Alt Empordà AEM 036_Lladó
Alta Garrotxa. El Mont. Muntanya del Sucre. Serra de la Creu.
Lladó — Sant Martí de Sesserres — Coll de Joncanat — Castellot de Fagars — Sous — el Mont — Collet del Sucre — Vilademires — Lladó.
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
Resum
Distància:50 km
Desnivell:1625 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Ruta de contacte
El Mont, el cim que va encisar a Verdaguer
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una experiència excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta. Pedalar per la cara nord de la muntanya embolcallats per una densa boscúria immersos en els propis pensaments i, de cop i volta a la vessant oposada, passar a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim, es realment una experiència colpidora. No debades el gran poeta i viatger, Jacint Verdague... El Mont, el cim que va encisar a Verdaguer
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una experiència excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta. Pedalar per la cara nord de la muntanya embolcallats per una densa boscúria immersos en els propis pensaments i, de cop i volta a la vessant oposada, passar a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim, es realment una experiència colpidora. No debades el gran poeta i viatger, Jacint Verdaguer, hi va va trobar en el Mont el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada, l’estiu de 1884, va elaborar alguns fragments del poema Canigó alhora que, probablement, es devia delectar, dia si i dia també, del colossal i encisador paisatge que s’albira al voltant del santuari. Un lloc molt inspirador i vivificant.
Només deixar el petit nucli de Lladó pel camí que duu al barri d’El Pujol, al nord del poble, veiem en primer terme, més enllà dels camps agrícoles, la muntanya del Mont. L’acompanyen la Serra de les Corones i més enllà, salvant les distàncies, l’inconfusible Bassegoda. Més enllà del petit nucli ens desviem cap a la petita ermita de Sant Felip i Sant Jaume que malgrat que l’edifici actual és dels segle XVI o XVII, conserva l'estructura i l'estètica de les capelles romàniques. Al costat hi ha un singular mirador des del qual podem divisar sense dificultat la mar acaronant el Golf de Roses.
Continuem navegant en direcció a la muntanya guanyant alçada per una bon pista flanquejada per alzines i amb algun tram costerut. Ens desviem per un camí, amb un tram final no massa bo deguts als còdols de considerable volum que dificulten la progressió, per visitar el llogaret de Sant Martí de Sesserres, en especial la seva església romànica encara que el seu campanar no correspon a aquesta època.
Sortim al camí asfaltat que portaria directament al cim del Mont. Ens desviem a la dreta en una clara bifurcació pel camí que duu a Lliurona, un nucli que als anys 1980 un grup de joves va tornar a la vida, fins aquella data amb risc de despoblar-se. L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació. El trajecte per la vessant nord del Mont i la Serra de les Corones és pura delícia ciclo-turística. Naveguem immersos en una espessa boscúria on predomina el verd perenne dels alzinars que ens abracen, pedalant per un camí rural cimentat embolcallats per una intensa i acollidora solitud. Un trajecte on els sentits estant completament oberts a qualsevol estímul.
En un moment donat deixem aquest confortable camí i virem a l’esquerra, ara rodant per una bonica fageda. Sortim a un espai obert, els Camps del Puigbalí on trobem una família de senglars que furguen tranquil·lament buscant aliment i, uns metres enllà, un grup d’isards que ens miren atentament abans de fugir de la nostra presència. Arribem a tocar de l’impressionant masia de Puigbalí, la pista d’accés directe està prohibida, ubicada en un replà des d’on gaudim de les primeres panoràmiques del dia que abasten des dels Pirineus de l’Alt Empordà —Salines, Alberes i Cap de Creus— fins al Golf de Roses, un lloc ideal per fer una pausa i gaudir del moment abans d’iniciar l’atac al cim.
Per arribar al cim cal fer una llarga marrada. Comencem per una bona pista que ve de la carretera que duu al santuari i trobem a tocar del mas el Soler, un camí ben fresat que transita per una bonica fageda que deixem quan trobem una pista secundària que ens deixa en una esplanada coneguda com els Camps de Falgars des de on surt una pista que s’endinsa de nou a la fageda i porta al bonic Coll de Joncanat, nexe d’unió entre el Mont i Corones (adjuntem un track d’una variant per arribar fins al coll directament des de prop del mas el Soler).
Comença aquí un tram molt deixat, herbós i exigent que marxa en direcció contraria i que en el punt d’inflexió concorda amb un sender que baixa del cim. Continuem, ara còmodament, fins trobar la pista que ens permet pujar al Castell de Falgars (el darrer tram és fa aper corriol). De l’antic castell només queda dempeus la base d’una extraordinària torre romana de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets d'1,90 metres. Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda pels romans en els segles II-I aC. Es fàcil endevinar que, tot i que les alzines s’han apoderat del lloc, des de la seva ubicació privilegiada al turó més oriental de la serra del Mont, la fortificació constituïa una talaia de primer ordre sobre l'Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, el Pla de l'Estany, així com sobre la zona més oriental dels Pirineus. Sembla obvi que la seva funció era de vigilància de l'explotació del territori i de les seves vies de comunicació.
Deixem aquesta magnífica talaia seguint la carena rocosa a peu, només un metres ja que molt aviat podem pedalar de nou i baixar sobre la bicicleta al Collet de les Farigoles. Fins aquí arribava una pista, ara un ample corriol, des de Sous. El camí ens deixa al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat. Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona. La bellesa del conjunt monàstic convida a fer una parada per conèixer de primera ma aquest important lloc històric. És senzillament espectacular.
Igual d’espectacular son les panoràmiques que gaudim mentre pugem al Santuari de la Mare de Deu del Mont, postals paisatgístiques d’intensa bellesa i extensió que copsem en la seva totalitat al cim. El ventall geogràfic des d’aquest sensacional mirador demana una llarga parada per gaudir del moment. Davant la mirada atenta van desfilant la serralada dels Pirineus des del Puigmal fins a Cap de Creus morint a l’abadia de Roses, amb el Canigó dominant el conjunt; davant d’aquesta línia de relleus identifiquem amb claredat el Bassegoda, Comanegre, les cingleres de Sant Aniol o la serra Cavallera. I cap a ponent el sempre iconogràfic Pedraforca, acompanyat d’Ensija i Rasos de Peguera; i més ençà Sant Magdalena, Puigsacalm, Cabrera i els relleus del Collsacabra, el Montseny i les sempre verdes Guilleries. I seguint la línia que arrenca del Puigsacalm en direcció al mar, Finestres, la Salut, muntanyes de Rocacorba, les Gavarres i el Montgrí. I a contrallum Cadiretes i el Montnegre-Corredor a banda i banda de la Tordera. I no parlem dels pobles i viles escampats per la gran planícia a banda i banda del cim: Figueres, Girona, Banyoles, Besalú, Olot... Impressionant i molt emocionant!
Un lloc per entretenir-se i gaudir de la coneixença o descoberta del territori asseguts al costat de l’estàtua d’en Verdaguer. De fet, l'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). Un plaer visual de magnitud extrema.
Encara amarats de tanta informació paisatgística deixem aquest magnífic mirador natural per un sender que trobem per sota el santuari a la vessant nord de la muntanya, a la dreta de la carretera, un sender amb alguns trams tècnics però una autèntica delícia per fer en bicicleta de muntanya. El sender ens deixa de nou als Camps de Falgars i a la bona pista que passant pel mas de Falgars, una gran masia amb una petita ermita, porta a la carretera d’accés al Mont. Baixada vertiginosa cap a la vall per la petita carretera, cal desviar-se a la dreta en una bifurcació en direcció a Beuda, fins al Collet del Sucre, punt on prenem una pista amb senyalització de GR que ressegueix la carena de la Serra de la Creu i ens porta a Sant Mateu de Vilademires, l’església parroquial del veïnat dispers del mateix nom. Seguim perdent alçada fins trobar la carretera que puja a Sant Martí de Sesserres. Uns metres a la dreta surt la pista que travessa el Pla de can Roure, on fem una última ullada a la muntanya, abans d’arribar de nou al punt de sortida. Una ruta que no et pots perdre.
Setembre de 2023
CENTRES DE INTERÈS
Ermita de Sant Felip i Sant Jaume. Sant Martí de Sesserres. Torre del Puig de Far, Torre del Far o Castellot de Falgars. Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous. Santuari de la mare de Deu del Mont. L’Anunciació de Falgars. Sant Mateu de Vilademires
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Carles Antoner. Tel 972 55 37 11
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una experiència excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta. Pedalar per la cara nord de la muntanya embolcallats per una densa boscúria immersos en els propis pensaments i, de cop i volta a la vessant oposada, passar a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim, es realment una experiència colpidora. No debades el gran poeta i viatger, Jacint Verdague... El Mont, el cim que va encisar a Verdaguer
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una experiència excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta. Pedalar per la cara nord de la muntanya embolcallats per una densa boscúria immersos en els propis pensaments i, de cop i volta a la vessant oposada, passar a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim, es realment una experiència colpidora. No debades el gran poeta i viatger, Jacint Verdaguer, hi va va trobar en el Mont el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada, l’estiu de 1884, va elaborar alguns fragments del poema Canigó alhora que, probablement, es devia delectar, dia si i dia també, del colossal i encisador paisatge que s’albira al voltant del santuari. Un lloc molt inspirador i vivificant.
Només deixar el petit nucli de Lladó pel camí que duu al barri d’El Pujol, al nord del poble, veiem en primer terme, més enllà dels camps agrícoles, la muntanya del Mont. L’acompanyen la Serra de les Corones i més enllà, salvant les distàncies, l’inconfusible Bassegoda. Més enllà del petit nucli ens desviem cap a la petita ermita de Sant Felip i Sant Jaume que malgrat que l’edifici actual és dels segle XVI o XVII, conserva l'estructura i l'estètica de les capelles romàniques. Al costat hi ha un singular mirador des del qual podem divisar sense dificultat la mar acaronant el Golf de Roses.
Continuem navegant en direcció a la muntanya guanyant alçada per una bon pista flanquejada per alzines i amb algun tram costerut. Ens desviem per un camí, amb un tram final no massa bo deguts als còdols de considerable volum que dificulten la progressió, per visitar el llogaret de Sant Martí de Sesserres, en especial la seva església romànica encara que el seu campanar no correspon a aquesta època.
Sortim al camí asfaltat que portaria directament al cim del Mont. Ens desviem a la dreta en una clara bifurcació pel camí que duu a Lliurona, un nucli que als anys 1980 un grup de joves va tornar a la vida, fins aquella data amb risc de despoblar-se. L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació. El trajecte per la vessant nord del Mont i la Serra de les Corones és pura delícia ciclo-turística. Naveguem immersos en una espessa boscúria on predomina el verd perenne dels alzinars que ens abracen, pedalant per un camí rural cimentat embolcallats per una intensa i acollidora solitud. Un trajecte on els sentits estant completament oberts a qualsevol estímul.
En un moment donat deixem aquest confortable camí i virem a l’esquerra, ara rodant per una bonica fageda. Sortim a un espai obert, els Camps del Puigbalí on trobem una família de senglars que furguen tranquil·lament buscant aliment i, uns metres enllà, un grup d’isards que ens miren atentament abans de fugir de la nostra presència. Arribem a tocar de l’impressionant masia de Puigbalí, la pista d’accés directe està prohibida, ubicada en un replà des d’on gaudim de les primeres panoràmiques del dia que abasten des dels Pirineus de l’Alt Empordà —Salines, Alberes i Cap de Creus— fins al Golf de Roses, un lloc ideal per fer una pausa i gaudir del moment abans d’iniciar l’atac al cim.
Per arribar al cim cal fer una llarga marrada. Comencem per una bona pista que ve de la carretera que duu al santuari i trobem a tocar del mas el Soler, un camí ben fresat que transita per una bonica fageda que deixem quan trobem una pista secundària que ens deixa en una esplanada coneguda com els Camps de Falgars des de on surt una pista que s’endinsa de nou a la fageda i porta al bonic Coll de Joncanat, nexe d’unió entre el Mont i Corones (adjuntem un track d’una variant per arribar fins al coll directament des de prop del mas el Soler).
Comença aquí un tram molt deixat, herbós i exigent que marxa en direcció contraria i que en el punt d’inflexió concorda amb un sender que baixa del cim. Continuem, ara còmodament, fins trobar la pista que ens permet pujar al Castell de Falgars (el darrer tram és fa aper corriol). De l’antic castell només queda dempeus la base d’una extraordinària torre romana de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets d'1,90 metres. Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda pels romans en els segles II-I aC. Es fàcil endevinar que, tot i que les alzines s’han apoderat del lloc, des de la seva ubicació privilegiada al turó més oriental de la serra del Mont, la fortificació constituïa una talaia de primer ordre sobre l'Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, el Pla de l'Estany, així com sobre la zona més oriental dels Pirineus. Sembla obvi que la seva funció era de vigilància de l'explotació del territori i de les seves vies de comunicació.
Deixem aquesta magnífica talaia seguint la carena rocosa a peu, només un metres ja que molt aviat podem pedalar de nou i baixar sobre la bicicleta al Collet de les Farigoles. Fins aquí arribava una pista, ara un ample corriol, des de Sous. El camí ens deixa al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat. Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona. La bellesa del conjunt monàstic convida a fer una parada per conèixer de primera ma aquest important lloc històric. És senzillament espectacular.
Igual d’espectacular son les panoràmiques que gaudim mentre pugem al Santuari de la Mare de Deu del Mont, postals paisatgístiques d’intensa bellesa i extensió que copsem en la seva totalitat al cim. El ventall geogràfic des d’aquest sensacional mirador demana una llarga parada per gaudir del moment. Davant la mirada atenta van desfilant la serralada dels Pirineus des del Puigmal fins a Cap de Creus morint a l’abadia de Roses, amb el Canigó dominant el conjunt; davant d’aquesta línia de relleus identifiquem amb claredat el Bassegoda, Comanegre, les cingleres de Sant Aniol o la serra Cavallera. I cap a ponent el sempre iconogràfic Pedraforca, acompanyat d’Ensija i Rasos de Peguera; i més ençà Sant Magdalena, Puigsacalm, Cabrera i els relleus del Collsacabra, el Montseny i les sempre verdes Guilleries. I seguint la línia que arrenca del Puigsacalm en direcció al mar, Finestres, la Salut, muntanyes de Rocacorba, les Gavarres i el Montgrí. I a contrallum Cadiretes i el Montnegre-Corredor a banda i banda de la Tordera. I no parlem dels pobles i viles escampats per la gran planícia a banda i banda del cim: Figueres, Girona, Banyoles, Besalú, Olot... Impressionant i molt emocionant!
Un lloc per entretenir-se i gaudir de la coneixença o descoberta del territori asseguts al costat de l’estàtua d’en Verdaguer. De fet, l'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). Un plaer visual de magnitud extrema.
Encara amarats de tanta informació paisatgística deixem aquest magnífic mirador natural per un sender que trobem per sota el santuari a la vessant nord de la muntanya, a la dreta de la carretera, un sender amb alguns trams tècnics però una autèntica delícia per fer en bicicleta de muntanya. El sender ens deixa de nou als Camps de Falgars i a la bona pista que passant pel mas de Falgars, una gran masia amb una petita ermita, porta a la carretera d’accés al Mont. Baixada vertiginosa cap a la vall per la petita carretera, cal desviar-se a la dreta en una bifurcació en direcció a Beuda, fins al Collet del Sucre, punt on prenem una pista amb senyalització de GR que ressegueix la carena de la Serra de la Creu i ens porta a Sant Mateu de Vilademires, l’església parroquial del veïnat dispers del mateix nom. Seguim perdent alçada fins trobar la carretera que puja a Sant Martí de Sesserres. Uns metres a la dreta surt la pista que travessa el Pla de can Roure, on fem una última ullada a la muntanya, abans d’arribar de nou al punt de sortida. Una ruta que no et pots perdre.
Setembre de 2023
CENTRES DE INTERÈS
Ermita de Sant Felip i Sant Jaume. Sant Martí de Sesserres. Torre del Puig de Far, Torre del Far o Castellot de Falgars. Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous. Santuari de la mare de Deu del Mont. L’Anunciació de Falgars. Sant Mateu de Vilademires
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Carles Antoner. Tel 972 55 37 11