Segarra SEG 016_Sanaüja
Serra del Bancal. Santes Creus de Bordell. Obagues de la Riera de Madrona.
Sanaüja — Collet del Bancal — Santes Creus de Bordell — Madrona — Els Colls — Collet de Pujaminyons — Lloberola — Sanaüja
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:48 km
Desnivell:1060 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Pedalejant per la Catalunya Vella
Ruta que s?enfila cap a l?altiplà del Solsonès, terra bastida de grans masies, gairebé cases fortificades, que formen part del poblament mes tradicional de la Catalunya Vella i que ens descobreix llocs tant interessants com els castell de Lloberola o l?ermita de Sant Pere de Madrona.
Des de la petita plaça porxada que ens recorda el passat medieval del poble encadenem les valls de Sanaüja i la Rasa del Pujol pedalant per camins r... Pedalejant per la Catalunya Vella
Ruta que s’enfila cap a l’altiplà del Solsonès, terra bastida de grans masies, gairebé cases fortificades, que formen part del poblament mes tradicional de la Catalunya Vella i que ens descobreix llocs tant interessants com els castell de Lloberola o l’ermita de Sant Pere de Madrona.
Des de la petita plaça porxada que ens recorda el passat medieval del poble encadenem les valls de Sanaüja i la Rasa del Pujol pedalant per camins rurals asfaltats fins al mas el Pujol. Ens desviem momentàniament per visitar la petita joia romànica de Sant Pere del Pujol tancada dins del clos que forma el fossar on hi ha una ossera del s. XII decorada amb dotze flors de dotze pètals i un conjunt de quatres esteles funeràries discoïdals. Tornant de nou al camí es de visita obligada el curiós i monumental cup de vi del mas Pujol.
Continuem per pista que recorre un petit altiplà pertanyent a l’enclavament de les Cases de la Serra, format per un conjunt de masos propis de la zona del Solsonès que per les seves dimensions i categories responen al poblament mes tradicional de la Catalunya Vella. El mas Pujol que acabem de deixar, el mas Garriga o el mas el Bancal per les quals passem, en son un clar exemple. Una curiositat històrica sobre aquesta darrera masia, també coneguda com l'hostal del Bancal de l'Arc (de l'Arç, dels Arcs o dels Sals): molt a prop de la casa hi havia el Firal del Bancal, una gran esplanada per la qual passem, on s'hi celebrava una important fira de bestiar. Era una fira ja documentada l'any 1660 i especialment coneguda per la compravenda de mules, però també s'hi venia el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre. El 1916 la fira es va traslladar a Solsona.
Des de l’esplanada de l’antic firal tenim una bona panoràmica que abasta els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, el Montsec de Rúbies i, resseguint la cresta de la Serra de Comiols, la Serra d’Aubeny. Continuem la ruta en còmode ascensió fins a Santes Creus de Bordell, una capella romànica d’una nau i absis rodó, enlairada a 728 m a la serra del Bancal, talaia des de la que gaudim d’una bonica imatge de la vall que acull el nucli de Vilanova de l’Aguda, una fèrtil vall allargassada voltada de modestes serralades que li confereixen una morfologia singular en forma de ferradura. També, en un dia clar, podem arribar a albirar la Seu Vella de Lleida.
Desfem un tram per prendre el camí que ens porta al mas abandonat de Pinós, ubicat en una petita esplanada oberta cap al nord, fet que ens permet gaudir de nous elements del paisatge que envolta la ruta. Des de la casa estant podem identificar els relleus prepirinencs més agrestes i verticals de la Serra d’Aubenç, la singular morfologia de la Serra de Turp, i les serres de Port de Comte, Ensija i Rasos de Peguera. A Pinós prenem un sender, de fet una antiga pista en desús amb alguns trams costeruts, que ens baixa embolcallats en la densa boscúria fins a les envistes de l’ermita de Sant Antoni de Santes Masses (o de Llobet), que vista des de la vall de Madrona, sembla francament ruïnosa.
A la vall continuem per asfalt fins al lloc de Madrona format pel castell, l’antiga església de Sant Pere, la nova església parroquial, l’hostal i la rectoria, edifici notable reconvertit en allotjament rural. El castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt d’una roca amb un fort desnivell a les vessants. L’església es troba en estat de ruïna. Tot i així, és un dels millors exemplars de l’arquitectura llombarda i els seus capitells es poden veure al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Seguim en còmode pedalada fins més enllà de la collada d’Els Colls on ens desviem per una pista que ens porta al mas el Puit, un d’aquelles masies del Solsonès que tenen aspecte de casal fortificat. Durant el trajecte trobem la capella de la Mare de Déu del Remei envoltada de camps que llueixen un verd intens sota la llum d’un dia radiant. Des del bonic mas continuem per pistes còmodes, de vegades asfaltades, fins el mas la Rovira. A partir d’aquí fem un trajecte per pista més salvatge i adient per fer en btt. A més, ens regala un dels millors moments del dia: als plans de la capçalera de la vall del Sallent tenim una panoràmica general dels relleus prepirinencs que hem vist separadament durant el trajecte i que ara, en un cop d’ull, ens enllacen les comarques les comarques de la Noguera, el Solsonès i el Berguedà. Fantàstic moment per fer una parada i gaudir del paisatge.
Naveguem per l’altiplà que separa les rieres del Sallent i Lloberola fins al mas les Cots, lloc des d’on ens deixem caure en fort pendent al fons de la vall regada per la riera de Lloberola, des d’on enfilem, també per una pujada molt costeruda, afortunadament asfaltada, al meravellós lloc de Lloberola. La força d’atracció del castell es tant intensa que convida, malgrat el cansament, a pujar-hi sense dubtar-hi ni un moment. El castell de Lloberola és una de les edificacions més interessants i antigues de la Segarra i un dels castells preromànics, en el qual perviu el món musulmà, més notables de Catalunya. Es tracta d’una torre de planta trapezial, embolcallada en tres dels seus costats per una torre d’angles arrodonits, forma de transició entre les plantes quadrangulars i les plantes circulars.
Continuem per asfalt fins el Massot, punt on una bona pista ens porta al mas la Melgosa, un interessant edifici construït entre els segles XVI-XVII, amb una petita capella adossada a la masia dedicada a sant Francesc d'Assís. Continuem fins als límits de l’altiplà des d’on tenim una bonica imatge de la depressió del Llobregòs i punt des d’on baixem al punt de sortida.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERES
Sant Pere del Pujol. Firal del Bancal. Capella de Santes Creus de Bordell. Sant Antoni de Santes Masses. Castell de Madrona. Sant Pere de Madrona. Capella de la Mare de Déu del Remei del Puit. Sant Miquel de Lloberola. Castell de Lloberola. Ermita de Sant Francesc de la Melgosa. .
RESTAURATS / ALLOTJAMENTS
https://www.sanauja.cat/guia/mapa-interactiu
Ruta que s?enfila cap a l?altiplà del Solsonès, terra bastida de grans masies, gairebé cases fortificades, que formen part del poblament mes tradicional de la Catalunya Vella i que ens descobreix llocs tant interessants com els castell de Lloberola o l?ermita de Sant Pere de Madrona.
Des de la petita plaça porxada que ens recorda el passat medieval del poble encadenem les valls de Sanaüja i la Rasa del Pujol pedalant per camins r... Pedalejant per la Catalunya Vella
Ruta que s’enfila cap a l’altiplà del Solsonès, terra bastida de grans masies, gairebé cases fortificades, que formen part del poblament mes tradicional de la Catalunya Vella i que ens descobreix llocs tant interessants com els castell de Lloberola o l’ermita de Sant Pere de Madrona.
Des de la petita plaça porxada que ens recorda el passat medieval del poble encadenem les valls de Sanaüja i la Rasa del Pujol pedalant per camins rurals asfaltats fins al mas el Pujol. Ens desviem momentàniament per visitar la petita joia romànica de Sant Pere del Pujol tancada dins del clos que forma el fossar on hi ha una ossera del s. XII decorada amb dotze flors de dotze pètals i un conjunt de quatres esteles funeràries discoïdals. Tornant de nou al camí es de visita obligada el curiós i monumental cup de vi del mas Pujol.
Continuem per pista que recorre un petit altiplà pertanyent a l’enclavament de les Cases de la Serra, format per un conjunt de masos propis de la zona del Solsonès que per les seves dimensions i categories responen al poblament mes tradicional de la Catalunya Vella. El mas Pujol que acabem de deixar, el mas Garriga o el mas el Bancal per les quals passem, en son un clar exemple. Una curiositat històrica sobre aquesta darrera masia, també coneguda com l'hostal del Bancal de l'Arc (de l'Arç, dels Arcs o dels Sals): molt a prop de la casa hi havia el Firal del Bancal, una gran esplanada per la qual passem, on s'hi celebrava una important fira de bestiar. Era una fira ja documentada l'any 1660 i especialment coneguda per la compravenda de mules, però també s'hi venia el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre. El 1916 la fira es va traslladar a Solsona.
Des de l’esplanada de l’antic firal tenim una bona panoràmica que abasta els relleus de la Muntanya de Sant Mamet, el Montsec de Rúbies i, resseguint la cresta de la Serra de Comiols, la Serra d’Aubeny. Continuem la ruta en còmode ascensió fins a Santes Creus de Bordell, una capella romànica d’una nau i absis rodó, enlairada a 728 m a la serra del Bancal, talaia des de la que gaudim d’una bonica imatge de la vall que acull el nucli de Vilanova de l’Aguda, una fèrtil vall allargassada voltada de modestes serralades que li confereixen una morfologia singular en forma de ferradura. També, en un dia clar, podem arribar a albirar la Seu Vella de Lleida.
Desfem un tram per prendre el camí que ens porta al mas abandonat de Pinós, ubicat en una petita esplanada oberta cap al nord, fet que ens permet gaudir de nous elements del paisatge que envolta la ruta. Des de la casa estant podem identificar els relleus prepirinencs més agrestes i verticals de la Serra d’Aubenç, la singular morfologia de la Serra de Turp, i les serres de Port de Comte, Ensija i Rasos de Peguera. A Pinós prenem un sender, de fet una antiga pista en desús amb alguns trams costeruts, que ens baixa embolcallats en la densa boscúria fins a les envistes de l’ermita de Sant Antoni de Santes Masses (o de Llobet), que vista des de la vall de Madrona, sembla francament ruïnosa.
A la vall continuem per asfalt fins al lloc de Madrona format pel castell, l’antiga església de Sant Pere, la nova església parroquial, l’hostal i la rectoria, edifici notable reconvertit en allotjament rural. El castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt d’una roca amb un fort desnivell a les vessants. L’església es troba en estat de ruïna. Tot i així, és un dels millors exemplars de l’arquitectura llombarda i els seus capitells es poden veure al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Seguim en còmode pedalada fins més enllà de la collada d’Els Colls on ens desviem per una pista que ens porta al mas el Puit, un d’aquelles masies del Solsonès que tenen aspecte de casal fortificat. Durant el trajecte trobem la capella de la Mare de Déu del Remei envoltada de camps que llueixen un verd intens sota la llum d’un dia radiant. Des del bonic mas continuem per pistes còmodes, de vegades asfaltades, fins el mas la Rovira. A partir d’aquí fem un trajecte per pista més salvatge i adient per fer en btt. A més, ens regala un dels millors moments del dia: als plans de la capçalera de la vall del Sallent tenim una panoràmica general dels relleus prepirinencs que hem vist separadament durant el trajecte i que ara, en un cop d’ull, ens enllacen les comarques les comarques de la Noguera, el Solsonès i el Berguedà. Fantàstic moment per fer una parada i gaudir del paisatge.
Naveguem per l’altiplà que separa les rieres del Sallent i Lloberola fins al mas les Cots, lloc des d’on ens deixem caure en fort pendent al fons de la vall regada per la riera de Lloberola, des d’on enfilem, també per una pujada molt costeruda, afortunadament asfaltada, al meravellós lloc de Lloberola. La força d’atracció del castell es tant intensa que convida, malgrat el cansament, a pujar-hi sense dubtar-hi ni un moment. El castell de Lloberola és una de les edificacions més interessants i antigues de la Segarra i un dels castells preromànics, en el qual perviu el món musulmà, més notables de Catalunya. Es tracta d’una torre de planta trapezial, embolcallada en tres dels seus costats per una torre d’angles arrodonits, forma de transició entre les plantes quadrangulars i les plantes circulars.
Continuem per asfalt fins el Massot, punt on una bona pista ens porta al mas la Melgosa, un interessant edifici construït entre els segles XVI-XVII, amb una petita capella adossada a la masia dedicada a sant Francesc d'Assís. Continuem fins als límits de l’altiplà des d’on tenim una bonica imatge de la depressió del Llobregòs i punt des d’on baixem al punt de sortida.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERES
Sant Pere del Pujol. Firal del Bancal. Capella de Santes Creus de Bordell. Sant Antoni de Santes Masses. Castell de Madrona. Sant Pere de Madrona. Capella de la Mare de Déu del Remei del Puit. Sant Miquel de Lloberola. Castell de Lloberola. Ermita de Sant Francesc de la Melgosa. .
RESTAURATS / ALLOTJAMENTS
https://www.sanauja.cat/guia/mapa-interactiu