Segarra SEG 009_Biosca
Espai Natural Protegit de la Valls del Sió-Llobregós.
Biosca – Palouet – Vicfred – Sant Guim de la Plana – Guissona – Guarda-si-venes – Selvanera – Puigarne – Biosca
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:40 km
Desnivell:700 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Pedalant pel cor de l?Alta Segarra entre la boira.
Sovint la Vall del Llobregós s?omple de boira a l?hivern. Malgrat pugui semblar inversemblant, gaudir-ne també pot ser una experiència molt plaent per al viatger capaç de copsar la bellesa dels paisatges erms i els arbres despullats embolcallats amb el mantell sedós i de vegades diàfan que provoca la bromada. Si, a més, com és el cas d?aquesta sortida, la boira es queda adormida a la vall, l?espectacle visual des de l?altiplà ... Pedalant pel cor de l’Alta Segarra entre la boira.
Sovint la Vall del Llobregós s’omple de boira a l’hivern. Malgrat pugui semblar inversemblant, gaudir-ne també pot ser una experiència molt plaent per al viatger capaç de copsar la bellesa dels paisatges erms i els arbres despullats embolcallats amb el mantell sedós i de vegades diàfan que provoca la bromada. Si, a més, com és el cas d’aquesta sortida, la boira es queda adormida a la vall, l’espectacle visual des de l’altiplà d’aquest mar blanquinós clos per les serralades prepirinenques cobertes de neu, és senzillament sensacional i molt vivificador.
Sortim de Biosca, un nom d’etimologia iberovasca com molts dels existents en la toponímia catalana, per la carretera de Guissona. A l’esquerra hi ha el barri de l’Hostal per on continuem seguint el GR. Immersos en la boira que a l’hivern sovinteja la Segarra naveguem acaronant els sinuosos relleus modelats per extensos cultius de cereals. Els arbres despullats de les seves fulles mostren la seva anatomia més intima, accentuada pel blanc de la bromada.
Travessat el Llobregós, també conegut com Lo Bregós, arribem a Palouet, un petit nucli que ha perdut bona part del seu origen medieval encara que fins a mitjans del segle XX conservà l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada. S’en pot destacar la petita ermita d’origen romànic de Sant Jaume.
En direcció al següent punt, Vicfred, passem per la Bassa de Palouet, un petit oasi al bell mig d’aquest paisatge de secà. Aquest petit oasi, convertit en un observatori ornitològic, conté una gran varietat de fauna que és pròpia de zones humides.
Encarem les costes de Palou i sortim de la boira. L’espectacle visual és de gran bellesa: des de l’alçada el contrast del mar de boira que omple les valls fan més visible els relleus del Prepirineu, coberts de neu. Entrem a Vicfred per la banda del castell, tot i que l’edifici recorda més a una residència senyorial que no a una fortificació fronterera originària del segle XI, en època de la reconquesta.
Ens dirigim cap a Sant Quim de la Plana. Passem per una improvisada cantera d’extracció de la típica pedra segarrenca que vesteix murs de contenció i barraques arreu de la comarca. Amagat darrera el Tossal del Gomar, al cor geogràfic de la Segarra, trobem sobtadament el nucli medieval de Sant Guim. Entrem al nucli per la plaça on hi ha l’imponent casal conegut com el castell, encara que no hi ha pràcticament evidències del castell original del segle XII, i l’església de Santa Maria, en la qual encara es conserva la talla romànica de Sant Guillem. Val la pena recórrer els carrerons i passos coberts per descobrir un traçat irregular i desnivellat, pràcticament inalterat des de l’edat mitjana.
Un còmode trajecte resseguint murs de pedra seca, tots ells de bella factura, que contenent el sòl de possibles esllavissades, ens porta a la Vila de Guissona, el municipi més poblat de la comarca després de la capital. Si es pot, és imprescindible visitar el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de Lesso a la part nord de la vila i considerat un dels més importants de la Catalunya interior. Aquestes restes arqueològiques contrasten fortament amb el Grup alimentari que porta el nom de la Vila i que ocupa una gran àrea del polígon industrial, lloc per on continuem la ruta.
Arribem al nucli agregat a Guissona de curiós nom, Guarda-si-venes, nomenclatura que sembla provenir de la frase expressiva «guarda si vénen», degut a la seva situació de torre de guaita a la plana de Guissona. L'església de Sant Miquel és d'estil romànic, amb un finestral a la façana d'estil gòtic. Té una talla de fusta del segle XII de la Mare de Déu dita de les Neus.
Continuem pedalant entre camps fins Selvanera, situat en terreny pla i dominat per cal Viles, l’antiga casa senyorial, de pedra picada i balconades. A la plaça hi ha l’església de Sant Sebastià de Selvanera, que porta la data del 1797 i als afores, la capella de la Soledat.
El tram final del trajecte fins a Biosca, el fem per la vall del Llobregós, únic espai protegit de la comarca de la Segarra. Baixem a la vall per un corriol que trobem passada una estructura circular d’un antic forn de guix. De fet, els petits turons que la tanquen traspuen guixos per tota la seva superfície. Recórrer aquesta planera vall, estreta i allargada, per on serpenteja juganer el riu Llobregós, és un autèntic plaer
Febrer de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Bassa de Palouet. Castell de Vicfred. Castell i església de Santa Maria de Sant Guim. Ciutat romana de Lesso. Sant Miquel de Guarda-si-venes. Sant Sebastià de Selvanera
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
www.lasegarra.org
www.turismellobregos.cat
Sovint la Vall del Llobregós s?omple de boira a l?hivern. Malgrat pugui semblar inversemblant, gaudir-ne també pot ser una experiència molt plaent per al viatger capaç de copsar la bellesa dels paisatges erms i els arbres despullats embolcallats amb el mantell sedós i de vegades diàfan que provoca la bromada. Si, a més, com és el cas d?aquesta sortida, la boira es queda adormida a la vall, l?espectacle visual des de l?altiplà ... Pedalant pel cor de l’Alta Segarra entre la boira.
Sovint la Vall del Llobregós s’omple de boira a l’hivern. Malgrat pugui semblar inversemblant, gaudir-ne també pot ser una experiència molt plaent per al viatger capaç de copsar la bellesa dels paisatges erms i els arbres despullats embolcallats amb el mantell sedós i de vegades diàfan que provoca la bromada. Si, a més, com és el cas d’aquesta sortida, la boira es queda adormida a la vall, l’espectacle visual des de l’altiplà d’aquest mar blanquinós clos per les serralades prepirinenques cobertes de neu, és senzillament sensacional i molt vivificador.
Sortim de Biosca, un nom d’etimologia iberovasca com molts dels existents en la toponímia catalana, per la carretera de Guissona. A l’esquerra hi ha el barri de l’Hostal per on continuem seguint el GR. Immersos en la boira que a l’hivern sovinteja la Segarra naveguem acaronant els sinuosos relleus modelats per extensos cultius de cereals. Els arbres despullats de les seves fulles mostren la seva anatomia més intima, accentuada pel blanc de la bromada.
Travessat el Llobregós, també conegut com Lo Bregós, arribem a Palouet, un petit nucli que ha perdut bona part del seu origen medieval encara que fins a mitjans del segle XX conservà l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada. S’en pot destacar la petita ermita d’origen romànic de Sant Jaume.
En direcció al següent punt, Vicfred, passem per la Bassa de Palouet, un petit oasi al bell mig d’aquest paisatge de secà. Aquest petit oasi, convertit en un observatori ornitològic, conté una gran varietat de fauna que és pròpia de zones humides.
Encarem les costes de Palou i sortim de la boira. L’espectacle visual és de gran bellesa: des de l’alçada el contrast del mar de boira que omple les valls fan més visible els relleus del Prepirineu, coberts de neu. Entrem a Vicfred per la banda del castell, tot i que l’edifici recorda més a una residència senyorial que no a una fortificació fronterera originària del segle XI, en època de la reconquesta.
Ens dirigim cap a Sant Quim de la Plana. Passem per una improvisada cantera d’extracció de la típica pedra segarrenca que vesteix murs de contenció i barraques arreu de la comarca. Amagat darrera el Tossal del Gomar, al cor geogràfic de la Segarra, trobem sobtadament el nucli medieval de Sant Guim. Entrem al nucli per la plaça on hi ha l’imponent casal conegut com el castell, encara que no hi ha pràcticament evidències del castell original del segle XII, i l’església de Santa Maria, en la qual encara es conserva la talla romànica de Sant Guillem. Val la pena recórrer els carrerons i passos coberts per descobrir un traçat irregular i desnivellat, pràcticament inalterat des de l’edat mitjana.
Un còmode trajecte resseguint murs de pedra seca, tots ells de bella factura, que contenent el sòl de possibles esllavissades, ens porta a la Vila de Guissona, el municipi més poblat de la comarca després de la capital. Si es pot, és imprescindible visitar el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de Lesso a la part nord de la vila i considerat un dels més importants de la Catalunya interior. Aquestes restes arqueològiques contrasten fortament amb el Grup alimentari que porta el nom de la Vila i que ocupa una gran àrea del polígon industrial, lloc per on continuem la ruta.
Arribem al nucli agregat a Guissona de curiós nom, Guarda-si-venes, nomenclatura que sembla provenir de la frase expressiva «guarda si vénen», degut a la seva situació de torre de guaita a la plana de Guissona. L'església de Sant Miquel és d'estil romànic, amb un finestral a la façana d'estil gòtic. Té una talla de fusta del segle XII de la Mare de Déu dita de les Neus.
Continuem pedalant entre camps fins Selvanera, situat en terreny pla i dominat per cal Viles, l’antiga casa senyorial, de pedra picada i balconades. A la plaça hi ha l’església de Sant Sebastià de Selvanera, que porta la data del 1797 i als afores, la capella de la Soledat.
El tram final del trajecte fins a Biosca, el fem per la vall del Llobregós, únic espai protegit de la comarca de la Segarra. Baixem a la vall per un corriol que trobem passada una estructura circular d’un antic forn de guix. De fet, els petits turons que la tanquen traspuen guixos per tota la seva superfície. Recórrer aquesta planera vall, estreta i allargada, per on serpenteja juganer el riu Llobregós, és un autèntic plaer
Febrer de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Bassa de Palouet. Castell de Vicfred. Castell i església de Santa Maria de Sant Guim. Ciutat romana de Lesso. Sant Miquel de Guarda-si-venes. Sant Sebastià de Selvanera
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
www.lasegarra.org
www.turismellobregos.cat