Gironès GIR 011_Cassà de la Selva
Massís de les Gavarres
Cassà de la Selva — Puig Nonell — Puig de les Gavarres — Sant Cebrià de Lledó o els Metges — Montnegre — Montigalar — El Puig Alt o dels Àngels — Quart — Cassà de la Selva
Mapes Comarcals de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:62 km
Desnivell:1360 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
Els sostres de les Gavarres
El massís de les Gavarres, unes muntanyes de formes arrodonides i suaus que Josep Pla va definir com a ?elefantíaques?, representa un paisatge que s?estén per una vintena de municipis i forma un gran arc entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès.
Les muntanyes són molt antigues i presenten un relleu molt suau, modelat per torrents i rieres, alhora que una gran diversitat d?ambients que ofereix refugi a nombroses espècies veget... Els sostres de les Gavarres
El massís de les Gavarres, unes muntanyes de formes arrodonides i suaus que Josep Pla va definir com a “elefantíaques”, representa un paisatge que s’estén per una vintena de municipis i forma un gran arc entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès.
Les muntanyes són molt antigues i presenten un relleu molt suau, modelat per torrents i rieres, alhora que una gran diversitat d’ambients que ofereix refugi a nombroses espècies vegetals i animals. L’hàbitat més representatiu és sens dubte el de les suredes, uns ecosistemes humanitzats, dominats per les alzines sureres, però amb presència també d’alzines, roures, pins i brolles, molt característic d’aquestes contrades. De fet, l’activitat surera ha modelat en gran part tota la superfície del massís, com també la vida, l’economia i les tradicions de les poblacions que en formen part.
Cassà és la nostra porta d’entrada a les Gavarres des del sud. Iniciem la ruta per la Via Verda del Carrilet que deixem més endavant a l’alçada de can Barrina on virem cap a l’est a buscar el clàssic camí de Cassà a Els Metges, un camí fresat que deixem passada la Riera de Vilallonga. Poc a poc ens anem endinsant a la base de la muntanya que perfilem fins al Pla del Forn. Iniciem la pujada al primer dels objectiu pedalant còmodament per la vall dibuixada per la Riera de Verneda que ens absorbeix de tal manera entre l’espessa vegetació que no veiem un clar fins que arribem al pla dels Camps de can Llach. Continuem per un camí rural asfaltat que ens deixa a la Creu de Can Sabater, una ampla collada als peus del Puig Nonell , cim on hi ha, a banda del visible radar meteorològic, l’excepcional mirador i el dolmen de Puig d’Arques. La pujada entre sureres ens regala les primeres panoràmiques del dia: a la nostra esquena la silueta del Montseny emergeix majestuosament des de les terres planes de la Tordera i, mirant a la dreta, la vall de la Riera de Mas Cases s’esmuny entre els darrers contraforts de les Gavarres en direcció a la Badia de Palamós.
El radar meteorològic ens marca el camí a la cima. Les vistes des del mirador són espectaculars cap a totes bandes. El massís de les Gavarres en tota la seva extensió, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim per un corriol que ens porta a una collada seguit d’un curt sender en pujada que ens deixa al segon cim del dia, el Puig de Gavarres, també anomenat Puig d’Arqués —hi ha l’error generalitzat de nomenar amb aquest nom el cim on hi ha el mirador i el dolmen del mateix nom — i fins hi tot aquest no n’és el més alt, ja que el més alt, per poc més d’un metre, és el Puig d’Aiguabona, es troba a tocar. Tots tres cims, Nonell, Gavarres o Puig d’Arques i Aiguabona componen el sostre de les Gavarres que sobrepassen els 500 metres.
Al cim de les Gavarres o Puig d’Arquès continuem per pista passant a tocar de les restes de l’antic Hostal d'Aiguabona o Parada dels Dos Rals situat a l’entorn del cim d’Aiguabona, el més alt del massís, que havia fet funcions d’hostal per als peladors del suro, llenyataires i carboners que treballaven al bosc als voltants del s. XIX quan l’explotació del mateix era un recurs econòmic de primer ordre. Actualment el bosc també n’és el protagonista a les Gavarres. Una espessa catifa boscosa omple les vessants del massís, de fet a les Gavarres es localitzen les suredes i boscos de pi marítim més importants del territori català. Naveguem per la carena entre antigues suredes, el comerç del suro va representar la principal font de subsistència dels pobles de la zona durant el segle XIX i principi del XX, per arribar al pròxim destí, Sant Cebrià de Lledó. En el trajecte passem per can Sitges, un mas de referència al massís i lloc on hi ha la capçalera del Daró, i alguna clariana on encara hi pasturen ramats d’ovelles.
Arribem al llogaret de Sant Cebrià de Lledó, epicentre de l’antic poble de masies disseminades. Des de la seva plaça tenim una bona panoràmica de l’Empordanet, nom amb que va batejar en Josep Pla aquesta porció de terra del Baix Empordà que s’estén entre el Montgrí i les Gavarres, una plana que combina rítmicament camps, boscos i pobles medievals. Presideix aquest replà un lledoner centenari, ubicat entre can Cama, masia que ofereix serveis de restauració, i l’església de Sant Cebrià de Lledó , anomenada també dels Metges ja que venerava als metges Sant Cosme i Sant Damià.
Deixem aquest reducte de pau i continuem pel camí que passa per can Marti, un mas d’especial bellesa arquitectònica per la seva simplicitat i la justa mesura volumètrica, i ens baixa rabent a la llera de la riera del Metges. Eixim de la vall fins a connectar per una pista carenera que seguim en direcció nord fins trobar la connexió que ens baixa sobtadament a la llera del Daró, on trobem la carretera. Fem un tram per asfalt en direcció a Cassà de la Selva per deixar-la tot seguit per una pista còmode i fresada que ens puja a Santa Maria de Montnegre, centre d’un veïnat amb personalitat pròpia dintre el terme de la parròquia de Sant Mateu del Montnegre, format per uns masos que depenien del monestir de Cervià des del s. XIV i potser des d’abans. Continuem la ruta amb l’objectiu d’assolir el sostre d’aquest veïnat i un altra dels més alts de les Gavarres, el cim de Montigalar. Ho fem per uns petits camins que es converteixen en amples corriols pedalant entre petites sureres que emergeixen dels blocs de pedra embolcallats d’una densa i suggeridora molsa. Un trajecte preciós i inesborrable que ens deixa als peus del cim.
Val la pena desviar-se de la ruta per assolir-lo tot i que no s’hi arriba en bicicleta fins al cim. Una oportunitat molt propera per gaudir d’una bellíssima i imperdible panoràmica. Hi ha pocs llocs a les Gavarres amb aquesta perspectiva visual. L'espectre visual es multiplica exponencialment i tenim una visió total, tant del territori que envolta les Gavarres com de molt més enllà dels límits de les comarques veïnes. Un reguitzell de relleus que un coneixedor del territori identificarà fàcilment: Cadiretes, Montseny, Guilleries, els cims del Pirineu oriental amb el Canigó com a cap de colla o el Montgrí a tall d’exemple i sense entrar en cims o llocs rellevants més concrets. També s’albiren els nuclis més importants a banda i banda del massís com Girona i la Bisbal.
Desfem el camí i continuem per un bonic corriol que es mou per una frondós boscúria i que connecta amb la pista que porta al mas ca n’Estivalca, punt on continuem per un corriol que connecta, després d’una forta pujada, amb el camí que ens permet arribar al darrer sostre del dia, el cim del Puig Alt, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu dels Àngels, un dels mes visitats i de mes devoció de les terres gironines. Les panoràmiques sobre totes les comarques gironines des d’aquesta ubicació privilegiada son generoses. I quan la tramuntana escombra les boirines tenim una postal que abasta un espectre paisatgístic de primera magnitud: la Costa Brava, la plana del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Serra de Rodes, les Alberes, la Garrotxa i la plana de la Selva, tot emmarcat pel mar, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries.
Desfem un tram de camí i continuem la ruta per camins, majoritàriament senders de bon fer, que davallen cap a la vall del Celrè, riu que neix a sota de les muntanyes del santuari dels Àngels, i pren una direcció nord-sud per una vall estreta. Al fons de la vall trobem les restes del molí fariner de Can Rigau: s’aprecia l’antiga bassa i el carcabà, el túnel que per sota de l’antic edifici del molí conduïa les aigües fins al rodet que feia girar les moles; el rec que portava l’aigua al molí discorria pel camí que seguim i ja no es reconeix. Arribem al poble de Quar, nucli on prenem la via verda per tornar al punt de sortida.
Desembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de Puig d’Arques. Cementiri dels Jueus dels metges. Sant Cebrià de Lledó o els Metges. Lledoner de Can Cama. Santa Maria de Montnegre. Santuari de la Mare de Deu dels Àngels. Molí del Rigau
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.cassadestapa.cat/ca/
El massís de les Gavarres, unes muntanyes de formes arrodonides i suaus que Josep Pla va definir com a ?elefantíaques?, representa un paisatge que s?estén per una vintena de municipis i forma un gran arc entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès.
Les muntanyes són molt antigues i presenten un relleu molt suau, modelat per torrents i rieres, alhora que una gran diversitat d?ambients que ofereix refugi a nombroses espècies veget... Els sostres de les Gavarres
El massís de les Gavarres, unes muntanyes de formes arrodonides i suaus que Josep Pla va definir com a “elefantíaques”, representa un paisatge que s’estén per una vintena de municipis i forma un gran arc entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès.
Les muntanyes són molt antigues i presenten un relleu molt suau, modelat per torrents i rieres, alhora que una gran diversitat d’ambients que ofereix refugi a nombroses espècies vegetals i animals. L’hàbitat més representatiu és sens dubte el de les suredes, uns ecosistemes humanitzats, dominats per les alzines sureres, però amb presència també d’alzines, roures, pins i brolles, molt característic d’aquestes contrades. De fet, l’activitat surera ha modelat en gran part tota la superfície del massís, com també la vida, l’economia i les tradicions de les poblacions que en formen part.
Cassà és la nostra porta d’entrada a les Gavarres des del sud. Iniciem la ruta per la Via Verda del Carrilet que deixem més endavant a l’alçada de can Barrina on virem cap a l’est a buscar el clàssic camí de Cassà a Els Metges, un camí fresat que deixem passada la Riera de Vilallonga. Poc a poc ens anem endinsant a la base de la muntanya que perfilem fins al Pla del Forn. Iniciem la pujada al primer dels objectiu pedalant còmodament per la vall dibuixada per la Riera de Verneda que ens absorbeix de tal manera entre l’espessa vegetació que no veiem un clar fins que arribem al pla dels Camps de can Llach. Continuem per un camí rural asfaltat que ens deixa a la Creu de Can Sabater, una ampla collada als peus del Puig Nonell , cim on hi ha, a banda del visible radar meteorològic, l’excepcional mirador i el dolmen de Puig d’Arques. La pujada entre sureres ens regala les primeres panoràmiques del dia: a la nostra esquena la silueta del Montseny emergeix majestuosament des de les terres planes de la Tordera i, mirant a la dreta, la vall de la Riera de Mas Cases s’esmuny entre els darrers contraforts de les Gavarres en direcció a la Badia de Palamós.
El radar meteorològic ens marca el camí a la cima. Les vistes des del mirador són espectaculars cap a totes bandes. El massís de les Gavarres en tota la seva extensió, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim per un corriol que ens porta a una collada seguit d’un curt sender en pujada que ens deixa al segon cim del dia, el Puig de Gavarres, també anomenat Puig d’Arqués —hi ha l’error generalitzat de nomenar amb aquest nom el cim on hi ha el mirador i el dolmen del mateix nom — i fins hi tot aquest no n’és el més alt, ja que el més alt, per poc més d’un metre, és el Puig d’Aiguabona, es troba a tocar. Tots tres cims, Nonell, Gavarres o Puig d’Arques i Aiguabona componen el sostre de les Gavarres que sobrepassen els 500 metres.
Al cim de les Gavarres o Puig d’Arquès continuem per pista passant a tocar de les restes de l’antic Hostal d'Aiguabona o Parada dels Dos Rals situat a l’entorn del cim d’Aiguabona, el més alt del massís, que havia fet funcions d’hostal per als peladors del suro, llenyataires i carboners que treballaven al bosc als voltants del s. XIX quan l’explotació del mateix era un recurs econòmic de primer ordre. Actualment el bosc també n’és el protagonista a les Gavarres. Una espessa catifa boscosa omple les vessants del massís, de fet a les Gavarres es localitzen les suredes i boscos de pi marítim més importants del territori català. Naveguem per la carena entre antigues suredes, el comerç del suro va representar la principal font de subsistència dels pobles de la zona durant el segle XIX i principi del XX, per arribar al pròxim destí, Sant Cebrià de Lledó. En el trajecte passem per can Sitges, un mas de referència al massís i lloc on hi ha la capçalera del Daró, i alguna clariana on encara hi pasturen ramats d’ovelles.
Arribem al llogaret de Sant Cebrià de Lledó, epicentre de l’antic poble de masies disseminades. Des de la seva plaça tenim una bona panoràmica de l’Empordanet, nom amb que va batejar en Josep Pla aquesta porció de terra del Baix Empordà que s’estén entre el Montgrí i les Gavarres, una plana que combina rítmicament camps, boscos i pobles medievals. Presideix aquest replà un lledoner centenari, ubicat entre can Cama, masia que ofereix serveis de restauració, i l’església de Sant Cebrià de Lledó , anomenada també dels Metges ja que venerava als metges Sant Cosme i Sant Damià.
Deixem aquest reducte de pau i continuem pel camí que passa per can Marti, un mas d’especial bellesa arquitectònica per la seva simplicitat i la justa mesura volumètrica, i ens baixa rabent a la llera de la riera del Metges. Eixim de la vall fins a connectar per una pista carenera que seguim en direcció nord fins trobar la connexió que ens baixa sobtadament a la llera del Daró, on trobem la carretera. Fem un tram per asfalt en direcció a Cassà de la Selva per deixar-la tot seguit per una pista còmode i fresada que ens puja a Santa Maria de Montnegre, centre d’un veïnat amb personalitat pròpia dintre el terme de la parròquia de Sant Mateu del Montnegre, format per uns masos que depenien del monestir de Cervià des del s. XIV i potser des d’abans. Continuem la ruta amb l’objectiu d’assolir el sostre d’aquest veïnat i un altra dels més alts de les Gavarres, el cim de Montigalar. Ho fem per uns petits camins que es converteixen en amples corriols pedalant entre petites sureres que emergeixen dels blocs de pedra embolcallats d’una densa i suggeridora molsa. Un trajecte preciós i inesborrable que ens deixa als peus del cim.
Val la pena desviar-se de la ruta per assolir-lo tot i que no s’hi arriba en bicicleta fins al cim. Una oportunitat molt propera per gaudir d’una bellíssima i imperdible panoràmica. Hi ha pocs llocs a les Gavarres amb aquesta perspectiva visual. L'espectre visual es multiplica exponencialment i tenim una visió total, tant del territori que envolta les Gavarres com de molt més enllà dels límits de les comarques veïnes. Un reguitzell de relleus que un coneixedor del territori identificarà fàcilment: Cadiretes, Montseny, Guilleries, els cims del Pirineu oriental amb el Canigó com a cap de colla o el Montgrí a tall d’exemple i sense entrar en cims o llocs rellevants més concrets. També s’albiren els nuclis més importants a banda i banda del massís com Girona i la Bisbal.
Desfem el camí i continuem per un bonic corriol que es mou per una frondós boscúria i que connecta amb la pista que porta al mas ca n’Estivalca, punt on continuem per un corriol que connecta, després d’una forta pujada, amb el camí que ens permet arribar al darrer sostre del dia, el cim del Puig Alt, on hi ha el Santuari de la Mare de Deu dels Àngels, un dels mes visitats i de mes devoció de les terres gironines. Les panoràmiques sobre totes les comarques gironines des d’aquesta ubicació privilegiada son generoses. I quan la tramuntana escombra les boirines tenim una postal que abasta un espectre paisatgístic de primera magnitud: la Costa Brava, la plana del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Serra de Rodes, les Alberes, la Garrotxa i la plana de la Selva, tot emmarcat pel mar, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries.
Desfem un tram de camí i continuem la ruta per camins, majoritàriament senders de bon fer, que davallen cap a la vall del Celrè, riu que neix a sota de les muntanyes del santuari dels Àngels, i pren una direcció nord-sud per una vall estreta. Al fons de la vall trobem les restes del molí fariner de Can Rigau: s’aprecia l’antiga bassa i el carcabà, el túnel que per sota de l’antic edifici del molí conduïa les aigües fins al rodet que feia girar les moles; el rec que portava l’aigua al molí discorria pel camí que seguim i ja no es reconeix. Arribem al poble de Quar, nucli on prenem la via verda per tornar al punt de sortida.
Desembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de Puig d’Arques. Cementiri dels Jueus dels metges. Sant Cebrià de Lledó o els Metges. Lledoner de Can Cama. Santa Maria de Montnegre. Santuari de la Mare de Deu dels Àngels. Molí del Rigau
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.cassadestapa.cat/ca/