Urgell URG 011_Castellserà
Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Castellserà — Almenara Alta — Puigverd d’Agramunt — Agramunt — Mafet — Butsènit — Montgai — Bellmunt d’Urgell — Castellserà
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3
Resum
Distància:50 km
Desnivell:330 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Informació
Volta a l?Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Ruta per l?Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara, una àrea natural situada al límit nord de la Depressió Central, entre el Pla d'Urgell i les terres de la Noguera. El trajecte navega al sud i al nord del grup de serres de relleus sinuosos i ondulants pedalant per pistes rodadores entre vastes extensions agrícoles de secà i regadiu, depenent si estan o no regades pel Canal d?Urgell per on pedalem en molts trams de la r... Volta a l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Ruta per l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara, una àrea natural situada al límit nord de la Depressió Central, entre el Pla d'Urgell i les terres de la Noguera. El trajecte navega al sud i al nord del grup de serres de relleus sinuosos i ondulants pedalant per pistes rodadores entre vastes extensions agrícoles de secà i regadiu, depenent si estan o no regades pel Canal d’Urgell per on pedalem en molts trams de la ruta.
Deixem Castellserà navegant entre camps de cereals de verd esplendorós, alguns dels quals ja comencen a daurar, ubicats a la partida coneguda com “lo Camí d’Agramunt” en busca del Canal d’Urgell. Ple a vessar, la canalització fa una gran marrada cap a ponent de la Serra d’Almenara per tal d’evitar-la. Seguim aigües avall serpentejant als peus de la serra amb esplèndides panoràmiques de la Plana d’Urgell cap al sud, horitzons infinits que semblen no tenir límits. Al nord la silueta de lo Pilar d’Almenara, la torre de guaita d’un castell documentat el 1139 coronant la serra del mateix nom, ens acompanya en aquest viatge seguint el recorregut sinuós d’aquesta infraestructura hidràulica que portà l’aigua fresca del Segre per regar un total de 70.000 hectàrees i donar servei a 77.000 habitants.
Deixem el canal a l’alçada de la Masia Ramonilla i enfilem entre vastes extensions de secà amotllades a les sinuoses i suaus formes dels vessants de la serra d’Almenara. A l’altra banda de la carena se’ns obre una panoràmica espectacular dels relleus del Prepirineu que tanquen la depressió: a ponent, els més propers com el Mont-roig o la Serra Carbonera, sentinelles dels seus germans grans que tenen al darrera, els Montsecs i la Muntanya de Sant Mamet. Cap a a llevant s’identifiquen perfectament les Serres d’Aubenç i la de Turp per on s’escola el Segre i l’allargassada silueta de Port del Compte, un regal paisatgístic de primer ordre.
Baixem amb celeritat fins a Puigverd i d’aquí a Agramunt, població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera i molt coneguda per les fabriques de torrons i xocolata. Deixem el nucli, no sense abans fer una volta pel bonic casc antic i visitar l’església romànica de Santa Maria d'Agramunt amb una excepcional portalada. Passem pels singulars safareigs als afores de la vila navegant a contracorrent altre cop pel canal d’Urgell poc més enllà de Mafet. Continuem pedalant de pla per pistes rodadores que recorren les partides agrícoles al nord del Sió i que ens portaran a Butsènit i Montgai.
Excavades al terra de la plaça de l’església de Butsénit feu una ullada a les antigues sitges on antigament s’hi guardava l’ordi o el blat a mig o llarg termini. A Montgai descobrireu dos oficis singulars tradicionals: el de la fabricació de sabó artesanal i, fruit d'aquesta producció de sabó, el de morcaire, persona que es dedicava a morcar, és a dir qui tractava les morques dels molins d'oli i netejar la pinyolada.
A Montgai canviem la direcció que dúiem i marxem cap al sud, enfilant per la gran plana que s’estén al nord de la serra de Bellmunt, serra de relleus sinuosos que coronem a Bellmunt d’Urgell. Des del nucli una rabent ens deixa ens porta a una sèquia subsidiària del Canal d’Urgell que seguim fins l’alçada del punt de sortida per tancar la ruta.
Maig de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Torre d’Almenara. Sant Salvador d’Almenara. Castell de Puigverd. Sant Pere de Puigverd. Santa Maria d’Agramunt. Safareigs d’Agramunt. Sant Llorenç de Mafet. L’Assumpció de Butsènit. Les Sitges de Butsènit. Santa Maria de Montgai. Sant Josep de Bellmunt d’Urgell.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/
Ruta per l?Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara, una àrea natural situada al límit nord de la Depressió Central, entre el Pla d'Urgell i les terres de la Noguera. El trajecte navega al sud i al nord del grup de serres de relleus sinuosos i ondulants pedalant per pistes rodadores entre vastes extensions agrícoles de secà i regadiu, depenent si estan o no regades pel Canal d?Urgell per on pedalem en molts trams de la r... Volta a l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara
Ruta per l’Espai Natural Protegit de Bellmunt-Almenara, una àrea natural situada al límit nord de la Depressió Central, entre el Pla d'Urgell i les terres de la Noguera. El trajecte navega al sud i al nord del grup de serres de relleus sinuosos i ondulants pedalant per pistes rodadores entre vastes extensions agrícoles de secà i regadiu, depenent si estan o no regades pel Canal d’Urgell per on pedalem en molts trams de la ruta.
Deixem Castellserà navegant entre camps de cereals de verd esplendorós, alguns dels quals ja comencen a daurar, ubicats a la partida coneguda com “lo Camí d’Agramunt” en busca del Canal d’Urgell. Ple a vessar, la canalització fa una gran marrada cap a ponent de la Serra d’Almenara per tal d’evitar-la. Seguim aigües avall serpentejant als peus de la serra amb esplèndides panoràmiques de la Plana d’Urgell cap al sud, horitzons infinits que semblen no tenir límits. Al nord la silueta de lo Pilar d’Almenara, la torre de guaita d’un castell documentat el 1139 coronant la serra del mateix nom, ens acompanya en aquest viatge seguint el recorregut sinuós d’aquesta infraestructura hidràulica que portà l’aigua fresca del Segre per regar un total de 70.000 hectàrees i donar servei a 77.000 habitants.
Deixem el canal a l’alçada de la Masia Ramonilla i enfilem entre vastes extensions de secà amotllades a les sinuoses i suaus formes dels vessants de la serra d’Almenara. A l’altra banda de la carena se’ns obre una panoràmica espectacular dels relleus del Prepirineu que tanquen la depressió: a ponent, els més propers com el Mont-roig o la Serra Carbonera, sentinelles dels seus germans grans que tenen al darrera, els Montsecs i la Muntanya de Sant Mamet. Cap a a llevant s’identifiquen perfectament les Serres d’Aubenç i la de Turp per on s’escola el Segre i l’allargassada silueta de Port del Compte, un regal paisatgístic de primer ordre.
Baixem amb celeritat fins a Puigverd i d’aquí a Agramunt, població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera i molt coneguda per les fabriques de torrons i xocolata. Deixem el nucli, no sense abans fer una volta pel bonic casc antic i visitar l’església romànica de Santa Maria d'Agramunt amb una excepcional portalada. Passem pels singulars safareigs als afores de la vila navegant a contracorrent altre cop pel canal d’Urgell poc més enllà de Mafet. Continuem pedalant de pla per pistes rodadores que recorren les partides agrícoles al nord del Sió i que ens portaran a Butsènit i Montgai.
Excavades al terra de la plaça de l’església de Butsénit feu una ullada a les antigues sitges on antigament s’hi guardava l’ordi o el blat a mig o llarg termini. A Montgai descobrireu dos oficis singulars tradicionals: el de la fabricació de sabó artesanal i, fruit d'aquesta producció de sabó, el de morcaire, persona que es dedicava a morcar, és a dir qui tractava les morques dels molins d'oli i netejar la pinyolada.
A Montgai canviem la direcció que dúiem i marxem cap al sud, enfilant per la gran plana que s’estén al nord de la serra de Bellmunt, serra de relleus sinuosos que coronem a Bellmunt d’Urgell. Des del nucli una rabent ens deixa ens porta a una sèquia subsidiària del Canal d’Urgell que seguim fins l’alçada del punt de sortida per tancar la ruta.
Maig de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Torre d’Almenara. Sant Salvador d’Almenara. Castell de Puigverd. Sant Pere de Puigverd. Santa Maria d’Agramunt. Safareigs d’Agramunt. Sant Llorenç de Mafet. L’Assumpció de Butsènit. Les Sitges de Butsènit. Santa Maria de Montgai. Sant Josep de Bellmunt d’Urgell.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/