Noguera NOG 008_Montargull
Serra de Comiols. Serra del Roc de Benavent. Vall de Rialb
Montargull – Montmagastre – Bellfort – Palau de Rialb – Sant Cristofol de la Donzell – Coll de Comiols – Comiols – Montargull
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:45 km
Desnivell:1250 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Montmagastre, Sant Cristòfol de la Donzell i la fortalesa de Comiols. Despoblats i joies arquitectòniques de la Baronia de Rialb.
Història viva relegada al passat. Antics nuclis que el temps inexorablement va esborrant. Un territori solitari de profundes i abruptes barrancades. Descobriu la Baronia de Rialb, un territori extens que disposa d?una llarga relació d?edificis d?època romànica que, mancants en gran part de manteniment i protecció, s?esfondren irremissiblement.
Montmagastre, Sant Cristòfol de la Donzell i la fortalesa de Comiols. Despoblats i joies arquitectòniques de la Baronia de Rialb.
Història viva relegada al passat. Antics nuclis que el temps inexorablement va esborrant. Un territori solitari de profundes i abruptes barrancades. Descobriu la Baronia de Rialb, un territori extens que disposa d’una llarga relació d’edificis d’època romànica que, mancants en gran part de manteniment i protecció, s’esfondren irremissiblement.
Iniciem la ruta en direcció al Turó de Montmagastre, un esvelt cim, arrodonit i punxegut, que s’eleva considerablement per sobre del territori que l’envolta. Sobre aquest prominent turó es situen les restes d’un castell i d’una església romànica, Sant Miquel de Montmagastre. Al vessant meridional hi ha també les restes de l’antic poble, precursor de l’actual.
La singularitat morfològica del cim, identificable des de molts indrets, serà el nostre far de referència durant tot el perímetre del trajecte de la ruta. Per arribar al poble actual, ubicat al peu del turó, enllacem diferents pistes per evitar el Barranc del Rei, fins i tot travessem un breu tram de cultiu que ha engolit la pista per aprofitar al màxim la superfície conreable.
Des del poble anem cap al cementiri, des d’on continuem seguint la direcció que duu a cal Colls. El camí ens ofereix boniques panoràmiques de la Serra de Sant Mamet i els espadats verticals del Montsec de Rúbies, que s’aixequen majestuosos sobre la vall de Meià. Naveguem en direcció nord est entre boscos, planells ocupats per extensos camps de cultius amb els corresponents masos, ubicats en llocs estratègics però gairebé tots abandonats. Pedalem per un territori abrupte solcat per torrents que no podem evitar i que cal travessar, perdent i guanyant alçada diverses vegades per arribar a Bellfort, una caseria on destaca l’església dedicada a Sant Sadurní, amagada a l’esquerra del camí, just passat el mas Solsona, una masia de turisme rural i únic edifici visible en aquell espai isolat.
Deixem la pista asfaltada que porta al mas i per un camí de terra rogenc ascendim a Palau de Rialb. En aquesta bonica raconada hi ha, estratègicament ubicada en el caire d’un serrat, Santa Maria de Palau, dominant les valls, altiplans i serres que configuren el paisatge cap a ponent. La creació d’aquesta joia arquitectònica que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI, per a molts la més bella església romànica de la Baronia de Rialb, s’emmarca en la transició dels segles XI i XII, durant l’impuls repoblador del comte Ermengol IV del comptat d’Urgell en el procés de colonització d’aquesta contrada i de tota la comarca.
Enllacem un seguit de pistes, algunes en mal estat però totes ciclables, per connectar amb la pista que puja al despoblat de Sant Cristòfol de la Donzell. Exceptuant una de les cases, les parets de la resta estan engolides per la vegetació. A l’antiga plaça del poble hi trobem la bonica ermita de Sant Jaume, un edifici que conserva una part romànica però que necessita una actuació urgent per part de l’administració si no la volem perdre definitivament.
Iniciem la darrera pujada del dia cap a la Serra de Comiols per la carena del Serrat de la Mata Grossa. Pedalem per un paisatge format per una potent massa de conglomerats que puntualment dificulta la progressió. Els torrents que baixen de la part alta de les serres que tanquen per l’est la Conca Dellà, erosionen amb facilitat els conglomerats excavant profunds barrancs, deixant entre ells uns alterosos lloms, carenes o serrats que defineixen clarament el paisatge de la vall de Rialb.
En una d’aquestes carenes, paral·lela a la nostra i cisellada pel barranc de Maçaners, treu el cap l’ermita de Santa Maria de l’antic assentament de Salinoves; amagades per la vegetació no aconseguim identificar les restes del castell. A mesura que guanyem alçada els relleus que tanquen la vall de Rialb per llevant i pel nord es defineixen perfectament. Sobresurt entre tots la serra de l’Aubenc, encara que empetitida per la magnitud de la serra de Port del Comte, que li fa ombra darrere seu.
També durant la pujada fruïm de bones imatges de la depressió central i fins i tot podem albirar en la llunyania el massís de Montserrat sobresortint dels relleus més planers de la Segarra i l’Urgell.
A la part alta de la Serra de Comiols el territori és més serè i planer, fins i tot hi abunden els cultius de secà. Al límit de la serra, el relleu cau vertical sobre la Conca Dellà, tancada per abruptes serralades, i més enllà el majestuòs Pirineu cobert de neu. Un paisatge majestuós del qual gaudim plenament des del Coll de Comiols. Una imatge potent que regenera l’ànim cansat del viatger, física i mentalment, per emprendre amb energies renovades el camí de tornada.
Una tornada marcada per la impresionant visió de l’antic poble de Comiols, ubicat en un replà encastellat, envoltat de cingles i on s’assenten les restes d’algunes vivendes, el castell, una torre circular i l’ermita de Sant Romà. Una imatge inesborrable.
La baixada al fons de la vall es fa per un camí de ferm irregular per on no sembla passar ningú, probablement construït per desplegar la línia elèctrica, i que cau en picat cap al fons de la vall de Montargull. A l’altra banda de la riera, una pista herbosa ens porta a la carretera i ens permet enllaçar amb una altra que recorre per dalt la Serra de Magí i ens deixa a les portes de Montargull.
Novembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Castell i església de Sant Miquel de Montmagastre. Sant Sadurní de Bellfort. Santa Maria de Palau. Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell. Santa Maria de Salinoves. Ermita de Sant Romà i castell de Comiols.
Història viva relegada al passat. Antics nuclis que el temps inexorablement va esborrant. Un territori solitari de profundes i abruptes barrancades. Descobriu la Baronia de Rialb, un territori extens que disposa d?una llarga relació d?edificis d?època romànica que, mancants en gran part de manteniment i protecció, s?esfondren irremissiblement.
Montmagastre, Sant Cristòfol de la Donzell i la fortalesa de Comiols. Despoblats i joies arquitectòniques de la Baronia de Rialb.
Història viva relegada al passat. Antics nuclis que el temps inexorablement va esborrant. Un territori solitari de profundes i abruptes barrancades. Descobriu la Baronia de Rialb, un territori extens que disposa d’una llarga relació d’edificis d’època romànica que, mancants en gran part de manteniment i protecció, s’esfondren irremissiblement.
Iniciem la ruta en direcció al Turó de Montmagastre, un esvelt cim, arrodonit i punxegut, que s’eleva considerablement per sobre del territori que l’envolta. Sobre aquest prominent turó es situen les restes d’un castell i d’una església romànica, Sant Miquel de Montmagastre. Al vessant meridional hi ha també les restes de l’antic poble, precursor de l’actual.
La singularitat morfològica del cim, identificable des de molts indrets, serà el nostre far de referència durant tot el perímetre del trajecte de la ruta. Per arribar al poble actual, ubicat al peu del turó, enllacem diferents pistes per evitar el Barranc del Rei, fins i tot travessem un breu tram de cultiu que ha engolit la pista per aprofitar al màxim la superfície conreable.
Des del poble anem cap al cementiri, des d’on continuem seguint la direcció que duu a cal Colls. El camí ens ofereix boniques panoràmiques de la Serra de Sant Mamet i els espadats verticals del Montsec de Rúbies, que s’aixequen majestuosos sobre la vall de Meià. Naveguem en direcció nord est entre boscos, planells ocupats per extensos camps de cultius amb els corresponents masos, ubicats en llocs estratègics però gairebé tots abandonats. Pedalem per un territori abrupte solcat per torrents que no podem evitar i que cal travessar, perdent i guanyant alçada diverses vegades per arribar a Bellfort, una caseria on destaca l’església dedicada a Sant Sadurní, amagada a l’esquerra del camí, just passat el mas Solsona, una masia de turisme rural i únic edifici visible en aquell espai isolat.
Deixem la pista asfaltada que porta al mas i per un camí de terra rogenc ascendim a Palau de Rialb. En aquesta bonica raconada hi ha, estratègicament ubicada en el caire d’un serrat, Santa Maria de Palau, dominant les valls, altiplans i serres que configuren el paisatge cap a ponent. La creació d’aquesta joia arquitectònica que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI, per a molts la més bella església romànica de la Baronia de Rialb, s’emmarca en la transició dels segles XI i XII, durant l’impuls repoblador del comte Ermengol IV del comptat d’Urgell en el procés de colonització d’aquesta contrada i de tota la comarca.
Enllacem un seguit de pistes, algunes en mal estat però totes ciclables, per connectar amb la pista que puja al despoblat de Sant Cristòfol de la Donzell. Exceptuant una de les cases, les parets de la resta estan engolides per la vegetació. A l’antiga plaça del poble hi trobem la bonica ermita de Sant Jaume, un edifici que conserva una part romànica però que necessita una actuació urgent per part de l’administració si no la volem perdre definitivament.
Iniciem la darrera pujada del dia cap a la Serra de Comiols per la carena del Serrat de la Mata Grossa. Pedalem per un paisatge format per una potent massa de conglomerats que puntualment dificulta la progressió. Els torrents que baixen de la part alta de les serres que tanquen per l’est la Conca Dellà, erosionen amb facilitat els conglomerats excavant profunds barrancs, deixant entre ells uns alterosos lloms, carenes o serrats que defineixen clarament el paisatge de la vall de Rialb.
En una d’aquestes carenes, paral·lela a la nostra i cisellada pel barranc de Maçaners, treu el cap l’ermita de Santa Maria de l’antic assentament de Salinoves; amagades per la vegetació no aconseguim identificar les restes del castell. A mesura que guanyem alçada els relleus que tanquen la vall de Rialb per llevant i pel nord es defineixen perfectament. Sobresurt entre tots la serra de l’Aubenc, encara que empetitida per la magnitud de la serra de Port del Comte, que li fa ombra darrere seu.
També durant la pujada fruïm de bones imatges de la depressió central i fins i tot podem albirar en la llunyania el massís de Montserrat sobresortint dels relleus més planers de la Segarra i l’Urgell.
A la part alta de la Serra de Comiols el territori és més serè i planer, fins i tot hi abunden els cultius de secà. Al límit de la serra, el relleu cau vertical sobre la Conca Dellà, tancada per abruptes serralades, i més enllà el majestuòs Pirineu cobert de neu. Un paisatge majestuós del qual gaudim plenament des del Coll de Comiols. Una imatge potent que regenera l’ànim cansat del viatger, física i mentalment, per emprendre amb energies renovades el camí de tornada.
Una tornada marcada per la impresionant visió de l’antic poble de Comiols, ubicat en un replà encastellat, envoltat de cingles i on s’assenten les restes d’algunes vivendes, el castell, una torre circular i l’ermita de Sant Romà. Una imatge inesborrable.
La baixada al fons de la vall es fa per un camí de ferm irregular per on no sembla passar ningú, probablement construït per desplegar la línia elèctrica, i que cau en picat cap al fons de la vall de Montargull. A l’altra banda de la riera, una pista herbosa ens porta a la carretera i ens permet enllaçar amb una altra que recorre per dalt la Serra de Magí i ens deixa a les portes de Montargull.
Novembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Castell i església de Sant Miquel de Montmagastre. Sant Sadurní de Bellfort. Santa Maria de Palau. Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell. Santa Maria de Salinoves. Ermita de Sant Romà i castell de Comiols.