Ripollès RIP 051_Queralbs
Parc Natural les Capçaleres del Ter i del Freser. Puigmal.
Queralbs – Fontalba – Núria – Queralbs
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:23 km
Desnivell:1060 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:difícil
Informació
Ruta de contacte
De Queralbs a Núria. Simfonia d?alta muntanya
Ruta exigent i amb trams molt tècnics, apte només per als més preparats, sobre tot en la baixada pel Camí Vell de Núria a Queralbs, un camí espectacular però molt tècnic i exposat. Un paisatge que creix a cada pedalada i que ens porta a raconades de gran bellesa i a un lloc emblemàtic per l?excursionisme i el catalanisme.
Una ruta que només es aconsellable fer entre setmana, ja que el cap de setmana son molts els qu... De Queralbs a Núria. Simfonia d’alta muntanya
Ruta exigent i amb trams molt tècnics, apte només per als més preparats, sobre tot en la baixada pel Camí Vell de Núria a Queralbs, un camí espectacular però molt tècnic i exposat. Un paisatge que creix a cada pedalada i que ens porta a raconades de gran bellesa i a un lloc emblemàtic per l’excursionisme i el catalanisme.
Una ruta que només es aconsellable fer entre setmana, ja que el cap de setmana son molts els que tresquen pels dos senders que porten a Núria, cosa que fa que pedalar per aquests dos camins sigui molest, tant per als caminants com per als ciclistes.
Sortim de la plaça de Queralbs i anem a buscar el camí de Fontalba. Un trajecte ràpid per una còmoda pista que s’estira zigzaguejant i mandrosa pel vessant sud que suporta el cim del Puigmal. Comença el primer moviment de la particular simfonia. De bon matí, mentre guanyem alçada en direcció a la Collada de Fontalba, el sol comença a vestir de llum els cims emblemàtics del Taga, la Serra Cavallera i el Balandrau, els vessants dels quals encara romanen a les fosques esperant la llum que els desperti i doni vida als petits pobles i prats que s’hi assenten.
Mentre la capçalera del Freser ens amaga el seus relleus abruptes sota l’ombra del Balandrau, cap al sud gaudim de la vall de Ribes, obrint-se pas fins a Ripoll per acompanyar el Ter aigües avall. Més enllà, fins on ens arriba la mirada, podem desxifrar clarament els elements dels paisatge: els relleus de l’altiplà del Lluçanès, la boira arraulida a la plana ausetana tancada pels cims característics que l’envolten, amb els Massís del Montseny afirmant la seva envergadura.
També quan som a prou alçada veiem clarament els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat. Un espectacle visual que reconforta l’ànima i dona energia per progressar ràpidament pels aproximadament onze quilometres que separen Queralbs de Fontalba.
A la Collada de Fontalba, voltats de silenci només trencat pel soroll de l’aigua que s’esmuny avall des de l’imponent cim del Puigmal, comença el segon moviment de la simfonia. I ho fem seguint el sender que flanqueja el vessant oriental del cim que, en poc mes de cinc quilòmetres, ens porta a Núria. Un trajecte lent que alterna trams ciclables, depenent de la tècnica de cadascú, i trams on cal anar a peu, bàsicament quan el sender s’enfila per damunt de les parets verticals que emergeixen de l’estret congost modelat pel riu Núria.
Quant travessem el darrer ressalt rocós, la clàssica imatge de Núria se’ns apareix sobtadament: la petita coma de la vall de Núria, amb l’estany mig glaçat aquesta època de l’any, els edificis que tothom té a la retina i els cims que l’envolten. Una postal de gran bellesa i plasticitat en qualsevol època de l’any.
Confluïm al Coll de la Creu d’en Riba amb el camí vell que puja des de Queralbs engorjat per l’estreta vall. Diu la llegenda que cap a l’any 700 un eremita, sant Gil, va ser el primer habitant de Núria. Després d’estar-se quatre anys vivint en aquestes valls, es va veure obligat a fugir cap a la Provença abandonant totes les seves pertinences, inclosa una marededéu, i la creu, la campana i l’olla que s’han convertit en símbols de Núria. Tres segles més tard, un àngel es va aparèixer a un habitant de Damasc, Amadeu, i li va demanar que viatgés a Núria, recuperés els objectes propietat de sant Gil i edifiqués una capella en honor a la Mare de Déu. En arribar a Núria, Amadeu va construir un petit temple i des de llavors i fins el primer terç del segle XX, el camí vell de Queralbs va ser l’única via d’accés a aquest santuari del Ripollès.
Només treure el cap cap a la vall que es despenja als nostres peus veiem clarament que el que ens espera no serà fàcil. Un camí pedregós que en alguns trams conserva encara l’antic empedrat medieval, aeri i sobretot exposat i arriscat per fer muntat sobre la bicicleta. Un trajecte que requereix molta atenció i on cal calcular a cada metre els moviments a fer. Una dansa damunt la bicicleta que requereix un gran esforç i tècnica.
D’altra banda, no tot son penes, i qui no en gaudeix és perquè no vol. El camí és meravellós. L’engorjat de Núria és espectacular. Els saltants d’aigua com el de la Cua de Cavall, on diuen que es banyen les dones d’aigua, el Salt del Sastre o la cascada de Fontalba obrint-se pas entre els majestuosos espadats de roques són raconades de gran bellesa.
En una clara bifurcació ens desviem a la dreta deixat el Camí Vell. Tots dos camins porten a Queralbs. El Camí Vell continua baixant cap al fons de la vall i passa pel pont romànic de Cremal mantenint la duresa a la qual hem estat sotmesos, màquines i ciclistes, durant tot el trajecte. Completem la nostra particular simfonia amb un moviment excels i joiós. Una extraordinària baixada per un camí arrapat a les parets rocoses, molt ben arranjat, aeri i d’amplada suficient per deixar anar les màquines cara avall amb la velocitat justa per contemplar totes les raconades de la capçalera del Ter. Un descens que culmina una ruta realment exquisida per als amants de les dificultats i l’alta muntanya.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santuari de Núria.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.vallderibes.cat/la-vall/queralbs/
Ruta exigent i amb trams molt tècnics, apte només per als més preparats, sobre tot en la baixada pel Camí Vell de Núria a Queralbs, un camí espectacular però molt tècnic i exposat. Un paisatge que creix a cada pedalada i que ens porta a raconades de gran bellesa i a un lloc emblemàtic per l?excursionisme i el catalanisme.
Una ruta que només es aconsellable fer entre setmana, ja que el cap de setmana son molts els qu... De Queralbs a Núria. Simfonia d’alta muntanya
Ruta exigent i amb trams molt tècnics, apte només per als més preparats, sobre tot en la baixada pel Camí Vell de Núria a Queralbs, un camí espectacular però molt tècnic i exposat. Un paisatge que creix a cada pedalada i que ens porta a raconades de gran bellesa i a un lloc emblemàtic per l’excursionisme i el catalanisme.
Una ruta que només es aconsellable fer entre setmana, ja que el cap de setmana son molts els que tresquen pels dos senders que porten a Núria, cosa que fa que pedalar per aquests dos camins sigui molest, tant per als caminants com per als ciclistes.
Sortim de la plaça de Queralbs i anem a buscar el camí de Fontalba. Un trajecte ràpid per una còmoda pista que s’estira zigzaguejant i mandrosa pel vessant sud que suporta el cim del Puigmal. Comença el primer moviment de la particular simfonia. De bon matí, mentre guanyem alçada en direcció a la Collada de Fontalba, el sol comença a vestir de llum els cims emblemàtics del Taga, la Serra Cavallera i el Balandrau, els vessants dels quals encara romanen a les fosques esperant la llum que els desperti i doni vida als petits pobles i prats que s’hi assenten.
Mentre la capçalera del Freser ens amaga el seus relleus abruptes sota l’ombra del Balandrau, cap al sud gaudim de la vall de Ribes, obrint-se pas fins a Ripoll per acompanyar el Ter aigües avall. Més enllà, fins on ens arriba la mirada, podem desxifrar clarament els elements dels paisatge: els relleus de l’altiplà del Lluçanès, la boira arraulida a la plana ausetana tancada pels cims característics que l’envolten, amb els Massís del Montseny afirmant la seva envergadura.
També quan som a prou alçada veiem clarament els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat. Un espectacle visual que reconforta l’ànima i dona energia per progressar ràpidament pels aproximadament onze quilometres que separen Queralbs de Fontalba.
A la Collada de Fontalba, voltats de silenci només trencat pel soroll de l’aigua que s’esmuny avall des de l’imponent cim del Puigmal, comença el segon moviment de la simfonia. I ho fem seguint el sender que flanqueja el vessant oriental del cim que, en poc mes de cinc quilòmetres, ens porta a Núria. Un trajecte lent que alterna trams ciclables, depenent de la tècnica de cadascú, i trams on cal anar a peu, bàsicament quan el sender s’enfila per damunt de les parets verticals que emergeixen de l’estret congost modelat pel riu Núria.
Quant travessem el darrer ressalt rocós, la clàssica imatge de Núria se’ns apareix sobtadament: la petita coma de la vall de Núria, amb l’estany mig glaçat aquesta època de l’any, els edificis que tothom té a la retina i els cims que l’envolten. Una postal de gran bellesa i plasticitat en qualsevol època de l’any.
Confluïm al Coll de la Creu d’en Riba amb el camí vell que puja des de Queralbs engorjat per l’estreta vall. Diu la llegenda que cap a l’any 700 un eremita, sant Gil, va ser el primer habitant de Núria. Després d’estar-se quatre anys vivint en aquestes valls, es va veure obligat a fugir cap a la Provença abandonant totes les seves pertinences, inclosa una marededéu, i la creu, la campana i l’olla que s’han convertit en símbols de Núria. Tres segles més tard, un àngel es va aparèixer a un habitant de Damasc, Amadeu, i li va demanar que viatgés a Núria, recuperés els objectes propietat de sant Gil i edifiqués una capella en honor a la Mare de Déu. En arribar a Núria, Amadeu va construir un petit temple i des de llavors i fins el primer terç del segle XX, el camí vell de Queralbs va ser l’única via d’accés a aquest santuari del Ripollès.
Només treure el cap cap a la vall que es despenja als nostres peus veiem clarament que el que ens espera no serà fàcil. Un camí pedregós que en alguns trams conserva encara l’antic empedrat medieval, aeri i sobretot exposat i arriscat per fer muntat sobre la bicicleta. Un trajecte que requereix molta atenció i on cal calcular a cada metre els moviments a fer. Una dansa damunt la bicicleta que requereix un gran esforç i tècnica.
D’altra banda, no tot son penes, i qui no en gaudeix és perquè no vol. El camí és meravellós. L’engorjat de Núria és espectacular. Els saltants d’aigua com el de la Cua de Cavall, on diuen que es banyen les dones d’aigua, el Salt del Sastre o la cascada de Fontalba obrint-se pas entre els majestuosos espadats de roques són raconades de gran bellesa.
En una clara bifurcació ens desviem a la dreta deixat el Camí Vell. Tots dos camins porten a Queralbs. El Camí Vell continua baixant cap al fons de la vall i passa pel pont romànic de Cremal mantenint la duresa a la qual hem estat sotmesos, màquines i ciclistes, durant tot el trajecte. Completem la nostra particular simfonia amb un moviment excels i joiós. Una extraordinària baixada per un camí arrapat a les parets rocoses, molt ben arranjat, aeri i d’amplada suficient per deixar anar les màquines cara avall amb la velocitat justa per contemplar totes les raconades de la capçalera del Ter. Un descens que culmina una ruta realment exquisida per als amants de les dificultats i l’alta muntanya.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santuari de Núria.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.vallderibes.cat/la-vall/queralbs/