Selva SEL 031_Biloví d’Onyar
Serra de Santa Barbarà. Espai Protegit d’Interès Natural del Volcà de la Crosa
Biloví d’Onyar — Brunyola —Coll de Ruscall — Santa Barbara — Sant Amanç — Sant Llop — Sant Dalmai — Salitja — Biloví d’Onyar
Mapa digital Comarcal. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1160 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Castell de Brunyola, el mirador de Santa Barbara i el Volcà de la Crosa
Ruta amb l?objectiu d?assolir el turó que corona l?ermita de Santa Bàrbara des del qual és domina tota la plana de la Selva amb una extensa panoràmica que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre. Durant l?ascensió passem pel bonic castell de Brunyola, construït amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un indret protegit d?incomparable bellesa paisatgística, per on pas... Castell de Brunyola, el mirador de Santa Barbara i el Volcà de la Crosa
Ruta amb l’objectiu d’assolir el turó que corona l’ermita de Santa Bàrbara des del qual és domina tota la plana de la Selva amb una extensa panoràmica que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre. Durant l’ascensió passem pel bonic castell de Brunyola, construït amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un indret protegit d’incomparable bellesa paisatgística, per on passarem a la tornada.
Deixem el nucli per un camí veïnal asfaltat a l’altra banda de la riera. Pedalem còmodament per la plana sota un cel ben blau esquitxat de densos i compactats masses independents de núvols que es mouen perceptiblement com gegantescos zepelins al ritme que li marca el deu Èol.
Mentre pedalem, l’horitzontalitat del terreny ens deixa veure els relleus que ens acompanyaran durant la ruta. Els raigs lluminosos del sol produeixen nítides i belles postals del muntanyam de l’entorn que es modifiquen a cada instant per l’acció del vent d’alçada. Clarament identifiquem l’objectiu de la ruta, la serra de Santa Bàrbara i l’ermita que la corona. Un viatger coneixedor del territori identificarà entre el paisatge el turó i l’ermita de Sant Argimon, el castell de i ermita de Calders, la casa blanca de les Guilleries, i cap al nord els cingles de???, la serra de Finestres?¿ i el turó de la Mare de Deu del Mont, i afinant la mirada, la silueta blanca de l’imponent Canigó.
Una carrega energètica i vital que ens ajudarà en la dura ascensió al punt d’inflexió. Abans però visitem l’ermita de la Mare de Deu de Serrallonga i el nucli de Brunyola, llogaret on arribem seguint el Camí dels Avellaners. Imprescindible marxar del poblet sense fer una ullada a l’església i el castell. L’església estava dintre del recinte murallat, de fet el campanar aprofita una de les torres de la fortalesa la qual es va construir amb pedra volcànica del volcà de la Crosa.
Iniciem l’ascensió pròpiament dita a l’altra banda de la carretera que duu a Anglès. A l’inici ho fem per un camí soliu i poc sovintejat. A partir de Can Moixac el camí millora però els pendents, sobre tot quan les vessants de la serra de Santa Bàrbara es tornen més agrestes, son força costeruts i obliga al viatger a forçar la pedalada per assolir la carena de la muntanya i el Coll de Ruscall on connectem amb la Ruta d’en Serrallonga. Un trajecte exigent atenuat per la densa massa forestal mediterrània, en especial alzines sureres amb alguns exemplars de grandària considerable.
Aquesta collada és un conegut encreuament de camins històrics, com el camí ral de Girona a Vic, i una zona molt transitada per viatgers i traginers, i no hi faltaven els bandolers que aprofitaven aquets punts estratègics per cometre els seus robatoris. De fet hi ha una dita popular que diu: ”A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, en referencia a la perillositat d’aquest lloc.
Acabem de pujar fins l’ermita de Santa Bàrbara ubicada estratègicament dalt d’un turó des del quan es domina tota la plana de la Selva i amb una bona vista que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre i el seu darrera el mar platejat pels reflexos de la llum solar. L’ermita esta adossada a una casa que serveix de refugi, ambdues s'han datat del segle XII. En destaca especialment l'impressionant campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc rebaixat.
Iniciem el descens, al principi per un sender, tot i que es pot fer per pista, fent llargues llaçades pel contrafort que corona l’ermita embolcallats d’una densa boscúria que ens porta al camí que puja a l’ermita de Sant Amanç que fou una antiga parròquia que ja existia l’any 1019, però que al segle XIV, arran de les epidèmies de pesta, va patir una important despoblació que va fer que fos annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i que segurament sigui un edifici d’orígens preromànics, l’església de Sant Amanç data dels segles XII-XIII; restaurada fa poc temps, cal remarcar que les dovelles de l’arc de mig punt de la porta no són originals, sinó que provenen de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, que fou molt temps caserna de la Guàrdia Civil i que s’enderrocà l’any 2000.
Acabem de baixar a la plana i a l’altra banda de la carretera d’Anglès pedalem per la plana de la Selva enllaçant camins diversos de bon pedalar que ens portaran al punt d’inici passant pels nuclis de Sant Dalmai i Salitja. Durant aquest llarg trajecte d’uns vint quilòmetres que ens permet gaudir de la idiosincràsia de la planura selvatana cal destacar les ermites de Sant Pere Sestronques, on retrobem el camí dels avellaners -en trobarem molts pel camí-, i de la malmesa Sant Llop, però especialment el tram pel volcà de la Crosa, el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària excepcional, fàcilment observable des del mirador de les Guilloteres, és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. La seva fondària màxima és de 74m i el punt més alt és l’ermita de Sant Llop que va ser transformada com a torre de vigilància aprofitant l’excel·lent panoràmica. El volcà de la Crosa és un indret d’incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural.
Gener de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Ermita Mare de Deu de Serrallonga. Església de Sant Fruitós de Brunyola. Castell de Brunyola. Ermita de Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç. Ermita de Sant Pere Sestronques. Ermita de Sant Llop. Església de Sant Dalmai. Santa Maria de Salitja.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/
Ruta amb l?objectiu d?assolir el turó que corona l?ermita de Santa Bàrbara des del qual és domina tota la plana de la Selva amb una extensa panoràmica que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre. Durant l?ascensió passem pel bonic castell de Brunyola, construït amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un indret protegit d?incomparable bellesa paisatgística, per on pas... Castell de Brunyola, el mirador de Santa Barbara i el Volcà de la Crosa
Ruta amb l’objectiu d’assolir el turó que corona l’ermita de Santa Bàrbara des del qual és domina tota la plana de la Selva amb una extensa panoràmica que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre. Durant l’ascensió passem pel bonic castell de Brunyola, construït amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un indret protegit d’incomparable bellesa paisatgística, per on passarem a la tornada.
Deixem el nucli per un camí veïnal asfaltat a l’altra banda de la riera. Pedalem còmodament per la plana sota un cel ben blau esquitxat de densos i compactats masses independents de núvols que es mouen perceptiblement com gegantescos zepelins al ritme que li marca el deu Èol.
Mentre pedalem, l’horitzontalitat del terreny ens deixa veure els relleus que ens acompanyaran durant la ruta. Els raigs lluminosos del sol produeixen nítides i belles postals del muntanyam de l’entorn que es modifiquen a cada instant per l’acció del vent d’alçada. Clarament identifiquem l’objectiu de la ruta, la serra de Santa Bàrbara i l’ermita que la corona. Un viatger coneixedor del territori identificarà entre el paisatge el turó i l’ermita de Sant Argimon, el castell de i ermita de Calders, la casa blanca de les Guilleries, i cap al nord els cingles de???, la serra de Finestres?¿ i el turó de la Mare de Deu del Mont, i afinant la mirada, la silueta blanca de l’imponent Canigó.
Una carrega energètica i vital que ens ajudarà en la dura ascensió al punt d’inflexió. Abans però visitem l’ermita de la Mare de Deu de Serrallonga i el nucli de Brunyola, llogaret on arribem seguint el Camí dels Avellaners. Imprescindible marxar del poblet sense fer una ullada a l’església i el castell. L’església estava dintre del recinte murallat, de fet el campanar aprofita una de les torres de la fortalesa la qual es va construir amb pedra volcànica del volcà de la Crosa.
Iniciem l’ascensió pròpiament dita a l’altra banda de la carretera que duu a Anglès. A l’inici ho fem per un camí soliu i poc sovintejat. A partir de Can Moixac el camí millora però els pendents, sobre tot quan les vessants de la serra de Santa Bàrbara es tornen més agrestes, son força costeruts i obliga al viatger a forçar la pedalada per assolir la carena de la muntanya i el Coll de Ruscall on connectem amb la Ruta d’en Serrallonga. Un trajecte exigent atenuat per la densa massa forestal mediterrània, en especial alzines sureres amb alguns exemplars de grandària considerable.
Aquesta collada és un conegut encreuament de camins històrics, com el camí ral de Girona a Vic, i una zona molt transitada per viatgers i traginers, i no hi faltaven els bandolers que aprofitaven aquets punts estratègics per cometre els seus robatoris. De fet hi ha una dita popular que diu: ”A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, en referencia a la perillositat d’aquest lloc.
Acabem de pujar fins l’ermita de Santa Bàrbara ubicada estratègicament dalt d’un turó des del quan es domina tota la plana de la Selva i amb una bona vista que abasta un ventall que va des del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre i el seu darrera el mar platejat pels reflexos de la llum solar. L’ermita esta adossada a una casa que serveix de refugi, ambdues s'han datat del segle XII. En destaca especialment l'impressionant campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc rebaixat.
Iniciem el descens, al principi per un sender, tot i que es pot fer per pista, fent llargues llaçades pel contrafort que corona l’ermita embolcallats d’una densa boscúria que ens porta al camí que puja a l’ermita de Sant Amanç que fou una antiga parròquia que ja existia l’any 1019, però que al segle XIV, arran de les epidèmies de pesta, va patir una important despoblació que va fer que fos annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i que segurament sigui un edifici d’orígens preromànics, l’església de Sant Amanç data dels segles XII-XIII; restaurada fa poc temps, cal remarcar que les dovelles de l’arc de mig punt de la porta no són originals, sinó que provenen de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, que fou molt temps caserna de la Guàrdia Civil i que s’enderrocà l’any 2000.
Acabem de baixar a la plana i a l’altra banda de la carretera d’Anglès pedalem per la plana de la Selva enllaçant camins diversos de bon pedalar que ens portaran al punt d’inici passant pels nuclis de Sant Dalmai i Salitja. Durant aquest llarg trajecte d’uns vint quilòmetres que ens permet gaudir de la idiosincràsia de la planura selvatana cal destacar les ermites de Sant Pere Sestronques, on retrobem el camí dels avellaners -en trobarem molts pel camí-, i de la malmesa Sant Llop, però especialment el tram pel volcà de la Crosa, el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària excepcional, fàcilment observable des del mirador de les Guilloteres, és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània. La seva fondària màxima és de 74m i el punt més alt és l’ermita de Sant Llop que va ser transformada com a torre de vigilància aprofitant l’excel·lent panoràmica. El volcà de la Crosa és un indret d’incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural.
Gener de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Ermita Mare de Deu de Serrallonga. Església de Sant Fruitós de Brunyola. Castell de Brunyola. Ermita de Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç. Ermita de Sant Pere Sestronques. Ermita de Sant Llop. Església de Sant Dalmai. Santa Maria de Salitja.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/