Noguera NOG 011_Figuerola de Meià
Espai d'Interès Natural Serra del Montsec. Muntanya de Sant Mamet
Figuerola de Meià – La Maçana – Sant Martí de la Nou – Sant Mamet – Coll de les Comes – Peralba – Figuerola de Meià
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:1320 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Terra d?espadats i fronteres
La muntanya de Sant Mamet està voltada d?altius espadats que contrasten amb les suaus formes ondulades i arrodonides que defineixen la silueta del cim. L?ascensió al cim ens regala multitud de moments fascinants d?imatges fragmentades del territori que al punt culminant s?uneixen com peces d?un trencaclosques per formar una ampla panoràmica del territori que envolta la muntanya. A més a més, durant el trajecte, coneixerem pobles deshabitats... Terra d’espadats i fronteres
La muntanya de Sant Mamet està voltada d’altius espadats que contrasten amb les suaus formes ondulades i arrodonides que defineixen la silueta del cim. L’ascensió al cim ens regala multitud de moments fascinants d’imatges fragmentades del territori que al punt culminant s’uneixen com peces d’un trencaclosques per formar una ampla panoràmica del territori que envolta la muntanya. A més a més, durant el trajecte, coneixerem pobles deshabitats que la vegetació va engolint i restes de fortificacions en terra de ningú que formaven part de la frontera política de la Marca Hispànica. Una frontera natural infranquejable i alhora difusa que marcava els límits entre àrabs i cristians.
L’inici de la ruta des de Figuerola de Meià no pot ser més exultant. Ens deixem caure en direcció al pantà de Camarassa, clarament delimitat per les impressionants parets del cingles de la Morrera tenyides de vermell amb els primers raigs de sol i per la serra de Mont-roig que des d’aquesta banda ens presenta la seva fesomia més amable.
Desprès d’un curt tram de carretera enfilem per la pista que duu al poble deshabitat de la Maçana. Passem per sota del que era el nucli modern ja que l’antic poblat, on hi ha les malmeses restes de l’antic castell i l’ermita de Santa Maria, el podem veure baixant cap al Barranc dels Feixans, coronant el turó a l’indret conegut actualment com la Figuereta.
Engolits pel barranc remuntem envoltats d’un enorme silenci fins a la collada del Corral del Pereferrer. Davant nostre es despleguen cap el sud els relleus abruptes del Montroig i la Serra Carbonera i instintivament percebem l’enorme buit del Congost del Mu que, inevitablement, ens separa del que semblen cims propers.
Perdem alçada fins un nou poble deshabitat, el de Sant Martí de la Nou, un antic nucli medieval ara desaparegut que porta el nom de les restes de l’ermita que veiem ubicada sobre una talaia rocosa. Sota mateix de l’antic poblat surt a l’esquerra una pista que puja directament a Coll de Ferrús per la qual podem fer drecera, encara que aquest trajecte no es tant còmode com la pista principal que puja des d’Alòs de Balaguer.
A la sortida del bonic Barranc de les Sedues trobem el camí que puja a Sant Mamet des d’Alós, també coneguda com el Camí de la Mina. La pista és ampla i amb un ferm compactat que ens permet guanyar alçada amb facilitat. La celeritat infligida a la bicicleta ens porta ràpidament fins l’antiga mina de bauxita i Coll de Ferrús on conflueix la pista que puja directament de Sant Martí de la Nou.
Ens queden poc més de quatre quilòmetres per assolir el cim. A mesura que avancem, les panoràmiques es multipliquen exponencialment i el paisatge que envolta la muntanya se’ns apareix amb imatges fragmentades d’aquest trencaclosques que completem quan assolim el cim. Una volta a la petita ermita que el corona ens il·lustra sobre el paisatge més proper: fixant la mirada al nord gairebé toquem les impressionants parets dels Montsec d’Ares i Rúbies separades pel congost de Terradets, porta d’accés al Pallars. Un coneixedor del territori identificarà sense problemes els cims del Pirineu Central que treuen el cap darrera el congost o les serres prepirinenques com el majestuós Cadí, Port del Comte, Ensija o Rasos de Peguera. Finalment, l’arc visual que dominem en direcció sud abasta tota la Depressió Central, només escapçada per la proximitat del Mont-roig i la Serra Carbonera.
L’espectacle des del cim de Sant Mamet és tant impressionant que convida a la distensió i el relaxament. Estat físic i emocional que desapareix quan comencem el descens. Primer per una pista de ferm irregular i pedregós, seguit d’un corriol de fort pendent que literalment baixa en línia recta al fons de la vall. Un trajecte damunt la bici només apte per als ciclistes més avesats a aquest tipus de descensos, ja que la baixada requereix una bona tècnica. A peu, cap problema.
La tensió de la baixada no ens deixa gaudir plenament de les restes, gairebé ocultes per la immensa rocalla que ens envolta, del Castell de l’Orenga i la torre de Rocaspana, enclavades estratègicament per dominar el pas entre la vall de Peralba o de La Baronia de Sant Oïsme i la Vall d'Ariet. El pendent es suavitza a partir del Coll de les Comes, als peus del castell, encara que encara queda algun tram complicat abans de sortir a la pista que ve de Vilanova de Meià.
El darrer tram fins al punt de sortida, pedalant entre els contraforts de Sant Mamet i les altives parets del Montsec de Rúbies, és molt còmode. Durant el trajecte passem pel poble de Peralba, un nucli que al 1970 tenia més de quaranta habitants i que ara, tant l’església de Santa Magdalena com la resta de cases estan sota la voraç heura que les abraça mortalment.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Maçana. Sant Martí de la Nou. Ermita de Sant Mamet. Castell d’Orenga. Torre de Rocaespana. Santa Magdalena de Peralba.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.femturisme.cat/es/comarcas/la-noguera
www.lleidatur.com/Turismo
La muntanya de Sant Mamet està voltada d?altius espadats que contrasten amb les suaus formes ondulades i arrodonides que defineixen la silueta del cim. L?ascensió al cim ens regala multitud de moments fascinants d?imatges fragmentades del territori que al punt culminant s?uneixen com peces d?un trencaclosques per formar una ampla panoràmica del territori que envolta la muntanya. A més a més, durant el trajecte, coneixerem pobles deshabitats... Terra d’espadats i fronteres
La muntanya de Sant Mamet està voltada d’altius espadats que contrasten amb les suaus formes ondulades i arrodonides que defineixen la silueta del cim. L’ascensió al cim ens regala multitud de moments fascinants d’imatges fragmentades del territori que al punt culminant s’uneixen com peces d’un trencaclosques per formar una ampla panoràmica del territori que envolta la muntanya. A més a més, durant el trajecte, coneixerem pobles deshabitats que la vegetació va engolint i restes de fortificacions en terra de ningú que formaven part de la frontera política de la Marca Hispànica. Una frontera natural infranquejable i alhora difusa que marcava els límits entre àrabs i cristians.
L’inici de la ruta des de Figuerola de Meià no pot ser més exultant. Ens deixem caure en direcció al pantà de Camarassa, clarament delimitat per les impressionants parets del cingles de la Morrera tenyides de vermell amb els primers raigs de sol i per la serra de Mont-roig que des d’aquesta banda ens presenta la seva fesomia més amable.
Desprès d’un curt tram de carretera enfilem per la pista que duu al poble deshabitat de la Maçana. Passem per sota del que era el nucli modern ja que l’antic poblat, on hi ha les malmeses restes de l’antic castell i l’ermita de Santa Maria, el podem veure baixant cap al Barranc dels Feixans, coronant el turó a l’indret conegut actualment com la Figuereta.
Engolits pel barranc remuntem envoltats d’un enorme silenci fins a la collada del Corral del Pereferrer. Davant nostre es despleguen cap el sud els relleus abruptes del Montroig i la Serra Carbonera i instintivament percebem l’enorme buit del Congost del Mu que, inevitablement, ens separa del que semblen cims propers.
Perdem alçada fins un nou poble deshabitat, el de Sant Martí de la Nou, un antic nucli medieval ara desaparegut que porta el nom de les restes de l’ermita que veiem ubicada sobre una talaia rocosa. Sota mateix de l’antic poblat surt a l’esquerra una pista que puja directament a Coll de Ferrús per la qual podem fer drecera, encara que aquest trajecte no es tant còmode com la pista principal que puja des d’Alòs de Balaguer.
A la sortida del bonic Barranc de les Sedues trobem el camí que puja a Sant Mamet des d’Alós, també coneguda com el Camí de la Mina. La pista és ampla i amb un ferm compactat que ens permet guanyar alçada amb facilitat. La celeritat infligida a la bicicleta ens porta ràpidament fins l’antiga mina de bauxita i Coll de Ferrús on conflueix la pista que puja directament de Sant Martí de la Nou.
Ens queden poc més de quatre quilòmetres per assolir el cim. A mesura que avancem, les panoràmiques es multipliquen exponencialment i el paisatge que envolta la muntanya se’ns apareix amb imatges fragmentades d’aquest trencaclosques que completem quan assolim el cim. Una volta a la petita ermita que el corona ens il·lustra sobre el paisatge més proper: fixant la mirada al nord gairebé toquem les impressionants parets dels Montsec d’Ares i Rúbies separades pel congost de Terradets, porta d’accés al Pallars. Un coneixedor del territori identificarà sense problemes els cims del Pirineu Central que treuen el cap darrera el congost o les serres prepirinenques com el majestuós Cadí, Port del Comte, Ensija o Rasos de Peguera. Finalment, l’arc visual que dominem en direcció sud abasta tota la Depressió Central, només escapçada per la proximitat del Mont-roig i la Serra Carbonera.
L’espectacle des del cim de Sant Mamet és tant impressionant que convida a la distensió i el relaxament. Estat físic i emocional que desapareix quan comencem el descens. Primer per una pista de ferm irregular i pedregós, seguit d’un corriol de fort pendent que literalment baixa en línia recta al fons de la vall. Un trajecte damunt la bici només apte per als ciclistes més avesats a aquest tipus de descensos, ja que la baixada requereix una bona tècnica. A peu, cap problema.
La tensió de la baixada no ens deixa gaudir plenament de les restes, gairebé ocultes per la immensa rocalla que ens envolta, del Castell de l’Orenga i la torre de Rocaspana, enclavades estratègicament per dominar el pas entre la vall de Peralba o de La Baronia de Sant Oïsme i la Vall d'Ariet. El pendent es suavitza a partir del Coll de les Comes, als peus del castell, encara que encara queda algun tram complicat abans de sortir a la pista que ve de Vilanova de Meià.
El darrer tram fins al punt de sortida, pedalant entre els contraforts de Sant Mamet i les altives parets del Montsec de Rúbies, és molt còmode. Durant el trajecte passem pel poble de Peralba, un nucli que al 1970 tenia més de quaranta habitants i que ara, tant l’església de Santa Magdalena com la resta de cases estan sota la voraç heura que les abraça mortalment.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Maçana. Sant Martí de la Nou. Ermita de Sant Mamet. Castell d’Orenga. Torre de Rocaespana. Santa Magdalena de Peralba.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.femturisme.cat/es/comarcas/la-noguera
www.lleidatur.com/Turismo