suau, ondulat i de poc pendent que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques que el temps i la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d’activitat.
Sortim de la rambla, el cor de la ciutat, navegant per carrerons que ens porten a buscar el camí que per l’esquerra de l’autopista ens permet arribar a Vilafant. Al poble seguim la direcció del Club de Polo Ampurdàn, ubicat al llogaret de les Trescases, agafant el camí dels Mentiders.
Aviat ens endinsem en un territori únic i singular, la Garriga d’Empordà. La seva superfície aproximada és de 1.245 ha. i es troba repartida entre els termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. A vista d’ocell aquest petit altiplà que s’aixeca sobre la plana mostra estructures lineals que a nivell de terra son pràcticament imperceptibles a causa de la vegetació que l’oculta per la manca d’activitat humana — bé, si no tenim en compte les deixalles, mobles, matalassos, electrodomèstics... que incomprensiblement algunes ments perverses, per ser amables amb els mots, han anat escampant —.
Travessant aquest espai de sud a nord descobrirem, si parem atenció, un excepcional patrimoni de pedra seca, construccions sense cap material de cohesió, ni calç, ni ciment. Només paciència i habilitat de milers de mans. I així, barraques, camins, parets, feixes, passeres i recs formen una vertadera xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius per conrear-hi vinyes, oliveres i fruiters de secà. Com deia Josep Pla, “una arquitectura de l’enginy i de la necessitat”.
Si pedalant pels camins i senders de la Garriga no som capaços d’adonar-nos quan travessem murs o no veiem restes de canalitzacions o d’antigues barraques, en tindrem oportunitat quan passem per les planes a ponent de Llers, on encara hi ha terrenys cultivables, murs de pedra seca, alguns de l’amplada d’un carro o antigues barraques, algunes totalment reformades, que ens expliquen com era aquest paisatge humà al segle passat abans que s’abandonés.
I en direcció a les Escaules es viuen moments inoblidables en forma de panoràmiques extenses del territori que ens envolta i que abasten un ampli ventall geogràfic que va des del Mont al Montgrí, passant pel Bassegoda, les Salines, les Alberes, Cap de Creus i badia de Roses, tots ells sota l’atenta mirada de l’imponent Canigó. Moments màgics i deliciosos per aquells viatgers sensibles amb el paisatge.
Encara embadalits d’aquest deliciós espectacle visual ni ens adonem que sobtadament la plana es trenca i ens fa davallar cap a valls encerclades de muntanyes que semblen sortides del no res i que ens engoleixen irreversiblement cap a la llera de la Muga. Acabem el descens a les Escaules, un petit nucli amb reminiscències medievals al marge dret del riu i vigilat de prop per la torre del vell castell. Un lloc tranquil on es poden recuperar forces al bar la Unió Escaulenca.
El viatge continua a l’altra banda del pont, seguint el conegut Camí natural de la Muga, un recorregut senyalitzat que arriba fins el mar. Sortim de l’entramat muntanyós a Pont de Molins entrant de ple a la gran plana empordanesa, pedalant sempre còmodament i per espais oberts, fins que a l’alçada de Cabanes, en veiem el campanar que sobresurt de la horitzontalitat del paisatge, ens desviem travessant el novament el riu per enllaçar camins diversos que ens porten de nou a Figueres. Abans però, una sorpresa amb majúscules, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura canònica medieval i un símbol del moviment de reforma de finals del segle XI que lluitava contra les imposicions nobiliàries en els nomenaments eclesiàstics.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià de Vilafant. Sant Martí de les Escaules. Santa Maria de Vilabertran
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.salines-bassegoda.org/ca/
La proposta ens descobreix l?Espai natural La Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. Un paratge de relleu suau, ondulat i de poc pendent que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques que el temps i la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d?activitat.
Sortim de la... La Garriga d'Empordà
La proposta ens descobreix l’Espai natural La Garriga d'Empordà, un territori de paisatge típicament mediterrani, una zona poc coneguda on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. Un paratge de relleu suau, ondulat i de poc pendent que atresora un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques que el temps i la vegetació de garric ha anat engolint per la manca d’activitat.
Sortim de la rambla, el cor de la ciutat, navegant per carrerons que ens porten a buscar el camí que per l’esquerra de l’autopista ens permet arribar a Vilafant. Al poble seguim la direcció del Club de Polo Ampurdàn, ubicat al llogaret de les Trescases, agafant el camí dels Mentiders.
Aviat ens endinsem en un territori únic i singular, la Garriga d’Empordà. La seva superfície aproximada és de 1.245 ha. i es troba repartida entre els termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. A vista d’ocell aquest petit altiplà que s’aixeca sobre la plana mostra estructures lineals que a nivell de terra son pràcticament imperceptibles a causa de la vegetació que l’oculta per la manca d’activitat humana — bé, si no tenim en compte les deixalles, mobles, matalassos, electrodomèstics... que incomprensiblement algunes ments perverses, per ser amables amb els mots, han anat escampant —.
Travessant aquest espai de sud a nord descobrirem, si parem atenció, un excepcional patrimoni de pedra seca, construccions sense cap material de cohesió, ni calç, ni ciment. Només paciència i habilitat de milers de mans. I així, barraques, camins, parets, feixes, passeres i recs formen una vertadera xarxa d’infraestructures, en diríem avui, que va transformar zones ermes en llocs productius per conrear-hi vinyes, oliveres i fruiters de secà. Com deia Josep Pla, “una arquitectura de l’enginy i de la necessitat”.
Si pedalant pels camins i senders de la Garriga no som capaços d’adonar-nos quan travessem murs o no veiem restes de canalitzacions o d’antigues barraques, en tindrem oportunitat quan passem per les planes a ponent de Llers, on encara hi ha terrenys cultivables, murs de pedra seca, alguns de l’amplada d’un carro o antigues barraques, algunes totalment reformades, que ens expliquen com era aquest paisatge humà al segle passat abans que s’abandonés.
I en direcció a les Escaules es viuen moments inoblidables en forma de panoràmiques extenses del territori que ens envolta i que abasten un ampli ventall geogràfic que va des del Mont al Montgrí, passant pel Bassegoda, les Salines, les Alberes, Cap de Creus i badia de Roses, tots ells sota l’atenta mirada de l’imponent Canigó. Moments màgics i deliciosos per aquells viatgers sensibles amb el paisatge.
Encara embadalits d’aquest deliciós espectacle visual ni ens adonem que sobtadament la plana es trenca i ens fa davallar cap a valls encerclades de muntanyes que semblen sortides del no res i que ens engoleixen irreversiblement cap a la llera de la Muga. Acabem el descens a les Escaules, un petit nucli amb reminiscències medievals al marge dret del riu i vigilat de prop per la torre del vell castell. Un lloc tranquil on es poden recuperar forces al bar la Unió Escaulenca.
El viatge continua a l’altra banda del pont, seguint el conegut Camí natural de la Muga, un recorregut senyalitzat que arriba fins el mar. Sortim de l’entramat muntanyós a Pont de Molins entrant de ple a la gran plana empordanesa, pedalant sempre còmodament i per espais oberts, fins que a l’alçada de Cabanes, en veiem el campanar que sobresurt de la horitzontalitat del paisatge, ens desviem travessant el novament el riu per enllaçar camins diversos que ens porten de nou a Figueres. Abans però, una sorpresa amb majúscules, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura canònica medieval i un símbol del moviment de reforma de finals del segle XI que lluitava contra les imposicions nobiliàries en els nomenaments eclesiàstics.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià de Vilafant. Sant Martí de les Escaules. Santa Maria de Vilabertran
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.salines-bassegoda.org/ca/