Alt Empordà AEM 038_Pont de Molins

Card image cap
Espai natural la Garriga d’Empordà. Mont-roig. Serra de la Quella. Muntanya de Santa Magdalena. Serr

Pont de Molins — Llers — Palau-surroca — Terrades — Sant Llorenç de la Muga — Castell de Mont-roig — Biure — Pont de Molins
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://srv.icgc.cat/vissir3/

Castell de Mont-roig i la Foneria de Sant Sebastià

Una ruta esplèndida amb l?objectiu final posat en l?antic castell de Mont-roig. Pel camí el trajecte ens obsequia amb grans panoràmiques que van des de la muntanya del Mont al cap de Creus, la imperdible vila medieval de Sant Llorenç de la Muga i la foneria de Sant Sebastià, normalment sota les aigües del pantà de Boadella.

Iniciem la ruta pel marge dret del riu seguint el Camí natural de la Muga aigües amunt. N...
Castell de Mont-roig i la Foneria de Sant Sebastià

Una ruta esplèndida amb l’objectiu final posat en l’antic castell de Mont-roig. Pel camí el trajecte ens obsequia amb grans panoràmiques que van des de la muntanya del Mont al cap de Creus, la imperdible vila medieval de Sant Llorenç de la Muga i la foneria de Sant Sebastià, normalment sota les aigües del pantà de Boadella.

Iniciem la ruta pel marge dret del riu seguint el Camí natural de la Muga aigües amunt. Només començar trobem antics vestigis de forns de calç datats entre el segles XVII i XIX. Deixem la Muga i ens desviem a l’alçada del Pont del Molí d’en Jordà guanyant alçada suaument entre relleus de formes sinuosos i vessants atalussats amb murs de pedra seca formant grades. Tímidament innivat el icònic Canigó treu el cap darrera la Serra de Tramons. Quan ja veiem a l’horitzó la silueta del nucli de Llers amb la torre del seu castell despuntant sobre l’horitzó de teulades, una ullada cap a llevant ens permet gaudir d’una extensa panoràmica de la plana empordanesa i la badia de Roses amb el Montgrí a una banda i el cap de Creus a l’altra.

Llers que en l'edat mitjana era una plaça fronterera entre els comtat de Besalú i el d'Empuries, ha estat un punt estratègic des de temps antics, i aquesta importància estratègica, és una de les probables raons de la construcció del castell en aquest lloc. El castell de Llers, juntament amb els altres onze castells que en depenien, van formar una xarxa defensiva de gran importància.

El nord del municipi de Llers forma part de l’Espai natural la Garriga d’Empordà, un petit altiplà on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. La poca elevació del paratge és suficient perquè en el trajecte cap a Terrades ¬gaudim d’unes vistes generoses dels relleus que tanquen l’Alta Garrotxa de l’Empordà, com en diuen per aquest varals, que van des de la muntanya del Mont al Cap de Creus, passant pel Bassegoda, les Salines i les Alberes, sempre amb el permís del simbòlic Canigó.

Arribem a Terrades passant per l’interessant castell d'origen medieval de Palau-Sarroca, actualment una masia amb elements defensius antics, que té els seus orígens en la primitiva església de Sant Llorenç, datada al segle X, que posteriorment fou fortificada afegint vers el segle xiii muralles i torres.

Als afores de Terrades surt un sender que duu a Sant Llorenç de la Muga. Un bonic corriol que marxa en paral·lel a la carretera per dintre el bosc, agradable i sense complicacions tècniques (a l'inici cal empènyer momentàniament la bicicleta fins als peus de la torre elèctrica o, també, es pot anar a buscar uns metres allà seguint la carretera).

Sant Llorenç de la Muga, tot i que no cal entrar-hi, és de visita obligada pel seu interessant nucli antic. Per arribar-hi travessem la Muga pel pont medieval, prop de la capella de Sant Andreu, i ens endinsem al poble per portal de Baix. Sant Llorenç està ple de racons molt agradables que formen part de la història del poble: la muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats en son un clar exemple. Recuperar forces al bar de la Societat de la Fraternitat és una opció més per endinsar-se en aquesta vila.

Continuem la ruta al peu del pont medieval per un sender que marxa pel marge dret de la Muga i connecta amb la pista, còmoda i rodadora, que ens portarà a la presa del pantà de Darnius-Boadella. Pel camí la manca d’aigua ha deixat al descobert l'antiga fàbrica d'armes de la colònia de Sant Sebastià de la Muga, construïda a mitjans del segle XVIII i que es trobava sota les aigües del pantà, entre d'altres edificacions. La colònia es va construir al costat del riu, va ser destruïda al segle XIX pels francesos i, més tard, va desaparèixer sota el pantà, on ara ha tornat a ser visible.

La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, considerada com el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya, es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit.

La vista del pantà des de la presa es desoladora, tot i que el massís de les Salines s’emmiralla en les aigües escadusseres que apresa. Continuem pel marge esquerra de l’embassament pedalant per ferm de sauló sobre el que s’assenten bonics exemplars de sureres, algunes d’elles monumental, que regnen en la boscúria que ens acompanyarà en la resta del trajecte. Més enllà de la carretera de Darnius enfilem cap a l’objectiu de la ruta, el castell de Mont-roig, el qual veiem coronant un dels turons de la serra del mateix nom. Fem una marrada per iniciar l’ascensió per la cara nord. Hi ha algun tram de fort pendent però la visita paga la pena, tot i l’estat ruïnós del que queda del castell, ja que les vistes son corprenedores.

D’aquest antic castell termenat documentat el 1070 es conserven diversos panys de muralla i les restes de tres torres. El llenç del mur situat a migjorn podria ser medieval. Segons la llegenda, el nom prové de la sang de la dama del castell i del seu amant, que foren assassinats pel marit d’ella. Ara bé, la denominació Mont-roig segurament prové del fet que el terreny argilós confereix tonalitats vermelloses a la muntanya i les parets del castell, bastides amb aquest material. El turó està delimitat per la muralla i la torre s’alça al sector sud, on aquesta presenta un tram emmerletat. El subsòl del castell està foradat per les galeries d’una mina de talc que va estar en explotació fins la segona meitat del segle XX.

Desfem un tram de camí fins trobar la pista que per la obaga del serrat ens porta dessota mateix del cim del Mont-roig. Un corriol rocallós i amb trams tècnics ens baixa a una pista que enllaça amb el camí que ens porta de nou al punt de sortida, passant per Biure i, cap al final de la ruta, l’imprescindible priorat benedictí del Monestir de la Mare de Déu del Roure


Gener de 2024

CENTRES DE INTERÈS
Castell de Llers. Castell de Palau-surroca. Sant Llorenç de la Muga. Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga i capella de Sant Sebastià de la Muga. Sant Esteve de Biure. Monestir de la Mare de Déu del Roure.

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.femturisme.cat/ca/pobles/pont-de-molins
https://pontdemolins.cat